Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Apunts comparatius, Apuntes de Sociología

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)Sociología
Prof. María Esther Fernández Mostaza

Asignatura: fonaments de la sociologia, Profesor: Mª Esther Fernández Mostaza, Carrera: Sociologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 19/06/2014

sarapalazon4465
sarapalazon4465 🇪🇸

4.1

(50)

6 documentos

1 / 24

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
•ÉMILE DURKHEIM
1858-1917
• Clau per la consolidació de la sociologia com a disciplina independent i com a matèria
acadèmica i científica autònoma.
• Al 1895 funda a la Universitat de Bordeaux el primer departament de sociologia.
•Lany 1896 funda la revista L’Année sociologique.
• Al 1913 es ocupa la primera càtedra de Sociologia, a la Universitat de la Sorbona.
• Principals Obres:
•La divisió del treball social (1893)
•Les regles del mètode sociològic (1895)
•El suïcidi (1897)
•Les formes elementals de la vida religiosa (1912)
• Bases de la sociologia com a disciplina científica
• Directrius metodològiques que ha aplicat a “La divisió del treball social” i que aplicarà més
endavant a “El suïcidi”
•La ciència de les societats
• Objecte: els fets socials
• Ruptura amb el sentit comú i els prejudicis tradicionals
• Voluntat d’objectivitat
•L’objecte d’estudi de la sociologia són els FETS SOCIALS, què s’han d’estudiar com si
fossin “coses”
• Són externs a l’individu, independents.
“Así pues, tenemos que considerar a los fenómenos sociales en sí mismos, independientemente de los sujetos
que se forman una representación de ellos; hay que estudiarlos desde fuera, como a cosas exteriores, pues es
en calidad de tales como se presentan a nosotros” (Las regles del método sociológico, capítulo II, p. 83).
•Són anteriors a l’individu
“Los modos colectivos de obrar o de pensar tienen una realidad fuera de los individuos que actúan conforme
a ellos en cada momento del tiempo. Son cosas que tienen una existencia propia. El individuo las encuentra
enteramente formadas y no puede hacer que no sean o que sean de modo distinto a como son (Las reglas del
método sociológico, Prefacio de la segunda edición, p.50).
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts comparatius y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity!

  • ÉMILE DURKHEIM
  • Clau per la consolidació de la sociologia com a disciplina independent i com a matèria acadèmica i científica autònoma.
  • Al 1895 funda a la Universitat de Bordeaux el primer departament de sociologia.
  • (^) Lany 1896 funda la revista L’Année sociologique.
  • Al 1913 es ocupa la primera càtedra de Sociologia, a la Universitat de la Sorbona.
  • Principals Obres:
    • La divisió del treball social (1893)
    • Les regles del mètode sociològic (1895)
    • El suïcidi (1897)
    • Les formes elementals de la vida religiosa (1912)
    • Bases de la sociologia com a disciplina científica
  • Directrius metodològiques que ha aplicat a “La divisió del treball social” i que aplicarà més endavant a “El suïcidi”
  • (^) La ciència de les societats
    • Objecte: els fets socials
    • Ruptura amb el sentit comú i els prejudicis tradicionals
    • Voluntat d’objectivitat
  • L’objecte d’estudi de la sociologia són els FETS SOCIALS, què s’han d’estudiar com si fossin “ coses” - Són externs a l’individu , independents. “Así pues, tenemos que considerar a los fenómenos sociales en sí mismos, independientemente de los sujetos que se forman una representación de ellos; hay que estudiarlos desde fuera, como a cosas exteriores, pues es en calidad de tales como se presentan a nosotros” (Las regles del método sociológico, capítulo II, p. 83).
  • Són anteriors a l’individu “ Los modos colectivos de obrar o de pensar tienen una realidad fuera de los individuos que actúan conforme a ellos en cada momento del tiempo. Son cosas que tienen una existencia propia. El individuo las encuentra enteramente formadas y no puede hacer que no sean o que sean de modo distinto a como son (Las reglas del método sociológico, Prefacio de la segunda edición, p.50).
  • I anteriors a tots els individus d’una societat determinada
  • (^) Són col.lectius el fet social és més que la suma de les parts: metàfora de la cèl.lula "Si - como se admite - esta síntesis sui generis que constituye toda sociedad da lugar a fenómenos nuevos, diferentes de aquellos que tienen lugar en las conciencias aisladas, no se puede por menos de reconocer que esos hechos específicos residen en la propia sociedad que los produce y no en sus partes, es decir, en sus miembros […] Los hechos sociales no sólo son cualitativamente distintos de los hechos psíquicos; tienen otro sustrato, no evolucionan en el mismo medio ni evolucionan de las mismas condiciones. " (Las reglas del método sociológico, prefacio de la Segunda Edición, p.43).
  • Són coercitius és el que permet identificar els fets socials
  • Pressió de tots sobre tots
  • (^) Coerció directa i indirecta
  • Coerció interioritzada paper de l’educació "Al mismo tiempo que las instituciones sociales se nos imponen, nosotros las tenemos en mucha estima; ellas nos imponen obligaciones y nosotras las amamos; nos coerciones y sacamos provecho de su funcionamiento y de esta misma coerción" (Las reglas del método sociológico, prefacio de la Segunda Edición, p.48).
  • Assegura la permanència i cohesió del grup
  • Són independents: models o esquemes “constituyen una realidad sui generis”, muy distinta de los hechos individuales que son manifestaciones suyas (Las reglas del método sociológico, cap. I, p.62”).
  • (^) Són generals, fruit de la coerció “Pero se nos dirà que un fenómeno no puede ser colectivo más que si es común a todos los miembros de la Sociedad o, al menos, a la mayor parte de ellos y, por consiguiente, si es general. Desde luego, pero si es general es porque es colectivo (es decir, más o menos obligatorio), lo que dista mucho de que sea colectivo por ser general” (Las regles del método sociológico, capítulo I, p. 64).
  • Definició de fet social: “Es hecho social todo modo de hacer, fijo o no, que puede ejercer una coerción exterior sobre el individuo; o, también, que es general en todo el ámbito de una Sociedad dada y que, al mismo tiempo, tiene una existencia propia, independiente de sus manifestacions individuales” (Las reglas del método sociológico, capítulo I, p. 68).
  • Regles per analitzar els fets socials
  • No obstant, l’estadística i la recol·lecció de dades són fonamentals per a la ciència
  • (^) Capítol 1 La sociologia com a passatemps individual
  • Els sociòlegs tracten de compendre la societat
  • De manera rigorosa, disciplinada: metodologia científica
  • Produir coneixement objectiu
  • Cal un vocabulari tècnic
  • Avui en dia s’accepta que la sociologia és una ciència que tracta d’ explicar els fenòmens socials
  • Les creences, desitjos, valors, intencions, etc. (els estats mentals) d’un individu són les causes de les seves accions
  • (^) Compendre per què algú actua com ho fa és explicar-ho
  • Capítol 1 La sociologia com a passatemps individual
  • “Neutralitat axiològica” de la sociologia (i de la ciència): La sociologia no és (ni ha de ser) de dretes ni d’esquerres, transformadora ni conservadora…la bona sociologia tant es pot utilitzar per fer el bé com el mal
  • Altres ccss també estudien la societat, però els asumptes que tracta la sociologia, les preguntes que es fa, són diferents
  • Avui dia s’accepta que les fronteres entre les diferents ccss són difuses
  • Es valora la interdisciplinarietat i la unitat de les ciències que estudien la conducta humana
  • La sociologia com a passatemps, com a passió
  • Capítol 2 La sociologia com a forma de consciència
  • 4 motius de la sociologia:
  • Desenmascarament
  • No respetabilitat
  • Relativització
  • Cosmopolitisme
  • Capítol 2 La sociologia com a forma de consciència
  • La sociologia estudia la societat
  • Societat: “Gran complex de relacions humanes, (…), un sistema d’interacció” (44).
  • Situació “social” (45): “Aquella on la gent orienta recíprocament les seves accions.”
  • (^) Capítol 2 La sociologia com a forma de consciència
  • Problema sociològic/ problema social
    • Problema social: per què alguna cosa funciona “malament” des d’un determinat punt de vista?
    • Problema sociològic: com funciona un sistema?
    • Ex.
      • Problema d’aconseguir que els treballadors soguin més eficients…
      • Divorci/ matrimoni
      • Crim/llei
      • (^) Revolució/ gobern
  • Distinció confusa:
  • Òbviament, una pregunta de recerca ha d’estar ben plantejada, el fenomen ben definit, etc. però…
  • Per què no podem estudiar, per exemple, les causes de que les taxes de divorci o criminalitat evolucionin al llarg del temps o d’una societat a una altra?
  • Capítol 2 La sociologia com a forma de consciència
  • Sociologia com a exercici de “ desenmascarament ”
  • Sociologia del coneixement
  • (^) Les idees per les quals les persones expliquen la seva conducta són desenmascarades com a simples il·lusions
  • Per què això hauria de passar sempre?
  • L’autoengany és un mecanisme habitual però, en moltes altres ocasions
  • La gent sap perfectament per què actua
  • La gent no sap per què actua però no s’autoenganya
  • La sociologia posa en qüestió allò socialment donat per descomptat
  • Per ex., que la monogàmia no és la forma natural de matrimoni
  • Tot és estudiable, no només allò respectable
  • Capítol 4 L’home dins la societat
  • (^) 1ª imatge de la societat: presó
  • Opinió de sentit comú: “opinió que es dona per descomptada”
  • Procès de socialització (enculturació)
    • En funció d’on i quan naixem serem persones absolutament diferents. La nostra ment està buida de continguts (tàbula rasa). A través del procès de socialització, la societat configura totes les nostres creences, tots els nostres desitjos, valors, etc.
    • La societat ens configura per creure el que hem de creure i desitjar el que hem de desitjar
  • Capítol 4 L’home dins la societat - (^) Problemes: - Explicacions que apelen a la socialització contenen “caixes negres”, són pseudo- explicacions. En realitat no expliquen res, simplement es posa un nom, una etiqueta, a la nostra ignorància - Quan neixem, la ment no éstà buida, tenim multitut de coneixements i capacitats innats que són fonamentals per a la vida social
  • Capítol 4 L’home dins la societat
  • Control social
    • La socialització falla amb alguns individus
    • (^) Llavors la societat té eines de control per obligar-los a ajustar-se al que està establert (des de una mirada de desaprobació o una burla fins a la violència i l’eliminació física del desviat, el “malalt”)
    • Qualsevol societat necessita eines de control
    • Diferents sistemes socials apliquen diferents métodes (no només l’Estat exerceix control social) - Estat: multes, presó, eliminació física… - Amics, família…: ridícul, menspreu, ostracisme… - Etc. - Capítol 4 L’home dins la societat
  • Estratificació social
  • Qualsevol societat té nivells que es relacionen entre sí en termes de subordinació, ja sigui en funció del poder, els privilegis o el rang: sistemes de jerarquia
  • (^) Els tres sistemes no necessàriament es superposen de forma mecànica
  • Capítol 4 L’home dins la societat
  • El tipus d’estratificació més important a la societat occidental actual és el sistema de classes socials
  • Els individus de classe social tenen més oportunitats, però també existeix la movilitat social
  • Als membres d’una classe social no només els hi correspon un nivell de recursos sinó que comparteixen tota una sèrie de trets culturals diferenciats que adquireixen per socialització (creences, dessitjos, gustos, valors, nivell cultural, etc.)
  • (^) Novament, el control social reconduirà els individus mal socialitzats
  • Capítol 4 L’home dins la societat
  • Definició de la situació (teorema de Thomas): Si una situació és definida com a real, és real en les seves conseqüències
  • Institució: “complex distintiu d’actes socials” (matrimoni, família, llei, etc.)
  • A diferència dels animals, les persones no estan determinades pels instints
  • Les institucions guien la conducta de les persones (els imperatius institucionals són interioritzats durant la socialització i es dona per descomptat que són els únics possibles)
  • (^) Capítol 5 La societat dins l’home
  • 2ª imatge de la societat: teatre de titelles (model “dramàtic”)
  • Teoria del paper (o rol o funció social)
  • “Un paper és una resposta típica a una expectativa simbòlica”
  • Les situacions socials porten associats papers
  • Capítol 5 La societat dins l’home
  • Així és forma la nostra identitat social. Representant el paper de professor esdevens un professor
  • (^) Necessitem també que els altres em confirmin la identitat
  • En alguns casos canviar d’un paper a un altre és fàcil, en altres impossible, però totes les identitats són assignades socialment
  • Extasi “Acte d’apartar-se de les rutines acceptades de la societat”
  • No es nega que les persones estiguin condicionades pels controls externs però, tenen 2 opcions: - Representar el seu paper sincerament - Actuar amb distància o, fins i tot, negar-se a complir el paper
  • Capítol 6 El drama de la societat
  • Mala fé: “Fugida de la llibertat, evasió fraudulenta de l’agonia de l’elecció”
  • Representes el teu paper com si no hi hagués alternativa quan, en el fons, saps que podries fer una altra cosa
  • T’autoenganyes
  • Man Existència autèntica consisteix en ser conscient de la pròpia individualitat, l’existència no autèntica (la del man) consisteix en renunciar a la nostra autenticitat i perdre’s en l’anonimat d’allò socialment construit
  • Terror a la llibertat, a haber de decidir, la societat ens proporciona proteccions contra aquest terror
  • Ens protegeix dels dubtes metafísics de l’existència
  • Capítol 6 El drama de la societat
  • Llibertat, en el sentit de lliure arbitri, simplement no és això
  • Lliure albir: desitjos autocausats, voluntat pura
  • Avui en dia s’accepta que el lliure albir no existeix (veure D. Dennett, La conciencia explicada )
  • Capítol 8 La sociologia com a disciplina humanística
  • La sociologia comparteix certs valors típics de l’activitat científica:
  • No respectavilitat
  • Escoltar sense oferir els propis punts de vista
  • Objectivitat
  • Etc.
  • I d’altres típicament humanistes:
  • Preocupació pel significat de ser home i de ser-ho en una situació particular
  • (^) La sociologia hauria de concevir-se a sí mateixa com a una disciplina històrica
  • Freud i el psicoanàlisi
  • El psicoanàlisi és molt més que una teoria social
    • També és una interpretació de la vida mental i una teràpia psicològica
  • Freud, un altre dels (grans?) clàssics de la teoria social
    • Alguns consideren les seves aportacions al mateix nivell que les de Marx, Durkheim o Weber
    • Altres pensen que, en tant que teòric social, és un autor menor i que les seves aportacions només poden considerar-se útils en aquest terreny col·lateralment
    • Freud i el psicoanàlisi
  • El psicoanàlisi va ser enormement influent sobre bona part de a) la teoria social del s. XX, així com sobre b) la vida quotidiana de molta gent - a) Especialment, però no només, sobre l’Escola de Frankfurt - b1) Psicoanalistes - b2) Conceptes com inconscient, superjò, repressió (per ex., del record), pulsions, sentit dels somnis... s’han introduït al llenguatge quotidià com si fossin mecanismes ben establerts o entitats realment existents - Freud i el psicoanàlisi
  • Vigència de la seva obra?
    • Alguns (cada cop menys) continuen defensant la vigència de les seves principals tesis, mentre que d’altres sostenen que la seva obra va poc més enllà d’un conjunt de metàfores literàries suggeridores
    • Ha resistit molt malament el pas del temps i avui en dia es troba molt qüestionat
  • Editorial de “Nature” (461, 2009): “Anyone reading Sigmund Freud’s original work might well be seduced by the beauty of his prose, the elegance of his arguments and the acuity of his intuition. But those with a grounding in science will also be shocked by the abandon with which he elaborates his theories on the basis of essentially no empirical evidence.”
  • L’estructura de la ment humana
  • Gran part de la seva obra es sosté en una analogia (infundada) entre la vida mental i la vida social
  • Sosté que existeixen condicionants psíquics ocults de la consciència i la conducta humanes
  • Jo ( ego )
    • Representa la consciència racional
    • (^) Regit pel principi de realitat (suposa posposar la satisfacció de les pulsions per garantir la pròpia conservació) - Es començaria a desenvolupar en la infància, paral·lelament a la imposició de restriccions i la repressió de les pulsions
  • No significa renunciar al plaer sinó fer un pas enrere per poder fer-ne dos endavant, fer-lo compatible amb altres objectius
  • L’estructura de la psique humana
  • Superjò:
    • Instància moral que influeix sobre el jo i que s’origina en la interiorització de l’autoritat dels pares i de les normes morals i socials que ens imposen durant la infància
  • El jo es trobaria atrapat entre la pressió de l’ id i del superjò , donant-se lloc a multitud de trastorns neuròtics (molts dels quals provindrien d’experiències reprimides durant la infància)
  • La repressió i la interpretació freudiana de la cultura
  • Freud realitza un paral·lelisme entre vida psíquica i vida social per explicar l’origen de la societat, la moral i la religió
  • Aquestes serien el resultat del penediment regnant a la horda primitiva per haver assassinat el pare
  • Com a conseqüència es desenvolupa la moral que exigeix la repressió de les pulsions violentes
  • A nivell individual tots reproduiríem aquesta mateixa dinàmica
  • El malestar a la cultura
  • Per què el desenvolupament de la civilització va aparellat a un augment de la repressió i de la infelicitat?
  • Un cert malestar que s’ha convertit en un tret de l’individu modern (preocupació propera a la de Weber, Durkheim o Marx)
  • El problema seria que, per una banda, el principi de plaer ens impulsaria a buscar la felicitat (consecució de plaer i evitació del dolor), mentre que per l’altra la vida ens genera patiment, provinent de tres fonts: la natura, el nostre propi cos i la societat
  • (^) El principi de realitat rebaixa les nostres pretensions de felicitat
  • Cap alternativa vital ens pot dur a la felicitat
  • Depèn de cadascú escollir una sèrie de tècniques que ens permetin suportar la situació i adaptar-nos al món. L’art, la ciència, l’amistat, etc. ens poden ajudar a trobar equilibris sempre fràgils
  • El malestar a la cultura
  • No obstant, si bé el fet que la natura i el nostre cos ens puguin generar patiment pot ser comprensible, això no és així amb la societat
  • Com pot ser que una creació nostra ens generi patiment?
  • Per la paradoxa de que aquesta es basa simultàniament en la pulsió sexual (com a origen del vincle social) i en la seva repressió (com imposició del principi de realitat)
  • La cultura o la societat serien amor sexual coartat en la seva finalitat o sublimat (dirigit cap a un altre objecte)
  • La cultura necessita de la força de la pulsió sexual i alhora necessita reprimir-la, necessita que part d’aquesta energia es dediqui a altres activitats diferents del sexe (ciència, art, treball...)
  • A més, la cultura no només reprimeix la pulsió sexual, sinó també la destructiva
  • El malestar a la cultura
  • Tota aquesta repressió s’interioritza en la forma de superjò
  • Però el superjò no aconsegueix eliminar les pulsions
  • La continua contradicció entre el superjò i l’ id ens crea un sentiment de culpa inconscient que dona lloc a la corresponent necessitat d’autoimposar-se càstigs
  • Aquesta necessitat de càstig prové de:
  • Tenim por de perdre l’amor dels altres degut als nostres desitjos pulsionals (tant sexuals com agressius)
  • Durant la infantesa, després de la transgressió de la norma el càstig restablia l’amor
  • Aquesta necessitat pot entendre’s comuna agressió del superjò al jo
  • La culpa produïda per la cultura produeix un sentiment de infelicitat i de malestar permanent
  • El malestar a la cultura
  • L’anàlisi de Freu te diverses implicacions:
  • Terapèutiques: No és anormal tenir desitjos sexuals i agressius moralment prohibits, sinó tot el contrari
  • Reconèixer-los, acceptar-los i reprimir-los racionalment seria el primer pas per a la maduresa psíquica i per evitar la neurosi
  • Ja Nietzsche, Proust o els moralistes francesos havien anticipat mecanismes psicològics avui ben documentats, com els que transformen el “no puc fer això” en “no vull fer això” (preferències adaptatives) i viceversa
  • En canvi, gairebé cap de les propostes freudianes genuïnes té recolzament empíric. Per ex., el fet de que la ment estigui dividida en tres nivells independents gairebé autònoms
  • Potser la única idea original i profunda és que el nostre jo ha de lluitar contra els impulsos que venen de l’ “id” i el sever control exercit pel “superjò” (la consciència)
  • Faltaria desenvolupar-la de forma analíticament rigorosa: veure treballs de G. Ainslie
  • I com és que el psiconàlisi ha tingut tant d’èxit malgrat la seva manca de cientificitat (o potser gràcies a ella)
  • (^) No requereix de coneixements científics especialitzats
  • Parla de temes atractius i de moda, com el sexe o els sentiments, dels que a més es pot opinar amb facilitat
  • Ofereix una explicació alhora global i simple de tota la vida psíquica personal i emocional
  • Etc.
  • No obstant, ha resistit el pas del temps molt pitjor que les obres d’altres clàssics com Weber i avui en dia la psicologia cognitiva i l’evolucionària l’han deixat molt enrere
  • L’impacte del psicoanàlisi freudià a nivell social: un balanç
  • Aspectes positius?:
  • Potser la seva relativa influència en els moviments d’alliberament sexual
  • (^) Malbaratament de temps i recursos
  • La teràpia psicoanalítica. És inútil. És cert que alguns terapeutes poden ajudar, però això es deu a la seva personalitat i experiència, no a la teoria que han estudiat
  • L’impacte del psicoanàlisi freudià a nivell social: un balanç
  • Aspectes negatius: innumerables, per ex.:
  • La filosofia de la sospita és un gran mecanisme de deteriorament de les relacions humanes: per ex., algú que reacciona de manera enfadada contra una acusació infundada pot veure la seva indignació interpretada com a evidència de que és culpable
  • Actuant com a testimonis en judicis, molts psicoanalistes han fet que es condemnés per abús sexual a persones innocents A Noruega, durant els anys 90, un pare va ser condemnat per haver abusat de la seva filla i va passar dos setmanes a la presó fins que es va demostrar la seva innocència. Durant el judici, un psicoanalista va declarar

que la balla que la nena havia introduït en el dibuix d’una casa tenia un significat sexual i que, probablement, el número de pals de la balla significava la quantitat de vegades que el pare havia abusat d’ella.

  • Georg Simmel
  • Contemporani de Weber, qui el va defensar davant de la marginació que va patir pel seu origen jueu
  • Un outsider , teòricament inclassificable
  • Ha estat relativament “redescobert” en les darreres dècades, però és un clàssic menor
  • Interessos molt diversos que anaven des de l’art a la filosofia, passant per la ètica i les ccss
    • Va abordar molts temes que rarament han estat tractats per la teoria social, tant abans com després d’ell
  • Se’l considera inspirador d’algunes de les idees centrals de la “perspectiva postmoderna” (també influència sobre l’interaccionisme simbòlic)
  • Com la resta de clàssics es preocupa per la modernitat
    • Tracta d’estudiar l’augment de l’individualisme a la societat moderna, en particular a les grans ciutats
    • Las grandes urbes y la vida del espíritu: llibertat i intel·lectualisme (enteniment)
  • L’ésser humà tracta de conservar la seva llibertat davant de la societat i la cultura
  • La base psicològica de l’ individu que viu a la ciutat seria “el acrecentamiento de la vida nerviosa”
  • La vida urbana tindria un caràcter eminentment “intel·lectualista”
    • Per contra, la vida rural i a les petites ciutats es basaria en els sentiments i la sensibilitat
    • L'intel·lecte (“l’enteniment”) seria més capaç d’adaptació als canvis ràpids, a la pluralitat d’estímuls diferents, etc.
    • Economia monetària
  • La gran ciutat també és el lloc per excel·lència on es produeix l’intercanvi econòmic basat en el diners
  • Economia monetària i enteniment estarien relacionats
    • Comparteixen la qualitat de la “objectivitat”
    • Els diners, com a mitjà d’intercanvi impersonal, faciliten les relacions socials esporàdiques, impersonals i canviants típiques de les societats urbanes modernes
  • Els “continguts i formes de vida més amplis” estarien lligats als més “individuals”
    • Els petits grups estan en l’origen de les grans ciutats (i serien també els seus adversaris). Alhora, la màxima llibertat individual només és possible en aquestes grans ciutats
  • La indiferència i la reserva farien possible la llibertat. Malgrat la proximitat física entre les persones, la distància espiritual és màxima - La solitud és l’altra cara d’aquesta llibertat (la llibertat no ha de perquè significar benestar) - Cosmopolitisme
  • La influència de la ciutat s'estén molt més enllà dels seus límits (“cosmopolitisme”)
  • Llibertat positiva
  • No s’ha d’entendre la llibertat en sentit negatiu
  • (^) Allò essencial és que la “especificidad y incomparabilidad que (...) posee toda naturaleza (...), se exprese en la configuración de la vida” - La llibertat és “que sigamos las leyes de la propia naturaleza”
  • I això seria possible a la gran ciutat. El fet que siguem diferents dels altres ens mostraria que la nostra existència no ens és imposada per aquells
  • Divisió del treball i economia monetarista
  • La vida a la ciutat és caracteritza per la divisió del treball i la diferenciació social
  • Ja no es produeix per a una persona concreta que et fa un encàrrec específic, sinó per al mercat - La “lluita contra la natura” per aconseguir aliments s’hauria convertir en una “lluita pels homes” (per captar consumidors que comprin els teus productes)
  • El productor ha d’intentar crear-li al consumidor necessitats noves. Cal que les necessitats del públic es tornin més complexes - Això acaba duent a que les persones es tornin més diferents les unes de les altres (“individualització espiritual”) - La gent tracta de diferenciar-se per distingir-se dels demés (de la massa) - Preponderància de l’ “esperit objectiu” sobre el subjectiu
  • Mentre que “allò objectiu” s’ha desenvolupat enormement (avenços de la ciència i la tècnica), allò “espiritual”, “afectiu”, “idealista” s’hauria empobrit com a conseqüència de la divisió del treball
  • (^) Dues formes d’individualisme
  • Independència personal i formació de la singularitat personal
  • Durant el segle XVIII la gent va demanar llibertat i igualtat
  • I es va aconseguir la llibertat entesa com a independència personal, com a alliberament de lligams injustos. La gent va esdevenir lliure i igual
  • Ara els individus es volien també diferenciar els uns dels altres
  • La ciutat ofereix el marc per a la lluita i l’intent d’unificació d’ambdues formes

Weber.

  • Context històric
  • 1864-
  • Alemanya unificada per Bismarck
  • Revolucions industrial i liberal encara per completar
  • Debilitat de la burgesia davant de l’aristocràcia i la classe burocràtica, i creixent paper del moviment obrer
  • Imperialisme i nacionalisme alemanys
  • 1ª Guerra Mundial i Revolució Russa
    • Weber en el seu context
  • 1ª GM. Weber (com Durkheim) no es mostra pacifista, però tampoc simpatitza amb el nacionalisme militarista
  • Es mostra lúcidament escèptic davant de la Revolució Russa
  • Difícil de classificar políticament
    • Simpatitza amb la burgesia
    • Bendix: liberal clàssic; Aron: tradicionalista monàrquic i nacionalista que només va recolzar l’estat democràtic burgès per raons instrumentals; Giddens: era comprensiu, tot i que escèptic, amb el socialisme... Cap al final de la seva vida recolza un cert liberalisme social
    • La seva obra
  • Contemporani de Durkheim
  • Un dels teòrics socials més importants i influents de la història
    • Des de les escoles “comprensives” fins a la Teoria de l’Elecció Racional, els individualistes metodològics, etc.
    • Sociologia i ciència política, religió, art, classes socials i estratificació, de l’acció, de la modernització, la racionalitat...
  • Obra enrevessada i críptica