¡Descarga Apunts Classicisme i Manierisme y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
s.XVI – concepte historiogràfic estilístic, comprèn els últims 20 anys del s.XV i els primers de s.XVII. La historiografia ha entès tradicionalment classicisme i manierisme com a tendències contraposades quan en realitat són coetànies. Responen a art, literatura i música. John Shoeman 1967 – Primera publicació de tractament profund del manierisme. Orígen al s. XVI, Itàlia, s'extén per Europa. Maniera , terme utilitzat per Vassari 1550 => estil, trets característics de cada artísta, es pot trobar una tendència general en l'art de la seva època. Imitació de la natura, concepció de la bellesa segons preceptes de l'antiguitat. Segons Vassari alguns pensadors de l'època consideraràn que l'art no es troba realment en la natura sinó en la ment de l'artista – valor en la imaginació capàç de corretgir els defectes de la realitat. Maniera significarà l'estil característic d'un art superior, millor. La rigidesa del s. XV s'ha de superar amb imaginació i creació. Ha de semblar fàcil quan en ralitat és esforç. La crítica a la maniera arriba molt aviat. Es considerarà un període d'art negatiu, massa afectat, poc imaginatiu, buit de significat. Recuperació historiogràfica: del barroc a finals s. XIX Finals del s.XIX es revaloritza el barroc així com comença a haver certa voluntat de recuperació del manierisme arràn del neoclassicisme i romanticisme. Wölfflin , Riegl i altres reclamen l'art dl s. XVI com l'inici del barroc, que en el considerat període de transició entre renaixement i barroc conta amb figures excel.lents, com ara Miquel Àngel. Bloc 1: Introducció VASARI, LA TERZA ETÁ I L'ÈPOCA DELS GENIS La maniera :
- Segons Cenino Cennini – maniera = estil, caràcter expressiu pròpi d'un artista, s'adquereix a través de la pràctica. Trets formals caracteístics d'una persona, zona o temps.
- Segons Vasari – estil, categoria estètica. Utilitza el terme per parlar de la producció d'àrees. Connotació positiva – s.XVI com a culminació de l'art: manera moderna o terza etá, procés històric com a millora, l'art ha adquirit la manera bella. Agnolo Bronzino El martiri de St Llorenç , 1569 – és criticat com a excessiu, estereotipació de la bella maniera = crítica posterior, es considerarà el manierisme com a còpies exagerades dels grans mestres. Art autorreferencial – cal equilibri entre mímesi i maniera. Context Situació política i social Itàlia = centre cultural europeu – amb la redescoverta de les obres de l'antiguitat, artistes d'arreu viatgen per estudiar runes i models contemporànis. Període políticament convuls. s. XV-XVI – grans canvis, inestabilitat. Emergència dels grans estats europeus = caiguda de les ciutats-estat del nord d'Itàlia. Florència – Els Medici són expulsats, es constitueix una república oligàrquica. Milà – Sforza perden el poder enfront França. => crisi política, equilibri entre ducats. 1517 – Inici de la reforma protestant = qüestionament de l'església catòlica.
1527 – Saqueig de Roma. Acció des de l'Imperi Austro-Hongarès per la pèrdua de poder del Papa (fragmentació religiosa) i els ducats. Entre 1545 i 1663 – necessitat de contra-reforma, una resposta a les crítiques de Luther. Condicions de vida Malgrat les tensions bèliques i polítiques hi ha àmpli desenvolupament econòmic, molta producció d'objectes de luxe. Diferenciació social cada cop més gran = art cortesà. Ciutats importants Florència es manté com a potència però va perdent el seu pes com a avantguarda artística. Milà serà gran centre humanista, cort d'artistes i lletrats cridats per treballar en l'exaltació de la pròpia ciutat. Grans ciutats: Venècia i Roma – reunió de grans mecenes amb rerefons neoplatònic = Venècia esdevé potència artística. Roma com a capital espiritual i terrenal = alta producció d'encàrrecs artístics destinats a promoure la religió. Estatus de l'artista A Itàlia hi ha alta consideració social de l'artista, “millora” respecte s.XV. Es defensa la seva superioritat intel.lectual i es valora la seva capacitat canalitzadora de bellesa = reconeixement en les corts. La pràctica artística ja no es considera un mecanisme artesà. (FALTEN APUNTS DIA 18) Bramante a Roma Recerca cap a un llenguatge universal arquitectònic. 1499 cau el ducat de Milà – artistes perden la protecció dels Sforza i fugen. Bramante serà protegit per el Papa Juli II (1503 – 1513), impulsor de la Restauratio Urbis Romae
- component ideològic promou restaurar Roma com a capital que reflecteixi dignitat imperial a més de centre de la cristiandat = programa polític i humanístic. Moment d'esplendor arqueològica = influència dels vestigis de l'antiguitat. Època de maduresa – ja se'l coneix com a arquitecte i és cridat pel Papa. Considerat re-formulador de la gramàtica arquitectònica clàssica ( Alberti , Brunelleschi ...) - veu tots els edificis de l'antiguitat, culmina el procés de recuperació de l'arquitectura real clàssica. Claustre de Santa Maria della Pace Cardenal Oliviero Carafa encarrega ampliació del claustre. Bramante busca un mòdul (quadrat) com a base per establir un sistema de relacions proporcionals en la sva repetició. Marcarà la planta i l'alçada. Segueix principis vitruvians => arquitectura a la romana, llenguatge sever, sense decoració supèrflua. Recerca de valors absoluts. Projecte de Sant Pere del Vaticà El Papa fa enderrocar l'antiga basílica per refer-la de manera que representi la Roma triomfant com a centre cristià, herència de la grandiositat clàssica, i que exerceixi també com a mausoleu papal.
- Vil.la Adriana al Tívoli Retorn al món antic en profunditat, adaptat a les necessitats del s. XVI. Sèrie de patis i terrasses on s'exposarien escultures clàssiques de la col.lecció del Papa. 3 patis decorats, enfocats a acollir festes i espectacles. Amplifica l'espai amb la perspectiva central, creada per una successió d'escalinates Pati de la pinya. Pensat com un espai de representació papal i oci. Sistema clàssic com a conjunt de regles científiques obren camí a invencions més lliures. Palazzo Caprini o Casa de Rafael, Roma, 1510 Destruïda s. XVII, es desconeix com era. Arquitectura civil, tindrà molta influència en la posterior. Estànces – planta superior Tallers – planta inferior Caràcter tosc = arcs d'encoixinat. Columnes dòriques aparellades sobre pedestals alternades amb balaustrada i finestres. Novetat formal – ho conjuga tot (trencant el model de Palazzo Ruccellai). Composició més lliure, invenció a partir del coneixement profund = trasllat al renaixement. Restauratio Urbis Romae – Obres impulsades pels papes en vocació de renovar arquitectònicament Roma = atractiu pels artistes per traslladar-s'hi a treballar. Sant Pere del Vaticà presenta una llarga trajectòria de reformes. Juli II acaba la Via Julia (començada per Sixte IV ) – nou camí al cor de Roma com a ciutat moderna. Encarregarà la renovació arquitectònica de la zona. Lleó X de Medici – consolida aquest procés renovatiu. Context polític-econòmic favorable. Treballarà amb Rafael , que serà nomenat Prefecte de les Antiguitts de Roma => conflicte: Rafael vol preservar i el Papa vol renovar. 1525 marca l'inici d'un període convuls (Lliga de Cognac, Saqueig de Roma...) – s'aturen els projectes iniciats en la riquesa de principi de segle. Amb l'inici de la reforma lutherana, el papat ha de trencar amb el món germànic alhora que demostrar la continuïtat del seu poder = reformes arquitectòniques. Moment de recerca i debat sobre l'arquitectura romana: encara es pren Vitruvi com a model però es poden estudiar directament els edificis antics gràcies a les descovertes arqueològiques = es deixa de codificarles normes, recerca antidogmàtica. RAFAEL Provinent d'Urbino, fill de pintor. Té un paper important en la renovació de Roma.
Sant'Eligio degli Orefeci, 1509 Encàrrec del Papa. Voluntat d'imitar el projecte de Bramante per Sant Pere? Petites dimensions, planta centralitzada de creu grega = ideals de plenitud, harmonia... Capella Chigi a Santa Maria del Popolo 1513 Encàrrec d'una família adinerada. Espai molt petit, estructura afegida a l'església precedent. Resolt a la manera centralitzada. Concepció d'un espai unitari diferent al de Bramante – diversos punts de vista, l'espectador està inmers dins l'espai, no cal situar el punt de vista en la distància. Prescindeix del pedestal en les pilàstres – abandona les bases elevaes = espectador al mateix nivell, sentit d'amplitud. Afegeix decoració – fornícules entre pilastres alberguen escultures + medallóns pintats + cúpula decorada en mosaic pintat on es representen figures flotants. = l'espai es dilata Projecte per Sant Pere En morir Bramante les obres del projecte de Sant Pere, mai definitiu, s'aturen. 1514 el Papa nomena arquitecte en cap a Rafael – s'havien començat els grans pilars que aguantarien la cúpula del projecte de Bramante. Rafael topa amb problemes estructurals en les bases construïdes. Es conserven esboços del projecte proposat per sol.lucionar-ho:
- Descarta la planta centralitzada, opta per una planta basilical de 3 naus (forma tradicional), seguint el model de l'antic Sant Pere.
- Conserva la cúpula semiesfèrica amb grans pilars.
- Façana colossal flanquejada per dues torres => aspecte de temple clàssic. Subratlla el caràcter religiós d'acollida de fidels de la basílica. 1520 mor Rafael. El seu ajudant, Peruzzi proposa un altre projecte de planta centralitzada. L'any 1527 s'aturen tots els projectes degut al saqueig de Roma i no es durà a terme. 1528 es reprendrà l'obra i s'encrrega a Sangallo el Jove , coneixedor del taller de Rafael que la continui. Projecte ben documentat – caire grandiós i costós.
PERUZZI
Inicialment pintor, gust per les arquitectures i estructures → vincle pintura-arquitectura. Facilitat pel dibuix – es conserven esboços i denoten gran habilitat. Dibuixa edificis antics, escenes en perspectiva pensades com a escenografia teatral de l'època. La Farnesina, 1509- Anterior a la Villa Madama. En arribar a Roma, Peruzzi entra al taller de Bramante. És el seu primer encàrrec, fet pels Chigi. Primera vil.la suburbana a Roma que imita la forma de vida dels romans. Planta rectangular + dues lògies laterals – forma d'U. No simètrica, espais amplis a lliure disposició. Façanes desiguals. Segueix les regles clàssiques de fusionar natura + arquitectura + pintura (amb frescos de Rafael ). Inclou: Frescos de Psique i Frescos de Galatea. Les decoracions són d'acord amb la idea d'esbarjo i lleure.
- Sala de les perspectives o sala de les columnes Fingiments d'arquitectura en voluntat d'engrandir l'espai il.lusòriament (com Bramante ). → balaustrada i figures mitològiques. Falsos nínxols amb escultures falses. Palau Massimo alle Colonne , 1532 Peruzzi fuig pel saqueig de Roma, en tornar comença aquesta obra encarregada per una família de la cort papal en el carrer de representació papal. Forma convexa – edifici s'adapta a la via. Interès per la correspondència amb la via més que per la simetria en l'organització interior – no imposen un model tipològic sinó que busquen un model per cada cas. Simetria en la façana. Aspecte solemne. Part interior amb decoració diversa, assimètrica.
Segons Cellini , no seguia a Vitruvi → alliberament del model únic. SANGALLO EL JOVE Prové de família d'arquitectes, treballarà a Roma i coneixerà a Bramante , continuador del seu estil. Destacà com a constructor, mestratge tècnic en l'arquitectura. Fa nombroses fortificacions, encàrrecs pel papat en tots els estats pontificis. Supervisa els treballs al Belvedere. Palau Farnese Grans dimensions. Construcció prèvia existent, encàrrec de renovació pel futur papa al 1530, destinat a residència familiar. 1547 mor Sangallo , està quasi acabat i el succeeix Miquel Àngel. 3 ordres, un per cada pis. L'engraneixen en amplada i alçada. Miquel Àngel fa la cornissa i la balaustrada del pis principal. → arquitecte pràctic, eficient, però no molt imaginatiu, caràcter metòdic, no deixa emprenta a St Pere del Vaticà. MIQUEL ÀNGEL ARQUITECTE Destaca en les 3 grans arts. Pensament neoplatònic reflectit en la seva escriptura. Conegut arreu gràcies als gravats de les seves obres – fama (se li escriuen dues biografies en vida). Família güelfa, problemes econòmics, creix a Settignano. Als 12 anys entra al taller de pintura dels
Llibertat porta a valors d'expressió. Llibertat compositiva + gran escala, relació de proporcions estranya. 2 tombes + grup escultòric. Problema amb el monument funeràri – projectat com a escultura exempta finalment adhereix a la paret = tradicional. Retrats dels membres de la família + al.legories del temps = triomf dels Medici per sobre el temps. Gest expressiu. Non finito – característica de Miquel Àngel. Concebuda en moviment. Idees neoplatòniques – espiritualitat implícita en el programa escultòric. Es considera manierista → invenció a través de la subversió, afegeix idees partint del trencament de les normes. Busca crear efectes expressius. La bilbioteca Laurenziana 3r encàrrec dels Medici , també dins el complex monàstic de San Lorenzo, per Climent VII. Iverses fases de construcció on participen vàris artistes. Estructura pre-existent – claustre s. XV, col.loca biblioteca al 2n pis. Mobles dissenyats per Miquel Àngel. Busca lleugeresa i luminitat. Segueix les pilastres estructurals al pis superior + bigues. = no trenca la tradició. Finestres cegues enmarcades en frontons triangulars. La Roma de Pau III 1534- L'any 1537 se li concedeix la ciutadania romana. Pau III li encarrega projecte urbanistic de remodelar el Campidoglio. Es trasllada estatua de Marc Aureli dels Laterani al Campidoglio i arràn d'això es proposa la remodelació. Campidoglio Busca donar unitat a l'espai → afegir un nou edifici amb la mateixa forma igual que l'edifici dels consevadors – Palazzo Nuovo fa de pendant/símil de dels conservadors. Pilastres d'ordre gegant afegits a ambdós palaus, corínties (travessen els dos pisos).
En el Palau dels Senadors, la façana colossal actua com a carcassa que amaga la construcció original medieval. Escultures del riu Tiber i Nil al palau dels Sensadors. Al centre → escultura eqüestre de Marc Aureli = símbol de l'autoritat terrenal vers la forma de poder papal – origina un prototip d'organització urbanística arreu d'europa. Paviment de formes el.líptiques entrellaçades + estrella al centre que marca la posició de l'escultura. La fàbrica de St Pere del Vaticà Se li encarrega a Miquel Àngel la direcció de l'obra de St Pere; es troba el projecte iniciat de Sangallo. El canvia i proposa un retorn a la planta central → sol.lució bramantesca + contrau l'espai de la planta = creu grega inserida en un quadrat. Simplifica encara més que Bramante , cal senzillesa estructural: elimina les cúpules menors.
- Pòrtic amb frontó i columnes com a façana de la mateixa alçada – idea d'espai unitàri.
- Cúpula, acabada per Jacopo de la Porta , fent-la més punxaguda del que planteja Miquel Àngel. Influència de Brunelleschi – semiesfèrica de doble closca. Tambor amb finestres = unitat al projecte.Al s. XVII es proposa una altra renovació, de planta basilical, per Carlo Madino. Palau Farnese, 1545- Iniciat per Sangallo , l'acaba Miquel Àngel. Li afegeix la cornissa/voladís, que li dóna més contrast, volum i crea ombres. Fa més alt el segon pis i col.loca una balconada amb escultures al centre = volumetria i importància. Pati imponent amb relleus escultòrics i decoracions a l'antica. Se li hauria encarregat la remodelació de la plaça del davant del Palau Farnese en forma de tauler d'escacs. El Papa li hauria encarregat la unió dels jard´ns del Palau amb la Farnesina mitjançant un pont.
L'extravagància dels Manieristes: Amanti i Vasari a Florència – Giulio Romano a Mantua Duc de la Toscana (Florència) Cosme I de Medici – prové d'una branca de la família Medici fins llavors sense poder. Arràn de l'assessinat d' Alexandre de Medici sense descendència legítima, puja al poder. Es va pantar com un governant tenàç i ambiciós sense deixar-se influenciar. Va rebutjar la clausula que el sotmetria a l'última paraula dels 48 consellers de Florència i els va vèncer fins ser reconegut com as cap de l'estat florentí per l'emperador Carles V. Va ser un gran mecenes de les arts promoguent multitud d'obres a més de recolzant historiadors i poetes. Gran impuls de Florència – renovació del centre urbà. Arquitectura i urbanisme:
- Per refermar autoritat engega un programa que pretén reorganitzar tot el terrirtori que controla. Construïr una xarxa de places fortes i elements de defensa – contractes fixes amb arquitectes militars.
- Vil.les medicees, enfocades en lleure i com a lloc estratègic.
- Espais urbans a Florència i intervé al Palazzo Vecchio, als Uffizzi... => símbol de poder del segon gran període de llinatge de Medici. Contracta arquitectes cortesans: Vasari , pintor, escriptor, arquitecte... Capacitat d'assessorament en la reorganització del territòri. Crea una àure d'història florentina comonua = identitat toscana. La Vitte , de 1550, encarregada pel mateix Cosme I. GIORGIO VASARI Néix a Arezzo (on s'hi fa construïr la Casa Arezzo) Funda l'Acadèmia Literària l'any 1541 – inici de les acadèmies a Europa. Palazzo Vecchio Primera intervenció de Cosme I com a promotor i de Vasari com a arquitecte. Remodelació sobretot interior, la major part de l'exterior es conserva en estructura. És un símbol de la ciutat, històric – original medieval de Arnolfo diCaprio , 1299. Decoracions en voluntat de subratllar l'aportació dels Medici a Florència i legitimar el seu poder. Escultura eqüestre de Cosme I governa l'espai urbà. A l'interior: Saló del Cinquecento , de 1567 – Sala construïda durant el governt republicà, per Simone del Pollaiuolo , al 1494, per a ser seu del consell major. Vasari en el seu projecte l'amplia per fer.la sala principal del palau i la decora amb un programa iconogràfic d'enaltiment del llinatge dels Medici. Seu del govern + sala d'audiències. Intervenció de Bandinelli – L'udienza elevació esglaonada per seure el gran duc. A 39 panells del sostre hi ha pintures de la vida de Cosme I , al centre hi ha glorificació de Cosme I com a gran Duc de Florència i la Toscana. Al pis superior – estances familiars.
Capella d'Eleonor de Toledo: Deposició de Crist i La Trinitat al sostre , de Bronzino , 1540-1545. Remodelació orientada a la decoració. Palau dels Uffizzi Major empresa arquitectònica de la Florència de 1500. Unit per un pont amb el Palazzo Vecchio. Palau monumental. Caire escenogàfic. Eidici de 3 cossos, porticat al 1r. Aparença clàssica. Finestra serliana de cara al riu – recuperada de l'arquitectura antiga (ex. Palau Dioclecià a Croàcia), pel tractadista Serlio // Crea un pati intern de finalitat pública – fa present el poder del Duc i el seu llinatge. Façana enorme – requereix poc relleu = decoració freda, senzilla. Primer teatre permanent de Florència + Tribuna dels Uffizzi – espai on conservar la col.lecció d'art dels Medici → acabat per Bernardo Buentalenti , deixeble de Vasari. Porta delle Suppliche (entrada lateral) – influència clara de Miquel Àngel i ús lliure del llenguatge clàssic. Palau Pitti Estructura preexistent de 1458, encarregat per un banquer que vol rivalitzar amb els palaus florentíns. Atribucions a Brunelleschi/Farcelli. Grotta dels Boboli (de Vasari i Buontalnti ) Integració de les arts i aquestes amb la natura. Intervenció de molts artistes. Iniciada per Vasari. Entrada de caire triomfal. Valor escultòric > arquitectònic. Falses estalactites de pedra pómez. Joc visual a través de les diferents arts. Poca llum. Decoracions escultòriques de referència mitològica. Intervencions al llarg dels segles.
Venècia – predominava un estil fortament bizantí i medieval. En la decoració pictòrica interior hi participen els artistes principals de l'Escola Veneciana, que aleshores s'està reivindicant com a alternativa a Florència: Ticià , Tintoretto , Veronese ... La sala principal de la biblioteca ocupa tota l'amplada de l'edifici – voluntat d'aconseguir el màxim de llum natural. No és una pintura arquitectònica/il.lusionista – segueix l'estructura, domina la volta. Combinació d'elements clàssics i novedosos a nivell arquitectònic, pictòric i escultòric – fusió de llenguatges. Implanta un nou estil a Venècia, influenciarà a Palladio. La zecca, la fàbrica de moneda. L'últim fis és afegit posteriorment, Sansovino l'havia planejat de dos pisos. Recorda al Palazzo Carpini de Rafael? Pins inferior encoixinat i el superior de columnat amb llindes. Les columnes denoten plasticitat. = relectura dels clàssics i l'antiguitat. Serlio , en el seu tractat, deia que l'encoixinat s'havia d'utilitar per representar fortalesa, robustesa... La casa de la moneda, per Sansovino , ha de representar aquesta fortalesa econòmica de la república. Palau Corner de la Ca' Grande, 1533 Arquitectura amb particularitats que s'adapten amb la situació a la riva de l'aigua del canal gran, típica de l'arquitectura palatina veneciana. Encoixinat. 3 pisos. Columnes aparellades. Ús de la decoració i el llenguatge clàssic. Recorda la forma d'atri de vestíbul antic. Palaus tenen un pati situat a una part molt posterior. L'entrada dóna pas a un passadís molt estret fins al final de l'edifici, on hi ha el pati, per evitar al màxim l'aigua i la humitat = palaus molt estrets amb patis descentralitzats. Forma típicament veneciana. Davant la manca de protagonisme del pati, la importància de l'edifici ha de quedar reflectida en la façana – expressar la novetat del llenguatge clàssic, riquesa de la família que el comissiona, etc. Es diu que crea un model de palau per les famílies venecianes, plenament renaixentista. L'estil s'allargarà fins al s.XVIII.
Sanmicheli arquitecte que treballa al Venetto, Verona, fortament marcat per l'estil de Sansovino. Se li encarregaràn palaus senyorials a la moda de l'època. Provinent de família de mestres d'obra. Estudia uns anys a Roma fins el saqueig de 1527 = coneix l'arquitectura romana. Fa alguns edificis pel papat. Principal difusor de l'estil renaixentista. Porta Nuova, Verona, 1533- Elements classicistzant. Palau Bevilacqua, Verona, 1555 Ús de l'encoixinat.Tradicionalment menys importants, en les façanes volen demostrar ser partícips del nou estil renaixentista. Façana encoixinat planta baixa. Elements classicitzants. Cornissa massissa, forta. Decoració a l'antica. Raresa: façana descentralitzada. ANDREA PALLADIO 1508- Gran arquitecte de la zona del Venetto, el més famós. Escriu un tractat molt difós = serà reconegut i imitat. Primera formació com a picapedrer, provinent d'una família humil de Pàdua. S'instal.la a Vicenza a treballar. Gian Girolamo Trissino l'acull en protecció i li ofereix estudis humanistes i científics. A finals de 1530 l'introdueix en un cercle humanista on es valora l'antiguitat, literatura: Cercle d' Alvise Cornraro , que el “bateja” com a Palladio de Pallas Atenea. Cornraro era del patriciat venecià, l'introduïrà en el món del mecenatges i l'arquitectura de l'època. És el que l'empeny a escriure el tractat, i li'n sufraga l'edició. Serlio serà model per Palladio des de ben jove, el seu tractat (1537) li influïrà molt. El viatge a Roma el 1541 farà que conegui de primera mà totes les construccions de l'antiguitat. Allà s'interessarà molt per Vitruvi i el seu tractat. A més de les obres antigues, podrà conèixer tots els arquitectes moderns: Bramante , Rafael i Miquel Àngel. Rebrà el patronatge de la família Barbaro , se li encarregara el Proto de la Serenissima, 1570, iniciat per Sansovino. A Vicenza durà a terme diversos càrrecs públics i privats. Basílica Vicenza, inici 1549 Primer gran encàrrec en rebre Palladio. Palazzo della Ragione, acollia el senat des de l'època medieval. Vàris autors s'hi havien interessat prèviament: tenia interès històricament i era de grans proporcions. L'edifici es conservava prou bé però es vol reformar – se li encarrega a Palladio. La inteció de Palladio és combinar arquitectura renaixentista amb l'antic edifici medieval, sense estridències. Al voltant de l'antic edifici del senat hi construeix una lògia en dos nivells que l'envolta i li dóna una forma/planta regular (l'antic no ho era). L'estructura li dóna un aire clàssic: arcades,
Aprofita la grandària del solar. Sembla que tenia en ment els pòrtics de dos pisos dels edifics del Forum Romà com a inspiració. Ho reinterpretaria. Columnes, escultures... monumental classicitzant. Molt intervingut al llarg dels segles. Palau Porto, 1540- Reestructuració d'un palau antic. Encoixinat pla al pis inferior. Segueix una estructura però otorga a cada edifici sol.lucions novedoses, les façanes es distengeixen perfectament i il.lustren la grandesa dels propietaris. Palau Barbarano, 1570- Reestructuració d'un antic palau. Dos pisos amb un ordre cada un, organitzats amb total llibertat (jònic i corínti). Decoració amb estucs sobre les finestres i en el fris entre dos pisos. Decorats amb elements vegetals, d'inspiració clàssica. Palau Valmarana, inici 1565 Mostra les tendències que el portaran a la Loggia del Capitanato: dimensions colossals, pilastres que travessen els dos nivells de l'edifici. Recurs també usat per Miquel Àngel en la reestructuració de la Piazza del Campidoglio, Palladio podria haver-ho après en el seu viatge a Roma l'any 1541. Sempre és una renovació de la superfície dels edificis del Venetto. Hauria projectat un edifici més allargassat, que no es va dur a terme. S'ha reclamat la importància
de diferenciar entre allò que projecta Palladio en els seus tractats i el que s'acaba fent El Teatre Olímpic, projectat 1580, acabat per Scamozzi 1586 Recuperació de la tipologia de teatre antic, amb la importancia de la tipologia... recuperació de Vitruvi en la tipologia teatral. Primer teatre modern que recupera allò que es creu teatre antic. És una comissio que li fa l' Academia Olímpica , que estudiava el món clàssic i volia posar en escena les comèdies de l'antiguitat: part del gust de l'època. Un dels seus fundadors fou Palladio mateix; es vol dotar d'una estructura fidel a l'original per representar obres antigues. Se'ls hi concedeix com a espai un antic complex urbanistic medieval que havia estat presó i polvorera – estructura no gaire lluïda. La idea de Palladio prové de Vitruvi , s'inspira en el De Architectura , que en aquella època s'havia editat amb imatges: edició de Daniele Barbaro , 1556, del cercle de Palladio , que il.lustra el tractatl. Així, alhora que Palladio fa les il.lustracions pel tractat, s'inspira per fer una relectura del teatre clàssic. Té també en ment la recerca que s'estava fent en les runes del Teatre Berga a Vicenza. En morir Palladio continuaràn el projecte Scamozzi i el fill de Palladio , Silla. Manté els elements del teatre antic: càvea, galeria opèrbula decorada, escenari... L'escenari té una estructura fixa recordant aquell mur que sembla que hi havia als teatres antics (proscèni). El mur el fa Scamozzi. Inclou vistes amb perspectiva, per les quals Palladio no n'havia deixat cap projecte. L'escenografia és una recreació de la ciutat de Tebes. Gran il.lusionisme perspectiu fet amb fusta, construït expressament per a la innaguració del teatre, amb la representació d' Edip de Sòfocles. Alhora que recupera la tipologia teatral antiga, representa un dels somnis dels humanistes de l'època: fer un teatre estable fidel als que haurien acollit les tragèdies gregues. Palladio aconsegueix consonància entre la tipologia antiga i el pensament renaixentista. Més tard farà el Teatre a Sabbioneta, Scamozzi 1588-1590, pel duc de Gonzaga.
