¡Descarga Apunts bloc 1 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Mètodes, dissenys
i tècniques
d’investigació
psicològica
1. Ciència i Psicologia
- (^) Presa de decisions científiques en Psicologia
2. Plantejament del problema (quin abast té la nostra
pregunta? descriure?,...)
- On arrenca l’interès pel tema que volem estudiar?
(Marc teòric)
- Fins on arriba el coneixement científic del tema?
(Recerca Sistemàtica d’Evidències Científiques)
3. Com cal enfocar la recerca? (Enfoc quantitatiu vs.
Enfoc qualitatiu)
4. Com establim les nostres d’hipòtesis operatives?
(desenvolupament formal del mètode científic)
5. Com dissenyar l’estudi apropiat al nostre objectiu?
6. Recollida de dades (introducció a la creació i validació
de bases de dades)
7. A qui estudiar? (Selecció de la mostra)
8. Com registrem les variables implicades a les
nostres hipòtesis? (Escales de mesura)
9. Redacció de l’informe de recerca seguint
estàndards (Normativa APA6.0).
10. Recapitulació sobre la necessitat
d’enfocs mixtes de recerca
- Ciència i psicologia
PSICOLOGIA : és la ciència que tracta de la conducta i dels processos mentals dels individus.
- Dos àmbits de la Psicologia: l’àmbit d’actuació i els mecanismes d’actuació. ÀMBIT D’ACTUACIÓ → Són tots aquells camps de la ciència que aporten informació sobre les conductes i processos mentals (siguin psicòlegs els que investiguen principalment en el tema o siguin biòlegs, bioquímics, metges, bioinformàtics, etòlegs...)
Constitueixen l’àmbit d’actuació de la Psicologia:
- Percepció
- Atenció
- Motivació
- Emoció
- Intel·ligència
- Personalitat
- Relacions personals
- Consciència
- Evolució
MECANISMES D’ACTUACIÓ → El saber és un propòsit inherent a l'existència de l'ésser humà. La comprensió de la realitat, és una necessitat que satisfem des de múltiples formes de coneixement:
- El coneixement vulgar. Basat en l'experiència personal i tradicional. Subjectiu, i no generalitzable.
- El coneixement autoritari. Idees, reflexions i creences de persones a les que conferim certa potestat de saber. Amb subjectivitat manifesta i no generalitzable.
Per tant,
ja que
tots
- D’un avenç tecnològic (Internet, càmera súper-ràpida, video- track, fMRI,...)
- Molt de tant en tant, apareixerà una idea fruit de la sort (anomenat serendipitat , nom que ve d’un conte amb el nom en àrab de Sri Lanka on es resolien problemes per casualitat).
- Les idees comencen sent enunciats amb molta vaguetat , que caldrà anar concretant i estructurant.
- Les idees entronquen amb treballs previs (antecedents) que caldrà conèixer per entroncar-s’hi i per estructurar molt millor tot el fil argumental de la recerca que s’iniciarà.
- Conèixer els antecedents ens obliga a decidir-nos per una perspectiva metodològica d’abordatge determinada, que entendrem si fem cas del següent punt.
- Les idees surten millor si es coneix la teoria , la teoria permetrà plantejar definitivament les idees i permetrà saber en quin paradigma ens situem. Per exemple, ens pot interessar molt la impulsivitat, i si coneixem molt bé la teoria genètica ens podem decantar per estudis genètics de la conducta, i centrar-nos en germans bessons.
COM FILTRAR LES IDEES A INVESTIGAR
- La motivació de la persona pot ser crucial.
- Plausibilitat. És factible l’estudi que ha de posar a prova la nostra idea?
- Validesa. Puc mesurar els conceptes implicats?
- Vaguetat. Quin grau de concreció té l’idea inicial?
- Recerca prèvia. Quants han passat pel mateix camí i ens l’han aplanant o han desistit?*
- Implicació personal, motivació. L’idea intriga i encoratja l’investigador?
- Elaboració de teories. Hi ha una probabilitat alta de poder modificar alguna teoria i solucionar algun problema?
*El biaix de publicació farà que ens assabentem de les recerques que tenen un resultat positiu (confirmar la hipòtesi) i no sapiguem res dels resultats negatius (no sa confirmat la hipòtesi)
PRIMERES HIPÒTESIS → sobre les diferències entre pavellons van ser:
1.- Alguna epidèmia que hi hagués i que pogués afectar les embarassades només d’un pavelló. Res.
2.- Les dones que parien per sorpresa, al carrer, i arribaven a la sala de l'hospital després, gairebé sempre se salvaven.
3.- La dieta: la qualitat del menjar era la mateixa als dos pavellons.
4.- La neteja: la neteja també era la mateixa en ambdós pavellons.
5.- El grau d'amuntegament: era fins i tot superior a l’altre pavelló.
6.- El nivell socioeconòmic, com que al final ningú volia anar al pavelló Klein, potser eren més pobres les dones que hi anaven. Res, s’omplia el llit que quedava buit.
7.- Els estudiants no ho fan bé i feien sentir vergonya a les dones. Semmelweis va estudiar i refutar aquesta hipòtesi.
8.- Quan una partera estava a punt de morir, el sacerdot anava fins a la infermeria, on es trobava la moribunda, fent sonar una campaneta. Per arribar, havia de travessar cinc sales entre elles només el pavelló Klein, passant entre els llits de dones que, en sentir el so, es deprimien i debilitaven. Semmelweis va estudiar aquesta possibilitat, però la mortalitat no va decréixer.
9.- Observant desesperat els dos pavellons, va comprovar que les dones d’una estaven en els seus llits d'esquena i les de l’altra, de costat, així que va tractar de col·locar a les de la primera divisió de banda. No va donar cap resultat.
CAP A LA HIPÒTESIS CORRECTA → Al final se’n van adonar que el pavelló Klein era més freqüentat pels estudiants que atenien les parteres després de sessions de medicina forense al pavelló d'anatomia. En canvi l’altra sala era més utilitzada per les llevadores. Això el porta a formular l'enginyosa teoria que els estudiants transporten algun tipus de "matèria putrefacta" des dels cadàvers, sent aquest l'origen de la febre puerperal.
Tot i això, El Dr. Klein no estarà d'acord amb les conclusions de Semmelweis: la causa és la brusquedat dels estudiants a l'hora de realitzar els exàmens vaginals més el fet que la major part d'ells són estrangers. Klein expulsa la meitat dels estudiants, però evidentment això no millora la situació.
A l'octubre de 1846 decideix instal·lar un lavabo a l'entrada de la sala de parts i obliga els estudiants a rentar-se les mans abans d'examinar a les embarassades. El doctor Klein es nega a acceptar aquesta i l’acomiada.
Se’n va de viatge per Europa, i a la tornada coneix la notícia de la mort del professor d'anatomia, per una ferida durant una dissecció, desenvolupant símptomes similars als de la febre puerperal.
CONCLUSIONS → el problema bàsic era el desconeixement de l'existència dels microorganismes, causants de les infeccions. Només poden intuir-ne l'existència a través dels seus efectes. De fet ells es ja es “desodoraven les mans".
Evidència 1: quan els estudiants canvien de sala les mortalitats varien.
Evidència 2: existien dades de parts, defuncions i taxes de mortalitat que mostraven valors molt diferents entre clíniques.
Evidència 3: ell diagnostica de càncer d'úter a una dona i en acabar explora a 5 dones; les 5 moriran per febre puerperal.
Evidència 4: amb la utilització d’una solució de clorur càlcic la mortalitat baixa.
Evidència 5: la mort d’un metge per la ferida durant l'autòpsia que li provoca un estudiant.
+ EXEMPLES ALS POWERS DEL CAMPUS VIRTUAL !!!
FINS ON ARRIBA EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC DEL TEMA?
RECERCA SISTEMÀTICA D’EVIDÈNCIES CIENTÍFIQUES
El millor professional és aquell que...
- Coneix el context del subjecte, la cultura i les seves preferències
- Sap trobar les millors evidències científiques disponibles
Aprofi ta l’expe riència clínic a
PASSOS D’UNA RSEC
RSEC APLICADA A UN CAS PRÀCTIC
- Pregunta : Quin pes ha de tenir en la nostra decisió la durada de bateria?
- Localització i Selecció d’Evidències: En termes RSEC: Quin Nivell d’Evidència mínim exigim per assessorar- nos? Webs “no interessades” on es comparin mòbils. És a dir, ni cases oficial, ni tendes online... Només web comparadors
- (^) Valoració de les evidències: Com assignem la qualitat de la informació de cada web?
Proposta d’exemple:
- Ser internacional (comparar dades de molts països) = 20 punts.
- Exclusivitat (només telefonia=10punts/electrònica general=10punts/ comparen de tot=0 punts).
- Nombre usuaris que coneguem= 2 punts x usuari conegut. Com a norma general sumarem els n criteris i obtindrem el total.
Web Internacionalitat Exclusivitat Usuaris Valoració Pes 1 20 20 20 60 35, 2 20 0 10 30 17, 3 0 10 6 16 9, 4 20 10 8 38 22, 5 0 10 16 26 15, 170 100%
I ja tenim el valor de la importància relativa de cada informació, el que passa és que encara no hem parlat de la informació que ens han proporcionat.
Ara cal combinar Qualitat i Informació → Ara caldria que la informació que ens doni cada web la tinguem en compte amb una intensitat tan forta com el valor de la taula.
És a dir, la decisió la prendrem en un 35% degut al que ens digui la web 1. Com que els càlculs no els farem encara, anem a veure com ho fan als articles que llegirem...
Taula d’evidència d’una Metanàlisi real
El cas més típic de metanàlisi és comparar l’efecte d’un tractament amb un grup control, en aquest cas concret, en fer reduir els valors d’una variable.
Observant una superioritat del tractament en fer baixar entre 0,10 i 3, unitats la mitjana
- Conclusions errònies o esbiaixades.
- Pèrdua de prestigi/ridícul en presentar un descobriment (i resultar que ja està publicat).
- Poca rellevància en els nostres resultats:
- Per poc actuals o nivells baixos d’evidència
- Per no tenir un corpus teòric adequat
- (^) Per aplicar instruments que ja no són vàlids
- ...
CRITERIS D’UNA BONA CERCA DOCUMENTAL
Exhaustivitat → Accedir a TOTA la informació existent sobre el tema (Vindria a ser al concepte de sensibilitat d’una prova diagnòstica).
Pertinència → Seleccionar NOMÉS la informació estrictament referida al tema (Vindria a ser al concepte d’especificitat d’una prova diagnòstica).
Precisió → Aconseguir la informació SENSE BIAIX, la informació exactament referent al tema (Equival al que s’anomena validesa interna en metodologia).
Economia → Localitzar la informació de manera que MINIMITZEM COSTOS de temps, de diners o de qualsevol altre tipus de recurs (eficiència).
TÈCNICA DE LA PLUJA D’IDEES
Tècnica destinada a aconseguir el màxim d’idees sobre un assumpte:
- Primer escriu unes frases senzilles que descriguin el tema a cercar.
- En segon lloc subratlla les paraules importants de cada frase.
- I finalment, de la descripció que has escrit, fes una llista amb les paraules clau i frases.
- (^) Un cop ja tinguis la llista inicial, pensa altres termes que també descriguin el tema.
Recomanacions:
- Escriu les idees encara que et semblin esbojarrades ; a vegades acaben sent de gran ajuda. Si tens problemes, prova de fer servir una enciclopèdia especialitzada.
- Escriu sinònims.
- Escriu formes alternatives , abreviacions i acrònims de les paraules de la teva llista.
- (^) Pensa també en les paraules que tenen un significat més ampli o més concret que les que has escrit.
BASES DE
DADES BIBLIOGRÀFIQUES
Hi ha diferents tipus de bases de dades bibliogràfiques (BDB):
- Cites - informació bàsica de l’article (autor, títol, data i el títol de la publicació).
- Resums - sumaris breus dels articles indexats.
- Text Complet.
- (^) Combinació dels tipus anteriors (cada cop més BDB son així).
- Llenguatge natural vs. Controlat (o els 2).
Secundari. Presentacions condensades de documents primaris.
- Butlletins (referències sobre publicacions primàries)
- De resum ( Scopus, Med-Line )
- De resums valorats (sobre una disciplina concreta. Excerpta Medica/EMBASE )
- Bibliogràfics (llistats que s'envien periòdicament).
- Catàlegs
- (^) De biblioteques (llistats de tot el que té una biblioteca)
- Col·lectius (llistats de revistes indicant la biblioteca on es troben) Terciari. Llistes de publicacions secundàries. De referència. Ideats per obtenir accessibilitat immediata. Engloba diccionaris, glossaris, lèxics, terminologies, assaigs, manuals, publicacions d'organismes, guies, mapes, anuncis, taules estadístiques, etc., que tot i contenir informació original i complerta, serveixen per difondre i proporcionar assistència o ajuda a documentar-se. FASES D’UNA CERCA DE DOCUMENTS
- Formulació de la pregunta en funció del problema concret.
- Elegir la font d’informació més adequada.
- Dividir la pregunta en termes simples rellevants.
Cercar descriptors:
- Codis de classificació
- (^) Llenguatge natural (thesaurus i diccionaris, tenint en compte que com més descriptors més especificitat).
Traduir la pregunta al llenguatge documental:
- Lliure, que utilitzarà com a molt l’ordre alfabètic
- Controlat:
- Jeràrquic, arborescent o associatiu
- En esquema de vectors o altres
- Cercar cadascun dels descriptors:
- Realitzar la cerca com a text lliure
- Realitzar la cerca utilitzant el thesaurus per localitzar sinònims i per situar-nos jeràrquicament.
- Truncar descriptors.
Cercar la combinació de descriptors:
- Utilitzar els operadors booleans
- Afegir filtres metodològics o utilitzar camps limitadors
Valoració global dels resultats i de la necessitat de dur a terme noves cerques.
(causalitat). Generar i provar teories.
percepcions i significats produïts per les experiències dels participants.
LÒGICA S'aplica la lògica deductiva i la inductiva. Del general al particular (de les lleis i teoria a les dades). I al revés.
S'aplica la lògica inductiva. D’allò particular a allò general (de les dades a les generalitzacions -no estadístiques- i la teoria).
RELACIÓ ENTRE
CIÈNCIES FÍSIQUES/
NATURALS I SOCIALS
Les ciències físiques/ naturals i socials són una unitat. A les socials se’ls pot aplicar els principis de les naturals.
Les ciències físiques/naturals i les socials són diferents. No s'apliquen els mateixos principis.
POSICIÓ PERSONAL
DE L'INVESTIGADOR
Neutral. L'investigador actua a part dels seus valors. És "imparcial“. Els procediments són rigorosos per evitar biaixos.
Explicita. L'investigador reconeix els seus propis valors i creences, fins i tot són part de l'estudi.
INTERACCIÓ ENTRE
INVESTIGADOR I
FENOMEN
Distanciada, separada. Propera, sol haver-hi contacte.
INTERACCIÓ
PSICOLÒGICA ENTRE
L'INVESTIGADOR I EL
FENOMEN
Distanciada, llunyana, neutral, sense implicació.
Propera, pròxima, empàtica, amb implicació.
PAPER DELS
FENÒMENS
ESTUDIATS
Els papers són més aviat passius.
Els papers són més ben actius.
RELACIÓ ENTRE
L'INVESTIGADOR I EL
FENOMEN ESTUDIAT
De independència i neutralitat, no afecten. Se separen.
De interdependència, s'influeixen. No se separen.
PLANTEJAMENT DEL
PROBLEMA
Delimitat, acotat, específic. Poc flexible.
Obert, lliure, no és delimitat o tancat. Molt flexible.
ÚS DE LA TEORIA La teoria s'utilitza per ajustar els seus postulats al món empíric.
La teoria és un marc de referència.
GENERACIÓ DE LA
TEORIA
La teoria és generada a partir de comparar la investigació prèvia amb els resultats de l'estudi. De fet, aquests són una extensió dels estudis antecedents.
La teoria no es fonamenta en estudis anteriors, sinó que es genera o construeix a partir de les dades empíriques obtingudes i analitzades.
PAPER DE LA
REVISIÓ DE LA
LITERATURA
La literatura representa un paper crucial, guia a la investigació. És fonamental per a la definició de la teoria, les hipòtesis, el disseny i altres etapes del procés.
La literatura és poc important a l'inici, i més durant l’estudi. En ocasions, pot dirigir, però normalment no. El marc teòric ajuda a justificar la necessitat d'investigar. Alguns autors consideren la revisió de la literatura “auxiliar”.
LA REVISIÓ DE LA LITERATURA I LES VARIABLES O CONCEPTES D'ESTUDI
L'investigador fa una revisió de la literatura principalment per buscar variables significatives que puguin ser mesures.
L'investigador, més que fonamentar-se en la revisió de la literatura per seleccionar i definir les variables o conceptes clau de l'estudi, confia en el procés mateix d'investigació per identificar-los i descobrir com es relacionen. HIPÒTESI Es proven hipòtesis. Aquestes s'estableixen per acceptar-les o rebutjar-les depenent del grau de certesa (probabilitat).
Es generen hipòtesis durant l'estudi o al final d'aquest.
DISSENY DE LA
INVESTIGACIÓ
Estructurat, predeterminat (precedeix a la recol · lecció de les dades).
Obert, flexible, construït durant el treball de camp o realització de l'estudi.
