

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
APUNTS SOBRE LA VIDA DE L'AUTOR + ACT
Tipo: Apuntes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Ausiàs March (1400 - 1459) · Autor de 128 poemes · Escriu en català (equivalentment a Llull en prosa) · Esperit cavalleresc: va intervenir en campanyes militars · Falconer reial · Innovador: Poesia com a projecció psicològica de l’interior, turmentat i neguitós del poeta. · Temàtica amorosa («cants d’amor») Va ser un home molt innovador per la seva visió de la dona. March = Trobadors Construeix un món poètic propi: Ell si que rep influència a totes bandes però ell crea el seu propi món · Punt de vista analític i reflexius · Intenció de dir la veritat, parlar amb autenticitat Temàtica Amorosa · Senyals per amagar les dones estimades «Llir entre els cards» , «Plena de seny», «Món darrer bé», «Oh, foll amor» · Dualitat amor bestial / amor angèlic (carnal / espiritual). La dona real no idealitzada dels trobadors · Es considera el «pus estrem amador» (el millor amant) → Tendència a l’alliçonament · Amor = dolor → Té una visió desenciscada de l’amor ( marcada pel fracàs i el fàstic Estil · Popularisme: objectes de la vida quotidiana, personatges ( mar, ciutats, castells...), personatges ( soldats, malalts, lladres...) · Ús de comparacions (poeta comparat amb elements militars, marítims, médics...) · Interrogació com a recurs d’aproximació autor-lector. · Sintaxi complexa punts: Activitats
1. En la primera estrofa, en quins espais es mouen «els gents» i on es troba el jo poètic? Quin contrast s’estableix entre el que fan els altres i el poeta? Els gents es troben en un espai exterior, les festes a la plaça celebrant i lloant a Déu, en canvi el jo liric es triba en un cementiri, es a dir, en un espai extern.
Els altres es troben en un ambient alegre, en canvi, el poeta es troba en un espai trist i obscur, ja que es dedica a sepulcrar a les ànimes en un cementiri. Son dues coses contradictories: Alegria i tritessa. BÉ
2. A la segona estrofa, per què el poeta no li «plau la pràctica dels vius»? Amb quin primer personatge es compara, el poeta? Diu que no li plau la pràctica dels vius perquè segons ell, aquests esquiven imaginar i s’espanten d’ell com si fos un home mort. Es compara amb el rei de Xipre, un monarca que va ser presoner per part dels turc i un home infeliç. Es compara amb ell com si els dos foçin infeliços però fidels. 3. En la tercera estrofa es compara amb un segon personatge. Qui és? Què tenen en comú aquests dos personatges i quin creus que és el sentit d’aquestes comparacions? Quin és el motiu de patiment del poeta? Localitza els versos on s’expressa. Què o qui podria aturar aquest gran sofriment? En aquesta estrofa es compara amb Tició, un personatge mitològic que va ser castigat al Tartàr on els voltors li menjaven el fetge. Es compara amb ell perqué els dos senten un dolor profund. Compara el dolor de com els voltors es mengen el fetge de Tició amb lo que sent. El poeta pateix Perque no li agrada relacionarse amb essers vius. El seu dolor es més gran que el del rei. Amor racional i el cor un amor terrenal.
L’unica manera de soportar el dolor es morir-se
POEMA DECASILAB I CONSONANT