¡Descarga Consumo de Drogas: Dependencia, Síntomas y Consecuencias y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 1
CONCEPTES BÀSICS, TERMINOLOGIA I CLASSIFICACIONS
· Exemples de drogues: Alcohol, tabac, cocaïna, hashish, cànnabis, heroïna, al·lucinògens (LSD, mescalina...), cafeïna, cacau (xocolata), MDNA (èxtasi), quetamina (anestèsic d’ús veterinari), amfetamines (speed), BZD, barbitúrics, bolets... · No són drogues: antidepressius, neurolèptics.
Hi ha que pren drogues, i què?
- El consum de drogues és un risc (no sempre és un comportament problemàtic):
- Dependència (es continua consumint encara que causi problemes) → Suposa una disminució de la qualitat de vida de la persona que en pren.
- Efectes negatius de les drogues (intoxicació, efectes tòxics sobre l’organisme, efectes sobre el comportament, reaccions psicopatològiques...) Exemple opiacis (heroïna) → Sobredosis
- (^) Problemes associats a la forma o les circumstàncies del consum (ex. accidents laborals i de trànsit, infeccions...)
Què són les drogues? (El terme droga és polisèmic. De vegades es prefereixen els termes de droga psicoactiva o substància)
- Substància amb una acció farmacològica sobre el SNC
- Els seus efectes produeixen canvis en el comportament, la consciència, la percepció, l’estat d’ànim...
- Amb un potencial d’autoadministració (efectes gratificants)
- No són necessàries pel manteniment de la salut
Característiques del consum de drogues
- Decisió personal juga un paper important en la conducta de consumir drogues.
- El consum de drogues és un fenomen difícil d’aïllar de les actituds i dels valors del investigador, els subjectes investigats i el context sociocultural.
- El consum de drogues és un “tema sensible” (és un tema difícil de tractar per a qualsevol persona, costa parlar de temes relacionats amb les drogues).
Aprenentatge i ús de drogues
- Condicionament operant:
- Reforçament positiu (efectes gratificants que resulten de l’acció de les substàncies sobre el SNC, especialment en estadis inicials del consum).
- Reforçament negatiu (evitació de la simptomatologia d’abstinència i de la disfòria associada a l’ús persistent d’una droga).
- Reforçament condicionat (associació del consum de drogues a un altre comportament).
- Condicionament clàssic:
- Símptomes d’abstinència condicionats (provocats per senyals externes) (ex. fumar amb el cafè)
- Tolerància condicionada (ex. Una persona necessita més quantitat d’heroïna quan es troba en un determinat context que quan es troba en un altre).
Sensibilització d’incentius
- Totes les drogues poden produir adaptacions a llarg termini en els sistemes neuronals.
- Els sistemes modificats inclouen els que estan implicats en processos de motivació per incentius i recompensa.
- Les adaptacions que s’observen en l’addicció augmenten la sensibilitat dels sistemes cerebrals de recompensa (sensibilització) a les drogues i els estímuls associats a les drogues.
- És probable que la sensibilització no intervingui en els efectes gratificants de les drogues ( drug “liking”) sinó exclusivament sobre la rellevància dels incentius (drug “wanting”).
- La diferència entre un dependent i un no dependent no és el grau de satisfacció que la substància produeix sinó es el grau de desig que el consumidor té.
- La sensibilització es caracteritza per un augment en la intensitat dels efectes primaris de la droga en una escala de plaer.
- Clínicament s’ha demostrat que a mida que es consumeixen de forma repetida el valor de satisfacció pel consum de qualsevol droga cada cop es menor.
Conducta addictiva i recaiguda · Entre les persones que intenten abandonar l’ús problemàtic de les drogues, la recaiguda (retorn a l’ús problemàtic després d’un període d’abstinència o moderació de consum) és un procés freqüent. · El consum aïllat i puntual de la substància no es considera una recaiguda. El que si és possible és que després d’aquest consum aparegui la recaiguda. Moltes vegades de la recaiguda s’inicia en el consum puntual (per diferents motius) que precipita la seqüència d’esdeveniments:
Model cognitiu-conductual de la recaiguda (Marlatt)
Resposta Augment de Disminució d’afrontament l’autoeficacia probabilitat efectiva de recaiguda
Situació de risc
Resp. d’afrontament a. Disminució de Lapsus Efecte de violació no efectiva l’autoeficacia (consum de l’abstinència b. Expectatives dels parcial) Percepció dels efectes efectes + de la subst. positius de la subst.
Exemples situacions de risc: Veure consumir a altres persones Passar un mal moment personal Augment de la Moments relacionats amb el consum (menjar, begudes...) probab. de recaiguda
Per superar situacions d’alt risc és important que la persona tingui estratègies per afrontar-les. Aquestes estratègies poden ser psicològiques, conductuals... 1.- Quan la persona no disposa d’aquestes estratègies es posen en marxa una sèrie de processos. 2.a.- S’inicia una baixa percepció del nivell d’eficàcia en l’autocontrol de no fumar. Percepció de que “la substància és més forta que ella mateixa”. 2.b.- La persona comença a imaginar els efectes positius que li produiria la substància si la consumís. 3.- Consum puntual i aïllat. Conseqüències: 4.- L’abstinència és un valor que es construeix al no consumir. Si la persona ja no té aquest al·licient de comptar el temps que fa que no consumeix... 5.- Augment de probabilitat de recaiguda
La disposició al canvi en la conducta addictiva (Prochaska i Di Clemente) a.- Precontemplació → L’individu no es planteja modificar la seva conducta, que no considera un problema = Una intervenció en aquesta fase no és adequada i fins i tot pot generar més resistència en l’individu. b.- Contemplació → La conducta és vista com un problema i l’individu està considerant seriosament la possibilitat de canviar-la. c.- Preparació → L’individu ha pres la decisió de modificar la seva conducta i ha iniciat petits canvis per fer-ho possible (busca tractament, redueix la dosi...). d.- Acció → Dedicant una quantitat important de temps i energia, l’individu està ja canviant la seva conducta. e.- Manteniment → El canvi ja s’ha produït, i l’individu intenta activament conservar i consolidar els beneficis obtinguts. f.- Recaiguda → Suposa un retorn a una etapa anterior, i por anar acompanyada de sentiments de fracàs, culpa i frustració.
→ No totes les persones que volen abandonar el consum de substàncies passen per aquestes etapes.
Tasques i estratègies adaptades als estudis del canvi estadis tasques estratègies Precontemplatiu (no veu el problema)
· Prioritzar l’hàbit i estudiar-lo. · Elaborar un mapa de creences. · Treballar amb l’ambivalència. · Evitar i treballar les resistències. · Augmentar l’autoeficacia i l’automotivació.
emp atia
· Recolzament positiu · Evitar trampes · Reconèixer resistències
Contemplatiu (veu el problema però amb molts dubtes)
· Augmentar les contradiccions entre el que fa i el que desitja.
emp atia
· Lo anterior · Diari de salut · Full de balanç Determinació (disposat a canviar)
· Que el pacient verbalitzi el compromís de canvi. · Ajudar a elegir la millor estratègia. · Desenvolupar un pla d’actuació conjunt.
emp atia
· Fer sumaris · Preguntes activadores
Acció (ha iniciat el canvi)
· Augmentar l’autoeficacia. · Informar sobre altres models que hagin tingut èxit.
emp atia
· Recolzament narratiu · Preguntes activadores Manteniment (manté el canvi)
· Prevenir recaigudes. · Augmentar l’autoeficacia.
emp atia
· Identificació conjunta de les situacions de risc i elaboració d’estratègies per afrontar- les Recaiguda (torna a la conducta anterior)
· Reconstruir positivament i ajudar a renovar el procés. · Augmentar l’autoeficacia i l’automotivació.
emp atia
· Assenyalament emocional · Reestructuració positiva
Va haver una època en que veien que les persones drogoaddictes no acceptaven l’ajuda que se’ls oferia seria millor esperar que aquests l’anessin a buscar. Després s’ha vist que hi ha consumidors que:
- No arriben a demanar ajuda mai
- Quan demanen ajuda ja és massa tard, no se’ls pot ajudar
· En funció de la forma en que es consumeixen i de les característiques pròpies de cada substància les drogues poden generar més o menys resistència.
- Les drogues que tenen un efecte pràcticament immediat al SNC (cigarretes de tabac, heroïna...) generen molta dependència.
· A l’hora de valorar i definir el consum de drogues s’ha de tenir en compte:
- Factors individuals
- Factors culturals/socials
- Factors farmacològics de la pròpia substància
Ús recreatiu de les drogues (recreational use) · Ús d’una droga sense dependència ni altres problemes. · El terme beure social s’utilitza per referir-se a l’ús de begudes alcohòliques d’acord amb els costums socials (tot i que aquests poden superar els nivells de consum moderat ). · No és una categoria diagnòstica.
· El consum de drogues sempre té riscos, però no sempre comporta problemes. · El beure social pot superar el límit del que es considera “potencialment perillós”. · Les circumstàncies on el consum de drogues si que pot ser potencialment perillós si que són una categoria diagnòstica (DSM-IV o CIE-10)
Qüestionari 1 Cas 1 Home de 38 anys consumidor de begudes alcohòliques exclusivament durant els caps de setmana. Com a conseqüència d’aquesta ingesta d’alcohol, molts dilluns el lleva amb molèsties causades per la ressaca que l’obliguen a arribar tard i a faltar a la feina. · Diagnòstic → Abús d’alcohol (pot haver dependència, però no hi ha suficients dades) Per saber si és dependent necessitaríem saber quant de temps fa que presenta aquest patró.
- Criteri diagnòstic d’abús → Interfereix en les obligacions socials.
· La quantitat i la freqüència de consum d’una substància no són elements decisius per fer un diagnòstic. Dependència ≠ alt consum (en quantitat o en freqüència) Tot i així, sovint una persona dependent consumeix altes quantitats a causa de la tolerància que ha generat a aquella substància. · L’alta tolerància és un signe (present sovint, però no imprescindible) de dependència. · Síndrome d’abstinència ≠ ressaca:
- Síndrome d’abstinència → Símptomes causats per la falta de una determinada quantitat de substància a l’organisme = “mono”
- Ressaca → Resultat de l’acció tòxica de la substància. Persisteix més enllà del temps que dura la intoxicació.
Cas 2 Dona de 21 anys atesa al Servei d’Urgències d’un hospital general, on va ser acompanyada per la seva família després d’un episodi d’intensa agitació. En el moment del ingrés, la pacient està molt agitada, explica que sent veus que l’amenacen, i expressa idees delirant paranoides. L’anamnesi posa de manifest un consum de cocaïna esnifada 2 o 3 cops a la setmana. · Possibles diagnòstics:
- Trastorn psicòtic induït per abús de cocaïna (diagnòstic força freqüent)
- Trastorn esquizofrènic primari (sense relació amb el consum de cocaïna) → Els estimulants (cocaïna, amfetamina...) tenen una alta capacitat de produir trastorns psicòtics, en canvi els opiacis (heroïna...) no.
Per decantar-se per un diagnòstic o l’altre cal saber:
- (^) Quan van aparèixer per primer cop els símptomes psicòtics (abans o després del inici del consum) - Si van aparèixer abans → Trastorn primari - Si van aparèixer després → No es pot saber
- Veure el curs clínic dels símptomes:
- Si quan passa un temps d’abstinència hi ha una millora significativa → Trastorns induït
- Si quan passa un temps d’abstinència no hi ha una millora → Trastorns primari → En els dos casos se’ls medica
- Correspondència entre consum i trastorn:
DSM-IV – Trastorns relacionats amb substàncies
- Trastorns per consum de substàncies:
Trastorns induïts per substàncies:
- Intoxicació
- Abstinència
- Delirium
- Demència persistent
- Trastorn amnèsic
- Trastorn psicòtic
- Trastorn de l’estat d’ànim
- (^) Ansietat
- Disfunció sexual
- Trastorn de la son
Abús de substàncies (DSM-IV) ≠ CIE- A. Un patró desadaptatiu de consum de substàncies que comporta un deteriorament o malestar clínicament significatiu, expressat por un (o més) dels ítems següents durant un període de 12 mesos: A..1 Consum recurrent de substàncies, que dóna lloc al incompliment d’obligacions a la feina, l’escola o a casa. A..2 Consum recurrent de la substància en situacions en les que fer-ho és físicament perillós (ex. conduir un vehicle). A..3 Problemes legals relacionats amb la substància. A..4 Consum continuat de la substància, a pesar de tenir problemes socials continus o recurrents o problemes interpersonals causats o exacerbats pels efectes de la substància. B. Els símptomes no han complert mai els criteris per la dependència de substàncies d’aquesta classe de substància.
→ No és diagnostica abús en el cas de la nicotina i de la cafeïna. L’abús és la situació en que la persona s’exposa a problemes sense que aquest patró s’expliqui a causa d’una dependència. · En la CIE-10 l’abús de substàncies del DSM-IV l’anomena Consum perjudicial i té una diferència: Només té en compte els casos en que hi ha problemes orgànics o psicopatològics (no es diagnostica si només hi ha problemes socials).
Dependència de substàncies (DSM-IV) ≃ CIE- C. · Patró desadaptatiu de consum de la substància que comporta un deteriorament o malestar clínicament significatiu, expressat por tres (o més) dels ítems següents durant un període de 12 mesos: C..1 Tolerància, definida per una necessitat de quantitats marcadament creixents de la substància per aconseguir la intoxicació o l’efecte desitjat. C..2 Abstinència C..3 La substància es precisa amb freqüència en quantitats majors o durant un període més llarg del que inicialment es pretenia. C..4 Existeix un desig persistent o esforços infructuosos de controlar o interrompre el consum de la substància.
C..5 Es destina molt de temps en activitats relacionades amb l’obtenció de la substància (ex. visitar diferents metges o desplaçar-se llargues distàncies), en el consum de la substància o en la recuperació dels efectes de la substància. C..6 Reducció d’importants activitats socials, laborals o recreatives degut al consum de la substància. C..7 (^) Es continua prenent la substància tot i tenint consciència de problemes psicològics o físics continus o persistents, que apareixen causats o exacerbats per el consum de la substància.
→ No es diagnostica dependència en el cas de la cafeïna.
Intoxicació per substàncies (DSM-IV) A. Presència d’un síndrome reversible específic d’una substància degut a la seva ingestió recent (o a la seva exposició) = Efecte agut. B. Canvis psicològics o comportamentals desadaptatius, clínicament significatius deguts a l’efecte de la substància sobre el SNC, que es presenta durant el consum de la substància o poc temps després. C. Els símptomes no són deguts a una malaltia mèdica i no s’expliquen millor per la presència d’un altre trastorn mental.
Abstinència a substàncies (DSM- IV) A. Presència d’una síndrome específica d’una substància degut a l’aturada o reducció del seu consum perllongat i en grans quantitats. B. El síndrome específic de la substància causa un malestar clínicament significatiu i un deteriorament de l’activitat laboral i social o en altres àrees importants de l’activitat de l’individu. C. Els símptomes no són deguts a una malaltia mèdica i no s’expliquen millor per la presència d’un altre trastorn mental.
→ Al DSM-IV, l’abstinència està definida per l’alcohol, les amfetamines, la cocaïna, la nicotina, els opiacis (heroïna) i els hipnosedents (barbitúrics).
Trastorn induït o primari? Aspectes a tenir en compte
- Demostració (història, examen físic, proves de laboratori) de la intoxicació o l’abstinència de la substància.
- Observar la relació temporal entre el consum i l’inici dels símptomes.
- Curs clínic després d’un període perllongat sense consum (unes 4 setmanes).
- Presència de símptomes atípics del trastorn primari (edat, presentació de símptomes...)
TEMA 3
DROGODEPENDÈNCIES: FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ
El consum (problemàtic) de drogues no es pot atribuir a una causa única · Factors de risc → Són aquelles característiques, variables o signes que, quan són presents en un individu fan més probable que aquest subjecte, en comparació amb un altre triat a l’atzar de la població general, desenvolupi un trastorn (Ex. drogues: Consum per part dels pares, patir un trastorn psicopatològic)
· Factors de protecció → Són aquelles característiques que si són presents, fan menys probable que es desenvolupi el trastorn (Ex. drogues: Bones relacions familiars).
· Els factors de risc i els factors de protecció...
- Són acumulatius o sinèrgics (es potencien mútuament)
- Són qualitativament i quantitativament diferents
- (^) Varien d’importància d’uns subjectes a uns altres i d’uns grups a uns altres
- La seva influència varia en moments diferents dels cicle vital
- Són subjectes a canvis i poden ser reduïts o induïts de forma significativa
Factors de risc socials i ambientals
- Lleis i normes socials → Per exemple, en el consum de begudes alcohòliques a la nostra cultura, o a principis del s. XX quan no estava ben vist que les dones fumessin.
- Disponibilitat (de les drogues) → Quan una substància és fàcilment accessible és més probable que es consumeixi (ex. quan el seu preu no és molt elevat).
- Deprivació social extrema → Et fet de trobar-se en una situació d’extrema marginació pot provocar el consum.
- Desorganització de l’entorn social immediat.
Factors de risc individuals i interpersonals
- Factors fisiològics → Ex. Transmissió hereditària de la vulnerabilitat. Ex.2 Forma de respondre al consum de drogues (hi ha persones a qui el consum d’alcohol té conseqüències aversives).
- Factors psicològics → Relació entre personalitat i consum de drogues. Avui en dia no es coneixen gaires trets de personalitat que predisposin al consum problemàtic de drogues. Exemples no demostrats: Problemes d’autoestima, necessitat de recerca de sensacions, baixa tolerància a la frustració o trastorns mentals previs (= factor important).
- (^) Actituds i comportament dels familiars en relació a les drogues:
- Actitud positiva cap a les drogues → ↑ probabilitat de consum
- Actitud negativa cap a les drogues → ↓ probabilitat de consum
- Gestió i maneig familiar pobre o inconsistent → Hi ha pares que pensen que ells no s’han de fer càrrec de l’educació dels seus fills, que qui ho ha de fer és l’escola.
- Baix lligam afectiu amb la família.
- Fracàs escolar (rendiment escolar o baix compromís amb les activitats de l’escola)
- Associació amb companys consumidors de drogues = Aspecte utilitzat en els programes de prevenció.
- Actituds favorables a l’ús de drogues (fins i tot abans d’iniciar-se en el seu consum).
- Inici precoç de l’ús de drogues → Com més aviat s’iniciï, més probable serà que el seu consum evolucioni cap a un consum problemàtic.
Factors de protecció
- Capacitat individual del nen o adolescent per a la resolució de problemes.
- Percepció de l’auto-eficacia → Sobretot respecte a la capacitat d’afrontar sense ajuda determinades situacions.
- Capacitat d’interioritzar normes socials relatives al control de l’ús de drogues.
- (^) Model parental (models de comportament saludable).
- Existència de vincles positius amb els pares/tutors.
- Supervisió de pares/tutors → És necessari que els pares coneguin quin és el comportament que tenen els seus fills.
- Existència de normes familiars clares, consistents i estables en relació a les drogues → Els fills necessiten saber quina opinió tenen els seus pares respecte les drogues.
- Disponibilitat d’un entorn familiar de suport.
- Existència de vincles emocionals forts i positius amb agents socialitzadors (família, escola, església, esplai...).
Què és la prevenció? Definició de l’enciclopèdia catalana: Prevenció f1 → Acció de prevenir Prevenir v tr 2 → Preveure una cosa per imperdir-la, per evitar-ne els efectes Preveure v tr → Veure, concebre per endavant allò que pot ocórrer o que ha d’ocórrer. Prevenció → Intervenció orientada a incrementar els factors de protecció i reduir els factors de risc.
Tipus de programes de prevenció
- Universals F 0A E Destinats al conjunt de la població o a un grup ampli d’individus que no presenten característiques especials.
- Selectius F 0A E Destinats a un segment de la població que presenta factors de risc (grup amb unes
característiques concretes, un grup d’edat no serveix).
- Indicats F 0A E Destinats a persones que ja consumeixen drogues i presenten altres problemes associats
(ex. Intentar que els fumadors no augmentin el consum).
Àmbits d’intervenció preventiva
- (^) Basada en estratègies publicitàries (campanyes als mass media , materials impresos, etc):
- No es poden controlar els destinataris
- Un mateix missatge arriba a tots els receptors
- No sempre arriba a la població de risc
- Prevenció comunitària
- Prevenció en l’àmbit escolar = Intervenció important!!
- Prevenció en l’àmbit de la família = dotar als pares d’habilitats educatives com a factors de protecció
Les intervencions preventives haurien de complir els requisits:
- Partir d’un model explícit que expliqui la relació entre la intervenció dissenyada i els resultats esperats ( de quina manera es preveu modificar els factors de risc/protecció).
- Incloure un bon coneixement científic de la població, de les seves necessitats, característiques, etc.
- Avaluar acuradament el procés d’implantació (avaluació formativa o de procés) i els seus efectes (avaluació de l’eficàcia/efectivitat o sumativa) especialment en relació als possibles efectes adversos de la intervenció = Important!
TEMA 4
ALCOHOL Y ALCOHOLISME
Alcohol → Producte del consum el qual està relacionat amb esdeveniments socials, rituals religiosos/ cristians... La nostra cultura està molt familiaritzada amb l’alcohol. Al voltant d’aquest s’han construït mites que no són totalment certs (ex. beneficis sanitaris del seu consum). Al nostre entorn gairebé tots consumeixen alcohol, i la majoria ho fa d’una forma no problemàtica, però una minoria si que pateix problemes relacionats amb l’alcohol. Existeixen diferents tipus de begudes alcohòliques:
- Fermentades → Cervesa, vi... (són molt antigues)
- Destil·lades → Vodka, Whisky... (tenen una historia molt recent)
A part de la dosi que es prengui hi ha altres característiques que fan que l’alcohol produeixi diferents efectes segons el moment:
- (^) Pes
- Edat (nen - adult)
- Volum corporal
- Sexe (a les dones els afecta més per raons metabòliques i per la distribució dels líquids corporals)
- Haver menjat o no (en dejuni l’alcohol s’absorbeix molt més ràpid: els efecte apareixen i desapareixen abans. Després d’haver menjat s’absorbeix de forma més lenta)
- Nivell de tolerància (després d’una exposició repetida els efectes seran menys intensos a igual dosi)
Hi ha una quantitat molt mínima però constant que s’elimina per l’aire expulsat pels pulmons en la respiració, que és bastant paral·lela a la concentració d’alcohol en sang → Multa: concentració d’alcohol en sang de 0.5 gr./litre de sang (novells: 0.3 gr./litre)
Al nostre cos es produeix de forma natural una quantitat molt petita d’alcohol, per aquest motiu hi ha un mecanisme per metabolitzar i eliminar l’alcohol (enzims). Els efectes de l’alcohol poden ser perjudicials per la salut. Encara que molts metges diguin que pot ser beneficiós, no ho és. No hi ha cap raó per aconsellar a una persona que no beu alcohol que ho faci. Si la persona ja té aquest consum, tampoc hi ha cap motiu per desaconsellar-ho (si el que beu es un gotet de vi, i no tota una ampolla). Sempre es desaconsella prendre alcohol si: s’ha de conduir, exposar-se a patir algun accident (andamis), t’estàs medicant, ets un infant, estàs embarassada o tens algun problema de salut.
Alcohol: Aspectes històrics
- Paleolític superior: La Venus de Laussel (3.000 a. C.) → Subjecta un recipient que es pensa que contenia vi.
- La cervesa és coneguda a Mesopotàmia i, posteriorment a l’antic Egipte.
- Grecs i romans difonen l’ús del vi per la Mediterrània, culte a Dionisos i Bacus.
- Els alquimistes àrabs descobreixen la destil·lació (Väbir ibn Hayyän, 721-813). Ramón Llull (1233-1315) i Arnau de Vilanova (1238-1311) introdueixen l’ús de l’alambí (instrument que serveix per destil·lar) a l’Europa cristiana.
- (^) Pasteur (1882-1893) dóna pas a l’enologia moderna (vins).
H H
H C C OH ALCOHOL ETÍLIC
H H
Alcohol etílic
- Alcohol → Compost orgànic amb un grup funcional –OH (hidroxil) unit a un radical de carboni no aromàtic.
- Generalment és voluble i soluble en aigua.
- S’obté per fermentació anaròbica dels hidrats de carboni.
- La densitat de l’etanol és de 0.8 gr./ml. (menor que l’aigua, que és 1 gr./ml)
Farmacologia de l’alcohol etílic · Absorció:
- L’alcohol és soluble en aigua i en lípids
- S’absorbeix ràpidament a través de les mucoses de l’estómac i les porcions més primes de d’intestí prim. · Es distribueix de forma uniforme en l’aigua corporal. · Hi ha diferències entre si es beu quan s’ha menjat o si es fa en dejú. · Una petita quantitat (2-10%) s’elimina amb l’expiració i l’orina. · La major part de l’alcohol ingerit és metabolitzat al fetge. Dos vies:
- (^) Via alcohol deshidrogenasa (citoplasma de les cèl·lules hepàtiques) Alcohol → Acetaldehid
- Sistema microsomal oxidatiu de l’alcohol (MEOS) → L’acetaldehid es transforma en àcid acètic (semblant al vinagre) amb la intervenció de l’enzim aldehid deshidrogenasa Acetaldehid F 0B E aldehid deshidrogenasa → Àcid acètic → Substàncies que alteren l’acció de l’enzim = Disulfiram (Antibus ®) = Tractament alcohòlic
· Ritme metabòlic del fetge → 1 gr. pur d’alcohol/Kg./hora
- (^) Si s’ingereix més alcohol el ritme metabòlic no augmentarà
- Els efectes de l’alcohol no desapareixeran fins que no s’acabin de metabolitzar tots els grams d’alcohol pur que s’hagin ingerit (no serveix de res vomitar, dutxar-se...) · Si l’organisme es veu exposat repetidament a quantitats més altes que les que pot metabolitzar pot ser que s’activi una altre via. Com a conseqüència d’aquesta activació es generen unes transformacions patològiques a nivell cel·lular hepàtic = ↑ concentració de lípids al fetge (esteatosi hepàtica) = ↑ tamany del fetge · Si el consum desmesurat continua les alteracions estructurals al fetge es faran irreversibles = Cirrosis (el 50% de les cirrosis no són causades per l’abús de l’alcohol).
Alteracions metabòliques induïdes per l’etanol
- Augment dels nivells de lactat a la sang (acidosi alcohòlica, increment dels nivells d’àcid úric a la sang).
- Augment de la síntesi d’àcids grassos i triglicèrids.
- Augment de l’activitat d’enzims microsomals hepàtics → Conseqüència: Reducció de la vida mitjana d’alguns fàrmacs fins un 50% (els quals també es metabolitzen per via hepàtica).
- Alteracions dels lípids al fetge (fetge gras).
- Hipoglucèmia (inhibició de la gluconeogènesi hepàtica, deteriorament de l’homeòstasi de la glucosa induïda pels efectes de l’etanol sobre el sistema adrenèrgic, estimulació de les cèl·lules β).
0.15 ↓ reflexes 1. 0.20 Dificultat de conducció Falsa percepció de distàncies
0.30 Subestimació de la velocitat Pertorbació dels moviments
0.50 Eufòria. Disminució de la percepció de risc. ↑ temps de reacció
0.80 Pertorbació general del comportament 4.
Alcoholèmia
Consum de risc:
280 gr. d’alcohol pur per setmana en ♂ adults sans (40 gr./diaris)
180 gr. d’alcohol pur per setmana en ♀ adultes sanes no embarassades (24 gr./diaris) → Aquestes són les quantitats considerades sempre que no hi hagi contraindicacions degudes a malalties (diabetis, epilèpsia, trastorns psiquiàtrics) o tractaments en curs (psicofàrmacs...).
- Aquestes xifres indiquen a partir de quin moment el consum de begudes alcohòliques és un risc. És a partir d’aquest punt en que s’ha d’aconsellar que es moderi el consum o del contrari apareixeran problemes.
- En aquests moments potser no hi ha dependència i el subjecte està capacitat per deixar o reduir el consum sense dificultats. Si continua així el tractament que necessitarà serà més complicat i no tindrà l’èxit garantit.
- → No hi ha nivells aconsellables de begudes alcohòliques.
- No hi ha cap raó de pes per aconsellar a algú que no beu begudes alcohòliques a que ho faci.
- Si ho fa per sota dels nivells considerats consum de risc, tampoc s’ha d’aconsellar que es deixi de prendre. Si que es desaconsella als menors d’edat i a les dones embarassades.
Síndrome alcohòlica fetal (SAF)
- L’exposició del fetus a l’alcohol pot comportar dificultats greus en el desenvolupament del nen.
- Va ser descrit per primer cop per Jone i Smith (1973).
- La síndrome inclou:
- Retard de creixement pre-post natal (pes o estatura < PCT 10), disfunció de la conducta, baix nivell intel·lectual, malformacions del crani o del cervell.
- Fisonomia característica: Fissures palpebrals curtes, llavi superior prim, part mitja de la cara allargada i aplanada.
- S’estima una incidència de 1-3 casos per cada 1000 naixements.
- Les conseqüències negatives de l’exposició a l’alcohol en el fetus poden aparèixer en tots els nivells de consum, per aquest motiu es desaconsella el consum a qualsevol nivell.
Consum perjudicial/abús (són un freqüent motiu de consulta manifest)
- Trastorns digestius → Trastorns motors de l’esòfag, gastritis, hemorràgies digestives, càncer d’estómac, diarrea, mala absorció de nutrients (vit. B), pancreatitis aguda i crònica, esteatosi, hepatitis alcohòlica i cirrosi.
- Trastorns cardiovasculars → Arítmies, cardiopatia isquèmica, hipertensió arterial, accidents cardiovasculars...
- Trastorns hematològics
- Trastorns osteomusculars → Miopaties, osteoporosis
- Trastorns metabòlics
- Infeccions
- Càncer
- Trastorns neurològics i psiquiàtrics Adhesió al tractament
- Passar de l’avaluació al tractament requereix abordar els factors que en dificulten l’adhesió.
- Creences i percepcions del client en relació al problema:
- Percepcions sobre el tractament
- Ambivalència en relació al canvi
- Expectatives sobre els resultats del tractament
- En general, les persones amb problemes d’alcohol accepten molt malament els consells dels professionals. Posen dificultats en la intervenció degut a les creences sobre el que poden esperar dels professionals.
- Hi ha molts tipus d’intervenció. Les persones amb problemes amb la beguda és possible que acceptin que tenen un problema i la necessitat de canviar, però alhora volen i no volen deixar-ho. Moltes vegades també tenen expectatives poc fonamentades sobre el que pot esperar del tractament.
- Existeixen tractaments pels que:
- Depenen
- Abusen De l’alcohol
- Estan en nivells de risc però encara no tenen un problema
- (^) Els individus que no creuen tenir un problema que s’hagi de canviar, però tot i així són sotmesos a un tractament el qual no esperen que els ajudi segurament tindran problemes d’adhesió.
- Hem de fer veure al pacient que el patró de conducta no és adequat i que pot causar problemes per poder anar més enllà:
- Altres dificultats que influeixen en el nivell d’adhesió:
- Nivell d’autoeficacia
- Barreres
- Expectatives negatives cap els professionals de la salut
- Expectatives negatives sobre els resultats per part del professional
- Estigmatització
- (^) Els prejudicis sobre aquelles persones que consumeixen begudes alcohòliques.
- La culpabilitat i l’etiquetatge negatiu del pacient dificulten l’adhesió.
- Per vèncer les dificultats que fan que sigui un pacient resistent al canvi i poc motivat cal un canvi de perspectiva, adoptar-ne una de més interactiva (ajustada a la motivació del pacient).
- S’han de vincular els abordatges a la disposició del canvi.
Entrevista motivacional : Assegura la participació al tractament
- Modificant expectatives poc realistes sobre el tractament.
- Solucionant ambivalències del pacient.
- (^) Enfortint l’eficàcia del pacient.
- L’entrevista motivacional (MI):
- És un element decisiu per facilitar l’adhesió al tractament i els seus resultats positius
- És un estil, no una tècnica específica
- Pot ser un abordatge independent.
Elements de l’estil motivacional
- Fer preguntes amb respostes obertes
- Avaluar amb empatia
- (^) Descobrir les creences del pacient
- Escoltar reflexivament (escoltar, repetir el que s’ha dit...)
Estratègies motivadores
- Normalitzar els dubtes del pacient (els pacients creuen que són únics en el seu patiment...).
- Amplificar els dubtes del pacient (prestar atenció als dubtes que tingui).
- Desenvolupar la discrepància (parlar-ne per tal d’arribar a certes conclusions).
- Recolzar l’autoeficacia (alimentar la idea de la seva capacitat per canviar).
Si hi ha ≥ 2 respostes afirmatives es passa al següent graó. Aquest és un qüestionari senzill i força sensible, es cometen pocs falsos positius.
- Qüestionari AUDIT → És més ampli que l’anterior (es pot veure a la web del departament de salut)
Intervencions breus – avaluació
- S’ha de realitzar a totes aquelles persones que beuen per sobre els marges de risc.
- Avalua els possibles problemes relacionats amb l’alcohol.
- Avalua símptomes de dependència → Remetre a l’especialista si hi ha factors de dependència
Intervencions breus – consell
- Mostrar preocupació en relació al patró de l’ús de l’alcohol.
- Proporciona feedback personalitzar sobre com afecta l’alcohol a la persona.
- Aconsellar sobre la necessitat de canviar la conducta de consum d’alcohol.
Intervencions breus – avaluar la motivació pel canvi •..1 Precontemplació (no interessat en el canvi) •..2 Contemplació (pren el canvi en consideració) •..3 Preparació (està llest per actuar) •..4 Acció (ha iniciat l’acció) •..5 Manteniment (ja està actuant)
Intervencions breus – establiment d’objectius de consum
- Negociar unes quantitats d’alcohol concretes
- (^) Establir unes dates concretes
- Desenvolupar un contracte escrit
- Oferir recursos, materials, informació, registres...(s’aconsella el material imprès)
Intervencions breus – seguiment
- Precisar els objectius de consum
- Avaluar els problemes sorgits
- Donar suport als esforços que s’han fet per canviar
- Avaluar els problemes que podrien aparèixer
Teràpia cognitiva-conductual (CBT) (és una teràpia difícil, costosa i requereix experiència per part del psicòleg)
- Desenvolupament d’habilitats (no motivació)
- Inclou diversos objectius:
- Millorar les habilitats socials
- Reduir els símptomes psiquiàtrics
- Augmentar el suport social
- Facilitar la inserció social → No s’aconsegueixen sempre els resultats esperats
Intervencions farmacològiques
- disulfiram → Interdictor de l’alcohol, inhibeix l’activitat de l’aldehid deshidrogenasa = Aversió
- naltrexona → Antagonista dels opiacis
- agamprosat → Antagonista del glutamat
Consideracions de l’ús de fàrmacs:
- Reduir la dependència del consum d’alcohol → Demostrada l’efectivitat per reduir el risc de que la persona que ha iniciat un tractament recaigui.
Tractament farmacològic: Desintoxicació · L’alcohol és una de les drogues que genera més dependència. · Síndrome d’abstinència de l’alcohol → Apareix quan han passat algunes hores sense consumir alcohol (tremolor, nàusees...). Després de la primera dosi de fàrmac es recupera certa normalitat.
Dia Clorazepat Tiapride Tetrabamat Clometiazol
1 2 3 4 5 6 7
15 mg 1-1- 1-1- 1-1- 1-1- 1-0- 1-0- 0-0-
100 mg 2-2- 2-2- 2-1- 2-1- 1-1- 1-1- 1-0-
300 mg 2-2- 2-1- 1-1- 1-1- 1-0- 1-0- 0-0-
192 mg 3-3- 3-2- 2-2- 2-1- 1-1- 1-0- 0-0-
→ S’ha de fer una reducció gradual del consum, ja que el fàrmac és una substitutiu de l’alcohol. Si es deixa de prendre de cop pot aparèixer síndrome d’abstinència. → L’abstinència a l’alcohol por comprometre la supervivència.
