Filosofia medieval

Elements històrics i introductoris

S’inicia un nou període en la cultura occidental, després de l’Edat Antiga. Apareix el

CRISTIANISME i es comença a estendre. El CRISTIANISME afirma que Déu s’ha manifestat

directament als homes, a través de la paraula  religions revelades.

Llibre destacat: El nou testament

Ens referim a l’EDAT MITJANA (s.V – s.XV) com el període de pas entre el món antic i l’edat

moderna. S’estenen un nou conjunt de creences i una nova forma de pensar, amb alguns punts

de coincidència amb el judaisme, però diferent a la tradició greco-romana.

TEOCENTRISME: tot gira i s’interpreta al

voltant de la idea de Déu.  Visió

característica del període medieval.

CREATIO EX NIHILO: creació des del no res.

Alguns moviments filosòfics de l’antiguitat han de conviure amb l’aparició i

expansió del cristianisme, per tant, han de coexistir l’un amb l’altre, i

evidentment, s’influencien  neoplatonisme, Plotí (205-270). El

cristianisme s’acaba convertint en la religió oficial de l’Imperi romà. EDICTE

DE MILÀ(313): llibertat de culte per tothom de l’imperi, proclamat per

l’emperador Constantí. EDICTE DE TESSALÒNICA(380): Teodosi reconeix el

cristianisme com la religió oficial. L’any 529, l’emperador Justinià ordena

tancar a Atenes l’Acadèmia platònica, després de mil anys d’existència.

Principals diferències entre la tradició

judeocristiana i el món greco-roma.

Tradició grega Tradició judeocristiana

Politeisme Monoteisme

Món etern, déus ordenadors Món creat del no-res per Déu

Concepció cíclica del temps Concepció lineal del temps

Noves idees aportades per la tradició judeocristiana

Cosmologia: rebuig a la concepció cíclica del temps i la teoria parmenídea de què del

no-res no pot venir res. EL MÓN HA ESTAT CREAT EX NIHILO PER DÉU i tindrà un final

en el temps.

Teologia: afirmen l’existència d’un Déu únic. En el cristianisme, Déu és pare, fill i

esperit sant Monoteisme Trinitari  això s’allunya tant del politeisme grec com del

monoteisme jueu.

Antropologia: l’ésser humà és fill de Déu, creats a imatge i semblança d’ell i dotats

d’ànima immortal.

Ètica: el cristianisme afirma el deure d’estimar-se els uns als altre i de perdonar

tothom, fins i tot els enemics.

L’emperador Teodosi

divideix l’imperi en

dos parts entre els

seus fills.

Arcadi  Orient.

Honori Occident.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts de Filosofia Medieval y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

Filosofia medieval

Elements històrics i introductoris

S’inicia un nou període en la cultura occidental, després de l’Edat Antiga. Apareix el CRISTIANISME i es comença a estendre. El CRISTIANISME afirma que Déu s’ha manifestat directament als homes, a través de la paraula  religions revelades. Llibre destacat: El nou testament Ens referim a l’EDAT MITJANA (s.V – s.XV) com el període de pas entre el món antic i l’edat moderna. S’estenen un nou conjunt de creences i una nova forma de pensar, amb alguns punts de coincidència amb el judaisme, però diferent a la tradició greco-romana. TEOCENTRISME: tot gira i s’interpreta al voltant de la idea de Déu.  Visió característica del període medieval. CREATIO EX NIHILO: creació des del no res. Alguns moviments filosòfics de l’antiguitat han de conviure amb l’aparició i expansió del cristianisme, per tant, han de coexistir l’un amb l’altre, i evidentment, s’influencien  neoplatonisme, Plotí (205-270). El cristianisme s’acaba convertint en la religió oficial de l’Imperi romà. EDICTE DE MILÀ(313): llibertat de culte per tothom de l’imperi, proclamat per l’emperador Constantí. EDICTE DE TESSALÒNICA(380): Teodosi reconeix el cristianisme com la religió oficial. L’any 529, l’emperador Justinià ordena tancar a Atenes l’Acadèmia platònica, després de mil anys d’existència.

Principals diferències entre la tradició

judeocristiana i el món greco-roma.

Tradició grega Tradició judeocristiana Politeisme Monoteisme Món etern, déus ordenadors Món creat del no-res per Déu Concepció cíclica del temps Concepció lineal del temps

Noves idees aportades per la tradició judeocristiana

 Cosmologia: rebuig a la concepció cíclica del temps i la teoria parmenídea de què del no-res no pot venir res. EL MÓN HA ESTAT CREAT EX NIHILO PER DÉU i tindrà un final en el temps.  Teologia: afirmen l’existència d’un Déu únic. En el cristianisme, Déu és pare, fill i esperit sant Monoteisme Trinitari  això s’allunya tant del politeisme grec com del monoteisme jueu.  Antropologia: l’ésser humà és fill de Déu, creats a imatge i semblança d’ell i dotats d’ànima immortal.  Ètica: el cristianisme afirma el deure d’estimar-se els uns als altre i de perdonar tothom, fins i tot els enemics. L’emperador Teodosi divideix l’imperi en dos parts entre els seus fills. Arcadi  Orient. Honori Occident.

Etapes del pensament medieval

Patrística (s.II – VIII): Sant Agustí d’Hipona.  Escolàstica (s.IX – XIV): Sant Tomàs d’Aquino.

Patrística

És el període de la teologia i la filosofia cristiana que abarca els primers segles. Pretenen fer entendre el missatge cristià, partint dels evangelis. S’intenta distingir entre el que és propi de la RAÓ i el que és propi de la FE. Totes aquestes tasques les van dur a terme els PARES DE L’ESGLÉSIA  mestres o bisbes. Aquests primers pares, s’anomenaren APOLOGISTES, van combatre el gnosticisme (moviment filosòfico-religiós que afirmava que el coneixement és una condició indispensable per a la salvació). També van formular doctrinalment les creences cristianes, elaborant la teologia cristiana. A partir del s.V es comença a estendre la vida monacal, Sant Benet redacta unes regles de vida monacal que han de ser seguides pels monjos, es poden resumir amb l’expressió ora et labora. És llavors quan es multipliquen els monestirs per tota Europa, hi havien biblioteques, traductors, copistes, pensadors... Durant la Patrística s’intenta:  Unificar la doctrina cristiana, posant les bases al corpus doctrinal cristià  Cohesionar les diferents comunitats cristianes  Reafirmar la pròpia identitat, fins i tot davant les constants persecucions  Predicar el missatge de l’evangeli Hi ha dues vessants:  Patrística llatinooccidental: Tertul·lià (s.II-III) i Sant Agustí (s.IV-V).  Patrística grecooriental: Sant Justí (s.II) i Orígenes (s.II-III) El més important Pare de l’Església va ser Sant Agustí, i el filòsof que més va influir en ell va ser Plató, la seva filosofia s’etiqueta com PLATONISME CRISTIÀ. Va intentar conciliar la teoria fonamental de Plató, la de les idees, amb el cristianisme, en la seva teoria de l’EXEMPLARISME. Aquesta afirma que les essències de les coses (idees platòniques) es troben en la ment divina, les realitats exemplars o arquetípiques a partir de les quals Déu crearia el món.

L’escolàstica

És el període de pensament medieval que va créixer a partir de l’ensenyament que s’impartia a les escoles monàstiques. El RENAIXEMENT CAROLINGI va permetre la creació d’escoles (model d’Alcuí de York, organitza la iniciativa de Carlemany d’implantar-les). En aquestes escoles s’impartien els estudis d’ARTS LIBERALS, aquests es dividien en el trívium  gramàtica, retòrica i dialèctica; i en el quadrívium  aritmètica, geometria, astronomia i música. Aquestes escoles van estendre’s, igual que el seu mètode d’ensenyament, basat en la lliçó, les preguntes i la discussió. Les principals qüestions filosòfiques de l‘escolàstica van ser:  La relació entre la fe i la raó  La demostració racional de l’existència de Déu  La qüestió dels universals A partir del s.XII, sobretot al XIII, es van anar obrint nous centres culturals i d’ensenyament, les UNIVERSITATS. Destaquem les de París, molt bones en teologia i filosofia, i la de Bolonya, en dret.

ESTRUCTURA FORMAL DELS ARGUMENTS:

a) Es parteix d’una determinada constatació del món dels fenòmens b) S’aplica el principi de casualitat c) Es rebutja recórrer a un procés infinit d) Es conclou que Déu és la causa del fenomen empíric observat Primera via: del moviment Segona via: de la causa primera Tercera via: de la contingència dels éssers Quarta via: dels graus de perfecció dels éssers Cinquena via: de l’ordre còsmic Inspirat en l’argument aristotèlic del primer motor immòbil. Ens constata l’existència del moviment en el món. Tot el que es mou és mogut per una altra cosa. Per tant, hi ha d’haver un primer motor que tot ho mogui: Déu Tots els éssers del món són l’efecte produït per una causa. Com que no podem recórrer a un procés infinit de causes, cal concloure que hi ha una causa primera eficient, i aquesta és Déu. Tots els éssers del món són contingents (són, però podrien no ser). No s’han donat l’existència a si mateixos. La seva existència depèn d’un altre ésser. Hi ha d’haver un ésser que sigui la causa dels éssers contingents, l’ésser necessari, Déu. En el món s’observen éssers amb diferents graus de perfecció. L’existència de diferents nivells de perfecció exigeix l’existència d’un grau màxim de perfecció que permeti la comparació i en sigui la causa. Aquest grau màxim de perfecció és Déu. Constatem l’ordre de món, degut a què els éssers tendeixen cap una determinada finalitat. Existeix un ordre teleològic en la natura. Aquest ordre aquesta finalitat de le criatures requereixen l’existència d’una suprema intel·ligènci ordenadora: Déu.

Apunts de Filosofia Medieval, Apuntes de Historia de la Filosofía

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts de Filosofia Medieval y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

Filosofia medieval

Elements històrics i introductoris

Principals diferències entre la tradició

judeocristiana i el món greco-roma.

Noves idees aportades per la tradició judeocristiana

Etapes del pensament medieval

Patrística

L’escolàstica

ESTRUCTURA FORMAL DELS ARGUMENTS:

DÉU EXISTEIX