Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts filosofia medieval, Apuntes de Historia de la Filosofía

Apunts del autors de filosofia medieval per la sele

Tipo: Apuntes

2022/2023

Subido el 25/12/2023

helena-subias-rubio
helena-subias-rubio 🇪🇸

4 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
FILOSOFIA MEDIEVAL
San Agustín
Església d’estil gòtic, els efectes de llum dels vitralls volen suggerir que no
estàs a la terra sinó a un altre món
L’edat mitjana es caracteritza principalment per la preocupació/ interès per un
altre món, el mon de Déu, el mon on han d’anar a parar els cristians.
S.V després de crist: Comença la desintegració de l’Imperi Roma i els bàrbars
ocupen part de l’Imperi,
Hipona: Ciutat romana del Nord d’Àfrica on San Agustín va morir.
Trinitat: EL que tenen el cap els cristians és que Déu és Déu pare, Jesús fill i
l’esperit. Agustí explica el sentit d’això i defensa la idea de la trinitat.
Agustí diu que les persones existim, sabem que existim i a més estem d’acord
en existir. Sembla que existir sigui una cosa però son tres coses, amb això
Agustí vol defensar la idea de la trinitat.
Quan parla de les coses sensibles i del pensament, parla com Plató i fa
referència al món dualista.
Lo justo y lo injusto: amb l’home interior podem captar les idees de les coses
injustes o justes. Coses que coneixem pel nostre enteniment i coses que
coneixem pels nostres sentits(segueix l’exemple de Plató).
Regne de Deu
Regne d’aquest món:
Agustí diu que el Regne de Deu és el mon intel·ligible i el Regne d’aquest món
és el món sensible.
El Regne de Deu a l’església es fa servir de dues maneres:
es com un projecte que està per construir de manera solidària o com el lloc on
els morts es troben amb Déu.
Per tant el regne de Déu també existeix en el mon sensible, no només en el
intel·ligible.
Plató defensa que el regne de deu és el intel·ligible i el regne d’aquest món el
sensible, tot i així, els cristians també contemplen que Deu no sigui només
després de la mort.
Jesús deia que en aquets món pots ajudar a defensar el món bo.. o el món
econòmic, material, de mentides....
Agustí interpreta el missatge de Deu a partir de l’anàlisi de Plató.
El món sensible està dominat pels objectes i per l’egoisme, i quan mors vas al
món intel·ligible, que és el bo, el regne de Deu.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts filosofia medieval y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

FILOSOFIA MEDIEVAL

San Agustín Església d’estil gòtic, els efectes de llum dels vitralls volen suggerir que no estàs a la terra sinó a un altre món L’edat mitjana es caracteritza principalment per la preocupació/ interès per un altre món , el mon de Déu, el mon on han d’anar a parar els cristians. S.V després de crist: Comença la desintegració de l’Imperi Roma i els bàrbars ocupen part de l’Imperi, Hipona: Ciutat romana del Nord d’Àfrica on San Agustín va morir. Trinitat: EL que tenen el cap els cristians és que Déu és Déu pare, Jesús fill i l’esperit. Agustí explica el sentit d’això i defensa la idea de la trinitat. Agustí diu que les persones existim, sabem que existim i a més estem d’acord en existir. Sembla que existir sigui una cosa però son tres coses, amb això Agustí vol defensar la idea de la trinitat. Quan parla de les coses sensibles i del pensament, parla com Plató i fa referència al món dualista. Lo justo y lo injusto: amb l’home interior podem captar les idees de les coses injustes o justes. Coses que coneixem pel nostre enteniment i coses que coneixem pels nostres sentits(segueix l’exemple de Plató). Regne de Deu Regne d’aquest món: Agustí diu que el Regne de Deu és el mon intel·ligible i el Regne d’aquest món és el món sensible. El Regne de Deu a l’església es fa servir de dues maneres: es com un projecte que està per construir de manera solidària o com el lloc on els morts es troben amb Déu. Per tant el regne de Déu també existeix en el mon sensible, no només en el intel·ligible. Plató defensa que el regne de deu és el intel·ligible i el regne d’aquest món el sensible, tot i així, els cristians també contemplen que Deu no sigui només després de la mort. Jesús deia que en aquets món pots ajudar a defensar el món bo.. o el món econòmic, material, de mentides.... Agustí interpreta el missatge de Deu a partir de l’anàlisi de Plató. El món sensible està dominat pels objectes i per l’egoisme, i quan mors vas al món intel·ligible, que és el bo, el regne de Deu.

No hi ha cap autor que s’inspiri en Aristòtil fins al S.XIII. El cristianisme fins al S.XIII serà bàsicament platònic. El cristianisme s’ha tornat molt platònic, a causa d’Agustí. Hi ha d’haver una persona que pensi les idees, i aquest és Déu (la superment que pensa les idees). El món intel·ligible és la ment de déu que manté les idees. Tomás de Aquino Cinc vies per donar arguments a favor de l’existència de Déu. Primera via: Es basa en el moviment, aquí el món sensible no es una cosa negativa, sinó que ens fiem dels sentits i aquests ens indiquen que les coses es mouen. Tot té una causa. Utilitza vocabulari típic d’Aristòtil, només allò que està en acte pot ser causa d’un canvi, del canvi de la potència en acte. Només allò que esta en moviment fa que altres coses es moguin. Les coses en potència no poden generar canvis. Ha d’existir un primer motor que ningú el mogui i es mogui per si sol, i aquest és el que tothom entén per Déu. Ningú mou a Déu i en canvi Déu mou a tothom. 1a via: MOTOR INMÒBIL= DÉU Segona via: Causalitat: Hi ha un motiu que ho ha provocat Es necessita una causa eficient primera, per tant parla del mateix que la primera. No és diferent el que diu a la primera que a la segona. 2a via: CAUSA EFICIENT Tercera via: La tercera via considera que hi ha éssers possibles i éssers necessaris. Si tot el que pot existir o no existir es troba en el no existir, no es podria recuperar l’existir. Si això no ha passat, es perquè hi ha una cosa que existeix eternament i es diu Déu. Idees de Parmènides, si les coses poden ser o no ser, en un moment l’ésser pot desaparèixer, si totes les coses que poden ser o no ser coincideixen en el no ser, el món desapareixeria, hi ha alguna cosa que s’assegura que existeix el món , que existeix eternament(Déu). 3a via= hi ha éssers possibles o necessaris. Déu és un ésser necessari Quarta via: Hi ha graus en la perfecció dels éssers. Perquè existeixin les coses Inter mitges ha d’existir també la cosa màxima, perquè n’és la causa de totes les altres. I això és Déu.

Diu que l’home esta situat al mig del món i ets escultor de tu mateix, per tant pots pensar el que vulguis. El centre, la mesura, el criteri de tot és l’ésser humà. Comença un enfocament totalment diferent basat en l’ésser humà. Gallileu Galilei El renaixement es produeix per una revolució científic. “ La filosofia està escrita en aquest llibre tan gran que tenim obert davant dels ulls”: al que és refereix amb filosofia és com a ciència, es feia servir la paraula de filosofia per parlar de saviesa. Qualsevol cosa s’ha de poder explicar matemàticament per poder-la entendre. Les matemàtiques permeten demostrar. Les matemàtiques et permeten fer prediccions exactes i calcular si es cert o es fals. La ciència com l’ús de les matemàtiques es la base de la ciència moderna. La ciència progressa i resol problemes, i la filosofia sembla que no, i per tant pot semblar inútil. Maquiavel Maquiavel diu com és la política real. Descriu quins mecanismes porten a fer que la política funcioni i quines situacions fan que la política no funciona. El príncep = el que mana. L’objectiu d’aquest és el poder i conservar-lo. El polític farà qualsevol cosa que li serveixi per arribar al poder i mantenir-lo. Ferran el Catòlic era admirat per Maquiavel. Marti Luter És un dels pares de la religió protestant. Segons Luter la persona no és lliure, si Déu t’escull tu et salves, vas al cel, si t’escull el diable, vas al infern. Abans de que tu neixis ja tens el destí fixat. Això és la doctrina de la predestinació i és principal en la filosofia de Martí Luter. Les persones no podem fer res per fracassar o tenir èxit. Es generen uns debats arrel de la religió:

  • Creure és obeir o tenir criteri propi?
  • Qui és l’ésser humà?
  • Com s’ha de comportar la persona en temes religiosos?
  • Quins projectes polítics valen la pena i quins no Això posa la creença personal per sobra de la institucional. Es centra en l’ésser humà.