¡Descarga Apunts BLOC II y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
1. Propietats físiques del so i correlats perceptius
Propietats de la informació auditiva:
- Serialitat (es desenvolupa en el temps)
- Canvi (vibració canvis de pressió en el timpà) fluctuant
- Construcció d’escenes complexes (sense llum, només hi ha info auditiva)
Característiques de l’audició
- Es necessita temps per obtenir/integrar la informació
- Està sempre connectada (molt passiva)
Aspectes auditius
- Localització de fonts sonores
- Identificació d’objectes i escenes
- Percepció de la música
- Percepció de la parla
Conceptes bàsics
- So: resultat d’una oscil·lació que es transmet per un medi i que causa pertorbació a les molècules d’aire (onada)
- To simple: 1 única freqüència Transmissió del so
- Longitud d’ona (λ): distancia entre cada compressió o condensació
- Velocitat: aire=340m/s
- L’ona perd amplitud en el desplaçament
- Si troba un obstacle es reflecteix (reverberació) o s’absorbeix
- Ombra acústica: quasi no hi ha vibracions (caplocalització) Paràmetres acústics bàsics
- Freqüència (f): nº de vibracions per unitat de temps (per segon). Rang audible: 20- 20.000 Hz (cicles per segon). Infrasons<20Hz / ultrasons>20.000Hz. ALTURA TONAL: GREUS / AGUTS.
- Amplitud: mesura del desplaçament o extensió del moviment oscil·latori. Pressió de referència 0.0002 dynes/cm² o 20μPa (micropascals); mínima per percebre un to de 1000Hz. Es relaciona amb intensitat i sonoritat (dB) 0dB (no percepció auditiva)- 120dB (sensació dolorosa). SONORITAT: FORT/FEBLE.
- La freqüència és una propietat de la font sonora (no varia), però l’amplitud dependrà de la força aplicada sobre l’objecte.
- (T=cps)
- Fase (angle de fase): progressió de l’ona al llarg d’un cicle (0°-360°). 1 cicle=360°
- Suma d’ones: relació de fases ones idèntiques en fase oposada s’anul·len ones idèntiques i en a fase es duplica amplitud Tons complexos i sorolls a) Ones periòdiques
- El cicle es repeteix de forma regular
- Els harmònics són múltiples enters de la freqüència més baixa o fonamental (f₀).
- L’altura tonal percebuda serà la de la f₀ (la durada d’un cicle del so equival a la durada del de la fonamental).
- La diferència de f₀ i del so suma de la fonamental+harmònics. Pot canviar el timbre, que pot ser diferent segons el nº d’harmònics i l’amplitud d’ona d’aquests (flauta≠guitarra).
b) Ones aperiòdiques (sorolls)
- Estructura irregular
- Les freqüències integrants no són múltiples (no té fonamental ni harmònics)
- Els sorolls són complexos
- Parell auditiu: analitzador de freqüències (fa anàlisi de Fourier)
Fenomen del “to virtual” Percepció de l’altura tonal en absència de la freqüència fonamental. L’altura tonal correspon a la f₀ (la més baixa). El cervell computa la f₀ a partir dels harmònics (múltiples), fa un anàlisi de Fourier.
Espectograma: distribució de l’energia sonora en el temps. Consonants fricatives (f, s, j...) són soroll. Les vocals són sons nets, periòdics.
Correlats perceptius
- Altura tonal (el to) o Greu Agut (teclat piano: 27Hz a 4096Hz) o Està determinada per la f₀ (i es veu modificada per la intensitat) o Llindar diferencial: 2-4Hz en els greus <2000Hz 15Hz al voltant dels 5000Hz 40-50Hz en els aguts >8000Hz Escala MEL
- Sonoritat o Feble Fort (intensitat: llindar mínim/dolor) o Màxim: mil bilions de vegades la mínima pressió sonora percebuda o Sonoritat percebuda= log(intensitat acústica) o Unitat de mesura (relativa): Decibel (dB) 0dB llindar audició 40-60dB conversa 100dB sirena ambulància 120dB reactor (llindar de dolor) 1dB diferència mínima detectable per freqüències 200-5000Hz
- Timbre o Qualitat sonora: estrident, metàl·lic, dolç, aspre, càlid... o Diferències entre la mateixa nota amb instrument diferent o Resultat de diferències en l’espectre de freqüències (nº d’harmònics i la seva amplitud) o Quan modifiquem l’amplitud d’un harmònic es modifica el timbre, però no l’altura tonal ni la intensitat global
Localització del so
- Som més hàbils en el pla horitzontal.
- El nostre cosa fa que es generin pistes físiques per a la localització precisa d’objectes (oïdes).
- Cada oïda rep senyals auditius diferents, però la imatge auditiva resultant és única i s’ubica en un únic punt en l’espai.
- El diàmetre del cap és de 18cm aprox, i les orelles estan situades una a cada banda, a 20-23cm.
Diferències interaurals la posició dels receptors i el propi cap determinen diferències en el senyal que arriba a una font sonora lateralitzada:
2. Organització perceptiva de la informació sonora complexa
La informació sonora es desenvolupa en el temps i gradualment es modifica: com es percep la continuïtat?
La informació sonora procedent de diverses fonts arriba simultàniament: com agrupem correctament tot allò que pertany a un mateix objecte sonor?
Mecanismes d’agrupació i segregació
Anàlisi de l’escena auditiva:
- Objecte d’estudi: analitzar de quina manera tota la evidència auditiva arriba al llarg del temps a la nostra oïda, procedent d’una mateixa font sonora s’agrupa formant una unitat perceptual.
- Processos: o Agrupació (integració o fusió) o Segregació (fissió)
- Paradigmes experimentals: o Alternança de senyals (integració seqüencial) o Presentació simultània (segregació)
Identificació d’objectes i esdeveniments sonors. Possibles mecanismes:
- Activació automàtica d’esquemes apresos (el nostre nom)
- Activació voluntària d’esquemes apresos (nº de vol)
- Anàlisi primari de l’escena auditiva o Naturalesa pre-atencional o Independent de l’experiència
Organització de la informació auditiva complexa la organització final és el resultat de la interacció entre:
- Característiques específiques dels estímuls
- Utilització del coneixement basat en propietats acústiques generals de l’entorn sonor: regularitats acústiques (harmonicitat, sincronia, localització...)
- Coneixement específic de sons, intencions momentànies
- Errors en la organització resultant: il·lusions auditives
Regularitats
- Relació temporal: sons no relacionats poques vegades comencen i acaben al mateix temps a. Asincronia permet separar esdeveniments/objectes sonors b. Estratègia de novetat introducció d’alguna cosa nova sobre allò percebut
- Regularitat seqüencial: un so aïllat o seqüència de sons procedents de la mateixa font sonora tendeixen a modificar les seves propietats de forma lenta i gradual.
a. Basada en la similitud seqüencial dels sons procedents d’una mateixa font sonora b. L’agrupació per similitud produeix discontinuïtats en la percepció c. La similitud pot basar-se en: freqüències dels tons purs, localització espacial i contingut espectral i to fonamental dels sons complexos d. Tan en esdeveniments continus, com en seqüències de sons normalment modificació gradual e. Canvis sobtats entrada nova informació f. Similitud seqüencial agrupació per proximitat tonal en la separació de melodies
- Harmonicitat: quan les oscil·lacions d’un objecte es repeteixen amb caràcter periòdic, les vibracions donen lloc a patrons acústics que les seves freqüències integrants són múltiples d’una freqüència fonamental comú. a. Agrupació d’harmònics (ex: 80-100-160-200-240-300-320) 80Hz i 100Hz b. La intensitat dels mateixos determinant en els patrons de fusió/segregació c. Aïllament d’un harmònic es percep un descens en l’altura tonal del to complex i l’harmònic es percep “desafinat”, com un to aïllat.
- Caràcter unitari dels canvis: els canvis que es produeixen en un esdeveniment sonor afectaran a tots els components del so resultat de la mateixa forma i al mateix temps. a. Agrupem tots els components de l’espectre amb el mateix patró de variació (en intensitat o freqüència) b. Un to queda totalment emmascarat per una banda de soroll modulat que inclou la seva freqüència el to deixa de quedar emmascarat quan afegim un soroll igualment fluctuant situat en una altra banda de freqüències (els dos sorolls es fusionen i el to resulta audible)
- Representació de la informació musical: independència dels components rítmics i melòdics? Evidència neuropsicològica
Model de doble entrada per a l’accés al lèxic musical (Peretz, 1993): les estructures que processen organització melòdica i altres organitzacions temporals simultàniament quan escoltem una peça musical
Ruta melòdica. Accés:
- Contorn melòdic
- Intervals
- Tonalitat
Paper en l’experiència prèvia
- Músics professionalsutilitzen preferentment els intervals
- No professionals contorn melòdic
Localització cerebral:
- Percepció basada en el contorn, melòdica (hemisferi dret)
- Percepció basada en intervals, rítmica (hemisferi esquerre) patologia: disfàsia
Processament de la tonalitat: no hi ha evidència sobre la seva lateralització
Ruta temporal. Nivells:
- Segmentació de la seqüència en grups temporals basats en la duració dels elements (agrupació rítmica per proximitat temporal)
- Extracció de regularitats temporals (mètrica)
Dades neuropsicologia: agrupació (ritme) i regularitat (mètrica) es consideren independents i realitzats per mecanismes diferents
Doble dissociació melodia i ritme (Peretz i Kolinsky, 1991)
- Comparar 2 mostres musicals: o Hi ha diferències melòdiques? o Hi ha diferències rítmiques? Pacients amb lesions als 2 hemisferis
- Lesió hemisferi dret: no melodia/to virtual/altura tonal
- Lesió hemisferi esquerre: no ritme
4. Percepció de la parla
- Processament de la parla: processos que ocorren des de la percepció de l’ona sonora fins la identificació de les paraules (paraula=unitat lingüística que té un significat o funció gramatical).
- En la senyal de la parla no existeix un límit clar entre paraules ni entre fonemes.
- El silenci no significa inici/final paraula.
- Oclusives sonores p/t/k van precedides per un “silenci”.
- Mateix fonema es produeix de forma diferent en funció del context.
- Consonants oclusives entre vocals perden sonoritat.
Unitats bàsiques
- La percepció categòrica: qualsevol estímul auditiu pot definir-se en termes de les seves propietats acústiques (freqüència i amplitud) i temporals (duració). o Qualsevol variació donarà diferències en els estímuls auditius, que poden ser o no rellevants per a la percepció de la parla. o Hipòtesi: la parla és una successió encadenada de fonemes (unitat mínima de so que permet distingir significats).
- Fonemes o Un mateix fonema pot sonar de formes molt diferents al·lòfon. o Tenen propietats articulatòries: els fonemes són analitzables a terme dels trets articulatoris (o trets subfonèmics). o Les diferents llengües tenen diferents fonemes, però totes comparteixen els trets articulatoris a partir dels quals es poden definir són universals lingüístics. o Es defineixen segons propietats articulatòries i segons propietats acústiques. o Teoria de la font i el filtre (Müller, 1848): producció de la parla és possible gràcies a l’efecte combinatori de dos elements Font: laringe (cordes vocals). Filtre: conducte vocal (llavis, llengua), mecanisme que elimina/redueix o reforça, actua com a amplificador o filtrador.
- Consonants
- Mode d’articulació (forma de sortir l’aire) a. Oclusives [p], [t], [k], [b], [d], [g] b. Fricatives [z], [s], [f], [ʒ], [ʃ] c. Nasals m n ɲ ŋ
- Sonoritat a. Sonores (vibració) b. Sordes (no vibració)
- Punt d’articulació a. Bilabial [b], [β], [p], [m], [w] b. Labiodental [f] c. Dental [d], [ð], [t]
- Vocals sempre són sonores. És rellevant la localització de la base de la llengua ↑
- Propietats acústiques
Els fonemes poden considerar-se una agrupació de trets subfonèmics. Serien més o menys semblants segons la quantitat de trets que comparteixin:
- s= consonant + fricativa + sorda + dental
- t=consonant + oclusiva + soda + dental
- d= consonant + oclusiva + sonora + dental
- m= consonant + nasal + sonora + bilabial
Estudis de similitud:
- Ordenar de més semblant a menys, segons el que s’assemblin al fonema /b/: o /n/, /s/, /m/, /d/, /x/
- Què s’assembla més? o /p/ i /t/ o /b/ i/d/ o Ambdós parells només es distingeixen en el punt d’articulació (bilabial vs. dental) o No es poden considerar independents, en l’exemple anterior, la sonoritat afecta la percepció de similitud Jerarquia dels trets o Vocal-consonant /b-a/ Forma d’articulació /b-m/ Sonoridad /b-p/ o Punt d’articulació /b-d/
Estudis de confusions en percepció dicòtica:
- Presentació simultània de dos sons, un per cada orella
- Explorar organització cortical (lateralització del llenguatge)
- Se solen utilitzar síl·labes oclusives: /ba, da, ga, pa, ta, ka/
- Es perceben millor /ba,da/ comparteixen tret de sonoritat i /ba, pa/ comparteixen tret de punt d’articulació que /ba, ta/ difereixen en ambdós trets (major risc d’agrupació incorrecta)
Fonemes
Trets fonèmics
Síl·labes
Percepció de les síl·labes: segmentació fonològica
- Tasques de segmentació de síl·labes i fonemes, inicials o finals de paraula (Liberman) [ventana] – [vent] = [tana] [sopa] – [s] = [opa] o Segmentació sil·làbica sense dificultats o Segmentació de fonemes a partir dels 6 anys (aprenentatge lector?)
- Estudi analfabets i alfabetitzats (Morais i cols.) o Analfabets només poden segmentar en síl·labes però no en fonemes o La síl·laba és una unitat de processament i segmentació de la parla més bàsica que el fonema
Tècnica de detecció de sons (Savin i Bever)
- Primers en utilitzar-la per estudiar la hipòtesi de la síl·laba com a unitat de segmentació
- Comparen temps de reacció en detectar /ba/ o /b/ amb els mateixos estímuls o Detectaven més ràpidament la síl·laba que el fonema
Detecció de fragments (Mehler i cols.)
- Van analitzar els temps de reacció en la detecció de fragments, en funció de si constituïa o no la síl·laba inicial d’una paraula
- Comparen els temps de reacció en detectar PA o PAL al inici de paraules com PALAIS i PALIMIER o Nivell segmental P·A·L·ai·s P·A·L·m·i·er o Nivell sil·làbic PA·lais PAL·mier
Estudis en llengua anglesa (Cutler i cols.)
- L’anglès, a diferència del francès, és una llengua sense límits sil·làbics clars (ambisil·labicitat) i amb propietats rítmiques molt diferents (llengua de tipus accentual). o Les estratègies de segmentació de la llengua depenen de les característiques fonològiques de les llengües o Els subjectes també apliquen (exporten) les estratègies de la pròpia llengua (materna) quan escolten una llengua diferent.
- Etapes inicials en la percepció de la parla: exposició lingüística i reorganització perceptiva
Etapes inicials en la percepció de la parla
- Els nadons es troben en un mon ple de sorolls i veus.
- Amb una oïda molt bona (resposta auditiva des del tercer trimestre de l’embaràs).
- Primers estudis realitzats en el marc de la Teoria motora de la percepció de la parla.
- Els nadons s’enfronten a la tasca d’aprendre el llenguatge amb un sistema de processament de la parla força sofisticat.
Investigacions bàsiques
- Percepció categòrica (1-4 mesos)
- Integració informació visual i auditiva (4-5 mesos)
- Reorganització perceptiva:
- Canvis percepció de les vocals: efecte imant (6 mesos)
- Reorganització perceptiva dels sons consonàntics (10-12 mesos)
quan era el d’una llengua no familiar. Els infants, a igual distància perceptiva, generalitzen al voltant del prototipus (no discriminen). L’efecte no s’observa al voltant del NP.
No és un efecte evolutiu, és derivat de la llengua materna.
Reorganització perceptiva: l’aprenentatge per “oblit” (consonants)
Canvis en la discriminació de contrastos consonàntics: reducció ajustada als contrastos de la llengua materna. Pèrdua de sensibilitat per discriminar contrastos que no pertanyen a la llengua materna. Tenen lloc cap als 10-12 mesos. Conseqüències:
- Negatives: dificultats en adquirir contrastos d’altres llengües.
- Positives: processar bé llengua materna.
Integració informació visual i auditiva als 4-5 mesos (Kuhl i Meltzoff)
Temps superior de fixació de la mirada a la cara que articula la vocal presentada auditivament
- L’accés al lèxic i el model de cohort (pràctica)
