¡Descarga El Constitutionalismo: Orígenes, Normas y Garantías y más Apuntes en PDF de Instituciones de Derecho Público solo en Docsity!
1. EL CONSTITUCIONALISME
Expressió que sintetitza corrents de pensament i moviments que buscaven submissió del poder polític al dret. El dret que regula (i limita) el poder polític és la Constitució. FInals s. XVII --> Poder vertical, monarquies. Súbdits excemptes de drets. A) Necessitat de regular el poder. B) Persones pel fet de ser-ho, tenen drets. Versió de l’Europa Occidental, que deriva de la Revolució francesa de 1789: Afirmació de la sobirania nacional Declaració de drets Divisió de poders (legislatiu, judicial i exectiu) --> Enginyeria de la llibertat. De súbdits a ciutadans. Els ciutadans són qui composen la nació. La nació serà sobirana, titular del poder polític suprem. “Les lleis fan que els més forts no puguin fer´ho tot”- Ovidi. El constitucionalisme dona un sentit particular a la forma de ser. No hi ha prou amb les regles, necessiten un principi de legitimitat. Hi ha d’haver una declaració de drets, i el poder ha d’estar organitzat perquè existeixi una diferència de poders.
2. CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ 2.1 LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA Com a norma jurídica: s’integra en la vida del dret El caràcter normatiu de la Constitució es manifesta en la possibilitat de ser aplicada. Tota pot ser aplicada per tribunals: algunes parts de manera directa, i al seu conjunt, tota pot ser aplicada pel Tribunal Constitucional per determinar quines altres normes són constitucionals o no. 2.2 LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA SUPREMA Jerarquia normativa (art.9.1CE): el dret es considera organitzat d’acord amb principis com la jerarquia. (1.Constitució, 2.Lleis, 3. Reglaments). Preval sobre les normes anteriors: disposicions derogatòries, la llei més actual preval. La llei posterior deroga l’anterior. Totes les normes han de ser compatibles amb la Constitució: ho determina el Tribunal Constitucional. Presumpció de la constitucionalitat, una norma no es inconstitucional fins que el TC ho sentencïa. Hi ha mecanismes jurisdiccionals per imposar la jerarquia normativa, i, en particular, la supremacia de la Constitució. 2.3. LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA SOBRE LA PRODUCCIÓ DE NORMES
TEMA 1: ORIGEN I EVOLUCIÓ DEL
CONSTITUCIONALISME
Qui pot dictar normes jurídiques? Resposta a la Constitució, ens diu qui pot fer QUÈ, i en alguns casos COM. o Normes en rang de llei: el poder legislatiu, legisladors (elegits eleccions) fan lleis que poden o no limitar drets i llibertats respectant la CE. o Principi de competència: QUI pot regular QUINA matèria determinada.
3. FUNCIONS DE LA CONSTITUCIÓ a) Jurídic - Política: el dret limita, organitza i serveix d’instrument al poder polític. b) Legitimadora: La Constitució atorga legitimitat inicial als governants. c) Transformadora: pels drets, i , en alguns casos, facultant la discriminació positiva* (art 9.2 CE) 1 *Discriminació positiva: Tractament diferenciat justificat 4. GARANTIES DE LA CONSTITUCIÓ a) Garanties jurídiques: reacció sancionadora a les vulneracions a la Constitució; control de la constitucionalitat. b) Garanties polítiques: acceptació social de la subordinació a la Constitució, el consens pot variar. 5. REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ TÍTOL X Artículo 166 La iniciativa de reforma constitucional se ejercerá en los términos previstos en los apartados 1 y 2 del artículo 87. (La iniciativa està reglada, no tothom ho pot fer exclou la iniciativa legislativa popular) Tramitació de la reforma : Art 167. 168 --> Artículo 167 1. Los proyectos de reforma constitucional deberán ser aprobados por una mayoría de tres quintos de cada una de las Cámaras. Si no hubiera acuerdo entre ambas, se intentará obtenerlo mediante la creación de una Comisión de composición paritaria de Diputados y Senadores, que presentará un texto que será votado por el Congreso y el Senado. 2. De no lograrse la aprobación mediante el procedimiento del apartado anterior, y siempre que el texto hubiere obtenido el voto favorable de la mayoría absoluta del Senado, el Congreso, por mayoría de dos tercios, podrá aprobar la reforma. 3. Aprobada la reforma por las Cortes Generales, será sometida a referéndum para su ratificación cuando así lo soliciten, dentro de los quince días siguientes a su aprobación, una décima parte de los miembros de cualquiera de las Cámaras. Artículo 168 1. Cuando se propusiere la revisión total de la Constitución o una parcial que afecte al Título preliminar, al Capítulo segundo, Sección primera del Título I, o al Título II, se procederá a la aprobación del principio por mayoría de dos tercios de cada Cámara, y a la disolución inmediata de las Cortes. 2. Las Cámaras elegidas deberán ratificar la decisión y proceder al estudio del nuevo texto constitucional, que deberá ser aprobado por mayoría de dos tercios de ambas Cámaras. 3. Aprobada la reforma por las Cortes Generales, será sometida a referéndum para su ratificación. (S’HA DE SABER L’ESTRUCTURA INTERNA DE LA CONSTI)
Desenvolupament: el Rei canvia el govern destitueix Arias Navarro, nomena a Suàrez i desactiva el possible bloqueig institucional. Llei per la Reforma Política 1977 Eleccions 15/06/ Influencies de les constis de la RFA i la Italiana. Semblances en la situació política anterior. Constitucionalisme de postguerra.
3. ESTRUCTURA I CONTINGUT DE LA CONSTITUCIÓ PREÀMBUL Títol Preliminar (articles 1 al 9) Títol 1: Dels drets i deures fonamentals (10 al 55) Capítol 1: Dels espanyols i estrangers (11 al 13) Capítol 2: Drets i llibertats (14 al 38) o Secció 1: Dels drets fonamentals i les llibertats públiques (15 al 29) o Secció 2: Dels drets i deures dels ciutadans (30 al 38) Capítol 3: Dels principis rectors de la política social i econòmica (39 al 52) Capítol 4: De les garanties de les llibertats i drets fonamentals (53 al 54) Capítol 5: De la suspensió dels drets i llibertats (55) Títol 2: De la Corona (56 al 65) Títol 3: De les Corts generals (66 al 96) Capítol 1: De les Cambres (66 al 80) Capítol 2: De l'elaboració de lleis (81 al 92) Capítol 3: Dels tractats internacionals (93 al 96) Títol 4: Del Govern i l'administració (97 al 107) Títol 5: De les relacions entre el Govern i les Corts generals (108 al 116) Títol 6: Del Poder judicial (117 al 127) Títol 7: Economia i Hisenda (128 al 136) Títol 8: De l'organització territorial de l'Estat (137 al 158) Capítol 1: Principis generals (137 al 139) Capítol 2: De l'Administració local (140 al 142) Capítol 3: De les Comunitats Autònomes (143 al 158) Títol 9: Del Tribunal Constitucional (159 al 165) Títol 10: De la Reforma Constitucional (166 al 169) 4 disposicions addicionals 9 disposicions transitòries 1 disposició derogatòria 1 disposició final 3.1 L’ESTRUCTURA ÉS IMPORTANT PER: Per a determinar els drets que són fonamentals Per a establir els procediments de reforma de la Constitució (arts. 167, 168 CE) 4. REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ Art.168 CE Si afecta el Títol preliminar, el capítol 2on secció 1ra del Títol I o II. 2/3 del Congrés, 2/3 del senat
Dissolució de les cambres Noves cambres retifiquen per 2/3 cadascuna el mateix text aprovat abans de les eleccions Referèndum Art.167 CE 3/5 a cada cambra. Si no es posen d’acord, es forma una comissió paritària, que proposa un nou text Si el nou text no obté 3/5 a cada cambra, però almenys la majoria absoluta al Senat i 2/3 al Congrés, la reforma s’aprova Ara bé, un cop aprovada la reforma per les dues cambres, una desena part dels diputats o una desena part dels senadors poden imposar un referèndum sobre la reforma decidida per les cambres
5. JUSTÍCIA CONSTITUCIONAL Garantia de la supremacia de la Constitució A càrrec del TC
2. SOBIRANIA POPULAR
La sobirania nacional té un titular que és ell poble espanyol. Aquest és el “demos” de l’Estat democràtic configurat per la Constitució. És l’element legitimador del sistema, en la mesura que d’ell “emanen” tot els poders de l’Estat. En aquesta mesura, al poble espanyol li correspon el poder constituent i, consegüentment la intervenció decisòria en els referèndums de forma de Constitució
3. MONARQUIA PARLAMENTÀRIA I DIVISÓ DE PODERS Divisió de poders: previsió del liberalisme per impedir la concentració de les funcions principals de l’Estat en unes úniques mans. Legislatiu, executiu i judicial. Divisió de poders a la Constitució: els organismes en que se situen els principals funcions de l’Estat es consideren “òrgans constitucionals de l’estat”; cadascun d’ells té atribucions de les que cap altre òrgan per privar-lo. Monarquia : determinació de la persona ocupa la més alta magistratura de l’Estat (la jefatura de l’Estat) d’acord amb regles successòries en el si d’una família. L’adjectiu “parlamentari” significa que el poder executiu (el govern) depèn de la confiança del legislatiu (parlament). Per entrar a exercir les seves atribucions, el parlament decideix qui ocupa el govern. 4. DEMOCRÀCIA DIRECTA I DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA DIRECTA: L’acció política deriva de l’expressió de la voluntat dels votants 4.1. ELS PARTITS POLÍTICS ART6CE Los partidos políticos expresan el pluralismo político, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular y son instrumento fundamental para la participación política. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos. Els partits polítics són associacions (un tipus d’associació), i el dret d’associació art.22 és un dret fonamental. 4.2. INSTITUCIONS DE DEMOCRÀCIA DIRECTA Referèndum consultiu art Referèndum obligatori i vinculant 168. Referèndum potestatiu i vinculant art167. Referèndum obligatori i vinculant de reforma d’Estatuts d’autonomia de l’art 152. 5. PRINCIPI D’AUTONOMIA Article 2: La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas. El principi es desplega en l’existència de diverses vies d’accés a l’autonomia.
Límit: l’autonomia no és la sobirania
6. PRINCIPI D’INTEGRACIÓ EUROPEA Durant el franquisme va haver-hi una tensió política i econòmica, per una banda l’endarreriment econòmic i la crisi del moment, i per l’altra, la reticència de les institucions europees davant la integració d’Espanya a la Comunitat Europea (per motius econòmics i polítics), malgrat que aquesta operés amb acords internacionals. Una vegada mort el dictador, s’emprenen negociacions per integrar-se a les Comunitats Europees. Aquest ingrés es produeix finalment l’any 1986. La Constitució (1978) ja disposava una previsió respecte aquesta integració (Art. 93), una via que a partir dels tractats internacionals, es pogués integrar en la Comunitat Europea (1986, vuit anys després). La integració es va fer a partir d’aquests tractats (que sempre es poden revertir, per exemple el cas de Gran Bretanya amb el BREXIT). Aquesta integració va comportar una variació transcendent de l’ordenament jurídic, ja que va suposar l’adhesió a un organisme supranacional amb institucions que generen normes jurídiques (i la política monetària), i a qui l’Estat va cedir competències; va comportar la possibilitat que s’integrin, avui encara, en l’ordenament espanyol, normes provinents d’institucions situades fora d’Espanya.
