¡Descarga apunts de classe y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
ACTITUDS
Estudi de la persona quan forma part d'un grup, categoria, societat...
Actituds: opinions (en col·loquial, pels Ψ: opinió és l'expressió verbal de les actituds). Model tridimensional de les actituds: formats per la part afectiva (sentiment d'agrat i desgrat), cognitiu (cx del tema) i conductual (intencions al respecte). Grup de referència: grup al que es vol pertànyer, adopta ses normes, valors i actituds.
Motivació: força que mou un individu per realitzar una cosa. Funcions motivacionals:
- Egodefensives: defensar de sentiments negatius cap a nosaltres mateixos.
- Expresió de valors autorealitzadors: expressen actituds i opinions,ajuden a que els altres tinguin una imatge positiva nostra
- Instrumental : utilitzem actituds per aconseguir objectius
Cognició: relacionat amb tot allò mental, processos que processen informació. Funcions cognitives:
- Economia 1 : organitzar la realitat per simplificar-la (p.ex. quan algú no ens cau bé, no busquem saber com és)
- Recerca activa de l'informació: ens atreu més l'atenció allò que ens agrada.
- Percepció d'informació rellevant: ens fixem més en info que ens sembla més important (p.ex per experiències)
- Record d'informació rellevant: recordem millor allò que concorda amb les nostres idees, ideologies, actituds...
Mesurar les actituds:
- Enfoc clàssic: mesurament (ordenar la gent en funció de la seva actitud -posició contrària o favorable sobre un tema-).
- Altres enfocs:
- Mesures fisiològiques
- Observació del comportament i mesures no reactives (experiment de les cartes perdudes, veure si la gent les portava a la bústia)
RELACIÓ ENTRE ACTITUDS-COMPORTAMENTS
Experiment de Lapierre: dos xinesos, als anys 30 amb molt de racisme cap a ells, van poder menjar en el 95% dels restaurants, quan se'ls va enviar una carta preguntant si dos xinesos podrien dinar en els mateixos 100 restaurants, més del 90% van dir que no.
Factors influents:
- (^) de personalitat: ser més o menys voluble (canvia d'opinió), ser més o menys fàcil de convèncer
1 Molts manuals la classifiquen com a funcions motivacionals, però el profe NO hi està d'acord.
- metodològics: pots resultar difícil mesurar actituds i comportament (moltes maneres de mostrar-se)
- situacionals:
- Teoria de l'Acció Raonada (Fishben i Adjen): les actituds influeixen en las intencions i aquestes en el comportament. Els elements de la situació també influeixen.
Característiques especials de les actituds: actituds que provenen de la pròpia experiència o no.
Expectatives de resultats
(que farien les persones que estimo) → normes subjectives Motivació a obeir (seguir la norma d'un grup)
Teoria comunicació persuasiva Conductivismo: movimiento Ψ. Único observable i estudiable: comportamiento. Estudia como las respuestas estan causadas i influenciadas por estímulos. Cuerpo = caja negra
Aquesta teoria defensa que el context condiciona i orienta l'orientació Ψ.
Inicis entre les 2 Guerres Mundials (persuadir la població per participar en la 2a, quan a l'anterior van perdre una generació sencera)
Hovland (anys '50-'60): característiques dels elements que milloren o empitjoren la persuasió (base de la publicitat):
- Font (persona, institució, empresa...):
- Credibilitat: allò que és científic (en la nostra culturaI), prestigi (fer una cosa molt bé per sobre dels altres), defensar una cosa que no va a favor dels teus interessos...
Efecte edormiscador (adormecido, CAST): mateix missatge dit per fonts diferents
En cas de comportament obligat o reforç (pagant un sou, p.ex) → NO dissonància (justificació).
TEMA 2: COMUNICACIÓ I EXPLICACIONS QUOTIDIANES
Llenguatge → molt important!
La comunicació:
Significant: tot alló que els nostres sentits poden percebre. Significat: elements de caràcter conceptual (idees, imatges...) associats al significant. Relació: arbitrària
Societat de la informació o de la comunicació: tota societat es basa en la comunicació, actualment encara més (internet) → canvi radical en la societat.
Ésser humà com a animal hermenèutic o interpretatiu: interpreta i dóna significat a les coses (p.ex samarreta del Barça) Psicòleg Bruner: diferència ésser humans i monos. Aquests últims NO podem ensenyar als fills el que han après, cadascú comença de zero.
Comunicació mitjançant el llenguatge: CONCEPCIÓ REALISTA DEL LLENGUATGE: part per descriure el món, funciona com una col·lecció d'etiquetes que posem a les coses
denotar : descriure conotar : afegir un valor context : lingüístic o social
Hipòtesis Sapir-Whorf: el llenguatge també serveix per construir les nostres idees i visió del món. Diferències entre idiomes i també entre grups socials d'un mateix país.
Xarxa semàntica o camp semàntic: cada paraula ens remet a altres que tenen un significat semblant. La “densitat” del camp semàntic depèn de l'experiència pròpia i del context.
CONCEPCIÓ CONSTRUCCIONISTA: la major part del llenguatge serveix per fer coses (p.ex jurar, condemna d'un jutge, matrimoni amb “sí, vull”, construir relacions socials i donar-los- hi un caràcter personal)
Problemes relacionals derivats de les dificultats comunicatives: Relacions de doble vincle → comunicació implícita i explícita p.ex les mares odien els seus bebès i ells ho saben, però si tracten malament a ses mares la relació es deteriora i si els hi responen positivament són ells qui es menteixen.
ETNOMETODOLOGIA
Branca de la metodologia i de la Ψ social, dedicada a estudiar com es comunica, claus de les relacions.
Normes de la conversa:
- no es conversa si un NO vol
- 1r parla un i desprès l'altre
- utilitzem recursos (verbals i NO verbals) per indicar si hem acabat de parlar, si estem d'acord o no...
- flexibilitat: NO és descripció del que ens passa pel cap, al parlar anem construint el que volem dir. Influït per altres elements que apareixen en el procés de comunicació.
- Indexicalidat: prové de index (dit). El llenguatge dóna referències del context i ajuda a entendre'l.
Elements NO lingüístics en la comunicació:
- Comunicació NO verbal: a més d'expressar sentiments, també els provoca. p. ex gestos, postura del cos...
- (^) Factores espaciales que intervenen: condicions físiques i espaials que influeixen en la manera de comunicar. (p.ex taula rodona o rectangular)
- Proxémica: maneig de l'espai de l'espai personal, distància interpersonal. Depèn de la cultura, varia segons la intimitat i la confiança.
El llenguatge construeix la realitat El llenguatge descriu i conforma la realitat (tant física com social). Els objectes tenen simbolismes (arbitraris), pròpis a cada cultura, transmesos pel llenguatge. Intersubjectivitat: grup que comparteix uns símbols i significats.
Teoria dels actes de la parla (Austin, Ψ anglès): Distingeix dos tipus d'expressions:
- Constatatives: descriuen el món, les coses o les relacions. Es pot determinar si són veritat o falses.
- Realitzatives: en contextos concrets, són una acció (p.ex sentencia d'un jutge). Només es pot determinar si s'han realitzat.
- Elocució o expressió elocutiva: el fet de produir sons al parlar (p.ex el sons “jo us declaro marit i muller”)
- Ilocució o expressió ilocutiva: acte que es realitza al dir alguna cosa (p.ex el fet de casar dues persones)
- (^) Perlocució: acte que genera conseqüències al parlar (p.ex viure junts, compartit bens...)
DISCURS
Conjunt de pràctiques lingüístiques que mantenen certes relacions socials. A través d'ell creem i construïm la realitat social en la que vivim. La Ψ social es centra en les situacions socials del dia a dia, gràcies a les quals creem la realitat.
- Al tenir un punt de vista diferent, l'explicació canvia.
- Al viure-ho tenim tota la informació, un observador NO.
- Al donar explicacions utilitzem un llenguatge concret (verbs descriptius, d'interpretació, d'estat, adjectius qualificatius 2 ...)
- Biaixos interessats (o self-serving biases): defensa a la pròpia persona (autoestima i autoconcepte). Atribució de l'èxit (locus intern) o fracàs (locus extern).
Crítiques: tots els enfocs són individualistes, creuen que tot el procés es dóna en la ment de la persona però (gairebé) tot el que fem interacciona amb la societat (p.ex quan discutim, utilitzem arguments d'altres persones)
EXPLICACIONS VIDA QUOTIDIANA
La descripció d'uns fets és subjectiva, encara que les explicacions han d'augmentar la nostra credibilitat, ser creïbles i donar impressió de veracitat (p.ex donant molts detalls). Joc entre lo implícit i lo explícit.
- Explicació: argument en termes de medis o fins per clarificar perquè va ser realitzada una acció.
- Raó: explicació que defensa l'elecció d'actuar com es va fer. Respon a ¿para qué?
- Motiu : explicació que dona una resposta motivacional a la pregunta ¿per què?
- Informes (accounts): explicacions que tenen la funció d'exculpar l'actor de la responsabilitat o, almenys, mitigar els judicis morals negatius.
- Excuses: l'actor admet que la conducta és negativa, però diu que NO es culpa seva. Al·ludeix a la falta d'informació o de volició (control).
- Justificacions: s'assumeix la responsabilitat de l'acció però es neguen les conseqüències negatives que se li atribueixen. Utilitza l'apel·lació a un superior, apel·lació a una ideologia, defensa pròpia, normes de justícia, mala interpretació dels efectes.
- Meta-accounts o meta-informes: intents d'evitar explicar o justificar la conducta (irse por las ramas). Utilitza la confusió, referència a altres persones, qüestionament de l'altre, reafirmació de l'explicació.
- Advertència : anticipar que alguna cosa està a punt de passar pot donar lloc a una avaluació negativa.
- “dar rodeos” : expressions verbals que impliquen que l'actor no està segur de la reacció de l'altre davant la seva conducta.
- Donar credencials: expressions per establir la qualificació de l'actor.
- Control cognitiu: anticipació que l'observador pot qüestionar el que dirà l'actor.
- Demanar perdó (disculpes): intents d'aconseguir el perdó i de mitigar les avaluacions negatives. Utilitza assumir la responsabilitat i el càstig, mostrar arrepentiment, jurar no repetir la conducta, tornar alguna cosa.
INTERACCIÓ SOCIAL
Conductes bàsiques en la societat: violència i agressió; cooperació i ajuda 3.
2 Aquests últims, molt informatius dels trets i característiques de la persona. 3 Paradoxa entre el millor i el pitjor. Biaix de gènere.
Socialment, rebutgem l'agressivitat i elogiem la cooperació; les veiem com a contràries però simplement són diferents, a vegades entrelligades. Els humans evolucionem segons la cultura. Com a Ψ hem d'evitar emetre judicis morals, hem de ser agnòstics, només interessats en “perquè es fa una conducta?”.
VIOLÈNCIA
Conducta agressiva que té com a intenció i efecte la producció de dany, dolor o mort. És quotidiana, normal al llarg de la historia. Es controla mitjançant l'esport (etologia: estudi de la conducta animal. Tots els animals som agressius, nosaltres som els únics que NO ens hem pogut controlar).
L'estat (segons Weber, sociòleg): comunitat humana que reivindica amb èxit el monopoli de l'ús legítim de la violència física en un territori determinat (p.ex policia refrena manifestació)
Teories sobre l'agressivitat:
- (^) Fonaments biològics: innata
- Freud i la psicoanàlisi: 3 teories •.1Teoria bitemàtica primitiva (pre-psicoanalítica): - Pulsió 4 sexual - Pulsió 4 del jo o d'autoconservació (supervivència) - Teoria monotemàtica : única pulsió (sexual o libidinosa): Cadascú té una relació libidinosa amb el seu líder/pare i, entre els diferents fills, es reconeixen part d'un col·lectiu. •.2 Teoria bitemàtica revisada (partir dels anys '20, desprès 1a Guerra Mundial):
- Pulsió sexual (Eros)
- Pulsió agressiva (Thánatos)
- Explicació psico-social: Teoria de la Frustració-Agressió: (Molt pròxima a la biologia). Relació causal universal entre frustració i agressió. Quan un esdeveniment ens frustra, fem una conducta agressiva (cap al mateix o la traslladem cap una altra cosa). Experiment: jocs atractius mostrats a nens, sense que puguin jugar-hi. Quan finalment poden, jocs violents. Grup control on juguen de seguida, NO passa. Resposta positiva: conducta calmada i serena, plorar, fugir... Crítiques: Falta definició de frustració. És irrefutable, NO podem demostrar que és falsa. ↓ Reformulació: l'agressió és la resposta dominant a la frustració.
4 Força de empeny l'individu a fer certes conductes.
- pot induir a actes imitatius de violència en persones predisposades
- pot eliminar o relaxar els inhibidors de la violència
Enfocament normatiu introdueix la dimensió del context relacionat. L'agressió sempre és executada per una persona contra algú. Necessari una relació, real o simbòlica, per que hi hagi agressió. Tota relació i situació està regida per normes (conglomerat de guies de conducta), que varien segons la cultura. Tipus de situacions socials segons l'agressió i les normes:
- Conformitat: normes de la situació porten a l'agressivitat (p.ex guerra, defensa personal)
- Sobtada suspensió de les normes: p.ex hooliganisme
- Oposició directa a les normes
Supòsits convencionals sobre l'agressió:
- Explicades a nivell individual o intraindividual (només personalitat, NO interacció social, context...) → potencien estudis centrats en l'individu
- Violència perjudicial per la societat, tot allò que atempta contra l'ordre establert és violent.
- Controlar, reduir i reprimir la violència és un objectiu vàlid en qualsevol cas.
Problemes associats:
- Referència a la intencionalitat: la intenció NO és observable, mesurable.
- Caràcter social de l'acció humana: tot acte humà té significat, justifiquem les coses. Als estudis aquesta dimensió difícilment apareix.
- L'agressió sempre inclou valoració social: donem valors (bo/dolent) a tots els actes.
Plantejament individual: evita haver de plantejar-se si hi ha problemes socials. Plantejament social: només una visió de la situació.
Pressupòsits alternatius de la violència
- Presenta múltiples formes diferents.
- Té caràcter històric i es necessita el context social on es produeix per entendre-la.
- Porta a una espiral de violència.
El cas de Killy Genovese: Bibb Latané i John Darley es basen en aquest cas per la teoria sobre la conducta de facilitació d'ajuda.
Conclusions del cas:
- Els actes agressius es fan en la societat, aquesta ens dóna les claus per entendre'ls.
- Els actors NO són homogenis, plens de matissos, productes del context sociohistòric (etiquetes → reduccionistes)
- L'interpretació dels actes és influenciada per la societat, i pels interessos de poder i dominació d'aquesta.
Donar significat NO és automàtic, necessitem els conceptes. Fins anys desprès NO es considera l'agressió i la violació que va patir com un fet important per ser estudiat (Brownmiller i Frances Cherry).
Experiment de Borofsky et al (1971): 6 homes veuen diferents escenes violents (♂ pega ♂, ♂ pega ♀, ♀ pega ♂, ♀ pega ♀). Intervenen quan els dos homes es barallaven, NO quan la dona era pegada (consideraven que era un context de parella, que la ♀ pertant a l'♂).
Experiment de Shotland i Straw (1976): ♂ pega a ♀, en un cas fent creure que són desconeguts, en l'altre que són parella. 65% actuaven en el 1r cas, 19% en el segon. Conclusions : evitar agressions per part d'estranys coneixent-nos millor entre veïns, en cas que sigui el marit NO és important!
CONDUCTA PROSOCIAL
NO importa les raons que la promouen. Experiment clàssic 1 (de Latané i Darley): estudiants parlen per torns explicant el seus problemes i el 1r (còmplice) té crisi convulsives. El subjecte NO pot comunicar amb els altres. Quan el subjecte està sol amb el 1r: 85% corren a ajudar-lo en 52'' Quan creu que són dos + el 1r: 62% ajuden en 93'' Quan creu que són cinc + el 1r: 31% al 166'' (3 minuts!)
Experiment clàssic 2: subjectes entren un per un en una sala i, mentre omplen un qüestionari qualsevol, senten nens per la finestra que juguen, però esdevé baralla. En un cas el subjecte creu que és l'únic adult (condició de responsabilitat); en en l'altre hi ha un adult de supervisa els nens (condició de NO responsabilitat). En la 1a condició un 1/12 intervé (no els hi semblava que era una baralla), en la 2a un 1/ (sí baralla). Explicació resultats: Sembla dependre del nombre de gent. Com més gent → menys responsabilitat, més possibilitat de fer el ridícul, més complicat prendre una decisió junts.
Arbre de decisions: Advertir que passa alguna cosa → Interpretar la situació com que algú necessita ajuda → Assumir responsabilitat personal → Decidir forma apropiada d'intervenir → Posar en marxa la conducta d'ajuda.
Situacions que promouen l'ajuda:
- Al obtenir recompensa per l'ajuda donada
- Al estar de bon humor (també si fa sol)
- Si algú més ajuda
- Quan les presses ho permeten
- Sentir-se bona persona (atribució d'altruisme)
- Quan és normatiu
Hipòtesis de la personalitat altruista defensa que existeixen persones més propenses a ajudar els altres.
Estudi de Samuel i Pearl Oliner (1988): entrevisten 231 europeus que van ajudar a fugir jueus durant 2ona Guerra Mundial. Comparen respostes amb mostra de 126 persones de característiques igual que NO havien ajudat. Diferències: tots eren empàtics, però els “NO rescatadors” només cap al seu grup. Els “rescatadors” es sentien més implicats cap els altres, més responsables i molt empàtics (sentien dolor com a pròpi). Ses pares NO utilitzaven càstigs, utilitzaven la raó, amb conducta moral → fomenta a orientar-se cap als altres → ajuts a qui ho necessiten.
Estudi semblant de Tec (1986): resultats: “rescatadors” ajudaven ja abans de la guerra, independents, més al marge del grup i buscaven realització personal.
Problemes: difícil extrapolar ja que vivències excepcionals, experiències concretes. Persones amb estatus gràcies a l'ajuda, influència en la sinceritat.
Estudis recents, circumstàncies menys excepcionals:
- Davis (1983): l'empatia disposicional correlaciona amb la quantitat de diners que donen a una telemarató.
- Schroedar et al (1995): persones empàtiques dediquen + hores al voluntariat.
- Omoto i ?? (1990): també pot dependre d'una motivació específica (p.ex aprendre més d'alló). Carlo et al (1991): demostrar interacció entre personalitat i situació. Mesuren altruisme setmanes abans l'experiment. En l'experiment, una dona ha de fer una tasca difícil que li costa, en a) sembla tranquil·la; en b) signes evidents de malestar. En a) i b) demana ajuda. Estudiants: 1) cost baix: marxar quan vulguin; 2) cost alt: s'han de quedar. Conclusions: En b) i 2) → molta gent ajuda (79%) → NO depèn de la personalitat sinó de la situació En 2) → depèn de la personalitat.
RESUM AGRESSIVITAT
Constitutius de la violència (Martí-Baró): 1 Estructura formal de l'acte: violència instrumental (mitjà per aconseguir un objectiu, més present aquest encara que es cregui el contrari) vs violència terminal (l'objectiu és l'acte mateix). 2 Equació personal : elements de l'acte que només són explicables pel particular caràcter de la persona que ho realitza. 3 Context possibilitador: el desencadenament i l'execució de l'acció violent requereix un context propici: context social (societat en general) vs context immediat (moment concret). 4 Fons ideològic: cada ordre social estableix les condicions en les que la violència és jusitficada.
RESUM CONDUCTA PROSOCIAL
1 Categoria àmplia: refereix actes valorats positivament segons la societat: cooperació, ajuda, altruisme. 2 Difícil d'identifica r conductes purament altruistes (motivacions poden ser completament internes). 3 Recerques oscil·len entre determinants situacionals i característiques individuals.
COMÚ AGRESSIVITAT I ALTRUISME
- Arquetips de conducta social.
- Hipòtesis biologista (base biològica per ambdós, permeten sobreviure)
- Paper de les normes (importància normes socials).
- Efecte dels modelats (aprenem a partir del que veiem).
- Importància situació (gran influència del context psico-social en les persones)
- Significat de la conducta (es pot interpretar de moltes maneres)
- Biaix valoratiu (bo/dolent a tota conducta)
ATRACCIÓ INTERPERSONAL
Amor → poc estudiat, provoca que actuem de manera irracional (Ψ considera som racionals)
Teories de l'intercanvi social 1a teoria, conductista: “ens agraden les persones quan les seves conductes ens proporcionen màximes recompenses (p.ex guapes, que pensen com nosaltres...) per mínim cost“ (Homans, 1974).
2a teoria: teories de l'equitat: equilibri entre beneficis i costos dels dos membres de la parella. 3a teoria: teories de l'afecte: necessitat de les persones de filiació, d'estar amb altres persones.
Crítiques: La 2a i la 3a critiques la teoria de l'intercanvi social. Simplificació excessiva del procés d'etiquetatge d'una situació gratificant. Gran nombre de factors socials que NO es tenen en compte. Contradicció entre teoria i realitat (p.ex dones maltractades).
Factors socials que mediatitzen l'atracció
- Proximitat: - Accessibilitat (propinquity effect) : estar a prop. (Festinger, Schachter i Back (1950): estudi en edifici d'estudiants, els + coneguts vivien prop bústies.) - Recompensa (saludar = reconeixement pròpia existència) - Expectativa d'interacció contínua. - Familiaritat: Experiment de Zajonc (1968): 500 fotografies de cares, algunes repetides. Les consideraven més atractives, per explicar perquè les recordaven més.
Van etiquetar l'emoció del perill amb que els havia agradat la dona.
Teoria bifactorial de Schaltor i Singer: l'activació fisiològica i l'etiquetatge cognitiu d'una emoció a vegades es confonen.
RELACIONS A LLARG TERME
Procés molt regular i ct en la nostra societat (segons Gergen i Gergen, 1986). Etapes:
- proximitat
- consciència mútua
- contacte superficial
- reciprocitat → necessari per una relació profunda, a llarg terme
- compatibilitat de necessitats (activitats compartides i complementàries)
- obertura del jo (“disclosure”; explicar intimitats a algú, sentiments, anècdotes... Abans necessitaves una certa confiança, ara amb les noves tecnologies t'evites el cara a cara i es fa abans)
- comprensió empàtica (sentir el que l'altre sent)
SORGIMENT DE LES NORMES SOCIALS
Norma social: expectativa de comportament dels altres en una situació. Sorgeixen en comparació social:
- persones properes a nosaltres (factor + important!)
- persones dels mitjans de comunicació
- personatges de ficció Ens proporcionen informació i aprenem cànons de bellesa, comportament esperats en cada situació, significats dels gestos, estratègies de relació... → aprenem a ser normals, en la norma. CONSTRUCCIÓ SOCIAL DE LA INTIMITAT Les formes que prenen les relacions íntimes:
- es construeixen social i culturalment
- varien al llarg del temps i les cultures (p.ex els esquimals ofereixen la seva dona a desconeguts)
- es concreten en normes d'intimitat Normes d'intimitat: compartim expectatives sobre allò que és apropiat en cada tipus de relació:
- límit d'edat per sortir amb algú (NO pedofília, NO pederàstia...)
- relació desitjada per les 2 persones
- nombre de parelles possibles a la vegada
CONTROL SOCIAL
S'aconsegueix de manera subtil i eficaç amb les normes implícites. Importància dels sistema sexe/gènere:
- L'atracció interpersonal i els processos d'identificació de gènere sexual van units.
- Gènere sexual com a conjunt de normes socials, expectatives que regulen: comportament, gustos, creences, sentiments, desig...
Relacions interpersonals / interacció social:
- Perspectiva més Ψ (PSP): la interacció és en funció de les característiques Ψ dels participants.
- Perspectiva més sociològica: la interacció és en funció de la definició de la situació i la interpretació de les normes de comportaments establertes socialment.
Ψ social psicològica (PSP, el que passa a l'interior del cap de la persona)
IDENTITAT
Allò que (creiem que) som.
Nivell individual:
Experiència fenomenològica d'un mateix (poder-se autopensar). Ens definim segons el context, utilitzem trets de personalitat, gustos, rols, pertinença a grups petits i categories socials, trets físics...
La cultura ens influeix: important ser únic (al llarg de l'història NO sempre ha sigut així), tenim algú a dins (part important de la persona: pròpi interior).
Sigues tu mateix o sigues com vulguis? Les condicions ens han fet com som ara. Per canviar, hauriem de variar les circumstàncies: “Jo sóc (jo i) les meves circumstàncies” Ortega y Gasset. Jo i el gènere.
El jo: sol o múltiple? Ens condicionen per creure que sóm únics i NO canviarem mai. Pròpia identitat: múltiple (variem segons els situacions, al llarg del dia, de la vida...) → som la suma de les identitats.
Identitat social Pertànyer a un grup → estereotips, prejudicis i discriminació.
Categoritzar → tractar persones diferents com si fossin iguals. Permet reduir la complexitat d'estímuls. Fenomen essencial per orientar comportaments socials i mantenir i crear valors, normes i creencies. Ordena el món (funció cognitiva important). Varia segon la cultura. Gran efecte en nens i adults.
Experiment dels ulls blaus i marrons:
Experiment: joves de 14-15 anys, se'ls posa en grup segons suposada preferència de pintura. Se'ls proposa donar diners als seu grup i a l'altre → escullen la que aporta màxima diferència entre els grups (encara que ells guanyin menys que si escollisin una altra opció) → augmentar diferències entre categories.
- Marginació: exclusió
- Ψ: identitat deteriorada (spoiled identity) o social negativa
- baixa autoestima
- autoaplicació dels estereotips
- identitat única
Canviar la identitat social:
- (^) Si el grup contribueix a aspectes positius de la nostra identitat → tendència a mantenir-se a l'interior d'aquest.
- Si el grup NO satisfà aquest requisit → buscar nous grups, excepte si:
- abandonar el grup és impossible per raons objectives (p.ex canviar color pell)
- abandonar el grup entra en conflicte amb valors importants per si mateix Si NO es pot abandonar:
- Canviar la interpretació que es fa dels atributs negatius, justificar-los o fer-los acceptables.
- Comprometre's en una acció social que canviï l'interpretació social d'aquell atribut com a negatiu.
EL JO REFLECTIT I REFLEXIU
Identitat i reflexivitat Tenim la capacitat per pensar-nos. NO producte acabat, variem. La llengua conforma la manera de pensar-nos. Existeix al vida social des de que som conscients de la pròpia experiència i de la dels altres. En l'autoconcepte, dos jo(s). Objecte i subjecte a la vegada, capacitat de tractar-se amb distància, com a objecte:
- el que pregunta “Qui sóc jo?”
- el que és estudiat
Identitat com a mirall de l'altre: Pragmatisme nord-americà (1880-1930): Interaccionisme simbòlic. Creuen que tots ens formem gràcies als altres.
William James (1842-1910): si mateix (jo sóc) = jo (el qui cx, font de l'experiència) + mi (conegut, components del self, p.ex cos, rols...) → (Self = I + Me) James Mark Baldwin: gràcies a l'imitació sabem qui som. Crítica de Baldwin: si ens imitem, com ens diferenciem? Resposta : Al intentar imitar podem fracassar o triomfar → prenem consciència de nosaltres i dels altres → NO oposició entre la personalitat i la societat: tots ens fem a tots.
Charles Horton Cooley (1864-1929): ens veiem a través de la mirada dels altres. “El sí mateix (self) i la societat són bessons, coneixem l'un quan coneixem l'altre i, per tant, la idea d'un ego separat i independent és una il·lusió”
George Herbert Mead (1863-1931): Mi = consciència de mi mateix Jo = organisme que actua, que reaccionada. Condicionat per la consciència. Altre = el Jo de l'altre
Jo actuo davant de l'altre, el mi em dóna informació sobre l'actuació de l'altre, influeix en el que jo faré.
Els altres són tan importants que podem interioritzar-los → altre generalitzat: suma dels altres, expectatives sobre mi, allò que crec que és correcte i normal... → forma part del MI (societat en el nostre interior).
Identitat segons interaccionisme simbòlic Identitat:
- situada i múltiple
- emergent → es va formant en les interaccions socials
- recíproca
- causa i resultat de la interacció social → NO es pot preveure
- (^) negociada → control: més o menys podem decidir canviar
GESTIÓ D'IMPRESSIONS
Alló que pensen els altres de mi acaba sent el que jo sóc. Manipulem la impressió sense adonar-nos-en: normes d'auto-presentació (estar i ser davant dels altres), interiorització del rol...
Goffman (1922-1982): tots fem teatre (però no sempre de manera conscient, sempre gestionem la impressió que donem als altres). Si mateix = actor (encarregat de posar en escena l'actuació, forja impressió) + personatge (qualitats de la figura agradable que han de ser evocades en l'actuació)
L'actor que triomfa és el que sembla real. Si els altres NO es creuen el personatge → NO identitat
Escenaris (establishment) Espai delimitat per normes i parets (en principi).
