FILOSOFIA MEDIEVAL
L’època Medieval és una època teocentrista, és a dir que déu és el centre de toto el
món, per tant la filosofia Medieval majoritàriament tracta tots el temes relacionats a
déu.
Tots els autors són influenciats per Plató i Aristòtil. Cada autor està més influenciat
per un o l’altre i aquests reben els noms de Neoplatonisme i Neoaristotelisme.
Agustí d’Hipona
Déu, veritat i bondat = causa món → BÉ.
●Dualisme antropològic (cos i ànima)
●Reminiscència / revelació.
Tomàs d’Aquino
Idees aristotèliques. Metafísica, Hilemorfisme (...)
Problemes → immortalitat de l’ànima VS ética eudemonista VS ética del pecat.
5 vies de l’existència de Déu Φ al cervell religiós:
●Perfecció
●Bellesa
●Ordre
●Causa
●Finalitat
Anselm
Intenta mostrar que Déu existeix mitjançant un argument
❖Argument ontològic
❖Pastafarisme → Demostrar que l’argument ontològic és invàlid.
Guillem d’Ockham
Empirisme: només l'experiència ens dona coneixement els sentits ens mostren
realitats individuals.
Problemes Universals :
Realisme ingenu/exagerat → Plató →món de les idees
Realisme moderat → Aristòtil → essència
Nominalisme → G.Ockham →concepte mental d’organitzar tot el que ens envolta