Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts de classe diversitat, Apuntes de Pedagogía

Asignatura: Diversitat i educacio, Profesor: Francesc Francesc, Carrera: Pedagogia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 24/09/2013

judithlloveras
judithlloveras 🇪🇸

4.1

(32)

3 documentos

1 / 43

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EXAMEN DIVERSITAT I EDUCACIÓ:
Repàs dels aspectes de la didàctica: portafolis didàctica i
moodle
Distingir entre tipus d’avaluació : inicial, sumativa i formativa/
processual.
Distingir entre seqüenciació i temporització.
Bloc 1.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
1. Orígens i causes
Tots som diferents però amb característiques comunes, compartim
capacitats com pot ser el sentir, parlar, menjar i es en això el que
consisteix la diversitat
LA DIVERSITAT
Factors socials factors
personals
Origen, medi, nivell físic
psicològics
Perquè som diferents?
Hi ha factors que mostren les diferències, s’agrupen en dos blocs ,un
sociocultural i un altre interpersonal.
L’origen pot ser causant de diferències, el medi ( urbà o el camp),
l’entorn també té gran inuència (muntanya, més tancats; platja, més
oberts).
El nivell socioeconòmic pot anar lligat a la cultura, es a dir, com més
nivell econòmic més fàcil és l’accés a la cultura: comprar-se llibres,
acadèmies, etc.
A les escoles ara s’està donant molt aquest problema. Per tant, els
factors socials són causants de diferències de cultures, llengües,
valors, ideologies i religions.
Divisió del factor personal
Pel què fa als aspectes físics, som diferents pel sexe ( home o dona),
l’aspecte físic o fenotip ( dicultats d’integració per motius físics com
per exemple ser molt alt o molt baix), la salut i les capacitats. També
hi han aspectes psicològics com poden ser el caràcter, el qual és
diferenciador ( dialogant, alegre, inexible), també hi han diferències
de motivació ( aprendre més o menys depenent de la motivació),
d’atenció, de cognició i d’actituds.
Un cop s’accepta la diferencia…
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a
pf2b

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts de classe diversitat y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

EXAMEN DIVERSITAT I EDUCACIÓ:

  • Repàs dels aspectes de la didàctica: portafolis didàctica i moodle
  • Distingir entre tipus d’avaluació : inicial, sumativa i formativa/ processual.
  • Distingir entre seqüenciació i temporització. Bloc 1. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
  1. Orígens i causes
  • Tots som diferents però amb característiques comunes, compartim capacitats com pot ser el sentir, parlar, menjar i es en això el que consisteix la diversitat

LA DIVERSITAT

Factors socials factors personals

Origen, medi, nivell físic psicològics

  • Perquè som diferents?

Hi ha factors que mostren les diferències, s’agrupen en dos blocs ,un sociocultural i un altre interpersonal. L’origen pot ser causant de diferències, el medi ( urbà o el camp), l’entorn també té gran influència (muntanya, més tancats; platja, més oberts). El nivell socioeconòmic pot anar lligat a la cultura, es a dir, com més nivell econòmic més fàcil és l’accés a la cultura: comprar-se llibres, acadèmies, etc. A les escoles ara s’està donant molt aquest problema. Per tant, els factors socials són causants de diferències de cultures, llengües, valors, ideologies i religions.

  • Divisió del factor personal

Pel què fa als aspectes físics, som diferents pel sexe ( home o dona), l’aspecte físic o fenotip ( dificultats d’integració per motius físics com per exemple ser molt alt o molt baix), la salut i les capacitats. També hi han aspectes psicològics com poden ser el caràcter, el qual és diferenciador ( dialogant, alegre, inflexible), també hi han diferències de motivació ( aprendre més o menys depenent de la motivació), d’atenció, de cognició i d’actituds.

  • Un cop s’accepta la diferencia…

Diferències diversitat alumnat desigualtats Estil d’aprenentatge (1) ritmes d’aprenentatge(2) capacitats(3) motivació (interessos)(4) Si es consideren alumnes diferents ( ritme, estil i capacitat) s’ha de preparar material, continguts diferents, etc.

  • No es pot treballar la diversitat amb un mateix discurs didàctic

(1) No tots els alumnes arriben amb els mateixos coneixements previs, ni capten la informació i la processen de la mateixa manera, ni tenen el mateix tipus de llenguatge. (2) No tots aprenen a la vegada, ni de la mateixa manera, ni freqüència, hi han diferents tipus de freqüències. Cadascú necessita del seu temps necessari per a aprendre. (3)No tothom te la mateixa capacitat, d’autonomia, de relacionar, psicomotrius.. Distingim diversos tipus de capacitats: lògico-verbals, relacionals, expressives, d’autonomia personal i psicomotrius. (4) No tots tenen la mateixa motivació ni interessos culturals, acadèmics, laborals, és possible que si un alumne té un especial interès en una assignatura li resulti més fàcil estudiar i aprovar.

  • (^) El paper de l’escola és el de procurar que aquesta diferència entre els alumnes no sigui un motiu de desigualtat: si totes les diferències estan ben ateses no s’han de convertir en desigualtats.
  • Si diem que som iguals, quina repercussió té en la Didàctica i el currículum? Com afecta això en ells? SOM IGUALS EN ELS DRETS, PERÒ NO EN LES CIRCUMSTÀNCIES.
  • Igualtat ≠ equitat

La igualtat és: El tracte idèntic entre totes les persones, al marge de les races, sexe, classe social, i altres circumstancies diferenciadores. La equitat és: La justícia o la imparcialitat en un tracte. Tots som iguals davant dels drets, però el punt de partida no és el mateix en cada persona. El principi d’igualtat és per oportunitats, però no tots arribem al mateix nivell, ni a la vegada.

(2) No és un model d’escolarització: és un model d’atribució a les necessitats educatives. Diagnòstic (mèdic) => ubicació (determinar si és ordinària o especial)=> recursos (necessiten medicines, tractaments, banys..) => currículum ( què es pot ensenyar?) Aquesta etapa té com trets característics:

  • Prevalença del model clínic
  • Diagnòstic centrat en el dèficit
  • Les causes estan dintre del subjecte
  • Classificació en categories segons el grau del dèficit
  • Preocupació per la rehabilitació: el metge “prescriu” el què pot i ha de fer el subjecte -L’educació és, encara un auxiliar(afavoridor, facilitador?) de la teràpia - Els serveis educatius configuren un model caracteritzat per...
    • Centres diferenciats per discapacitats
    • Doble xarxa de centres (ordinaris i educació especial) amb nul·la relació entre ells
    • Profusió, abundància o excés de teràpies, sobre la base de les diverses patologies, que exigeixen el concurs de diferents especialistes.
    • Fragmentació de l’atenció [2] s. XIX : Inici del sistema d’educació especial com a subsistema Formalització de la doble xarxa: Ordinària i especial.
    • Influència d’autors:

Decroly i Montessori eren els més importants tot i que hi havia altres com és Freinet.. Al segle XX després de la 2GM va haver una extensió progressiva de l’educació i hi havia la necessitat de creixement de sistemes paral·lels (ed. especial, integració social, problemàtiques conductuals, ...)

  • Moviments socials i corrents de renovació pedagògica
  • Estudis d’eficàcia Es van incorporar els alumnes “diferents” a l’escola ordinària. Centrat en l’ajuda per a adaptar-se al programa escolar. Tots els alumnes tenen necessitats educatives
  • (^) Com es determina qui necessita ed. Especial?

A partir de l’informe Warnock es determina la relació entre el dèficit del nen i el seu entorn Centrat en l’individu => centrat en l’individu i l’entorn L’informe inclou tot el conjunt de materials i recursos que són necessaris d’utilitzar per a l’educació d’alumnes que per a diversos motius, no estan en condicions d’evolucionar cap a l’autonomia personal i la integració social amb els medis habituals que estan a disposició de l’escola. El canvi de model comporta ...

  • progressiva unificació del currículum escolar: un sol currículum escolar
  • creació d’equips de suport (integració N.E.E)
  • formació per al professorat i professionals
  • model constructivista: interacció medi-herència
    • Model psicopedagògic
  • valoració psicopedagògica=> determinació del currículum =>identificació dels recursos i suports (logopeda, promotor escolar)=> emplaçament (on s’escolaritza) -Un cop es determina, el alumne pot tenir una escolarització compartida , entre l’ escola ordinària i l’ escola especial ( pot ser hores, dies a cada un) i això és LEGAL i REGULAT. La importància de decidir on va l’alumne, quants dies... , això depèn (1) de les característiques del alumne i es més profitós, per a ell, l’aspecte normalitzador. (2) A demés un alumne no pot estar en dos centres matriculat, per a això és necessari saber on estarà més temps per constar en la matrícula, a més a més de que ho fan per a tenir més controlat l’alumne. Hi ha altres tipus d’escolarització “DOBLE” a part de la compartida:
  • Ordinària + específica.
  • Ordinària + UEEE ( unitat escolarització externa i compartida) Es van crear fa poc i donen resposta als alumnes que no poden rebre una escolarització a temps complert. De 14-16 anys / matins UEEE tarda col·legi ordinari.
  • Escola + hospital de dia. Treball terapèutic i treball en l’escola. Són nens amb trastorns mentals, que necessiten acció terapèutica ( CSMIJ centre de salut mental infantil i juvenil). “SINGULAR”
  • Escolarització a l’ hospital
  • Escolarització domiciliaria
  • justícia
  • Aportacions model d’integració Estem en el pas d’integració- inclusió
  • Rebuig de les etiquetes: no és el que “té un alumne” sinó el que necessita per a accedir al currículum: no es centren en el que té l’estudiant, sinó en el què necessita per a accedir al currículum
  • Visió dinàmica de les necessitats
  • Creixement personal: interacció d’un conjunt d’elements (no només intern)
  • Element central: la resposta educativa: considerar tots els elements que intervenen en el procés educatiu de cada alumne. Accions o intervenció: en el currículum, en la dinàmica escolar i altres institucions, no només accions terapèutiques. Finalitat: atendre les NEE en el mateix sistema educatiu. Limitacions del model d’integració:
  • Presència de currículums paral·lels basats en un paradigma deficitari
  • limitació de les expectatives
  • etiquetatge de l’alumnat

de suport a la docència Estan sectoritzats, van per districtes.

Actuacions: Alumnat i Família, Professorat i Centres de Zona

Suport a traves de l’orientació

Grau d’actuació més ampli. Alumnes i centres amb discapacitat pròpia d’aquests serveis.

Actuacions :alumnat i Centres Àmbit actuació SSTT (serveis territorials) o Catalunya Atenció discapacitats: auditives, visuals, motrius, trastorns generalitzats desenvolupament i conducta

Centres sobre aspectes de patrimoni cultural català- modernisme-

Adreçats a professorat i alumnat, Aprofitament patrimoni integral (natural, social, cultural...Xarxa de Camps d’Aprenentatge

Serveis educatius de zona

Suport a Orientació/assessorament/coordinació

Centre educatiu

  1. Professors i tutors en relació a:
    • Les NEE de l’alumnat i serveis externs que precisa.
  • El treball col·laboratiu amb les famílies.
  • La pertinença d’incorporar programes externs a la tasca educativa.
  • Promoure tasques de treball intern i extern en xarxa.
    • Facilitar recursos didàctics a professors i per a l’alumnat
  1. Famílies en relació a les NEE específiques dels seus fills.
  2. Centre:
    • Suport integrat i alineat amb el PEC (projecte educatiu de centre) i PAC (pla anual de centre) de cada centre
  • Assessorar i coordinar el pla de formació del centre i la zona
  • Suport a l’intercanvi d’experiències entre docents i centres
  • Integració de serveis

La zona educativa l’entorn educatiu

-Donar suport als projectes de zona

  • Col·laborar en les relacions amb altres institucions.
  • Analitzar la influència de l’entorn en la planificació educativa.
  • Servir d’enllaç entre centre, institucions i famílies.
  • Col·laborar amb les administracions locals i entitats de la zona

Serveis educatius de zona : composició

Perfil Professional Titulacions Assessor/-a Psicopedagògic [ EAP - equip assessorament psicopedagògic]

Llicenciat en psicologia, Pedagogia o Psicopedagogia

Assessor/-a en Innovació, formació i recursos pedagògics [ CRP]: centre de recursos pedagògics

Mestre/-a, llicenciat o d’altres titulacions per la docència

Assessor/-a en llengües, interculturalitat i cohesió social [ELIC]: equip de llengua interculturalitat i cohesió

Mestre/-a, llicenciat

Treballadors/-es socials Diplomat/-da en treball social

Serveis educatiu específics

CREDA- centre de recursos per l’alumnat amb discapacitat auditiva/ sords i llenguatge : logopedes, psicopedagogs...

CREDV - Centre de recursos per l’alumnat amb discapacitat visual

competències: Valoració multidisciplinària de les NEE d’alumnes amb dèficit auditiu i/o visual en les diferents etapes evolutives.

  • Proporcionar respostes educatives ajustades individualitzades i donar orientació i suport pedagògic al professorat.
  • Garantir la formació permanent, l’actualització i la recerca dels professionals i el professorat.
  • Promoure i contribuir a l’adequació del currículum a les NEE i l’elaboració de materials didàctics.
  • Orientar als pares per promoure la participació.

Usuaris: Alumnes dels centres educatius especialment d’educació obligatòria

  1. Altres serveis sociosanitaris

CDIAP - Centre de desenvolupament infantil i d’atenció precoç: Benestar familiar; serveis no educatius tot i estar a prop de les escoles; centres del desenvolupament i atenció primària. Intervenen en alumnes de 0-6 anys amb trastorns del desenvolupament o risc , els més “immadurs”

EAIA - Equips d’atenció a la infància i a l’adolescència : alumnes amb risc de patis abusos, tracten amb nens de 0-16 anys. Atenció individualitzada de l’estudi de la situació del nen/a; elaboració d’una proposta tècnica i/o administrativa; seguiment de l’evolució ; seguiment de l’evolució de les famílies dels infants atesos.; Suport comunitari, institucional i a professionals.

SSAP- SERVEIS SOCIALS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA- Informació, orientació i assessorament; Detecció i prevenció; Diagnòstic social; Tractament de suport a les persones; Treball comunitari; Derivació a altres serveis; Gestió dels serves d’atenció domiciliària. Els usuaris són les famílies del centre.

CSMIJ- Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil. salut mental, psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials.. Diagnòstic psicopatològic; Tractaments individuals, familiars o en grup; Coordinació i derivació a altres nivells de xarxa; Prevenció de casos de risc. Usuaris: població entre 0- anys en situació de crisi amb risc psicopatològic greu i/o en curs terapèutic.

USSE - unitat de suport educació especial ( psicopedagogs, participació d’auxiliars)

BLOC 2.

  1. Escola inclusiva 1.1. Concepte d’inclusió Es reconeix el dret a ser diferent quan es preveuen estratègies que s'adapten a la diversitat natural des del marc comú de referència. No quan s'aïlla i es separa com a reconeixement de la diferència. Sapon Shevin (1999)

És un procés en què s’ofereix a tots els infants, sense distinció de capacitats, raça, o qualsevol altra característica, l’oportunitat de continuar sent membre de

la classe ordinària i aprendre dels seus companys i juntament amb ells, dins de l’aula. Stainback, 2001 Això vol dir que: a) La inclusió és un procés de recerca, que mai acaba, per trobar millors i més eficaces vies per respondre a la diversitat. b) La inclusió té a veure amb la identificació i supressió de barreres; per tant, implica recollir, analitzar i avaluar diverses dades i fonts d’informació. c) La inclusió remet (al·ludeix) a la presència, participació i èxit de tots els estudiants. 3 potes per a la inclusió: presència, participació i èxit. d) La inclusió suposa un èmfasi particular (accentua) en aquells grups d’alumnes amb més risc de marginació i exclusió.

Construir una escola inclusiva suposa pensar en com respondre a les necessitats de qualsevol alumne en aquestes tres direccions (T. Booth): a)Reduint l’exclusió i augmentant la participació de tothom. b)Desenvolupant contextos i creant oportunitats. c)Atribuint valors a l’acció.

Recomanacions:

Com ho podem fer des del centre?

Primerament s’han de conèixer les barreres per eliminar-les.

Hi ha tres dimensions:

  • Creant cultures:

Crear relació amb les famílies perquè la comunitat estigui

Desenvolupa nt practiques

Elaborant polítiques

  1. Alumnes amb necessitats educatives especials – Organització de la resposta educativa

La resposta s’organitza en: Psíquics- retard mental, definit com: “El retard mental fa referència a limitacions substancials en el desenvolupament ordinari. Es caracteritza per un funcionament intel·lectual significativament inferior a la mitjana, juntament a limitacions associades a dues o més de les següents àrees d'habilitats adaptatives: comunicació, autocura, vida a la llar, habilitats socials, ús comunitari, autodirecció, salut i seguretat, habilitats acadèmiques funcionals, lleure i treball. El retard mental es manifesta abans dels 18 anys”.

Classificació:

  • RMLI 70-85 RMLL 50-
  • RMM 35-49 RMS 20-
  • RMP < 20 A nivell escolar es plantegen algunes dificultats com són: Atenció, percepció i discriminació, simbolització, abstracció, estratègies per aprendre a planificar, generalització.

Itinerari en la detecció i escolarització Família /CAP/Escola/Comissió Escolarització

EAP

Institut/Centre d’EE Intervenció Educativa:

  • Avaluació psicopedagògica (Dictamen)
  • Atenció a l’alumne:
  • Centre:
  • PEC (projecte educatiu de centre)
  • Organització d’espais i recursos
  • A classe:
  • Accés al currículum: ACI (àrea o àrees) (PI).
    • Continguts, objectius, metodologia, avaluació
    • Suports: Individual ( PT: pedagoga terapèutica , altres ?)
    • Mesures organitzatives (desdoblaments, etc.)
    • Aspectes generals a tenir en compte dins l’aula
    • Importància del paper de la família ACI: Adaptació curricular individualitzada: pel bé del nen sense permís dels pares PI: pla individualitzat: intervenció dels pares i institució

Per començar direm que fins ara l’ACI era el document que més assemblava al PI. El PI és un pas més que l’ACI ( l’ACI és l’adaptació del currículum i el Pi ens permet fer alguna cosa més que adaptar). Un altre avantatge és que abans del 2006 per poder elaborar l’ACI s’havia de fer la demanda als serveis educatius, però avui amb l’acord de la família, la CAD (?)i la signatura del centre podem treure i adaptar els coneixements. **Si un alumne no ha passat mai per una mesura de reforç, és a dir, si no ha passat per uns processos previs no s’hauria de elaborar el PI. Aquesta mesura només s’aplica als alumnes que en un entorn ordinari no són capaços de realitzar la programació d’aula contínua.

El Pla Individualitzat va dirigit a tots aquells alumnes amb:

  • Dictamen( informe) de NEE que representen una discapacitat cognitiva, motriu, sensorial, trastorn de la conducta i/o trastorn de la personalitat.
  • (^) Aquells alumnes que a l’escola tenen una ACI. Alumnes que inicien l’escolaritat amb dictamen d’escolarització: Los alumnos con necesidades educativas especiales necesitan presentar un dictamen de escolarización que indique la modalidad educativa y los recursos que requieren.
  • Educació Infantil : adaptacions entorn, recursos personals i materials, flexibilització grups, racons… metodologies diverses..
  • Final de primària: si la diferència entre el què passa a l’aula i el què pot fer un alumne és molt significativa i les mides anteriors són insuficients...és pot incloure la l’adaptació d’àrees.

Alumnes sense dictamen

  • Incorporar diferents mesures que contempla el centre en el seu Pla d’atenció a la Diversitat: reforç, EE, adaptacions diverses…agrupaments ,retenció. -Valoració a la CAD de la situació .Inici del PI Un alumne que té un PI ha de tenir dictamen? Sí ,si compleix els criteris

Resposta educativa:

  • Assegurar l’atenció,
  • Partir de la realitat concreta,
  • Assegurar l’aprenentatge en situacions significatives.
  • Estructures flexibles de l’ambient educatiu: seqüenciació, estratègies i tècniques,
  • Analitzar i ajustar els suports o ajuts,
  • Recursos adients,
  • Avaluació.

Sensorials- sords i cecs

Alumnat Sord

  • Sordesa: Pèrdua de l’audició

Família EAP IES

CREDV

CREDV: Centre de recursos per deficiència visual Intervenció Educativa:

  • Avaluació psicopedagògica (Dictamen)
  • Atenció a l’alumne:
  • Centre:
  • PEC
  • Organització d’espais i recursos
  • A classe:
  • Accés al currículum: ACI.
  • Actuacions prèvia a la incorporació al centre
  • Continguts, objectius, metodologia, avaluació
  • Suports: Individual (mestra itinerant, PT (què és?), altres ?)
  • Aspectes generals a tenir en compte dins l’aula (suport visual, moviments del professor, etc.)

Físics- Alumnat amb Paràlisi Cerebral, Espina Bífida i altres lesions de caràcter físic.

Paràlisi Cerebral

Definició : Trastorn del to muscular, de la postura i el moviment per una alternació en el cervell en desenvolupament. Es pot presentar associada a trastorn perceptius, sensorials, intel·lectuals, psicològics i neuròleg

Espina Bífida

Definició : malformació congènita que consisteix en una anomalia en el desenvolupament de les estructures del tub neural durant el període embrionari (no tancament de les làmines vertebrals). Associa amb debilitat muscular, paràlisi, incontinència (les dues), hidrocefàlia,...

Altres discapacitats físiques

  • Traumatismes
  • Lesió medul·lar
  • Atàxia
  • Poliomielitis
  • Amputacions
  • Paràlisi del Plexe Braquial
  • Distròfies musculars

Consideracions generals

A tenir present:

  • Tipus i nivell d’afectació de la disminució.
  • Necessitats concretes en aspectes de salut (medicació, limitació de moviments, ...)
  • Activitats no recomanades pels metges o fisioterapeutes...).
  • Personalitat: nivell d’autoestima, autoacceptació, situació personal...
  • Antecedents de la pràctica esportiva o física.
  • Altres: transports, barreres arquitectòniques, situació econòmica...

L’autonomia personal

  • Tot procés d’inclusió comporta un important component d’autonomia. El noi inclòs ha de saber desenvolupar-se sense ajuda, sempre que sigui possible ha de tenir la capacitat de prendre les seves pròpies decisions. Cal doncs, que la persona assimili hàbits higiènics i que realitzi la majoria de tasques possibles amb independència. Un alt grau d’autonomia personal referma el caràcter i actua com un important agent dinamitzador de les activitats que realitza l’individu habitualment.

Intervenció Educativa

  • Avaluació psicopedagògica (Dictamen)
  • Atenció a l’alumne:
  • Centre:
  • PEC
  • Organització d’espais i recursos
  • A classe:
  • Accés al currículum: ACI.
  • Actuacions prèvia a la incorporació al centre
  • Continguts, objectius, metodologia, avaluació
  • Suports: Individual (fisioterapeuta, PT, altres ?)
  • Aspectes generals a tenir en compte dins l’aula.

Trastorns Greus del Desenvolupament- Psicosi, Autisme, Asperger Psicosi: Trastorn greu de la percepció i el pensament Autisme: Greus alteracions del llenguatge i la comunicació, de les competències socials i de la imaginació. Es fa evident abans dels trenta mesos, i es visualitza pels moviments estereotipats i repetitius. Acostuma a comportar greus dificultats d’aprenentatge, en molt pocs casos hi ha sobre dotació.

Síndrome d' Asperger: No tenen gens d’habilitat de comprensió i interpretació dels senyals no verbals.

  • Són molt literals. Ritualistes. No els agrada - Són molt literals. Ritualistes. No els agrada mirar als ulls.
  • Sovint tenen un tema d’interès molt fort.
  • Moltes vegades manifesten un raonament - Moltes vegades manifesten un raonament extremadament sofisticat, una gran concentració i una memòria quasi perfecta.

Definició 3 “L’alumnat amb necessitats educatives especials temporals o permanents, derivades de condicions personals de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de condicions personals de sobredotació o per causes associades a la seva historia educativa i escolar” Decret 299/1997 de 25 de novembre sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb nee. Definició 4 “Les barreres a la participació es creen en la interacció de les característiques personals de l’alumne i el context social al qual s’han d’inserir. El context docent, el sistema educatiu i la societat en què viu són plens de “barreres” de tipus molt diferents que impedeixen el seu aprenentatge i la seva participació en condicions d’igualtat. Echeita, 2003 Concepte d’educació inclusiva “Un procés pel qual s’ofereix a tots els infants sense distinció de capacitat, raça o qualsevol altra característica, l’oportunitat de continuar sent membre de la classe ordinària i aprendre dels seus companys i, juntament amb ells, dins de l’aula” Stainback, 2001 1.3. Diferencies entre el concepte d’integració i el d’inclusió

1.4. Avaluació de les necessitats educatives especials

El propi alumne :

  • Les seves competències curriculars (el que és capaç de fer en

relació als objectius, continguts i C.B. de les diferents àrees

curriculars).

  • El seu ritme i estil d’aprenentatge.
  • La seva actitud davant de l’aprenentatge, motivació, interessos,

auto concepte, ...

  • Les seves condicions personals cognitives, físiques, ...

El context escolar :

  • Referides a l’Aula: aspectes referits a la programació i a la pràctica

docent: curriculars, organitzatives, metodològiques, d’avaluació,

d’interacció entre iguals i/o amb el professorat, etc.

  • Referides al CENTRE: aspectes institucionals, d’organització per

l’atenció a la diversitat, recursos que es disposen, etc.

El context familiar :

  • Condicions de vida a la llar