¡Descarga Apunts Berger y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity!
Invitació a la Sociologia
P.L. Berger
50 anys de la seva publicació 1963 (^) Context: (^1966) La construcció de la realitat social (Berger i Luckmann) (^) Construccionisme, constructivisme social, neo-idealisme… (^) Socio-fenomenologia (A. Shütz). (^) També influències de Sartre, Heidegger, Weber, Durkheim, Mead, Goffman, etc. Teòleg luterà i sociòleg de la religió Valoració a l’any 2013 (^) Superat, poques de les coses que diu continuen sent vàlides avui (^) Però serveix per introduir la “perspectiva sociològica”
La sociologia com a distracció personal
Què no és la sociologia?
(^) La sociologia no és “ajudar a la gent”, no és treball social, ni reforma social, etc. (^) La sociologia no és una “pràctica” Un sociòleg/a no és un recolector d’estadístiques (^) Les dades en sí mateixes no són sociologia, cal la teoria.
La sociologia com a passatemps individual
Quina és la relació entre la sociologia i les altres ciències socials? (^) Diferents perspectives sobre el mateix escenari (^) Necessitat d’interdisciplinarietat (^) La sociologia com a descoberta (^) Una nova mirada al nostre món (^) Ruptura amb el món donat per descomptat
La sociologia com a forma de consciència
La sociologia com a tipus de reflexió moderna i
occidental
Ex: França, Alemanya, EEUU
La sociologia estudia la societat
(^) Societat: “Gran complex de relacions humanes, (…), un sistema d’interacció” (44). (^) Situació “social” (45): “Aquella on la gent orienta recíprocament les seves accions.”
Característiques de la perspectiva sociològica:
(^) Desenmascarament, No respectabilitat, Relativització, (^) Cosmopolitisme
La sociologia com a forma de consciència
No respectabilitat:
(^) Tot és estudiable, no només allò respectable
Relativització
Els valors de la nostra societat són relatius Podrien ser diferents
Cosmopolitisme:
(^) El sociòleg és algú amb una mirada interessada pels altres pobles i cultures
Alternació i biografia
L’ alternació es produeix quan canviem un sistema
de significacions per un altre lògicament
contradictori conversió
Reinterpretació de l’experiència passada,
importància atribuïda a diferents esdeveniments del
passat, etc.
Causes: mobilitat social i geogràfica, cicle vital.
Habitualment, procès és semi-inconscient, però de
vegades el procès de reescriptura és conscient i
deliberat (ex., conversions religioses)
L’home dins la societat
Opinió de sentit comú: “visió donada per
descomptada”
Control social
(^) Mecanismes dels que disposa la societat per posar a ratlla els seus membres recalcitrants Diferents sistemes socials apliquen diferents métodes (no només l’Estat exerceix control social) (^) Estat: multes, presó, eliminació física… (^) Pressions econòmiques (^) Amics, família…: ridícul, menspreu, ostracisme… (^) Etc.
L’home dins la societat
Estratificació social
(^) Qualsevol societat té nivells que es relacionen entre sí en termes de subordinació, ja sigui en funció del poder, els privilegis, els recursos, …: sistemes de jerarquia, classificació, graduació de desigualtats. (^) No superposició mecànica (^) El tipus d’estratificació més important a la societat occidental actual és el sistema de classes socials (^) Altres: Castes, races, estaments…
La societat dins l’home
Teoria del paper (o rol o funció social)
(^) “Un paper és una resposta típica a una expectativa simbòlica” (^) Les situacions socials porten associats papers (^) El rol proporciona la pauta d’acord amb la qual l’individu ha d’actuar en el context d’una determinada situació (^) Així es configura la nostra identitat social. (^) La representació d’un rol reforça el propi rol Confirmació del rol per part dels altres (^) Identitat no com a entitat estable, procés creat i recreat en les situacions socials (^) Possibilitat de múltiples rols, però amb límits (^) Necessitat de mantenir una mínima coherència
La societat dins l’home
Procès de socialització (enculturació) (^) En funció d’on i quan naixem serem persones diferents. (^) La ment està buida de continguts (tàbula rasa). (^) A través de la socialització, la societat configura les nostres creences, desitjos, valors, etc. (^) Altres significatius/Altre generalitzat (^) Socialització primària i secundària
Sociologia del coneixement
(^) Les idees i les persones estan “ubicades socialment”
Ideologia
(^) Sistemes d’idees que serveixen a interessos socials Interpreta i justifica l’actuació d’un grup
El drama de la societat
Sociologia comprensiva (^) Interpretació de les significacions de l’acció social (^) Ideea central del capítol/metàfora (^) Societat com a escenari poblat per actors vius (^) Possibilitat d’apartar-se dels significats comunment acceptats que no tenen una capacitat omnipotent de constrenyir-nos (^) La societat ens defineix, però també és definida per nosaltres (^) Processos històrics (^) Possibilitats de refusar el control: (^) Transformació (individual/col.lectiva) (^) Distanciament (individual/subcultures) (^) Manipulació (reserva de rol/èxtasi, etc.)
