¡Descarga apuntes borja antela y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
Historia antiga 22/9/ Proxim orient: La documentacio del Proxim orient es molt mes complicada que per exemple la romana, la documentacio ens es mes llunyana. Per aixo fa que el proxim orient sigui mes complicat i llunya. El primer punt que em de tenir a la ment es el creixent fertil. que es aquesta semi-circumferencia que inclou l'espai de la boca del golf persic, la conca del riu eufrates i obrint-se al mar del llevat fins a terres egipcies. Hi ha diferents fronteres geografiques que les destaquen com a regio, el Zagros es una frontera natural que separa el mon d'Asia oriental amb el que anomenem proxim orient. Llavors tenim aquesta serralada del Zagros que apenes te cap entrada. Despres la seguent frontera el Kurdistan amb fronteres naturals de dificil pas i una altre frontera natural sense muntanyes que es el desert. En el mon antic el golf persic no comensava tan al sur, sino a 150 km del que esta ara, avui en dia aquest territori de la costa es habitable, no hi ha cap indici arqueologic a partir dels 150 km que estaven marcats com a golf persic. Des del punt de vista geografic les diferencies son molt clares, la Baixa mesopotamia es la diviso entre les dos conques i es un espai molt pla sense cap mena de elevacio o accident geografic, te una climatologia molt especifica d'un clima estiuenc amb molts altes temperatures, molt poques precipitacions, les terres estan fertilitzades gracies als components que arroseguen els rius, les terres que es poden cultivar son les que estan al costat del riu. Al ser tan pla el baix mesopotami es podien modificar el cami dels rius. El poblament d'aquestes terres esta condicionat a aquest ultim fet. Les ciutats havien d'ambientar els rius a les seves necessitats. Son societats hidrauliques, que controlen l'aigua, hi ha una gran diferencia entre el riu Nil que esta en un espai geografic molt poc acccesible entre un costat Gaza i l'altre el desert, pero mesopotamia no pot perque han de fer variacions i aixo provocava gran fertilitat i produccions de 1 x 30. La capacitat productiva es molt intensa pero no tenen recursos com la pedra. No hi ha metalls preciosos en l'espai, no hi ha cavalls i llavors hi ha complicacions perque s'ha de fer amb bous, les distancies son complicades. La baixa mesopotamia te una densitat de poblacio molt elevada ja que es garanteix un gran nombre de ciutats ( com UR, URUK, Lagash, Babilonia, Assur, etc). Aquest territori pot produir tantissims aliments que pot abastir a altres regions mes grans com l'Alta mesopotamia, que esta accidentat geograficament amb muntanyes. Si a la baixa mesopotamia tenim una economia agricola amb la cibada, cereals, sesam, productes horticules i
fruites, pero al territori muntanyer de l'alta mesopotamia la ramaderia, es un espai de pasturatge molt mes ample que l'agricultura. Degut a les altes temperatures tenim una gran salinitzacio de la terra, l'elaboracio es produeix molt rapida i deixa moltes sals a les terres i aixo comporta un problema per l'agricultura les terres, per aixo cada un cert temps s'han de canviar les terres. Sumeris: el primer que coneixem de la BM (i segurament el primer poble que genera una civilitzacio). Son els responsables dels moviments fonamentals entre la prehistoria i l'epoca antiga, van ser els primers en crear l'escriptura i sabem poca informacio sobre ells. No sabem si son invasors o poblacio local, es pensa que potser era una poblacio i van fer avensos i van fer aquestes ciutats, no trobem llibres d'instruccio i si va fer-s'hi una invasio va haver de ser molt pasiva. Els sumeris s'anomenen a ells mateixos cabezas negras, podriem delimitar la regio en la qual habita els sumeris en la baixa mesopotamia, en canvi l'altra mesopotamia comensa a ser durant el mateix periodo invaida per poblacions semitiques, son tots aquells pobles que parlen semitica. Uns pobles semitiques arriben a l'alt mesopotamia i conquereixen. El terme de rei de Kish servira en el futur per parlar de rei de la baixa mesopotamia. en el futur quan ja no existia KISH el que dominava les ciutats de la baixa mesopotamia s'autogoverna com a rei de Kish. Sargon es el primer rei conegut o creador del primer imperi, Sargon es un semita i com a semita habita la regio de l'alta mesopotamia i buscant recursos baixa a la baixa mesopotamia, es posible que un dels oficis sigui de soldat o mercenari, fins al punt que el trobem vinculat al rei de KIsh, en la seva cort, Lugartensis ataca Kish i surten fugint Sargon i funda la ciutat de Akkad amb una gran prosperitat que acaba amb conflicte amb Lugartensis i sobmet sargon a lugartensis i conquereix Lagash i llavors es proclama rei de Kish. Un cop conquerida l'alta mesopotamia funda la primera colonia de mesopotamia fora d'ella que s'aproxima al mar sobretot pels recursos. Sargon funda l'imperi accadi, rei de la mesopotamia i rei de kish. Guti, guteos. gutu (qutu) molt poca informacio. Sabem que els sumeris i acadis els anomenen enemics dels deus, monstres.. per tant deurien ser hostils. No provenen de la via fertil ( nord o llevant) sino de l'est, pels passos dificils, del Zagros. Son invasors que si que destrueixen els territoris envaits. Deurien portar uns deus, uns rites propis que posen en conflicte amb els acadis i sumeris. Son invasions que no suposen un domini posterior sino que simplement arrasen. No suposen un nou poder ni una nova hegemonia en el territori. Arran d'aquesta situacio de conflicte i el buit de poder ( sense rei de kish, autoritat de tota la mesopotamia) sorgeix un nou poder. La tercera dinastia de UR. La
ha un atac a una aldea es fa una assamblea i es donen uns stocks a les victimes, pot ser de cereals, ja que aguanta molt temps. El temple es el espai del centre de la ciutat, la muralla envolta la ciutat, pero en el centre de la ciutat hi ha el temple, gairebe fins al punt que l'origen de la ciutat potser per elements religiosos, al voltant del temple hi ha el barri del temple que son funcionaris que treballen pel temple. Comers: Segons Polangi diu que no hi ha mercats perque l'arqueologia no ha demostrat cap mercat on hi hagi un intercanvi economic. Una de les paraules relaciones amb comers es carrer ample (podria ser un lloc que a diferencia de la resta es fa l'activitat economica), plasa (es un lloc on potser hi ha un mercat), porta (espai polivelent, espai de pas i es capitalitza molta gent del mercat), port (espai fonamental, rebuda de productes i l'intercanvi potser mes facil i es on s'envien materials i on hi ha molta gent). El palau es una entitat posterior que el temple i podem dir que el palau es molt institucionalitzat al temple i es complexa la seva distribucio, el palau respon segurament alguna comunitat de fora, el palau es fortificat i com objectiu que la gent no pugui entrar ni sortir, no es nomes el mecanisme de relacio amb l'exterior (altres poblacions) no es el lloc on es refugia la gent. Per la forma del espai en el que habita esta vinculada en l'espai militar. Hi ha una elit al palau defensant-lo i hi ha els margens. Al palau hi ha un lloc d'emmagatzament on despres es restribueix entre el temple i els membres del palau. Dintre del palau es fa artesania amb materials de dificil obtencio i llavors fan objectes luxosos. Historia antiga: Cada abreviatura te 3 parts: El HDT 9,32 , THUC 1,1,1 , PLB 10,1,2 , PLU 1,12. Minim ha d'haverhi dos parts, una es el nom, l'altre el titol, l'altre els numeros com a mecanisme de localitzacio de textos, Molts autors han fet nomes una obra, pero si han fet varies s'ha de fer abreviatures en cadascuna. En cursiva els titols de l'obra. Exemple: Xen (xenofont) Kyr (kyropedia) 7.5. Liddle-Scoot Perseus project Proxim orient:
- Ur III Al final del tercer mileni documentem una crisis molt greu, CRISIS en majuscules, hi han tres grans crisis la del tercer milenni, la del 1200 i la del III segle d.C.
Crisis del tercer mileni fi del UR III, a final d'aquest tercer mileni apareix un nou poble anomenat amorreos, son unes poblacions que arriben al voltant d'aquesta crisi per moviments economics o d'altres poblacions, aquests amorreos venen de l'oest, de la zona de Siria o fins i tot de la zona de Libia i arriben a la mesopotamia i es van filtrant poc a poc en petits grups que es van fusionant amb la poblacio donant lloc a una ocupacio del poble i ocupan l'Eufrates la zona mitjana. El seu sistema economic inicial podem dir que es mixte, es a dir que hi ha una convivencia entre la explotacio agricola i ramadera. Aquests amorreos seran els dominadors de la mesopotamia seran els liders de mitjans del segon mileni, seran coneguts per ser la societat de babilonia, sera la babilonia amorrea i arribara al seu final al 1595 amb l'invasio hitita de la ciutat de babilonia, destrueixen babilonia per aconseguir diners, dones, bestiar, no era una conquesta sino un saqueig. De manera paralela apareix un altre poble que no interve en aquest segon mileni pero si en fets posteriors, que son els asiris, com sels diu el triangle asiri, marcat pel rio Zab, Zagros i Eufrates, es un territori de muntanya, aquestes terres per les condicions geografiques siguin ramaders en canvi de produccio agricola sino ramadera. Aquesta gent ocupara la franja nord del territori nord que diem creixent fertil, nomes controlaran les vies de comunicacio del nord ( per on va anar Sargon), la Mesopotamia no es rica, si que ho es en sentit agricola, pero no en recursos i llavors necessita comprar i venda, qui controli les vies de comunicacio es portaran una gran riquesa i aquests eran els asiris, tenien el control del pas del nord i aquest domini territorial de les caravanes, pero no es un imperialisme mesopotamic. Aquesta gent en les llistes reials coincideixen amb els amorreos, ho sigui que hi havia una unio reial entre els asiris i els amoreos. Els primers asiris sels veia en tendes i amb la posteritat que despres es sedentessin a ciutats. Tot aixo primera meitat del segon mileni. Els cassites seran els succesors dels amoreos en el domini de la mesopotamia, quan els hititas destrueixin babilonia, ens trobarem amb aquest buit de poder i apareixera el nou domini dels cassites, el seu origen es fosc, sorgeixen del mateix lloc els gutis (sud-est, Iran), i els cassites tambe venen d'aquell lloc. Es va unint amb la poblacio babilonica i aquesta unio ve a partir que els cassites eren mercenaris que els reis babilonics els portaven per defensar el territori. Els cassites ttampoc fan una dominacio del territori per la forsa, sino que el seu mandat es curt, es pot dir que el fi de babilonia es al 1595 i la data final 1535 amb Tokulti- Ninurtai envaeix la mesopotamia i aixi aconseguir el domini dels asiris a la mesopotamia. Llavors els casites nomes van estar 60 anys al poder.
els diners. El comers ha d'estar establit per una llei, la primera que el producte no es pot alterar el preu. Cefalo de Siracusa- Lisias Quan parlem de colonia, el nostre cap forma una resposta especifica, per tan podriem definir com a colonia de la historia moderna es com si fa referencia a un territori conquerit i explotat, a l'antiguetat es pot dir que nomes te un referent amb unes distancies molt grans com l'imperi roma que fa unes colonies a partir d'una conquesta, pero hi ha diferencies molt grans, en l'imperi roma coneixem personatges com dioclesia que nascuts a colonia han arribat a ser liders d'aquell imperi, en canvi no coneixem cap cuba o de paraguay que hagi sigut rei d'espanya, per aixo la diferencia es abismal. Les colonies gregues i fenecies tenen molt poc a veure amb una una colonia militar, les colonies gregues corresponen a un problema demografic i les fenecies responen a un interes comercial. Quan pensem en explotacio de colonia pensem en extreure recursos, pero pot haver-hi una colonia que controli un territori i sigui estrategica. Una colonia pot estar en un lloc on no hi ha res, pero potser es un pas de control del territori i ni hi han dos parametres mes de gran benefici per la gestio o obtencio d'una colonia, el primer son els impostos i amb els impostos podriem parlar que no son lloc d'extraccio de recursos sino tambe de venda en el mercat. Es important en una colonia el recurs huma que es pot extreure. Colonilitzacio fenicia: Els fenicis estaven habituats al comers. Els fenicis en l'antiguitat tenien molta mala fama, perque creuen que estan vinculats a l'engany i el DEU del comers es el mateix que els dels lladres. Primera manifestacio dels fenicis, la Odissea cant 4. Es fa una historia inventada, quan parla dels fenicis es mostra a aquests com persones dolentes i enganyoses. Persona que cobreix una ruta, en aquest cas Egipte a Fenicia i porta diverses coses, entre aquestes tambe persones. No totes les imatges de l'antiguitat sobre els fenicis son dolentes. Fenicia/es:
El sorgiment de les identitats dels fenicis te a veure amb les migracions de poblacio, els grups de poblament nomades i arriben a un indret com la costa baixa del llevant i alla ocupen uns certs espais. Els dos unics poders son els asiris i l'egipte ( del medi- nou), son els espais on hi ha assencia de poder on surt una nova identitat i es aquesta on surten dos grans centres com Tiro i Sidon. El primer espai a Tiro va ser una petita ciutat que es deia paleo-tir, el primer lloc urbanitzat gracies al creixement demografic i comercial i necessitara una expansio que es transformara en la ciutat de Tiro. Una ciutat en la qual es fa una fortificacio gairebe inexpucnable amb dos ports fortificats de molt dificil acces, el primer port es diu Tiro i el segon Sidon. Paleopolis: Comensen a comerciar i quan veuen que la cosa va millorant fan facilitats urbanes i quan els espais i relacions diplomatiques millorin els grecs crearan la ciutat. Jaciment Mas castellar: Es va trobar marbre de petell ( marbre d'origen d'atenas). Cronologicament situem als fenicis al segle X, la figura del rei Hirami I, rei de tir, que sera el primer en fer una politica enfocada cap al comers i amb una bona relacio diplomatica de gran estabilitat amb Israel. Cal destacar els tractats amb el rei Salomo. Un primer moment seria el tractat comercial entre Tir i Israel. Es un tractat a llarg termini, fa que Tir tingui tecnologia avansada, materials de construccio, assistencia tecnica de tipus especialitzat i tambe bens de luxe, en resum productes manufacturats. En canvi Israel proporciona plata, produccio agricola i el mes important mercats per a la venda d'aquests productes de luxes i els productes manufacturats. Amb aquesta aliansa Tir guanya un aliat que li dona suport, i que te gran potencia davant de la resta. Guanya aixi l'entrada a l'interior del territori, Israel permet acces a les rutes del Nord que donen acess a la Mesopotamia. La segona fase es d'empresa comu. Hiram i Salomon, creacio d'una flota comuna, contigent naval que desenvolupa un comers que es possa en contacte cada 3 anys amb un indret que no coneixem que es diu OPHIR. Aquest espai es creu que esta situat a l'Orient i d'alla treuen or, plata, marfil i joyes. Amb Ophir s'enforteix la capacitat comercial de la ciutat de Tir i es gestiona el comers sense intermediari. Els fenicis fiquen en circulacio or i obtenen tracts de monopoli d'or i dels metalls amb Egipte. Aixo produeix molts diners, ganancia privada i publica. Hiram i Salomo inverteixen les seves riqueses en grans temples i muralles. Es construeixen tambe construccions navals.
xarxes de comers per part dels fenicis es tambe una epoca de recuperacio dels grans poders, en especial del poder asiri. Els asiris i els fenicis seran competidors comercials. Expansio dels exercits asiris i tambe expansio comercial a asiria, tindra com a resposta de Tir i els fenicis la creacio de noves colonies fenicies distanciats dels ports assiris on s'han fet amb el control. Ports fenicis creats lluny dels asiris:
- (Orontes) Almina
- Kition (Chipre) (L'expansio militar es Persa, intencio de conquerir un nou territori) (Interes comercial es Fenici) GRECIA: La colonitzacio grega: Sembla que totes les colonitzacions a l'antiguitat responen a una politica governamental. Epoca fosca: Cal recordar l'Odissea per imaginar-se l'epoca fosca, presenta una imatge de transicio. La realitat economica que trobem es el oikos. En aquesta societat governa el governant, pero quan marxa el governant qui governa es l'aristocracia que funciona de manera colectiva, que en la seva major part son grans propietaris. Epoca arcaica: Marcada per la colonitzacio i polis. L'aparacio de les realitats urbanes. Els aristrocrates tenen el monopoli de les propietats agricoles. La informacio posa de manifest que Grecia no es un territori fertil, no hi ha grans espais d'explotacio i es una activitat dificil. Es una grecia escasa en recursos i esta en mans d'un grup especific. A mes a mes en aquest moment hi ha un creixement demografic que posa en risc la supervivencia de la comunitat. La resposta instuticional es marxa, el desenvolupament del proces colonial. Apoikia ( colonia grega) per dur a terme la fundacio d'Apoikies cal triar un magistrat que faci de responsable, un oikistes. Aquest sera qui programara la conquesta de nous territoris, s'encarregara del transport, de la tria de la gent, de triar el desti,etc. Interve tambe el factor religios, en l'antiguitat els fundadors de ciutats adquereixen un caracter mitic religios. Antigament els fundadors de ciutats eren divinitats. Els oikistes han de visitar els grans espais de conversa amb la divinitat. Han de anar normalment als oracles dels grans santuaris, com a mes famos el de Delfos, es un gran santuari. En la recerca d'un espai i fundacio d'un espai el contigent de gent traslladat era de poca gent. Els vaixells han de portar amb ells un
foc sagrat, ences des de que surt de la metrapoli fins a la fundacio de la nova ciutat. Els oikistes posteriorment acavan obtenint la imatge d'herois fundadors. La fundacio no es una ciutat sotmesa de la metropolis, la nova ciutat es una polis i lliure i independent. Pot tenir les seves propies lleis, ciutadans, costums.... A la nova ciutat es produeix moltes vegades el mateix problema que va tenir la metropoli (augment de demografia). Consequencies demografia grega: Creacio xarxes d'intercanvi i nous mercats on es pot reactivar l'artesania i la industria de totes les ciutats vinculades. Una segona consequencia important es la questio identitaria, hi ha diverses etnies. Quan els grecs tenen contacte amb altres poblats veuen que tenen elemenets en comu, busquen una identitat comuna que ve marcat per la llengua, els deues grecs, etc. La tercera consequencia, es el canvi militar que implica un canvi politic i social. Davant la diferencia de numeros es requereix noves tactiques militars, noves formes de fer: la guerra hoplitica. Ampliacio del cos militar de la comunitat, implicacio maxima de la societat. Aquests nous acabaran reclaman drets. La primera falange hoplitica es a la zona dels Balcans. Colonitzacio grega: Formacio molt defensiva militar, com les Termopiles, no es mouen. Hi ha caracteristiques el numero i les formacions, no requereix un entrenament, portar una llansa i un escut. Consequencia amplia: Augmenta el numero de reclutes necessaris, aquesta poblacio combatent seran hoplites, aquesta falange va sorgir en un primer instant en les colonies, apareix per primer cop a Focea, es una regio. La tercera consequencia es la visio dels grecs de la helenitat, arriben a les colonies i troben homes d'alla, que arriben i veuen altres llengues, pero veuen que tenen en comu segons quines coses en les altres cultures i prenen consciencia de comunitat cultural. Son grecs aquells que parlen grec, encara que hi hagi variants, la llengua es un primer moment deciditori, el culte als deus i la forma de vida grega i hi ha la possibilitat de ser grec sense ser grec d'origen, nomes respectant aquestes lleis. Els grecs tenen una identitat politica, que cadascu es de la seva polis. Colonitzacio romana:
cuidar i l'esclau no caldra. L'expansio produeix una transformacio de la societat romana que en un principi de critica, a la vegada suposa una transformacio politica-social. Per tant al principi en el primer factor hi ha una crisi militar, despres socio-economico i despres la remodelacio de l'economia de la ciutat romana que canvia el pensament d'entendre la politica. Fase expansio: Polaritzacio i crisis social. Fase crisi Republica: Factors s. II a.C: Tot aixo en conjunt provoca una gran crisi social a Italia.
- Guerra: Provoca destruccio de propietats agricoles, isendenes, masies, d'explotacions de petits i mitjans camperols per dos vies: per la via fisica i el reclutament continuat, els soldats sorgeixen de la classe mitja del petit i mitja camperol i quan la reclutacio sigui continuada que es a partir d'un segle fa que disminueixi aquesta poblacio i hi ha una distanciacio entre el petit i el mitja camperol amb les terres, a part que Anibal havia passat pel seu territori i destruit tot i llavors es perd molt patrimoni i aixo dona que hi hagi despoblacio i la guerra es el promotor de moltes guerres.
- Botin de guerra: En tota la poblacio romana que pateix setges, amenases de territoris lllunyants de fora de Roma, pero les guerres nomes porten de profit a un reduit grup, l'artistocracia que a partir de la guerra feien un monopoli i guanyaven beneficis. -Empobriment camperolat/classe mitja: Un empobriment que es a partir de la guerra i del profit d'aquesta guerra i te diversos consequencies: l'exode massiu cap a les ciutats, especialment cap a Roma, aixo provocara un grup de poblacio molt perillos, colectiu d'origen rural que arribara sense treball sense recursos, que per busqueda de proteccio dels exercits que passen per les seves terres sen van a Roma. Aquests desposeits es tornen dificils de controlar, que manipulats poden ser una eina aristocratica. Aquesta gent viura a partir de pidolar (demanar aliment)- han estat crients dels patrons romans- i demanaran auxili a les families que han estat clients i aquest factor sera esencial per la politica, sobretot en procesos claus d'anterioritat de votacions. Els repartiments de blat public es un avantatge cap a l'estat per la votacio d'aquesta poblacio al cap dirigent del govern. Aquest blat d'on surt? Dels territoris que abandonen els camperols, aquest al temps se'l
queden els exodes de les families.
- Esclaus: A la societat romana existeixen esclaus des del principi, pero el numero d'esclaus no debia ser tan gran, els esclaus d'un principi eren prisioners de guerra, al vencer als gals el mar mediterrani s'ompla d'una quantitat d'esclaus mai vista. Al 120-80 a.C. a Delos hi ha el gran mercat d'esclaus del mediterrani, uns 10.000 esclaus al mes. Un dels majors compradors eren els tracis perque treballesin les terres, al final no valien apenes res degut a la quantitat que hi havia i llavors hi prefieren un esclau abans que un jornaler i els jornalers es queixen que son mitjans camperols que han seguit pel contacte amb els patricis, aquests esclaus per casos historics tambe tenen molt a veure amb l'empobriment dels romans.
- Produccio provincial: La conquesta dona lloc a mercats externs a la peninsula italica i hi ha un sistema d'interdependencia vertical entre roma i les provincies. La produccio locals dels petits camperols tambe es molt barat, llavors la classe mitjana s'empobreix. Factio (faccions): Apareixen dos possibles respostes politiques, la primera factio son els optimates que son els millors, en grec son els aristoi, i els populars, son dos grups d'aristocrates, els optimates diuen no al repartiment del boti per l'aristrocracia sino per a altres classes i els populars plantegen la necessitat de resoldre la situacio mitjansant un posible repartiment del boti. Els populars volen fer reformes per un millor repartiment. Els populars desenvolupen les legions a les classes baixes. Cayo Graco promou subvencions publiques a varius factors de la panomia romana i aixi una part de la poblacio pugui apuntarse a la legio. Provincia: La idea de provincia al principi es un territori de Roma fora d'Italia. Es el territori o area d'actuacio asignada a un magristat amb exenit en un primer moment. Cesar tenia la provincia de Galia i no podia passar del limit, per aixo el truquen com a crim. El governador provincial te l'imperi i es el poder politic de la provincia, que s'anomena imperium. El consul sempre te imperi. Variacio paulatina, en un primer moment al 327 tenim per prerogar. Proconsuls = durant el poder militar dels imperium esperant que acabi una missio. 3 grans mecanismes pel treball bibliografic:
Dioclecia interara resoldre aquesta crisis amb diverses mesures com amb el tema de conflictivitat, Dioclecia va fer un metode per fer front a dos problemes alhora i cedeix el seu imperi a un altra, i per si mor l'home triat per controlar l'altra part de l'imperi i coloca dos secretaris per si de cas mor l'home. D'un sol emperador hi passen a ser 4. Aixo es diu tetrarquia. Despres hi ha com la persecussio als cristians, per demostrar que els deus de Roma estan a Roma i una reforma administativa que son les substitutcions de poder administratiu per altres circunscripcions i es considerat un territori adminitrastiu, hi havia italia i unes provincies, doncs a partir de Dioclecia Italia es com una altra provincia, es l'imperi roma, pero l'emperador no viu a Roma i les provincies passen de 40 a mes de 100. Italia es divideix en 4 sent correctores. Es fa la diocesis que son demarcacions fiscals. Comers a l'Antiguetat: La primatge imatge de comers son els fenicis, amb una imatge negativa d'ells mateixos. En primer lloc el comers suposa un gran versus contra l'agricultura, el comers per tan i els comerciants son retratats com un personatge itinerant, un comerciant en el mon antic es que va d'un poble a altra, existeix la necessitat que el comerciant es vagi movent d'un lloc a altra, ja que no hi ha suficients habitants per poder subsistir i llavors es tornara un viatger. El ponos gheorghicos que es el treball sobre la terra. Comerciantes: La simple geografia segons on sigui pot establir una cultura positiva o negativa, depenent si es una societat agricola o comercial. Comerci silencios: Es que deixes un material a un lloc i ve un altre i deixa els diners i s'emporta el material, llavors arriba el primer i recull els diners. El comers ha d'estar establit per una llei, la primera que el producte no es pot alterar el preu. Cefalo de Siracusa- Lisias Historia social i economica de l'antiguitat
Artesania (industria) Artesania => actividad productiva fundamental en el Mundo Antiguo. El comercio tiene gran impacto sobre la vida cotidiana. Los antiguos no consideran el comercio una actividad equiparable a la agricultura. La artesania es un agente economico secundario. La agricultura es la unica actividad considerada importante. Pero se sabe mucho mas sobre la artesania del mundo antiguo que sobre la agricultura. Fuentes de conocimiento sobre la actividad artesana son muy abundantes:
- Narrativas => Sobretodo la filosofia habla mucho sobre la actividad cotidiana de los artesanos. Ej. Platon, usa terminologia o imagines de la produccion artesanal.
- Arqueologia => Objetos producidos por artesanos de la Antiguedad o desde el punto de vida arquitectonica, herramientas, talleres, etc. Salari => Idea muy negativa respecto a la actividad profesional a cambio de un sueldo => MISTHOS => Prostitutas y mercenarios. No pueden poner a un artesano en la misma categoria. La idea de cobrar esta muy mal vista. Oposicion entre artesania y arte => Artesanos vs artistas => Fidies => es considero un artista, pero en el mundo antiguo la cosa no es bien clara. Lo mismo paso con Homero => hasta el s. IV a.C. eran considerados artesanos. El poeta Homero no era el resposanble por cantar la cancion => la inspiracion divina era el que inspiraba al artista, que no pasaba de un artesano. NO son responsables, la inspiracion provenia de la musa. Atenas => mundo griego es atefonolio => la que produce mas documentos y la que se conoce mejor des del punto de vista arqueologico. Es el centro economico del mundo griego con un impacto des del punto de vista de la economia o intercambio de gran importancia. En el momento mitico de la fundacion de los atenienses construyen un relato que dice que en tiempos de Teseo, Atenas como territorio aparca mucho antes Teseo crea la polis y divide la poblacion en tres grupos:
- Aristoi
- Demiurgi ( los que manipulan objetos o materia primas)
La colonizacion griega provoca cambios diversos:
- Gran numero de materias primas en el mercado => muchos artesanos pueden comprar esta materia prima y producir nuevos tipos de objetos competitivos.
- Aumento mercados
- Aumento compras => Envases. Explosion economica que afecta el entorno artesanal => muchos factores que afectan la perspectiva social del artesano => la colonizacion es el resultado de un problema socioeconomico. Mucha gente que pierde sus tierras seran llevados a otro lugar, pero otros buscaran una otra via para la supervivencia en la artesania. Aumento el numero de thethes y eso hace aumentar el numero de personas que trabajan por un sueldo en todos los sectores de la economia, incluso en la artesania. Solon => Personaje peculiar => crea censo inventario de la riqueza de cada ciudadano sobre la cual establece la posicion de cada uno. Divide la poblacion segun la renta anual. Aunque tiene un factor claramente de definicion agricola => establece una corelaccion => el que no tiene tierras comoparado con el que tiene mucho dinero => incluye riqueza produccion por el comercio y la artesania => acesso vida politica. La familia de Solon estaba vinculada al comercio y la artesania. Des de Solon hasta la Guerra del peloponeso => politicas democracia radical => segun mentalidad antigua si Atenas fuese capturada quien mas perderia seria la aristocracia , los pobres no perderian nada. La sociedad capturada tambien era separada, los ricos para un lado y los pobres para otro. Estas politicas buscan favorecer al grupo social mas numero => mas decisivo. El dominio de los atenienses en el siglo V a.C. => datos reales ponen en cuestion algunos de los parametros => momento de mas actividad de obras publicas, Atenas referente comercial del Mediterranio oriental y buena parte del Occidental. 400 artesanos professionales en Atenas => numero muy pequenyo => quien trabaja?
- Professionales => ciudadanos que trabajan con => esclavos o extranjeros. Gracias a la arqueologia se puede detectar la arquitectura urbana de barrio de los artesanos ceramistas => los talleres son muy pequenyos, con un espacio para un pequenyo artesano y un esclavo.
Tambien se conoce el caso de talleres enormes que disponen de un gran estoque y que cuenta en un momento especifico con veinte esclavos trabajando, a parte de jornaleros => exportacion masiva. Tambien se conoce una fiura muy curiosa, llamada choris oikuntes ( fuera del oikos)=> son esclavos ( o artesanos que han perdido su ciutadania) que en un momento dado, por su pericia, consiguen llegar a un acuerdo con su propietario y establecer una sucursal. Este senyor gestiona la sucursal no como propietario, pero le da una parte de beneficio al propietario y quedarse con otra parte. Es un tipo de esclavo muy especificio => posibilidad de comprar su emancipacion => capacidad de enriquecimiento. S. IV a.C => resulta muy dificil conocer el tejido estructural de la Atenas del siglo IV. Se pierde mucho con la derrota de la Guerra del Peloponeso, la peste, etc. Antes de eso hay un proceso de radicalizacion de las diferencias sociales, los pobres mas pobres y los ricos mas ricos. La dificil situacion economica de la comunidad => en las clases bajas aparece un fenomeno => barrera entre ciudadania (thetes) y esclavo se mezcla => nuevos sistemas de dependencia => gran incidencia de artesanos => no hay clase media y la ciudad no tiene recursos para desarollar obras publicas y situacion de Grecia es de guerra constante. Aparecen competidores => italia emerge con la produccion romana, cartaginesa, etc. La poblacion desciende a nivel demografico. Se vuelve a la proclamacion domestica para su uso interno, pero tambien se conoce un proceso curioso explicado por Iscomaco ( X. Oecon) que es una victima de la Guerra del Peloponeso => persona con situacion tranquila desde el punto de vista economico. En la guerra mueren muchos hombres de su familia y el decide dar refugio a las mujeres. En un momento tenia veinte mujeres a las que tenia que alimentar y empieza a tenir problemas y s'enriqueix amb la produccio textil domestica.
