Psicometria
TEMA 1. Introducció
DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ
Definició: La psicometria és la disciplina encarregada de la mesura de capacitats, atributs o característiques
psicològiques. Segurament el futur està en mans de la tecnologia.
Finalitat: aportar solucions al problema de la mesura en qualsevol procés d'investigació psicològica.
Metodologia: plantejament de teories, mètodes i usos del mesurament psicològic, en què s'inclouen aspectes
que van dels més teòrics als més pràctics. La psicometria intenta aplicar les propietats del llenguatge formal
i estructurat de les matemàtiques a les tasques del psicòleg on s’utilitzen aquests instruments.
Perspectiva teòrica: Generar les teories que tracten de les mesures en psicologia, encarregant-se de
descriure, categoritzar, avaluar la seva utilitat i precisió, així com la recerca de nous mètodes, teories i
models matemàtics que permetin millors instruments de mesura.
Perspectiva pràctica: Proporcionar instruments adequats per aconseguir bones mesures i establir els usos
que dels mateixos es puguin realitzar.
Els instruments més utilitzats per mesurar són els tests (però no són els únics, ni els millors).
Requisits d'un test psicomètric
a. Contingut i la dificultat dels ítems: sistemàticament controlats.
b. Homogeneïtat durant l'aplicació del test: l‘escenari en el qual se li administra, el material del test i el
procés d'administració, han d'estar ben definits i idènticament aplicats a tots els subjectes examinats amb
el test.
c. Registre del comportament: precís i objectiu. Les condicions de com fer el registre han d'estar ben
definides i han de complir-se rigorosament.
d. Avaluació estadística del comportament registrat: respecte d'un grup de referència o normatiu.
e. Classificació dels subjectes examinats en funció de normes resultants de l'examen previ del grup de
referència o normatiu (barem), el que permet situar cadascuna de les respostes, totals o parcials, en una
distribució estadística (de contrast).
f. Validesa: Les respostes a les qüestions plantejades donen una mesura correcta del comportament a què
el test apunta.
g. Fiabilitat: Si les condicions no canvien, la repetició de l'examen ha de conduir sempre al mateix resultat,
o un de molt proper.
ANTECEDENTS DESTACATS
• La psicofísica, els estudis psicofísics del XIX s’enfronten per primer cop al problema de la
mesura de sensacions. Autors com Weber, Fechner, Cattell i altres can aportar avenços en la
mesura de sensacions.
