¡Descarga La participación de España en la Guerra del Francés y su impacto en Cataluña - Prof. Solé y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ
Llegir: LA FEBRE D’OR de Ramon Ollé.
Llegir també (Opcional):
- L’escanyapobres de Ramon Ollé,
- Olor de Colònia de Silvia Alcantara
- Donde la ciudad cambia de nombre de Paco Candel
- La ciutat invisible de Carlos Rosales
Visitar :
- Mollerussa, el Museu de l’aigua i els canals d’Urgell i l’estany d’Ibars
- Colònia Vidal a Gironella
- Museu Victor Balaguer a Vilanova i la Geltrú.
Fer:
- Un resum amb l’opinió pròpia de cada un dels tres llocs visitats de màxim 3 pàgines.
REVOLUCIONS Liberal Francesa Laissez faire, laissez passer
Propietat privada,
Individualisme i
Igualtat
Industrial Anglesa Màquina de vapor →Maquinisme
Energia → hidràulica i elèctrica
La REVOLUCIÓ FRANCESA malgrat els crims de Napoleó canviarà la historia.
Hegel diu que cada soldat dins de la seva motxilla hi du el Codi Napoleònic.
Els antirevolucionaris francesos fugen cap a l’estranger i entre altres llocs a Catalunya.
Espanya participa amb Anglaterra en la creació d’un “cordó sanitari” que envolta la França revolucionaria.
Cada cop que Espanya ha lluitat al costat d’Anglaterra Catalunya hi ha guanyat en l’aspecte comercial i en canvi cada cop que Espanya ha lluitat al costat de França contra Anglaterra Catalunya ha perdut l’accés als importants mercats americans.
El s. XVIII s’ha acabat amb la Guerra Gran contra la Revolució Francesa.
VEURE LLISTA ADJUNTA DE GUERRES ESPANYOLES (Núria Sales: Sobre esclavos, reclutas y mercaderes de quintos)
Per fer la guerra i matar cal que t’hi eduquin i sobretot que t’inculquin l’odi i que vegis l’enèmic com un animal diabòlic. Les atrocitats comeses pels guerrillers catalans contra els soldats napoleònics primer i després contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís son terrorífiques.
La guerra dels malcontents, 1.825-27, s’inicia a Catalunya i només s’acabarà amb l’arribada de Ferran VII a Barcelona amb moltes promeses. Es una guerra de guerrilles que només.
passa a Catalunya.
La primera guerra carlina, 1.833-40, té lloc fonamentalment a Catalunya i Euskadi que en traurà el concert econòmic.
La segona guerra carlina, 1.841-49, o guerra dels Matiners només té lloc a Catalunya.
Per als catalans la frontera estatal es la “ratlla” i França es l’enemic que han ha pres una part del nostre territori i per tant el sentiment anti-francés està molt arrelat.
La nova França a més a més es enemiga de la religió i els nobles francesos que han fugit de la revolució atien aquest sentiment.
A més a més França té un fort sentiment imperialista i allà on els seus soldats guanyen una batalla, difícilment deixarà anar aquest territori del seu control. Això també genera odi entre els catalans.
Si els francesos no poden entrar per Salses ho faran per la Cerdanya, fàcil de baixar de l’Alta Cerdanya francesa a la Baixa Cerdanya espanyola.
El general Ricardos serà l’heroi.
Buscar Todorov i llegir:
Hijo de bibliotecarios de Sofía, se educó en la Bulgaria comunista. Reside en Francia desde 1963, a donde fue a estudiar con Barthes, y se quedó en ese país definitivamente. Es profesor y director del Centro de Investigaciones sobre las Artes y el Lenguaje, en el Centro Nacional de Investigaciones Científicas (CNRS), en París. Tras un primer trabajo de crítica literaria dedicado a la poética de los formalistas rusos, su interés se extendió a la filosofía del lenguaje , disciplina que concibió como parte de la semiótica o ciencia del signo en general. De su obra teórica destaca la difusión del pensamiento de los formalistas rusos. Más tarde dio un giro en su investigación, y en sus nuevos textos historiográficos predomina el estudio de la conquista de América y de los campos de concentración en general, pero también el estudio de ciertas formas de la pintura. Sin embargo, lo que sobresale una y otra vez son sus reccoridos por el pensamiento ilustrado, por sus orígenes y sus ecos de todo tipo: Frágil felicidad , Nosotros y los otros , Benjamin Constant , El jardín imperfecto o El espíritu de la Ilustración. Todorov es un hombre de las dos Europas, Este y Oeste, que ha enseñado también en Estados Unidos. Se define a sí mismo como un "hombre desplazado": ha partido de su país de origen y tiene una mirada nueva y sorprendida respecto del país de llegada. Desde esa perspectiva enriquecida habla en sus libros de la verdad, el mal, la justicia y la memoria; del desarraigo, del encuentro de culturas y de las derivas de las democracias modernas. Repasa su vida en Bulgaria y Francia, su amor por la literatura, su alejamiento del estructuralismo y del apoliticismo. Explica su humanismo crítico, su extrema moderación, su disgusto por los maniqueísmos y las cortinas de hierro. Su obsesión —quizá debida al pasaje de una nación a otra— es atravesar fronteras, saltar barreras, unir ámbitos en apariencia inconciliables, ya se trate de lenguas, culturas o disciplinas. Le interesan los puntos de encuentro, los matices, las "zonas grises". Es allí donde busca la respuesta a una única pregunta: ¿Cómo vivir? Todorov critica con dureza el pensamiento neoconservador y ultraliberalismo de los actuales estados democráticos que, según él, tienen los mismos rasgos que edificaron el estalinismo y el fascismo. [
GUERRA DEL FRANCÉS
Al igual que ho faria posteriorment Hitler, Napoleó fa un cordó “sanitari” per aïllar Anglaterra i pacte amb el rei d’Espanya el pas de l’exèrcit francès per poder atacar Portugal.
Al segle XVII Catalunya comença a deixar enrere la societat agrícola per ser una societat mercantilista.
Al segle XVIII amb la fi del monopoli andalús de comerciar amb Amèrica, gràcies al decret de Carles III de llibertat comercial, Catalunya viurà el gran segle de la navegació.
Als segles XVIII i XIX Catalunya tindrà una gran flota mercantil tant de cabotatge com intercontinental i un gran intercanvi comercial amb Amèrica.
Al s XVIII l’incipient burgesia industrial inverteix. Això es frenarà amb la Guerra del Francès.
Des de 1.714 Catalunya treballa i exporta la seva feina i industries a altres llocs d’Espanya: les conserves Massó a Galicia, les conserves Masip a Astúries, també a Sevilla i Màlaga s’hi estableixen industries catalanes.
Al s. XIX per cada noble que hi ha a l’antiga Corona d’Aragó n’hi ha quatre a la resta d’Espanya.
Llegir Pierre Vilar: Catalunya dins l’Espanya moderna
A partir del 1.960 el poder financer es desplaça de Catalunya a Madrid.
Fins 1.960 Espanya només exportava taronges i a partir d’aquesta data fins a 3 milions de peons a Alemanya que juntament amb el turisme seran els protagonistes del “miracle econòmic espanyol”
Actualment Catalunya té el decreixement industrial més gran d’Europa.
Napoleó convenç a Carles IV per partir-se Portugal i també vol que el rei de Portugal accepti la partició:
- El nord o regne de Lusitania per un rei titella dels francesos
- El centre o regne de Portugal per al rei portugués i
- El sud o regne del Alentejo per a Godoy, el Princípe de la Paz.
El rei de Portugal no ho accepte i s’exilia al Brasil de on acabarà sent emperador.
Veure el retrat de Goya de la família de Carles IV com a símbol del s. XIX.
Veure el bolet d’Hiroshima com a símbol del s. XX.
Els francesos entren a l’estat espanyol pel camí fàcil: l’Empordà on l’únic escull es el castell de Sant Ferran de Figueres, que es el castell més gran d’Europa i que mai ha servit de res.
Tanca el camí del Portús i La Jonquera i l’entrada per mar.
Els francesos obvien Girona i van directes cap a Barcelona on s’apoderen de la Ciutadella amb un engany, dient que porten uns traïdors. Un cop guanyada la ciutadella sense resistència, Montjuic també es rendeix per falta de defensa.
El país esta dividit entre els més conservadors que veuen als francesos com el dimoni i els més progressistes o liberals que hi veuen una nova societat.
L’exèrcit espanyol i el rei Borbó s’han rendit al francès i això farà que una part de l’exèrcit marxi al camp i amb els sometents farà una guerra de guerrilles
I això provoca que l’exèrcit regular fins avui en dia no accepti la Guerra del Francès com una cosa positiva, sinó tot al contrari.
Els francesos es dirigeixen cap a Tarragona, Tortosa i Lleida que costen de guanyar i provoquen matances enormes.
L’exèrcit francès jacobí i centralista pensa que dominant les ciutats dominaran el país, però això no es així ja que una part de l’exèrcit i de la població civil no es deixa conquistar i domina els camins.
Girona aguantarà una defensa exagerada sota les ordres del general Álvarez de Castro, modestament enterrat al castell de Sant Ferran a Figueres i Girona es guanya el títol d’immortal.
Narcís Jordi Aragó, autor de Girona grisa i trista, diu que la ciutat necessita 150 anys per recuperar-se de la Guerra del Francès.
França connecta Barcelona amb Girona i vol fer-ho també amb Lleida pel camí curt via el Montserrat on serà derrotat per primer cop a la primera batalla del Bruc per sometents arribats de Manresa, Santpedor i altres pobles del Bages i l’Anoia juntament amb soldats fugits de Barcelona que no accepten el jurament de fidelitat a Napoleó.
L’any 1.811 els francesos dominen les principals ciutats i punts forts: Barcelona, Lleida, Tarragona, Tortosa i Hostalric.
Els camins cardoners son els camins per on arribava la sal, es a dir molt importants i de la sal ve el poder de la família dels Cardona.
L’any 1.812 Catalunya es incorporada a l’Imperi francès. França es queda amb la Vall d’Aran i la Cerdanya sud i fa una nova divisió de Catalunya en departaments seguint el model geogrèfic francès:
Departament Capital Ter Girona Segre (Inclou Andorra) Puigcerdà Montserrat Barcelona Boques de l’Ebre (Inclou Fraga i Mequinensa)
Lleida
Aquesta divisió es veurà alterada per la divisió provincial de l’any 1.833, altre cop sota domini espanyol, i no serà fins als temps del psoe amb Alberto Benlloch i Fernandez de la Vega al govern que es partirà el bisbat de Lleida per crear el bisbat de Barbastro lligat a l’Opus.
La franja d’Aragó ha sigut catalana per més de 500 anys i ara en democràcia es quan s’espanyolitza.
Els francesos volen “desespanyolitzar” Catalunya i utilitzen el bilingüisme francès -català com una eina propagandística al mateix temps que ens comparen amb els holandesos pel nostre amor al treball i els diners. Comparen als espanyols amb els sarraïns i entrar al Imperi francès es tornar als nostres orígens de la conquesta de Carlemany.
L’any 1.810 a Girona amb tota la parafernàlia de timbals i sabres el Marechal Augerau ens fa un discurs bilingüe en francés i català: Ens fa la pilota tot dient que som els descendents dels herois d’Atenes i Neopatria, que som seriosos i treballadors i que el govern central distant, tant física com mentalment, ens intenta anorrear totes les nostres virtuts, fins i tot la llengua, i ens te deixats de la mà de Déu sense carreteres, ni ports, ni canals, ni un llarg etcètera.
Si veniu a França sereu rics i feliços, els Borbons son uns retrògrads, els espanyols son primitius i salvatges com els moros.
D’aquest imperialisme napoleònic, que veu Europa com una gran nació sota la tutela i direcció de França, naixerà un proto- nacionalisme que serà la llavor de la futura Renaixença.
Divideixen Catalunya en departaments a l’estil francès.
Fins al s. XIX Montserrat es nom masculí.
Històricament Catalunya estava dividida en Vegueries, sota el control del Veguer Reial,
després els Borbons ens modernitzen dividint-nos en corregiments.
La diferència entre la modernor de la França Napoleònica i l’endarreriment de l’Espanya borbònica es pot veure a la Cerdanya on els francesos hi porten l’enllumenat als carrers més de cinquanta anys abans que els espanyols.
Gràcies als estudis dels francesos tenim molta informació de tot tipus sobre la Catalunya de començament del s. XIX.
L’administració francesa es la mostra de la diferència amb l’estat espanyol.
Llegir Baltasar Porcel: L’emperador o l’ull del vent
Llegir notes de Tomàs Puig sobre Catalunya i França en les fotocopies rebudes.
Catalunya entre 1.714 i 1.914 NO EXISTEIX.
Amb l’annexió a l’Imperi Francès ens hauríem tret de sobre els Borbons, la Inquisició, la caspa, etc.
“El segle XIX esta prenyat de fets històrics” Pierre Vilar
Rossell i Laporta: son fets històrics: El caïnisme català.
El seny i la rauxa
LA GUERRA DEL FRANCÉS ES UNA REVOLUCIO i les coses mai més seran iguals.
La Guerra del Francès crea una divisió a la societat entre progressistes o liberals i conservadors o partidaris del absolutisme.
La Revolució deixa una llavor on uns hi volen veure el caldo de cultiu de la futura evolució catalana al llarg del s. XIX.
Ferran VII vol retrocedir a l’absolutisme del 1.808, però per primer cop a Espanya les Corts de Cadis marquen un nou camí:
- Es respecta la figura del rei però les decisions polítiques emanen del poble.
- El proclama la llibertat de contractació, això va contra l’aristocràcia.
- Llibertat de comerç i de moviments de capital: primer pas cap al liberalisme.
- Llibertat de reunió, de premsa, de pensar, etc.
Les corts de Cadis volen acabar amb l’antic regim i l’aristocràcia.
A les Corts de Cadis d’un total de 304 delegats espanyols, només n’hi ha 21 de catalans i això s’explica pel baix percentatge de població de Catalunya respecte a la resta d’Espanya.
Segle Població Catalunya
Regne de Castella o resta Espanya
Percentatge
XIV 500.000 7.000.000 7%
XVIII 900.000 10-11.000.000 9%
XX
XXI 7.500.000 40.000.000 18,5%
Les primeres acumulacions de capital fetes per comerciants o marxants que aprofiten el treball domèstic per a anar a vendre productes a les capitals o mercats es un fenomen que només es produeix a Catalunya i es fruit de la influència napoleònica.
La base cal buscar-la en el treball agrícola que no es per autoconsum sinó per vendre al mercat a diferència d’espanya que viu de les rendes americanes.
Llegir Pierre Vilar: El tiempo del Quijote.
Ningú treballa, ni mai es parla de treball, només quan arriben a Barcelona, on els arbrers son plens de bandolers penjats que busquen l’or que transita de les Indies cap a Flandes.
Veure fotocopia: POBLACIÓ SOTA JURIDICCIÓ REIAL CAP AL 1.
El mapa de Catalunya esta dividit en corregiments segons la divisió borbònica.
Estem parlant de la Guerra del Francès i la lenta evolució de la societat espanyola.
El mapa ens diu el percentatge de població sota jurisdicció reial, això vol dir que la resta estan encara sota jurisdicció senyorial.
Corregimen t
% sota jurisd.reial
% sota jurisd. seny.
Comentaris
Lleida 30,3 69,7 Srs. De Montsonís, Albí, etc.
Barcelona 88,4 11,6 Mar, etc.qués Sentmenat
Això vol dir que a Catalunya hi ha molta tradició rural i senyorial.
L’Església també es senyorial i això es una herència feudal.
Andalusia es el càncer d’Espanya, fins i tot avui en dia, per exemple els alts funcionaris franquistes varen comprar tot Marbella i la Costa del Sol just abans del boom turístic a una pesseta la Ha. Avui Andalusia encara viu de les “peonás” i ni Psoe ni PP han fet ni faran mai la necessària reforma agrícola.
Els diners d’Amèrica arriben primer a Sevilla i al fer-se els vaixells més grans a Cadis. El diner no s’inverteix en res sinó que tot es gasta en luxe, disbauxa i sumptuositat. El diner segueix camí cap a Madrit on s’ha instal·lat l’aristocràcia i segueix camí cap als bancs i proveïdors europeus de productes de luxe.
Al s. XIII Fernando III el Santo conquesta tot Andalusia excepte Granada que aguanta fins als finals del s. XV. La colonització d’Andalusia es feudal i els mateixos amos han arribat fins avui en dia amb les mateixes propietats, son els “Grandes de España”
Al s. XIX amb l’arribada del liberalisme el govern desamortitza les propietats de l’església i les ven barates, però només poden comprar els que ja tenen diners i com que no hi ha una emergent classe mitja mercantil, son els Grandes de España els únics compradors a preu de saldo i les finques es fan encara més grans, ara parlarem de latifundio i fins avui només serveixen per anar de cacera o criar quatre braus per la “Fiesta Nacional”.
Al segle XIX l’única protesta dels andalusos consisteix en emigrar cap a les amèriques o dedicar-se al bandolerisme,
Molt després del bandolerisme català dels s. XVI-XVII, es l’últim bandolerisme aparegut a Europa juntament amb el sud d’Itàlia.
A més a més al s. XIX pràcticament desapareixen d’Andalusia les terres del comú on tothom pot anar a fer llenya o caçar un conill i apareixen les epidèmies de fam.
Així apareix l’anarquisme a Andalusia i la “mano negra” suposada organització violenta i criminal anarquista, si bé mai se’n ha pogut demostrar l’existència real.
L’anarquisme a Andalusia serà present fins al 1.936.
Als judicis senyorials es busca una compensació econòmica, mentre que als judicis reials hi trobem les condemnes irreversibles amb l’aparició per primer cop de les presons i la pena de mort.
La Inquisició es present de forma alternativa al llarg del s. XIX en funció dels governs liberals que l’aboleixen o dels absolutistes que la restauren fins la total desaparició l’any 1.833.
LECTURA I COMENTARI DE LA FOTOCOPIA DE B. C. ARIBAU
Napoleó porta a Catalunya al llarg dels sis anys d’ocupació la modernitat que no es trobarà enlloc més d’Espanya, tret una mica de Cadis.
L’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau era originalment l’Oda al Patró.
Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) -Oda a la Pàtria
A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau; O serras desiguals, que allí en la patria mia Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia Per lo repos etrern, per lo color mes blau.
Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau, Com guarda vigilant cubert de boyra é neu, Guaytats per un forat la tomba del Jueu, E al mitg del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors, Com coneixer pogués lo front de mos parents; Coneixia també lo só de los torrents Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.
Mes arrancat després per fals perseguidors Ja no conech ni sent com en millors vegadas: Axi d´arbre migrat á terras apartadas Son gust perden los fruits, é son perfum las flors.
¿ Qué val que m´haja tret una enganyosa sort A veurer de mes prop las torres de Castella, Si l´cant dels trovadors no sent la mia orella, Ni desperta en mon pit un generos recort?
En va á mon dels pais en als jo m´trasport, E veig del Llobregat la platja serpentina; Que fora de cantar en llengua llemosina No m´queda mes plaher, no tinch altre conort.
Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys, La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys, Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.
Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis Per estranya regió l´accent natiu, no plora; Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora, Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.
En llemosí soná lo meu primer vagit, Quant del mugró matern la dolça llet bebia; En llemosí al Senyor pregaba cada dia, E cántichs llemosins somiaba cada nit.
Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
En llemosi li parl, que llengua altra no sent, E ma boca llavors no sap mentir, ni ment, Puix surten mas rahons del centre de mon pit.
Els anys 1813-14 el pare Ballot escriu el Primer Diccionari Català que es troba ala biblioteca del Seminari de Barcelona.
El seminari, la universitat i la presó model son 3 edificis d’Elies Rogent
1.820-23: Primers assassinats de clergues.
1.936-39: Els mes greus.
2.010: Visita del Papa i santornemi!
Al s. XIX Cuba era el país més ric del mon gràcies al sucre i Espanya vol “emblanquinar-lo” amb immigrats de diverses regions espanyoles.
Els fills de Bonaplata son respectivament els fundadors de la Fira de Sevilla i Bilbao i el militar “Buonaplata” a Madrit.
Després de la Guerra del Francès l’evolució de l’agricultura, l’economia i el mercat marquen les diferencies entre l’Espanya:
- Interior i
- Perifèrica.
- També ens trobem amb el problema del blat i les disbauxes dels preus en funció de la producció anyal.
- Espanya té problemes greus amb la Hissenda Pública i fins i tot amb Ferran VII s’aproven uns pressupostos només amb els ingressos i sense cap despesa!
- S’afronta l’abolició “formal” del esclavatge, però de fet continuarà fins 1.
- Els eclesiàstics no entenen les reformes liberals i primer presenten una oposició ideològica i posteriorment política.
Els “perses”, exdiputats de Cadis volen tornar enrere cap a l’absolutisme altra vegada, ja que diuen que el liberalisme es sinònim d’anarquia i desordre
Volen el retorn del Sant Ofici, la Inquisició i el Certificat de Compliment Religiós.
Es creen comissions militars per a perseguir als liberals.
L’any 1.931 seguint la mateixa línea la República crea Comissions depuradores i també al 34.
Les guerres colonials a Amèrica creen la necessitat de més militars bi per primer cop poden entrar a la carrera militar fills de la burgesia i no solament els aristòcrates.
Amèrica voldrà la llibertat per raons econòmiques segons la teoria de Hamilton.
Espanya ha portat la universitat a Amèrica per justificar la cristianització, però la universitat porta la llum i la llibertat.
El baix clergat a Amèrica està al costat dels indígenes i el primer “grito” per la independència de Mèxic el fa un clergue, el Cura Morelos.
Espanya es una olla a pressió i els liberals veuen que pacíficament no poden guanyar el poder i comencen a fer “manifiestos”
- 1.817 el General Lacy fa un pronunciamiento frustrat
- També Milans del Bosch es pronuncia.
- Però amb els anys els militars liberals es tornaran d’extrema dreta.
La pagesia espanyola pateix una doble crisi:
- Estructural: al passar del sistema feudal al nou sistema de mercat
- Conjuntural amb la pèrdua dels mercats americans.
A Catalunya la crisi es només conjuntural.
Cal buscar noves sortides.
Pierre Vilar ens demostra que al segle XVIII es quan es dona el màxim de terres roturades
Avui Catalunya te més boscos i massa forestal que mai per l’abandó del camp.
L’església, el bisbe Pau Sitjà, dona diners per fer pastorals pro- absolutistes.
Chamberlain, ministre britànic d’Afers Exteriors diu al Parlament Britànic que Espanya com el Imperi Otomà es un país orientalitzat, ple de gitanos i atrasat, es a dir països moribunds.
Això portarà els primers turistes a Espanya.
Els russos que busquen aigües calentes aprofiten la debilitat otomana per sortir a la mediterrània i miren cap a l’illa invisible: Menorca.
Espanya en crisis es ven la Florida als Usa.
Ferran VII intenta aventures industrials com la Granja de San Ildefonso a Segovia que avui es Museu i fabrica de vidres.
Espanya falsifica la seva pròpia moneda amb més coure i menys plata.
La societat esta esvalotada amb militars i pronunciamientos i també tenim les societats secretes com ara els carbonaris i els masons i tota mena de societats laiques.
Els diputats catalans a Cadis tenen molts problemes ja que molt no saben parlar castellà.
Els assassins de Dato son catalans:
EL TRIENNI CONSTITUCIONAL: 1.820-
El trienni constitucional marca el inici de les guerres civils que arriben fins al 1.936-39.
Catalunya té tres grans nuclis urbans a la costa:
- Gironès i Empordà,
- Barcelona i
- Tarragona i Reus (Tarragonès i Baix Camp)
La resta, l’arrerapaís es molt poc habitat i es on hi ha sempre més carlisme, més nacionalisme, etc.
