¡Descarga Apunts Bloc B d'Educacio i contextos educatius y más Apuntes en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity!
Tema 1: Els drets humans i l’educació
Classificació del Drets Humans:
1. Drets de 1a Generació (Protegir els individus dels excessos dels Estats.):
Drets Fonamentals: Dret a la vida, Dret a la llibertat, Dret a la seguretat, Drets Civils... Drets Polítics: Llibertat de Reunió, Llibertat d’Associació, Llibertat d’Expressió... Tenen com a origen les Declaracions de Drets Humans del segle XVIII.
2. Drets de 2a Generació (Asseguren a la ciutadania igualtat de condicions i de
tracte. Demanda d’un ESTAT DE BENESTAR que implementi accions,
programes i estratègies a fi d’assolir que les persones els gaudeixen de manera
efectiva.):
Són els drets econòmics: Dret a l’Educació , Dret al treball, Dret a igual salari per igual treball, Dret al descans i a l’oci... Tenen com a origen les lluites obreres al llarg del segle XIX.
3. Drets de 3a Generació (Asseguren la solidaritat a escala global.):
Són els drets a la solidaritat: Dret a un medi ambient sa , Dret a la pau, Dret a la qualitat de vida, … Tenen com a origen els efectes de la globalització. Promogut a partir de la dècada dels anys 70. Objectiu: incentivar el progrés en un sentit social, millorar el nivell de vida dels pobles i crear xarxa d’interrelació al marc del respecte i col·laboració entre nacions.
- Validesa i legitimitat actual:
Els Drets Humans són universals, indivisibles i inalienables. Mostren l’ideal de futur de la Humanitat, i l’exigència d’un present més just. Marquen l’esperit utòpic d’un món que és millorable i necessitat millorar.
El dret a l’educació
- El dret a l’educació és l’eix de la missió de la UNESCO i l’acció normativa de la UNESCO es sustenta en aquests principis fonamentals: No discriminació Accés universal a l’educació Principi de solidaritat Igualtat d’oportunitats i tracte -El dret a l’educació implica que no és un DRET únicament dels infants sinó que és DE TOTA PERSONA , també que no s’ha de rebre una educació sinó una BONA EDUCACIÓ , per tant a l’ APRENENTATGE i a l’ APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA. Per últim, també implica no nomes dret a l’accés, sinó també a la PARTICIPACIÓ.
COSES RANDOM:
1948: Aprovació de la Declaració Universal de Drets Humans (ONU)
1959: Aprovació de la Declaració sobre els Drets de l’Infant (ONU)
Els drets dels infants:
L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa
elemental en igualtat d'oportunitats. L'interès superior de l'infant serà el principi que
guiarà aquells qui tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació.
Dret a l’educació en el marc dels Drets Humans
- Les 4 A de Katarina Tomasevski:
A ssequible, A ccessible, A cceptable, A daptable
A ssequibilitat (disponibilitat): Obligació d’ assegurar que l’educació
gratuïta i obligatòria sigui assequible a tots els nens i nenes en edat escolar.
- L’Estat ha de garantir la disponibilitat de l’educació: o Com a dret civil i polític: disposar de centres. Es creen les organitzacions per ser més eficients i eficaços. o Com a dret social i econòmic: Educació gratuïta i obligatòria per a tots els infants. o Com a dret cultural: respecte a la diversitat, en particular a través dels drets de les minories i de les cultures indígenes.
A ccessibilitat (no discriminació): Obligació d’eliminar totes les
exclusions basades en criteris discriminatoris actualment prohibits: ètnia,
color, sexe, llengua, religió, opinió política, origen nacional, origen ètnic, origen
social, posició econòmica, discapacitat o naixement. Obligació d’identificar els
obstacles que dificulten gaudir del dret a l’educació.
- Accessibilitat: o Educació gratuïta, obligatòria i inclusiva. o Accés a l’educació post-obligatòria en la mesura del possible.
Acceptabilitat (qualitat i respecte pels Drets Humans): Obligació de
proporcionar una educació de qualitat conseqüent amb els drets humans. Obligació d’ assegurar que els processos d’ensenyament/aprenentatge estan conformes amb els drets humans.
- Acceptabilitat (criteris de qualitat): o Seguretat i salut a l’escola. o Qualitat professional dels mestres. o Llengua materna visible i explícita.(minories) o Transformació disciplina ( prohibició càstigs corporals)
Objectius Agrupació Complexa Jerarquia Mayo (1933) – La persona i el grup ( Relacions ),
- Evoluciona incorporant principis que consideren les relacions de les organitzacions amb l’entorn.
- L’organització té un conjunt de sistemes que interactuen entre ells. Teoria general de sistemes ( Ludwig von Bertalanffy (dècada 1940))
- Organització com a sistema: conjunt d’elements interrelacionats que actuen de forma coordinada per a la consecució d’una finalitat.
- Entorn: és un sistema del qual l’organització forma part com a subsistema.
- Importància de regular les interrelacions internes i externes. Desenvolupament organitzatiu ( Richard Beckhard (1969))
- L’organització a d’evolucionar per a poder donar resposta a les necessitats que li planteja l’entorn.
- El canvi a de venir des de dins de l’organització.
- Les persones són la base per a generar el canvi, cal que tothom s’impliqui en aquest.
- Cal considerar tots els elements interns i externs per a poder generar el canvi. Construcció definició organització: L’organització és un sistema social obert, que constitueix un organisme viu, dinàmic, amb la flexibilitat necessària per assimilar el canvi, i que rep determinats recursos (humans, materials, financers, temps, altres...) transformant-los en productes i/o serveis. “Organització és un conjunt de membres que comparteixen unes fites i objectius i que es serveixen d’uns mitjans per aconseguir-los. Es caracteritza per ser un sistema social obert al medi i que interactua amb els altres subsistemes que li són afins. (Tomàs, 1997)”
Característiques de les organitzacions:
El coneixement és el mitja de producció més valuós Els treballadors controlen el seu mitjà de producció. Les persones són el valor més important pel seu creixement i l’empleabilitat a la societat i a les organitzacions. La lleialtat dels treballadors d’avui no ve pel salari sinó de l’input i coneixement creat en el si dels grups de treball entre iguals.
Característiques de les organitzacions educatives:
Complexitat de l’entorn Eficiència Grup de persones Interrelació Processos Recursos
Canvis educatius: Canvis en les necessitats formatives Canvis en l’estructura del sistema educatiu Canvis en els mètodes d’EA Canvis Contextuals: Grans canvis socials i econòmics Canvis en els cicles vitals Canvis en la participació Indefinició de fites Immaterialitat dels seus elements Pluralitat de centres tipologia d’alumnes Escassa autonomia Direcció no professional Inestabilitat dels recursos.
Naturalesa de les organitzacions educatives:
Té assignades múltiples funcions i objectius de formulació i concreció ambigües. Entitats complexes i s’entrellacen en un entorn complex. Feblesa estructural. Professionals amb intervenció diversa Recursos funcionals escassos i manca de temps. No existeix l’asèpsia, existència d’ideologies que impregnen el desenvolupament organitzatiu. No es poden aplicar mimèticament les teories de l’empresa. 10/01/
Aprenentatge al llarg de la vida:
INTRODUCCIÓ: Context i necessitats formatives
Necessitat de formació base àmplia o Nivells d’instrucció baixos o Oferta i demanda de formació Necessitat de participació social o En societats democràtiques Ús i gaudi de bens culturals per a tothom o Igualtat d’oportunitats i cohesió social
Paradigmes i models d’organització Cientificoracional o tecnològic: o Fites establertes al servei de l’organització. o Normes, especialització, autoritat, estructures. Interpretatiu simbòlic: Parteix d’una visió de l’escola i de l’organització o Significat i interpretació del que succeeix. o Percepcions, expectatives, planificació feble, participació intensa, rituals, cerimònies. Sociocrític o polític: Una construcció social mediatitzada per la realitat sociocultural i política més amplia. o Sentit transformador, compromís social. o Distribució de recursos, decisions compartides, negociació consens. Organitzacions formals Organitzacions no formals 24/01/ Polítiques educatives i legislació actual
- Relacions entre el sistema educatiu i el context/societat: El model educatiu varia depenent de les circumstancies de la societat. El sistema educatiu esta evolucionant molt a causa de l’evolució i la mecanització de molts processos de l’industria. Malgrat que es desenvolupen temes educatius, les decisions no estan preses nomes des de la visió pedagògica, sinó que també estan preses des de la visió política i econòmica.
- Administracions educatives La llei orgànica ve del Ministerio de Educación, llavors hi intervé el Departament d’Educació i finalment és porta per territoris.
- Models en el cotext internacional.
Nivells de descentralització territorial (Mc Ginn i Welsh, 1999)
Estat o govern central Nivell 1: Administració centralitzada
Comunitats autònomes Nivell 2: Administració federal o regional Localitats, districtes i municipis Nivell 3: Administració municipal i local Escola Nivel 4: Sistemes de gestió basats en l’escola.
Organització de l’ensenyament obligatori
Estructura única: L’educació bàsica és contínua i obligatòria. El sistema no distingeix entre escolarització primària i secundària. Ex. : Suècia, Finlàndia, Dinamarca Tronc Comú: El sistema estableix una clara distinció entre les etapes de primària i secundària. Als joves no se’ls separa en itineraris especialitzats o separats a la secundària. Ex.: França, Escòcia, Itàlia, Grècia, Portugal, Espanya i Anglaterra. Estructura diferenciada : El sistema estableix una clara distinció entre les etapes de primària i secundària. Els joves són separats o seleccionats cap a itineraris diferenciats de tres classes a la secundària. Ex.: Alemanya, Àustria, Luxemburg, Irlanda del Nord, Bèlgica i Holanda Models educatius i itineraris: Alemanya i Àustria: Itineraris a partir dels 10 anys en centres diferents, segons itinerari. Bèlgica: Itineraris a partir dels 14 anys. França, Itàlia, Grècia, Irlanda i Portugal: Itineraris a partir dels 15 anys en centres diferents, segon itinerari. Holanda, Luxemburg: Itineraris a partir dels 12 anys en centres diferents, segons itineraris. Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Espanya: escola comprensiva fins els 16 anys. Polítiques de repetició: Promoció automàtica: la repetició d’un any està prohibit als països nòrdics. Repetició excepcional: Portugal. Repetició una vegada a cada etapa (2 anys): França, Espanya. Repetició possible cada any: Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Holanda. Igualtat d’oportunitats: Sistema de llibertat natural: Considera que totes les característiques de l’individu, inclosa la riquesa familiar, son rellevants per aconseguir un nivell educatiu. Cal donar més i més bona educació als estudiants més rics i més llestos.
Concertat: Titularitat privada però subvencionat amb diners públics. Privat: Titularitat privada i subvencionat de forma privada. Públic: Titularitat publica i subvencionat amb diners públics. Centralització: tot es decideix des d’un pateix punt Descentralització: des d’una base centralitzada es permet que les decideixi algu altre. Desconcentració: permet una major proximitat a un territori des de una centralització. Descentralització
Avantatges Inconvenients
- Reforça el sistema democràtic
- Descongestiona el poder central
- Facilita la gestió dels assumptes
- Els recursos son emprats amb més eficàcia
- Reconeix la diversitat cultural
- Possibilita la gestió del conflicte social
- Dificulta per impulsar canvis estructurals
Competències educatives Estat o Ordenació del sistema educatiu o Planificació econòmica generals de les inversions o Homologació de títols acadèmics i professionals o Establiment d’ensenyaments mínims o Concessió de beques i ajuts a l’estudi o Criteris generals d’atorgament de concerts a centres privats o L’alta inspecció educativa Regions o Regula, planifica, supervisa i avalua el sistema educatiu. o Art. 158 LEC: El regim d’admissió d’alumnes en els centres que presenten el servei d’educació de Catalunya. El contingut Municipis o Autonomia dels centres educatius
Centre educatiu autònom: tenen la responsabilitat i l’obligació de definir les seves fites i consensuar els seus plantejaments institucionals. Centre educatiu dependent: disposa de poca autonomia a causa de la forta pressió normativa exercida des de l’administració.
Àmbits d’autonomia
- Pedagògica
- Organitzativa
- Econòmica
- Gestió personal
- Relacions entorn Autonomia i lideratge
