¡Descarga Apunts de Diversitat y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
- Orígens i causes
- Tots som diferents però amb característiques comunes, compartim capacitats com pot ser el sentir, parlar,menjar i es en això el que consisteix la diversitat
LA DIVERSITAT
Factors socials factors personals
Origen,medi, nivell fisic psicologic
Hi ha factors que mostren les diferencies, s’agrupen en dos blocs ,un sociocultural i un altre interpersonal. L’origen pot ser causant de diferencies, el medi ( urbà o el camp), l’entorn també te gran influencia (muntanya, més tancats; platja, més oberts). El nivell socioeconòmic pot anar lligat a la cultura, es a dir, com més nivell econòmic més fàcil és l’accés a la cultura: comprar-se llibres, acadèmies, etc. A les escoles ara s’està donant molt aquest problema.
- Divisió del factor personal
Som diferents pel sexe ( home o dona), l’aspecte ( dificultats d’integració per motius físics com per exemple ser molt alt o molt baix). També hi han aspectes psicològics com pot ser el caràcter, el qual es diferenciador ( dialogant, alegre, inflexible) també hi han diferencies de motivació ( aprendre més o menys depenent de la motivació)
- Un cop s’accepta la diferencia…
Diferencies diviersitat alumnat desigualtats Estil d’aprenentatge (1) ritmes d’aprenentatge(2) capacitats(3) motivació (interessos)(4) “Tothom és igual”= a l’escola implica que tothom pot i ha de fer el mateix i sinó ho fa, es perque no vol, es a dir es vago o es tonto. Si es consideren alumnes diferents ( ritme, estil i capacitat) s’ha de preparar material, continguts diferents, etc.
- No es pot treballar la diversitat amb un mateix discurs didàctic
(1) No tots els alumnes arriben amb els mateixos coneixements previs, ni capten la informació de la mateixa manera (2) No tots aprenen a la vegada, ni de la mateixa manera, ni freqüència, hi han diferents tipus de freqüències. (3)No tothom te la mateixa capacitat,d’autonomia, de relacionar, psicomotrius.. (4) No tots tenen la mateixa motivació ni interessos culturals, acadèmics, laborals, es possible que si un alumne te un especial interès en una assignatura li resulti més fàcil estudiar i aprovar.
- El paper de l’escola es el de procurar que aquesta diferencia entre els alumnes no sigui un motiu de desigualtat
La igualtat és: El tracte idèntic entre totes les persones, al marge de les races, sexe, classe social, i altres circumstancies diferenciadores. La equitat és: La justícia o la imparcialitat en un tracte. Tots sóm iguals davant dels drets, però el punt de partida no es el mateix en cada persona. El principi d’igualtat és per oportunitats, però no tots arribem al mateix nivell,ni a la vegada.
- (^) Els serveis educatius Les serveis educatius estan al voltant de l’alumnat, la comunitat educativa, etc les seves funcions d’aquests són:
- Suport activitat educativa
- Orientació escolarització NEE
- Orientació escolarització nouvinguts
- Assessorament recursos educatius
- Suport formació permanent professorat
- Col·laboració innovació i recerca
- Col·laboració activitats suport al medi i al patrimoni natural i social
- Suport a projectes d’innovació educativa
- Funcions de caire especialitza Tipologia de serveis educatius
de ZONA ESPECIFICS CAMPS d’ APRENENTATGE Estan sectoritzats,van per districtes.
Actuacions: Alumnat i Família, Professorat i Centres de Zona
Suport a traves de l’orientació
Grau d’actuació més ampli. Alumnes i centres amb discapacitat pròpia d’aquests serveis.
Actuacions :alumnat i Centres Àmbit actuació SSTT o Catalunya Atenció discapacitats: auditives, visuals, motrius, trastorns generalitzats desenv. i conducta
Centres sobre aspectes de patrimoni cultural català- modernisme-
Adreçats a professorat i alumnat, Aprofitament patrimoni integral (natural, social, cultural...Xarxa de Camps d’Aprenentatge
Serveis educatius de zona
Suport a Orientació/assessorament/coordinació
Centre educatiu
- Professors i tutors en relació a:
- Les nee de l’alumnat i serveis externs que precisa.
- El treball col·laboratiu amb les famílies.
- La pertinença d’incorporar programes externs a la tasca educativa.
- Promoure tasques de treball intern i extern en xarxa.
- Facilitar recursos didàctics a professors i per l’alumnat
- Famílies en relació a les nee específiques dels seus fills.
competències: Valoració multidisciplinària de les nee d’alumnes amb dèficit auditiu i/o visual en les diferents etapes evolutives.
- Proporcionar respostes educatives ajustades individualitzades i donar orientació i suport
pedagògic al professorat.
- Garantir la formació permanent, l’actualització i la recerca dels professionals i el professorat.
- Promoure i contribuir a l’adequació del currículum a les nee i l’elaboració de materials didàctics.
- Orientar als pares per promoure la participació.
- Donar a conèixer les realitats educatives pròpies.
Usuaris: professors,alumnes,famílies
SEEM - servei d’atenció a l’alumnat amb discapacitat motriu: psicòlegs i fisioterapeutes, pedagogs audició i llenguatge...
SEETDIC - Servei de suport a l’atenció de l’alumnat amb trastorns generals de desenvolupament i trastorns de conducta: autistes i psicosis infantil; mestres de pedagogia terapèutica, psicopedagogs..
UTAC - unitat de tècniques augmentatives de la comunicació
Les funcions bàsiques són
- Valoració de les necessitats educatives de l’alumnat amb discapacitat o trastorns.
- Atenció i suport a la docència de l’alumnat amb discapacitat(com a recurs complementari al
centre).
- Assessorament i orientació al professorat per a l’atenció a l’alumnat i als mestres d’educació especial i mestres especialistes en audició i llenguatge.
- Atenció i orientació a les famílies.
Serveis didàctics de suport a la docència i Camps d’aprenentatge
-Suport al professorat en l’estudi del medi
- Projectes compartits amb centres.
-Dinamitzadors de l’entorn
-Suport a la definició de l’educació ambiental i conservació del patrimoni.
-Col·laborar en la formació permanent del professorat en la recerca i la modelització i en la
formació entre iguals.
Usuaris: Alumnes dels centres educatius especialment d’educació obligatòria
- (^) Altres serveis sociosanitaris
CDIAP - Benestar familiar; serveis no educatius tot i estar a prop de les escoles; centres del desenvolupament i atenció primària. Intervenen en alumnes de 0-6 anys amb trastorns del desenvolupament o risc , els més “immadurs”
EAIA - alumnes amb risc de patis abusos, tracten amb nens de 0-16 anys Atenció individualitzada del estudi de la situació del nen/a;elaboració d’una proposta tècnica i/o administrativa; seguiment de l’evolució ; Seguiment de l’evolució de les famílies dels infants
atesos.; Suport comunitari, institucional i a professionals.
SSAP- SERVEIS SOCIALS- Informació, orientació i assessorament; Detecció i prevenció; Diagnòstic social; Tractament de suport a les persones; Treball comunitari; Derivació a altres serveis; Gestió dels serves d’atenció domiciliària. Els usuaris són les famílies del centre
CSMIJ- salut mental, psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials.. Diagnòstic psicopatològic; Tractaments individuals, familiars o en grup; Coordinació i derivació a altres nivells de xarxa; Prevenció de casos de risc. Usuaris: població entre 0-18a en situació de crisi amb risc psicopatològic greu i/o en curs terapèutic.
USSE - unitat de suport educació especial ( psicopedagogs, pete+ un auxiliar)
- Evolució històrica de l’educació dels alumnes amb necessitats educatives especials (N.E.E)
Inicialment els nens amb dèficits no estaven escolaritzats, es creia que no tenien animal i com a tal no tenien perquè ser tractats com a persones. Els alumnes amb discapacitat (física, psíquica, sensorials…) no es creia que devien ser educats com els “normals”, es a dir aquells que caminessin normal, veiessin, sentissin, tinguessin un bon nivell cognitiu (com la mitja). Al s.XVIII es comença pensar que si poden aprendre, comencen els alumnes sords, aquests tipus de educació es assistencial i caritativa, les donaven les ordres religioses, tot des de un punt de vista religiós que ho feien per caritat no per que ha de ser així. Al s.XX-XIX es creen sistemes d’educació paral·lels, centres especials i ordinaris. Al s. XXI les dues xarxes , educació especial i ordinària, tenen molt ponts. Posen alumnes de educació especial amb els ordinaris però en una aula d’ed. Especial, aquesta aula més tard s’obre i poden estar amb nens de la seva mateixa edat, més tard s’integren i els ajunten en les hores d’assignatura “maria” i sol separen els casos “extrems”
A partir del informe warnok determina la relació entre el dèficit del nen i el seu entorn Centrat en l’individu => centrat en l’individu i l’entorn El canvi de model comporta també que hi hagi un sol currículum escolar.
- progressiva unificació del currículum escolar
- creació d’equips de suport (integració N.E.E)
- formació per al professorat i professionals
- moral constructivista
- valoració psicopedagògica=> determinació del currículum =>identificació dels recursos i suports (logopeda, promotor escolar)=> emplaçament (on s’escolaritza) -Un cop es determina, el alumne pot tenir una escolarització compartida , entre l’ escola ordinària i l’ escola especial ( pot ser hores, dies a cada un) i això es LEGAL i REGULAT. La importància de decidir on va l’alumne, quans dies etc, això depèn (1) de les característiques del alumne i es més profitós, per ell, el aspecte normalitzador. (2) a demés un alumne no pot esta a dos centres matriculat, per això és necessari saber on estarà més temps per constar en la matricula, a més a més de que ho fan per tenir més controlat el alumne. Hi ha altres tipus de escolarització “DOBLE” apart de la compartida:
- Ordinària + especifica
- Ordinària + UEEE ( unitat escolarització externa i compartida) Es van crear fa poc i donen resposta als alumnes que no poden rebre una escolarització a temps complert. De 14-16 anys /matins UEEE tarda col·legi ordinari.
- Escola + hospital de dia. Treball terapèutic i treball en l’escola. Són nens amb trastorns mentals, que necessiten acció terapèutica ( CSMIJ centre de salut mental infantil i juvenil) “SINGULAR”
- Escolarització al hospital
- Escolarització domiciliaria
- justícia
- Aportacions model d’integració Estem en el pas d’integració- inclusió
- Rebuig a les etiquetes: no és el que “te un alumne” sinó el que necessita per accedir al currículum
- visió dinàmica de les necessitats NEE( sectoritzats, escoles ordinàries) – IDIOTA- barreres per l’aprenentatge ( inclusió)
- Limitació
- Presencia del currículum paral·lel basat en un paradigma deficitari
- limitació de les expectatives
- etiquetatge de l’alumnat
- abús del propi concepte de NEE
- abús del concepte d’adaptació i ús de la capacitat de transformació [3] “Los profundos cambios producidos en la sociedad contemporania han conversitdo en obsoleta i esteriles formas y modelos de ejercer que han parecido eficaces a lo largo del tiempo.”
- Representa un canvi de paradigma
- la diversitat com a valor- la diversitat es enriqueix-
- la equitat i l’excel·lència ( que sigui i practiqui l’èxit)
BLOC 2.
- Alumnes amb necessitats educatives especials - INFORMACIÓ
La resposta s’organitza en: Psíquics- retard mental, definit com: “El retard mental fa referència a limitacions substancials en el desenvolupament ordinari. Es caracteritza per un funcionament intel·lectual significativament inferior a la mitjana, juntament a limitacions associades a dues o més de les següents àrees d'habilitats adaptatives: comunicació, autocura, vida a la llar, habilitats socials, ús comunitari, autodirecció, salut i seguretat, habilitats acadèmiques funcionals, lleure i treball. El retard mental es manifesta abans dels 18 anys”.
A nivell escolar es plantegen algunes dificultats com són: Atenció, percepció i discriminació, simbolització, abstracció, estratègies per aprendre a planificar, generalització.
Sensorials- sords i cecs
Físics- Alumnat amb Paràlisi i altres lesions de caràcter físic.
Paràlisi Cerebral Definició : Trastorn del to muscular, de la postura i el moviment per una alternació en el cervell en desenvolupament. Es pot presentar associada a trastorn perceptius, sensorials, intel·lectuals, psicològics i neuròleg Espina Bífida Definició : malformació congènita que consisteix en una anomalia en el desenvolupament de les estructures del tub neural durant el període embrionari (no tancament de les làmines vertebrals). Associa amb debilitat muscular, paràlisi, incontinència (les dues), hidrocefàlia,...
Trastorns Greus del Desenvolupament- Psicosi, Autisme, Asperger Psicosi: Trastorn greu de la percepció i el pensament Autisme: Greus alteracions del llenguatge i la comunicació, de les competències socials i de la imaginació. Es fa evident abans dels trenta mesos, i es visualitza pels moviments estereotipats i repetitius. Acostuma a comportar greus dificultats d’aprenentatge, en molt pocs casos hi ha sobre dotació
Intervenció Educativa Avaluació psicopedagògica (Dictamen) Atenció a l’alumne:
- Centre: PEC Organització d’espais i recursos
- A classe: Accés al currículum: ACI (àrea o àrees) (PI). –Continguts, objectius, metodologia, avaluació - Suports: Individual ( PT, altres?) - Mesures organitzatives (desdoblaments, etc.) - Aspectes generals a tenir en compte dins l’aula
educatiu i la societat en què viu són plens de “barreres” de tipus molt diferents que impedeixen el seu aprenentatge i la seva participació en condicions d’igualtat. Echeita, 2003 Concepte d’educació inclusiva “Un procés pel qual s’ofereix a tots els infants sense distinció de capacitat, raça o qualsevol altra característica, l’oportunitat de continuar sent membre de la classe ordinària i aprendre dels seus companys i, juntament amb ells, dins de l’aula” Stainback, 2001 2.2. Diferencies entre el concepte d’integració i el d’inclusió
2.3. Avaluació de les necessitats educatives especials
El propi alumne :
- Les seves competències curriculars (el que és capaç de fer en relació als objectius,
continguts i C.B. de les diferents àrees curriculars).
- El seu ritme i estil d’aprenentatge.
- La seva actitud davant de l’aprenentatge, motivació, interessos, auto concepte, ...
- Les seves condicions personals cognitives, físiques, etc.
El context escolar :
- Referides a l’Aula: aspectes referits a la programació i a la pràctica docent:
curriculars, organitzatives, metodològiques, d’avaluació, d’interacció entre iguals i/o
amb el professorat, etc.
- Referides al CENTRE: aspectes institucionals, d’organització per l’atenció a la
diversitat, recursos que es disposen, etc.
El context familiar :
- Condicions de vida a la llar
- Pràctiques educatives familiars: valoració
del fill/a, expectatives, valoració de l’escola, suport, col·laboració família i escola.
DICTAMEN
2.4. Plantejament de la intervenció Educativa al Centre i a l’Aula Ordinària
Els referents de la intervenció és el currículum i són les característiques de l’alumne Aspectes metodològics i organitzatius
- Té ACI i/o PI? Hi ha USEE? Com l’hem organitzada?
- A nivell de centre Marc:
- Anàlisi del PEC
- Normativa d’inici de curs i ROC Aspectes organitzatius:
- AFA
- Desdoblament de grups
- Grups de reforç (CV, CC)
- Crèdits de Reforç i Ampliació
- Atenció individualitzada fora de l’aula ordinària A nivell d’aula:
- Atenció individualitzada a l’aula
- Atenció en petits grups
- Grups col·laboratius Tutoria entre iguals Aspectes metodològics
- Seqüenciar els continguts en seqüències més simples.
- Diversificar les activitats
- Crear activitats alternatives
- ...
- Aspectes de l’avaluació
- La diversificació en l’ensenyament
2.8. ESTARTÈGIES D’INTERVENCIÓ DINS L’AULA. AL
COMENÇAMENT DE L’ACTIVITAT
- Explicar els objectius d’aprenentatge.
- Presentar l’activitat amb claredat.
- Afavorir que l’infant aprengui a escolta i entendre les consignes.
- Activar els coneixements previs de l’alumnat i la seva participació
2.9. DURANT L’ACTIVITAT
- Mostrar confiança en les possibilitats de tots.
- Fomentar estratègies de col·laboració i ajut entre alumnes.
- Proporcionar ajuts diferents segons les dificultats.
- Ajudar perquè s’estableixin relacions d’ajut entre alumnes.
- Afavorir el contrast entre punts de vista
- Fomentar experiències d’èxit a l’aula 6.Utilitzar diferents materials de suport i de treball.
- Ajudar l’alumnat autoavaluant els aprenentatges realitzats i les seves dificultats.
- Anar realitzant una avaluació formativa de les mateixes activitats..
- Promoure la utilització autònoma dels coneixements que aprenen
3.6 AL FINAL DE L’ACTIVITAT
- Afavorir la reflexió sobre el que aprenem, el que no sabem, el que ens costa, el que volem saber…..
- Realitzar algunes vegades activitats d’avaluació final, comparant-les amb la inicial. Pactar canvis i modificacions
7. TIPUS DE SUPORT A L’AULA.
- Oferir ajuda a un alumne i seure al seu costat.
- Oferir ajuda a un alumne augmentant progressivament la distància amb ell.
- S’agrupen temporalment alumnes dins de l’aula.
- El mestre de suport es mou per l’aula i va ajudant tos els alumnes.
- Treball en grup heterogeni, treball cooperatiu.
- Els dos mestres porten l’activitat conjuntament i dirigeixen el grup junt.
- El mestre de suport porta l’activitat.
- El mestre de suport prepara material per fer a la classe.
- Canvis que provoca EL SUPORT A L’AULA.
• A NIVELL INSTITUCIONAL:
- Aprenentatge entre iguals.
- Més interacció i suport entre el professorat.
- Resolució de problemes.
- Potencia la coordinació i col.laboració.
- Afavoreix la innovació i la millora a les aules. A NIVELL D’AULA:
- Canvis metodològics a l’aula
- Planificació conjunta de sessions
- Prevenció i detecció de dificultats a l’aula
- Interacció de dos mestres dins i fora de l’aula.
A NIVELL DE L’ALUMNE.
- Inclusió: sentir-se un més dins d’un grup
- Afavoreix l’autonomia i l’aprenentatge en entorns ordinaris
- No es delega a l’especialista
- Més coneixement compartit per part del professorat
- Escola inclusiva 2.10. Concepte d’inclusió Es reconeix el dret a ser diferent quan es preveuen estratègies que s'adapten a la diversitat natural des del marc comú de referència. No quan s'aïlla i es separa com a reconeixement de la diferència. Sapon Shevin (1999)
És un procés en què s’ofereix a tots els infants, sense distinció de capacitats, raça, o qualsevol altra característica, l’oportunitat de continuar sent membre de la classe ordinària i aprendre dels seus companys i juntament amb ells, dins de l’aula Stainback, 2001 Això vol dir que: a) La inclusió és un procés de recerca, que mai acaba, per trobar millors i més eficaces vies per respondre a la diversitat. b) La inclusió té a veure amb la identificació i supressió de barreres; per tant, implica recollir,analitzar i avaluar diverses dades i fonts d’informació. c) La inclusió remet a la presència, participació i èxit de tots els estudiants. d) La inclusió suposa un èmfasi particular en aquells grups d’alumnes amb més risc de marginació i exclusió.
Construir una escola inclusiva suposa pensar en com respondre a les necessitats de qualsevol alumne en aquestes tres direccions (T. Booth): a)Reduint l’exclusió i augmentant la participació de tothom. b)Desenvolupant contextos i creant oportunitats c)Atribuint valors a l’acció.
Recomanacions:
- Mobilitzar recursos A través d’unes premisses:
- Lideratge de l’ED.
- Aconseguir el compromís del professorat.
- Establir vincles entre el professorat.
- Mantenir les proporcions naturals.
- Canviar el sentit dels recursos i suports. El mestre a raves del curriculum i estratègies metodològiques, pot tenir una funció d’auxiliar , pot adaptar les activitats si necessités més recursos en podria demanar ( logopeda, fisio..)
Com ho podem fer des de l’aula?
- Partint de l’enfoc holístic i constructivista de l’aprenentatge. L’alumne és el centre del mateix.
- Utilitzant metodologies que fomentin el treball en grup i l’autonomia de l’alumnat.
- Diversificant continguts, activitats, materials i resultats.
La metodologia ha de ser diferent, ha de possibilitar treballs amb tot l’alumnat de forma cooperativa ( treball cooperatiu, disseny programacions múltiples) major autonomia de l’alumnat i aquelles estratègies que permetin adaptar les estratègies (objectius, continguts i formes d’avaluar) a les seves necessitats
BLOC 3: L'Avaluació. L'Avaluació Psicopedagògica
- L’avaluació L’avaluació es defineix com el conjunt d’actuacions mitjançant les quals és possible d’ajustar progressivament l’ajut pedagògic a les característiques i les necessitats dels alumnes o determinar si s’han complert i en quina mesura s’han complert les intencions educatives que hi ha en la base d’aquest ajut pedagògic.”
“Dispositiu o pràctica pedagògica que regula de forma contínua els aprenentatges. Regula perquè adequa els procediments del professorat a les necessitats ii característiques de l’alumnat” L’avaluació no s’ha de confondre amb l’examen Hi ha 3 punts que conformen la naturalesa de l’avaluació
- Contínua (forma part de la mateixa programació de les matèries)
- Diferenciada (segons matèries )
- Formativa (reguladora i orientadora del procés educatiu)
Finalitat de l’avaluació
- (^) Identificar les necessitats educatives de cada alumne mitjançant l’avaluació inicial
- Informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge (av. Formativa)
- Comprovar els progressos de cada alumne (av. Sumativa).
- Orientar el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés de l’alumnat. No te correspondència numèrica, vol saber que es el que saben els alumnes per ajustar els coneixements .Per comprovar si sestà fent un bon aprenentatge.
Els trets que marca la LOE a Primària i a l’ESO pel que fa a l’avaluació
■ Els referents de l’avaluació són l’assoliment de les CB i els criteris d’avaluació ■ Comissió d’Avaluació (E. Docent + E.D.) trimestral (mínim) i final de curs.. ■ Qualificacions: criteri al i numèrica ■ Avaluació: final de curs i d’etapa ■ Criteris Generals
Projecte Educatiu
- Criteris Generals: Avaluació Pas de curs i de cicle Acreditació de l’etapa ( ESO) Programació
- Disseny dels criteris i les activitats d’avaluació
- Activitats de recuperació i millora del progrés de l’alumnat (Pla Específic Personalitzat a ESO).
Distingim mesures ordinàries i extraordinàries:
Mesures ordinàries (actuacions recollides en les programacions)
- Verificar l’adequació dels objectius de la programació a les característiques de l’al.
- Preveure diverses activitats amb diferent gra de complexitat.
- Preparar noves activitats que permetin aprendre a aquest alumnat.
- Planificar mesures de reforç de matèries o àmbits
- Avaluar prenent com a referent les opcions recollides en les programacions. Mesures Extraordinàries (1)Programes de Diversificació Curricular
- alumnes: de 3r. 4t o (2n. repetidors de 2n.)
- durada: un o dos cursos
organització: Organització de continguts i matèries diferent a l’establert amb caràcter general. Part de currículum fora de l’IES, col·laboració d’altres entitats Mesures Extraordinàries (2)Pla Individualitzat
- Identificació de les habilitats de l’alumnat en els diferents àmbits i àrees curriculars
- Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les dieferents àrees o àmbits.
- Altres objectius d’aprenentatge (habilitats personals i socials i l’autonomia executiva en altres àmbits com familiar, salut, lleure.
- Les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumnat en les activitats que es poden fer en els diferents entorns escolars.
Concepte d’avaluació psicopedagogica
“Procés compartit de recollida i anàlisi de la informació rellevant de la situaci d’ensenyament-aprenentatge, tenint en compte les característiques pròpies del context escolar i familiar, amb la finalitat de prendre decisions per a promoure canvis que facin possible millorar la situació plantejada”
Procediment de l’avaluació psicopedagògica
A través de la negociació i concreció de la demanda
- Identificar la finalitat de l’avaluació psicopedagògica, sempre orientada a una millor comprensió del procés d’ensenyament aprenentatge per a introduir els ajuts sobre què, com i quan es vol ensenyar. En definitiva, ajustar la resposta educativa a les necessitats avaluades.
- Determinar quins seran els participants amb els que haurem de compartir el procés d’avaluació per planificar les actuacions inicials:
- l’alumne i/o grup d’alumnes
- la família
- el mestre tutor i/o equip docent
- els especialistes: p. de pedagogia terapèutica i/o orientador/a
- Els professionals del EAP
- alteres serveis i professionals Plantejar unes primers hipòtesis fonamentades en l’anàlisi i la interpretació de la informació.
- Iniciar la presa de decisions orientant als ajustaments de la resposta educativa o determinant que és necessari disposar de més informació.
- Recollir més informació rellevant, si escau. Quina, com, en quin context, amb qui.
- Planificar actuacions específiques d’avaluació. Quines, amb qui, amb quins instruments i materials, etc.
- Analitzar la nova informació, verificar o desestimar les hipòtesis anterior per a establir de noves.
- Acordar les propostes de canvi i prendre decision d’ajustaments en la resposta educativa.
- Establir un procés de seguiment per a realitzar els ajustaments depenent de l’evolució
Tècniques i Instruments de l’avaluació psicopedagògica Inici: Recollida de la informació inicial: història escolar, informes existents sobre nivells de competències i altres. Evolució a nivell personal, escolar, familiar i social.
Observació individual
- Observació contextual de l’alumne en situacions d’ensenyament-aprenentatge i en d’altres situacions (altres assignatures, patis, menjadors, etc.). Observació de les relacions que estableix.
- Entrevista amb l’alumne, tutor, altres professors, pares, altres professionals (de l’àmbit social i/o sanitari).
- Gravacions audiovisuals i sonores.
- Anàlisi de treballs escolars.
- Avaluació dels nivells d’aprenentatges (lectura i escriptura, càlcul, etc.).
- Ús d’inventaris i qüestionaris de conducta i actituds.
- Utilització de fulls de registre i anecdotaris recollits pel professorat.
- Consideracions d’altres elements propis de l’àmbit social, clínic o sanitari a través de la coordinació amb d’altres professionals.
- Quan calgui, passar proves psicomètriques.
- Entrevista amb la família
Observació grupal
- Ús de sociogrames.
- Analitzar les mesures generals del centre i específiques per a cada cicle, grup o aula o
