Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts dels powers, Apuntes de Psicometría

Asignatura: Psicometria, Profesor: Jaume March, Carrera: Psicologia, Universidad: UdL

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 06/02/2018

noemiibonet
noemiibonet 🇪🇸

4.2

(26)

14 documentos

1 / 11

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Psicometria
TEMA 1. Introducció
DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
Definició: La psicometria és la disciplina encarregada de la mesura de capacitats, atributs o característiques
psicològiques. Segurament el futur està en mans de la tecnologia.
Finalitat: aportar solucions al problema de la mesura en qualsevol procés d'investigació psicològica.
Metodologia: plantejament de teories, mètodes i usos del mesurament psicològic, en què s'inclouen aspectes
que van dels més teòrics als més pràctics. La psicometria intenta aplicar les propietats del llenguatge formal
i estructurat de les matemàtiques a les tasques del psicòleg on s’utilitzen aquests instruments.
Perspectiva teòrica: Generar les teories que tracten de les mesures en psicologia, encarregant-se de
descriure, categoritzar, avaluar la seva utilitat i precisió, així com la recerca de nous mètodes, teories i
models matemàtics que permetin millors instruments de mesura.
Perspectiva pràctica: Proporcionar instruments adequats per aconseguir bones mesures i establir els usos
que dels mateixos es puguin realitzar.
Els instruments més utilitzats per mesurar són els tests (però no són els únics, ni els millors).
Requisits d'un test psicomètric
a. Contingut i la dificultat dels ítems: sistemàticament controlats.
b. Homogeneïtat durant l'aplicació del test: l‘escenari en el qual se li administra, el material del test i el
procés d'administració, han d'estar ben definits i idènticament aplicats a tots els subjectes examinats amb
el test.
c. Registre del comportament: precís i objectiu. Les condicions de com fer el registre han d'estar ben
definides i han de complir-se rigorosament.
d. Avaluació estadística del comportament registrat: respecte d'un grup de referència o normatiu.
e. Classificació dels subjectes examinats en funció de normes resultants de l'examen previ del grup de
referència o normatiu (barem), el que permet situar cadascuna de les respostes, totals o parcials, en una
distribució estadística (de contrast).
f. Validesa: Les respostes a les qüestions plantejades donen una mesura correcta del comportament a què
el test apunta.
g. Fiabilitat: Si les condicions no canvien, la repetició de l'examen ha de conduir sempre al mateix resultat,
o un de molt proper.
ANTECEDENTS DESTACATS
La psicofísica, els estudis psicofísics del XIX s’enfronten per primer cop al problema de la
mesura de sensacions. Autors com Weber, Fechner, Cattell i altres can aportar avenços en la
mesura de sensacions.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts dels powers y más Apuntes en PDF de Psicometría solo en Docsity!

Psicometria

TEMA 1. Introducció

DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ

Definició: La psicometria és la disciplina encarregada de la mesura de capacitats, atributs o característiques psicològiques. Segurament el futur està en mans de la tecnologia. Finalitat : aportar solucions al problema de la mesura en qualsevol procés d'investigació psicològica. Metodologia : plantejament de teories, mètodes i usos del mesurament psicològic, en què s'inclouen aspectes que van dels més teòrics als més pràctics. La psicometria intenta aplicar les propietats del llenguatge formal i estructurat de les matemàtiques a les tasques del psicòleg on s’utilitzen aquests instruments. Perspectiva teòrica: Generar les teories que tracten de les mesures en psicologia, encarregant-se de descriure, categoritzar, avaluar la seva utilitat i precisió, així com la recerca de nous mètodes, teories i models matemàtics que permetin millors instruments de mesura. Perspectiva pràctica: Proporcionar instruments adequats per aconseguir bones mesures i establir els usos que dels mateixos es puguin realitzar. Els instruments més utilitzats per mesurar són els tests (però no són els únics, ni els millors). Requisits d'un test psicomètric a. Contingut i la dificultat dels ítems: sistemàticament controlats. b. Homogeneïtat durant l'aplicació del test : l‘escenari en el qual se li administra, el material del test i el procés d'administració, han d'estar ben definits i idènticament aplicats a tots els subjectes examinats amb el test. c. Registre del comportament: precís i objectiu. Les condicions de com fer el registre han d'estar ben definides i han de complir-se rigorosament. d. Avaluació estadística del comportament registrat: respecte d'un grup de referència o normatiu. e. Classificació dels subjectes examinats en funció de normes resultants de l'examen previ del grup de referència o normatiu (barem), el que permet situar cadascuna de les respostes, totals o parcials, en una distribució estadística (de contrast). f. Validesa: Les respostes a les qüestions plantejades donen una mesura correcta del comportament a què el test apunta. g. Fiabilitat: Si les condicions no canvien, la repetició de l'examen ha de conduir sempre al mateix resultat, o un de molt proper.

ANTECEDENTS DESTACATS

  • La psicofísica, els estudis psicofísics del XIX s’enfronten per primer cop al problema de la

mesura de sensacions. Autors com Weber, Fechner, Cattell i altres can aportar avenços en la

mesura de sensacions.

  • Interès inicial per la mesura de les diferències individuals. A finals del XIX. Galton estudia

les distribucions de diverses mesures físiques i psicològiques de les persones. Cattell el 1890

utilitza per primer cop el terme test mental.

  • Interès inicial per la mesura de les capacitats cognitives superiors. A principis del XX, Binet

estableix el terme edat mentali més tard el de quocient intel·lectual. Es comencen a

dissenyar els primers tests psicomètrics de personalitat i també els tests projectius de

personalitat (Rorschach el 1921).

  • La Teoria Clàssica dels Tests. Spearman proposa afegir el terme d’error a la puntuació dels

test per primer cop. També estableix com estimar la fiabilitat. Thurstone i Cronbach

progressivament aniran acabant de definir aquesta teoria.

  • La validesa de les puntuacions. S’observa que no tota imprecisió és atribuïble a l’error de

mesura. Cal destacar 3 fets: a) La correlació entre puntuacions als tests de Cattell i Binet i el

rendiment escolar (inici validesa predictiva); b) L’anàlisi Factorial de Thurstone cap als anys

30-40 del segle passat; i c) publicació el 1955 del treball de Cronbach i Meehl, ampliant les

estratègies de validació dels tests.

  • La Teoria de la Resposta a l’Ítem. Apareixen nous models matemàtics (destaquen Rasch,

Lord i Birnaum com a pioners). La idea bàsica és emfasitzar l’estudi psicomètric dels ítems

i la realització de mesures invariants de les propietats mètriques dels ítems i de les

estimacions. Apareixen termes com Tests adaptatius informatitzats.

DOCUMENTACIÓ BÀSICA

Standards for Educational and Psychological Testing Ha de dir la part concreta que interessa. Directrices Internacionales para el uso de los test Contingut avaluable totalment (esta al CV).

  1. En funció del Model Estadístic (psicomètric si es vol.....) TCT vs. TRI
  2. En funció del medi d’aplicació Llapis i paper vs. Informatitzats (fixos –igual per tothom-, òptims - per un grup- o adaptatius)
  3. En funció del tipus d’interpretació Tests referits a CRITERIS (establerts a priori) vs. Test referits a NORMES (barems, “grup normatiu”)
  4. En funció del format de resposta Elecció múltiple, seleccionada, categories ordenades, binaries o resposta construïda.
  5. En funció del marc teòric Psicomètrics, Projectius, Situacionals, Conductuals, Cognitius, Neuropsicològics,...
  6. En funció de si s’estableix temps límit o no Velocitat o potència respetivament. Altres classificacions:
  7. En funció de les conseqüències sobre el subjecte Des de participar en recerca fins ser seleccionat per un lloc de treball.
  8. Prieto i Muñiz, proposen altres criteris com tipus de resposta mesurada i àmbit d’aplicació. Exercici Classifica'ls:
  • Prova graduació vista x oculista
  • Psicotècnic llicència caçadors
  • Reconeixement grau discapacitat
  • Examen

Responsabilitats

  • Organismes que disposen de codi deontològic: Col·legi oficial de Psicòlegs d’Espanya (COP), Comissió Internacional de Tests (ITC), Associació Psicòlegs Americans (APA).
  • Aspectes principals sobre els que cal que el professional reflexioni:
    • Coneixements necessaris i contexts adequats (teories-models-constructes)
    • (^) Procediments d’obtenció i interpretació de resultats (psicometria)
    • Relació entre professional i les persones que s’examinen
    • Relació entre professional i els materials dels tests
    • Molta experiència Limitacions en l’ús d’un test Psicomètric
  1. Una prova o test s’ha d'emprar només per apreciar els aspectes per les quals s'ha elaborat.
  2. Les normes (barem) d'una prova no tenen validesa universal. Només són vàlides si els individus que prenen el test tenen característiques similars a les dels subjectes que van formar la mostra que va servir per obtenir aquestes normes.
  3. S'han de construir normes per als grups en els quals es farà servir el test, si aquests grups difereixen dels que apareixen al manual de la prova.
  4. Un test mesura l'individu en el moment d'aplicació de la prova. Si les condicions que influeixen sobre l'individu canvien, poden canviar les puntuacions del test.
  1. Els resultats d'un test no s’han d'emprar per a diagnosticar per se estats patològics. Cal considerar-los elements d'informació a integrar amb altres per arribar al diagnòstic.
  2. Categories descriptives (Ex. Intel·ligència molt superior, superior, etc.) només s'han d'utilitzar per als tests que les van originar. Per exemple, la taula de categories del WAIS només ha de ser utilitzada amb aquest test i no amb un altre test (Anastasi, 1982).

Apartats d’un test psicomètric El test pròpiament dit. El manual del test. Document que conté els següents capítols o parts:

  • Exposició dels objectius de la prova (què mesura).
  • Resum de la Fitxa Tècnica.
  • Descripció de les característiques estructurals del test (parts i components).
  • Informació sobre el procés d'estandardització o tipificació.
  • Instruccions generals sobre la manera d'aplicar o administrar la prova i del tipus de població en la qual és aplicable.
  • Descripció del material d'examen.
  • Instruccions per les valoracions (qualificació) de les respostes obtingudes en cada un dels subapartats.
  • Informació estadística i psicomètrica sobre les propietats de la prova com a instrument de mesura, és a dir, fiabilitat i validesa.
  • Taules de normes o barems amb les puntuacions directes i derivades per als diferents grups d'edats i poblacions (poblacions de referència i grups normatius adequadament descrits).

Procés d’obtenció d’informació del subjecte

  • Fixar l’objectiu d’avaluació
    • Establir el procediment (1 prova vs. diverses, cribratge + valoració,...)
    • Especificar les característiques (trets de la persona)
    • Especificar les mesures (test, entrevista,..)
    • Establir les condicions d’aplicació (espais, temps, mecanització,...)
    • Establir el procediment d’avaluació
  • (^) Buscar el test més adequat
    • Especificar els Catàlegs
    • Obtenir valoracions vàlides
    • Llegir la documentació de suport
    • Conèixer els Estàndards sobre el material de suport

TEMA 3. Construcció de tests i

anàlisi dels ítems Introducció

Escenari :

  • Els psicòlegs no mesuren atributs físics -precisos i fiables- (encara!)
  • Els psicòlegs mesuren ... actituds cap a l’avortament, nivells de cohesió grupal, graus de

lideratge,.... I ho fan mitjançant tests, qüestionaris o inventaris.

  • Conseqüència: Cal demostrar la bondat i precisió de la mesura d’aquests CONSTRUCTES. Supòsits generals :
  • La informació sobre un Constructe és la combinació d’uns elements individuals: ítems.
  • El valor global obtingut representa el grau en que la persona participa de l’atribut mesurat pel

Constructe (hi pot haver subescales entre ítem i constructe).

  • Com a mesura indirecta que és, la fiabilitat i la validesa dependran d’una bona definició del

Constructe implicat.

Especificació del Constructe Cal acompanyar la definició del constructe determinant:

  • Objectius.
  • Tipus de població.

Un constructe se’l pot definir:

  • Constitutivament, quan es defineix un constructe per mitjà d'un altre constructe. Per exemple,

definir "ansietat com por subjectiva".

  • Operacionalment, quan es fa referència a les operacions mitjançant les quals un investigador

determina la presència/absència (o la magnitud) d'un fenomen. Per exemple, nombre de

paraules recordades és una operació per valorar la magnitud del constructe intel·ligència.

És molt important tenir clar els tipus d’escales de mesura utilitzades per operacionalitzar-lo, això determina les propietats del constructe per estudiar-ne la seva validesa i fiabilitat. Podem mesurar “por” en una escala visual-analògica però això no la farà quantitativa en escala de raó o interval!

Construcció provisional del qüestionari A partir de la definició operacional del constructe, de la delimitació d’objectius i de la població objectiu, hem d'arribar a establir un conjunt d'elements o ítems (frases, preguntes, situacions anàlogues, tasques, etc.) que representin conductes mitjançant les quals es manifesten els diversos components del constructe. Tenint en compte però, els possibles condicionants (temps, costos, mitjans,...). Exemple: pretenem avaluar la tolerància cap als grups marginals, ítem proposat: "Cal facilitar la integració dels membres d'ètnia gitana al nostre país?“ Sembla raonable suposar que una persona “tolerable en relació als grups marginals” (constructe) estaria d'acord amb aquesta afirmació, mentre que una persona “intolerable” estaria en desacord.

També es pot crear jeràrquicament un constructe:

Exemple “actitud cap a la gent gran”, on s’han volgut establir relacions més complexes entre ítem i constructe: subescales (dimensions, facetes,....) Tenim 18 ítems classificats en 4 subescales diferents. Quin nom posaries a les 4 subescales del constructe “actitud cap a la gent gran”?

FORMAT DE RESPOSTA Formats sovint utilitzats en rendiment òptim:

  • Resposta seleccionada
    • Binària (V/F)
    • Elecció múltiple
  • Aparellament, completar frase,...

Formats sovint utilitzats en rendiment típic:

  • Categoria ordenada (sigui binària o de més categories).
  • Adjectius bipolars (diferencial semàntic).

Altres formats:

  • Resposta construïda (obertes).
  • Resposta forçada (Ex: Tests ipsatius, basats en l’evitació de la falsedat).
  • Ítems informatitzats. (Ex: Test DIVISA)
  • Prova calibrada: Ha d’incloure preguntes de tot rang de dificultat o d’intensitat del tret mesurat

(normalment però, convé més preguntes de dificultat mitjana, també per rendiment típic).

  • La dificultat no ha d'estar en la comprensió de l'ítem, cal minimitzar el temps de lectura.
  • Evitar l'ús de negacions (si s'inclouen, remarcar-les), dobles negacions (mai no faria...res)
  • Evitar errors gramaticals i ortogràfics.
  • (^) El nombre de preguntes ha de ser proporcional a la importància donada a cada tema.
  • Com més ítems, millor.
  • Nombre d'opcions, amb dos distractors és suficient.
  • Per proves curtes, més distractors per evitar els efectes dels encerts aleatoris.
  • Tots els distractors han de ser de longitud i llenguatge semblants.
  • Cal evitar els ítems amb més d'una resposta correcta.
  • Cal evitar les opcions "no ho sé", "totes les anteriors són correctes" o "cap de les anteriors és

correcta“.

  • Cal balancejar la posició de l'opció correcta en les diferents preguntes perquè no se situï sempre

en la mateixa opció.

  • (^) Les alternatives incorrectes no han de ser possibilitats absurdes.
  • Les alternatives no certes han de ser elegides entre els errors o confusions que usualment tenen

les persones que no coneixen la resposta correcta.

  • Han d'estar escrites en llenguatge tècnic i ser plausibles per a qui no coneix la resposta, evitant

en tot moment alternatives "gracioses" o altres que no serien elegides per ningú.

  • Es poden utilitzar alternatives de resposta que són les certes d’altres preguntes.

QUANTIFICACIÓ DE LES RESPOSTES

En general, en rendiment òptim s'ha de quantificar 1 l'encert i 0 l'error, de manera que la puntuació

directa X d'un subjecte és la suma de respostes als ítems. A més, és requisit indispensable pel càlcul

de correlacions adequades a aquest tipus d’escala de mesura.

La quantificació de les respostes a ítems en rendiment típic requereix matisos. Cal quantificar les

possibles respostes a un ítem tenint en compte que l'alternativa amb major valor sigui la que indiqui

major nivell de tret, aptitud i opinió. És a dir, un ítem amb format d'opció binària (acord/desacord)

pot quantificar l'acord com 1 i el desacord com 2, o viceversa. Depèn de que l'ítem estigui plantejat

de manera directa o inversa.

ANÀLISI DELS ÍTEMS

ÍNDEX DE DIFICULTAT

Com que quantifica el grau de dificultat de l’ítem, només té sentit en rendiment òptim.