Comentari de text: Colguen les gents ab
alegria festes
L’autor d’aquest poema és Ausiàs March, va nàixer a Gandia l’any 1397,
va ser fill del poeta i militar Pere March, va intervenir en les incursions
italianes d’Alfons el Magnànim y contra els pirates dels mars de Sicília i al
nord d’Àfrica, fins que el propi Alfons el Magnànim el va nombra falconer
major. Va casar-se dos vegades, la primera amb la filla de Joanot
Martorell, Isabel Martorell, i la segona amb Joana Escorna.
Va ser un dels poetes mes importants del segle d'Or Valencia i se li ha
donat la mateixa importància en la poesia, que Ramón Llull a la prosa,
significant això que és considerat el creador de la poesia culta catalana, ja
sense cap provençalisme, també és considerat un autor important pel fet
de ser el primer en trencar amb la tradició trobadoresca, ja que va
començar escriure amb el seu propi estil. S’han conservat 128 obres
d’Ausiàs March, classificades segons la seva temàtica, normalment
d’amor, mort, moral i espiritual, en aquest cas l’obra parla d’amor, però
d’un amor no correspost, “Colguen les gents ab alegria festes” forma part
del cicle de “llir entre cards”, que eren tots els poemes dedicats a la dama
a la que denominava amb aquesta senyal, però no només tenia aquesta
senyal, hi ha diferents cicles, amb diferents senyals cadascun, com serien
“Plena de seny”, “Oh folla amor” i “amor, amor”.
Al tema central del poema i que destaca en tota l’obra es la manca
d’amor, un amor infeliç, la seva dissort de no ser correspost per la seva
amada. La temàtica amorosa està combinada amb reflexions morals i
religioses.
El poeta inicial text amb una detallada descripció de les festes i com la
gent s’ho passa bé i la contraposa la seva tristesa i dissort amb la seva
tristesa per la mort que sofreix el seu jo poètic, simbòlicament per el
malestar i dolor que li causa el amor no correspost de la seva estimada,
amb l’alegria de la gent. El poeta ens explica com sofreix però no es fins el
final que ens diu el causant del seu dolor. I li demana a la seva estimada
que no el deixi morir d’amor.
