¡Descarga Apunts de Roma y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
ROMA MONÀRQUICA I ARCAICA:
Fonts: ■ 1eres fonts datades del s.III aC (1er autor a escriure historia romana: Quinto Fabio Pietor.
■ Titus Livi: ens dóna molta informació sobre “la primera Roma”.
■ Mitologia: trobem diferents mites com Ròmul i Rem, Eneas... que s’escriuen temps després d’inventar-se amb un condicionament polític.
Origen de la ciutat de Roma: La fundació de Roma està vinculada amb la dominació Etrusca. Les ciutats etrusques apareixen amb un Rei i una població aristocràtica (forma de govern on el poder era ostentat pels més notables d’una comunitat). Els etruscos no són els únics en influir a Roma, sinó què també ho faran les polis gregues a la Magna Grècia i a Sicília.
En aquesta Roma primitiva trobem, des del punt de vista social, dos grups diferents: ■ La aristocràcia o noblesa (propietaris de terres, de on sorgeix el Rei, amb un fort valor militar, defensors de la propietat) ■ Població (no eren esclaus però eren els encarregats del treball agrícola, amb una dependència dels altres amb unes condicions de vida dolentes)
Forma d’organització: ■ Monarquia: (el governador és anomenat Rex i es basa en el regnum , poder unipersonal dividit en 2 aspectes)
- Auspicium (capacitat per interpretar la voluntat dels déus)
- Imperium (capacitat de comandar un exèrcit) · Imperium Domi (prepara la guerra al seu territori, interior) · Imperium Militae (prepara la guerra fora del seu territori, exterior)
■ Senat:
- Era un consell d’ancians que no tenia cap mena de poder però, els seus consells influenciaven molt.
- Els primers membres del senat sortiran de les famílies patrícies ( Paters : membres seleccionats de les famílies més importants de Roma). La seva influència era com la de un pare a un fill ( Auctoritas ). ■ Assemblea:
- Composta per una Comitia.
- Té la qualitat de ratificar les decisions que pren el Rei o els consells del Senat.
Reis: NUMA: primer successor de Ròmul, encarregat de la construcció religiosa de Roma. Va fixar calendaris (control cultural, econòmic...), sacerdocis, celebracions...
TULIO HOSTILIO: encarregat de la remodelació de l’exèrcit, dirigeix gran part de l’expansió i creador de la Cúria senatorial.
SERVIO TULIO (578-535 aC): considerat el millor rei de Roma, realitza una reforma profunda de totes les institucions romanes. ■ Crea el Cens , que permet distingir la ciutadania, tenint un rol fiscal, militar i de drets. ■ Reorganitza les assemblees i les tribus (de les 3 tribus que hi havia a Roma es passa a 4 urbanes i diverses rurals. ■ Crea la 1a muralla i defineix l’extensió rural. Defineix el Pomerio , allò que està fora de la ciutat. ■ Crea la divisió militar:
- Classis (poden participar a la guerra i treuen benefici)
- Infraclassis (no poden ja que no es poden pagar l’armament)
- Proletari (no participen)
FORMACIÓ DE LA REPÚBLICA:
DECIMO JUNO BRUTO (509): decideix expulsar al fill de Servio Tulio, Tarquinio el Soberbio, instaurant la República amb elements propis de la Monarquia però modificant altres aspectes com: ■ Supressió del regnum (poder unipersonal). Es reparteix el poder entre els magistrats (funcionaris públics). ■ Proclamació de la llibertat aristocràtica. ■ Sorgiment de 2 grans blocs:
- Patricis (gran èl·lit)
- Plebeus (classe social baixa)
Roma = SPQR (Senatus + populus Romanum)
La República consta de poders temporals: ■ Magistratures: duraven 1 any, eren 1 cop a la vida, eren electives i col·legiades (2 o més persones a la vegada). ■ Consolat (és el càrrec més alt): compost per 2 cònsols que tenien el poder d’organitzar l’exèrcit ( Imperium ). Només un dels cònsols podia marxar a les batalles ja que l’altre sabia de quedar a la ciutat. Aquest càrrec durava un any i es podia repetir però no seguidament. Gestionaven i promovien les lleis ( llex ), mantenien l’ordre públic i donaven nom a l’any.
Dictadura: ■ Era un càrrec públic legal, però no necessari. Sorgia en casos d’urgència (Magistratura d’urgència). ■ Era la última mesura per a la supervivència de la comunitat. ■ És la meitat d’un consolat, és a dir, 1 persona amb una durada de 6 mesos. ■ No hi havia gairebé límits legals, però quan acabava el seu càrrec havia de justificar els seus actes. ■ El Senat proposava al dictador. Assemblees:
Legio unitat militar de Roma, la qual en principi no tindrà cavalleria però serà incorporada més tard per part dels itàlics i diferents aliats. Tindrà 60 centúries( homes). També sorgirà el Manípul, amb 30 centúries (1500 homes).
Pro-vincere (províncies) poblacions sotmeses amb el seu propi governador sense Imperium. Els governadors duien a terme justícia, la recaptació d’impostos (fiscal) i el manteniment de l’ordre. El govern de les províncies es distribuïa entre ex-cònsols.
Negotiatores comerciants itàlics a les províncies.
Publicaris negociadors dels béns de l’estat en l’àmbit públic.
CRISI DE LA REPÚBLICA:
Conseqüències: (comença a mitjans del s.II aC) ■ Expansió Romana ■ Manca de distribució del benefici (va ser problemàtic ja que tot ciutadà va patir la guerra) ■ Empobriment de la classe mitjana ( Villa Rústica ), ja que la conquesta va crear una situació de desigualtat greu ■ Quantitat massiva d’esclaus (per a fer-los servir com a jornalers, traient-li el treball a la classe mitjana)
Resposta política: ■ Optimates : volen mantenir la situació. ■ Populares : volen el repartiment dels beneficis de les conquestes per a tota la població per tal d’evitar les desigualtats.
131 aC – TIBERIO GRACO : arriba al Tribuno de la Plebs i realitza una sèrie de reformes: ■ Crea una llei agrària que limita a 250 hectàrees a cada propietari ( Ager Publicus ). Per tant, reparteix la terra a tothom, també a la població empobrida. ■ Altres mesures:
- Repartiment d’aliments
- Grans obres públiques
- Prohibició de la condemna de mort per part dels magistrats
- Expulsió del Senat de magistrats deposats per poble
CAIO MARIO: ■ Va destacar per les seves activitats a l’exèrcit.
■ 107 aC – és cònsol fins l’any 100 (se’l considera “ nou Ròmul ”)
■ Realitza reformes militars:
- Pagament estatal de l’equip de soldat
- Accés a tota la ciutadania a l’exèrcit
- Pagaments dels sous dels soldats i reclutament
GUERRA SOCIAL: (91-88 aC) Socii-Aliats
MARCO LIVIO DRUSO: ■ És tribú de la plebs i reprèn la polític Gracana. ■ Decideix promulgar una llei agrària (és anulada) ■ Promou el repartiment de la ciutadania entre els aliats itàlics. ■ El Senat li prohibeix el poder a Druso:
- Druso declara il·legals les accions del Senat
- Declara ilegals l’elecció del cònsol Sila.
- Declara a Mario contra Mitrídates.
SILA (optimates) vs. MARIO (populars) 82 aC – Sila torna d’orient amb soldats i diners. Setge a Roma i aconsegueix fer-se amb el poder. Sila es declara dictador vitalici. Mesures: ■ Reducció de poders als Tribuns de la Plebs. ■ Anul·lació de lleis i plebiscits dels governs populars anteriors (Rufo i Mario) ■ Augmenta poders a l’Assemblea Centuriada (exèrcit) ■ Aprovació necessària del Senat per a qualsevol projecte de llei Mesures repressives: ■ L’assemblea dels Plebs perd el poder ■ Sense límits d’espai (tropes dins de Roma) ■ Dret de vida i mort per a qualsevol persona (PROSCRIPCIONS: llistes de persones executables sense dret a cap judici) 79 aC – Fi de la dictadura de Sila.
