¡Descarga apunts classe ADO y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
El pensament operatiu formal
Piaget planteja que a partir dels 12 any, que és quan s’entra a l’etapa de les operacions formals, comença a aparèixer el pensament abstracte. Això, tot i que Piaget va fer una mirada molt cognitiva, comporta un impacte en la relació amb les figures d’autoritat i en la manera de comportar-se.
Piaget va introduir, i altres autors li van donar continuïtat, la idea de que hi havia una manera de raonar característica de l’adolescència inicial, i que es pot definir com un egocentrisme en la manera de raonar. Les coses s’analitzen des de la perspectiva pròpia i es té la sensació de que la realitat està determinada per la manera com hom veu les coses. Les experiències vitals són enteses com a experiències úniques i diferenciades. Una gran diferència amb l’operatiu concret és que ara, el raonament experimenta una obertura que permet un anàlisi més complex i gran de la situació. Es comença a desenvolupar la lògica i tot allò que no és observable.
- Pensament Hipotètic – Deductiu: es construeix mitjançant proposicions i possibilitats que poden no reflectir la realitat.
- Raonament Deductiu (més ràpid a l’inici de l’adolescència)
- Raonament Inductiu (triga més ja que requereix experiència)
Experiment
1ª etapa: tercer ull entre mig dels dos ja existents 2ª etapa: tercer ull a dalt del cap 3ª etapa: tercer ull en una mà
2. Pensament Inter proposicional
Diferència entre:
- Validesa de fet: valor de veritat d’una afirmació o sèrie d’afirmacions
- Validesa lògica: consistència lògica entre afirmacions, independentment del seu valor de veritat
Sil·logismes
Los perros son mayores que los elefantes Los ratones son mayores que los perros Los ratones son mayores que los elefantes
3. Raonament hipotètic – deductiu - Pensar abans de fer - Teories, hipòtesi, experiments - Experiment: problema del pèndol Crítiques
- Massa èmfasi en la lògica i el pensament científic
- Els factors emocionals i socials són importants
- Diferències intraindividuals
- Influències dins de la família
- Diferències interindividuals
- Influència del nivell educatiu, competències
Molts autors consideren que existeix un pensament post formal i que la última etapa descrita per Piaget no és, realment, la última, ja que estem més propers a l’edat adulta però no som del tot adults.
Dues formes de processament d’informació paral·leles i que interactuen (Epstein, 1994)
- Pensament intuïtiu i emocional: es construeix mitjançant una emoció i/o pressentiment i no una explicació racional.
- Pensament analític: es construeix mitjançant l’anàlisi de molts factors que interaccionen i han de ser calculats per separat
Processament de la informació teories
Punt de vista alternatiu a la teoria de Piaget. Es defineix com un conjunt de teories amb unes idees bàsiques compartides. Kail i Bisanz (1992)
Els fenòmens cognitius es descriuen en termes de representacions i processos mentals.
- Codi intern amb el que treballa la ment: llenguatge, imatges mentals.
- Operacions que s’apliquen a les representacions: percepció, record, presa de decisions.
- Es prescindeix del concepte d’estadi. Desenvolupament entès com una progressiva optimització i sofisticació.
- Increment de les capacitats bàsiques: processar una major capacitat i velocitat.
- Ús d’estratègies: procediment mental per millorar el rendiment. Més complexes i ajustades a l’objectiu.
- Metacognició: es refereix al coneixement que tenim de com funciona la nostra ment. Major coneixement sobre el propi funcionament. Major capacitat per a planificar, supervisar, avaluar el propi pensament.
- Base del coneixement: es refereix a la quantitat d’informació acumulada. Molt relacionada amb la formació escolar. - Automatització de les tasques simples - Formació d’esquemes mentals complexos que afavoreixen noves adquisicions
Ser competent en el món social:
- Coneixement sobre la natura de les persones
- Coneixement sobre el funcionament de la societat
- Què s’espera d’ell/ella?
- Què espera dels demes?
Coneixement social: tres àmbits principals Social cognition, Shantz (1983)
- Les persones: pensaments, sentiments, intencions...
- Les relacions entre persones: amor, amistat, autoritat, conflicte...
- Les institucions socials: família, escola, vida social...
Diferent del coneixement cognitiu: Shantz (1954). Elesco, Deval, Linaza (1989)
Simple i estable vs. Complex i canviant Passiu vs. Actiu i amb iniciativa Predomina el rol dels afectes i de la comunicació D’allò superficial a allò profund Pensament hipotètic i abstracte
Egocentrisme en el pensament Immaduresa del pensament adolescent
- Idealisme i caràcter crític: crítica als adults
- Tendència a discutir: demostrar les capacitats de raonament
- Indecisió: moltes alternatives al mateix temps
- Hipocresia aparent: distància entre l’ideal i l’esforç necessari
- Autoconsciència: confusió entre el seu i el dels altres
- Suposició de ser especial i invulnerable
Selman/Adopció de perspectives
- Es basa en el concepte piagetià d’egocentrisme
- E nen pre operatori (2-6a) és incapaç de distingir entre el seu propi punt de vista i els dels altres.
- De l’egocentrisme inicial, la tendència evolutiva és cap a una major habilitat en adoptar les perspectives.
- La capacitat d’entendre que els altres tenen un món psicològic interior similar al nostre. Mirar el món des de la perspectiva de l’altre.
- La superació de l’egocentrisme esdevé indispensable per a posar-te en el lloc de l’altre.
Adquisició d’habilitats per a:
- Comprendre que els altres poden tenir un punt de vista diferent al propi. Anticipar els seus pensaments, sentiments i desitjos.
- Ésser capaç de relativitzar i mantenir allunyat el nostre punt de vista propi quan tenim en compte el món psicològic de l’altre.
- Es planteja un model evolutiu de perfeccionament en l’adopció de perspectives. Organitzat per etapes.
Nivell 1: Adopció subjectiva de perspectives – 6 a 8 anys –: Les altres persones poden tenir punts de vista diferents quan la seva informació sobre els fets és diferent. No és capaç de veure’s des del punt de vista dels altres.
Nivell 2: Adopció auto reflexiva de perspectives – 8 a 10 anys –: Les altres persones tenen un punt de vista propi perquè tenen els seus objectius. És capaç de veure’s tal i com el poden veure.
Nivell 3: Adopció recíproca de perspectives – 10 a 12 a. - : Es pot contemplar relacions des d’una posició externa. És capaç de veure ambdues perspectives a la vegada i com es relacionen entre sí.
Nivell 4: Adopció generalitzada de perspectives - + de 12 a. – : Té una perspectiva general de la societat. Pensa en la relació persona-societat. La perspectiva del grup.
Elkind/ Egocentrisme en el pensament
- Centrat en un mateix / Crítics amb l’autoritat
- Pensen que són els focus d’atenció de tothom
- Pensen que les experiències pròpies són úniques
- Observen els comportaments dels altres i ho interpreten de forma referencial
Formes d’egocentrisme:
- Mite de la invencibilitat: res em pot fer mal. Invulnerable i Omnipotència
- Mite personal: sóc únic i excepcional. Incomprensió
- Públic imaginari: sóc l’estrella. Massa autoconsciència / poca espontaneïtat
Indicadors d’egocentrisme en el coneixement social.
Reflexionar sobre la pròpia existència Imaginar les opinions dels altres és un creixement cap a la maduresa cognitiva
Fàcilment es pot manifestar amb:
- Conductes de risc per la salut
- Seqüencialitat: no es pot alterar l’ordre d’adquisició.
- Irreversibilitat: una vegada ets a un estadi no es pot fer enrere.
- Universalitat: els estadis són independents de la cultura i aplicables a múltiples situacions.
Nivell pre convencional (a partir dels 9 anys) Veu les regles i expectatives socials com una cosa aliena. La llei cal complir-la si es vol evitar el càstig. Interès propi i algunes persones significatives.
- Estadi 1: orientació cap a l’obediència i el càstig.
- Estadi 2: orientació egoista ingènua. Cedir el menys possible per aconseguir el que un vol.
Nivell convencional (adolescents i adults). La regla s’interioritza i es fa pròpia. Es preocupa per l’aprovació social dels seus actes i pel benestar dels altres i la societat.
- Estadi 3: orientació cap a la “bona persona”. L’objectiu és mantenir bones relacions amb els altres i ser aprovat per ells.
- Estadi 4: orientació cap a la llei i l’ordre. S’adopta la perspectiva global de la societat. La llei garanteix el funcionament i la cohesió social.
Nivell post convencional (pocs adults) La persona va més enllà del punt de vista de la societat. Diferencia entre regles i expectatives socials, de valors i principis morals escollits. Pensa que les regles haurien d’estar al servei d’aquests principis.
- Estadi 5: orientació cap al contracte legal. L’ordre legal existent no és absolut.
- Estadi 6: orientació cap a la consciència i els principis. Compromís amb uns principis ètics que guien la seva acció. Existeix una obligació moral de fer el que es creu correcte, independentment de les circumstàncies legals.
Supòsit:
- Estadis alts de raonament lògic (operacions formals)
- Nivells 3 o 4 d’adopció de perspectives
- Desenvolupament moral pre convencional
És necessari una estimulació social per avançar en el desenvolupament moral. Principals factors estimulatius Kohlberg:
- Oportunitats d’adopció de rols.
- Atmosfera moral de grup. Diferenciació de l’individual.
- Conflicte cognitiu-moral. Reorganització del judici moral segons les pròpies experiències.
