¡Descarga Apunts del examen y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
Didàctica i currículum
Didàctica: art o tècnica d’ensenyar. Nominatiu del Didaktikos, deriva del verb didaskein (ensenyar).
- Docere: Ensenyar
- Discere: Aprendre
Pedagogia: És la ciència que estudia l’educació. Educar es instruir. Matèria
Mestre Alumne
Jan Amos Comenius : Didàctica Magna (1592-1670)
- El mestre és el mes gran
- Principis didàctics naturalistes: ensenyança viva, graduació, imitació
- Trobar el mètode per ensenyar qualsevol cosa a qualsevol persona (de totes les edats)
Tipus de programa
- Anàrquic: fes el que tu vulguis (professor)
- Autocràtic: fes el que jo vulgui
- Democràtic: participació i diàleg entre alumne i professor
1.1 Concepte, etimologia i elements de la didàctica
- Etimologia
- Concepte
- Cultura
- Teoria i practica de la didàctica
- Elements de la D. (mialaret)
- Elements del currículum(coll)
- Elements de l’acte didàctic
D: general, específiques Ll: manuals,monogràfics
Formació intel·lectual
- Integració de la cultura
- Desenvolupament cognitiu i deuteroaprenentatge (‘Aprendre a aprendre’).
Deuteroaprenentatge: capacitat de seguir aprenent
Cultura
- Idees predominants sobre la naturalesa i la societat
- Creences (no comprovables)
- Sentiments
- Interessos
- Costums
- Tipus d’organització
- Actituds, valors i normes que constitueixen la conducta social adequada
- Llenguatge: part fonamental de la cultura
- Maneres de pensar, de dir o de fer
- Formes de comprendre l’altre
Dimensió teòrica i pràctica
Camp de coneixement
- Explicació
- Descripció
- Interpretació especulativa de la realitat
- La D te una dimensió pràctica perquè té un camp d’acció
Intervenció
- Transformació de la realitat
Dimensió pràctica de la Didàctica
- Prescripció de normes d’acció
- Resolució de problemes pràctics
- Regulació normativa
- Direcció del procés d’ensenyament-aprenentatge
- Normativitzar el fet instructiu
- Integrar l’aprenentatge (integrar el que he après en una assignatura, amb la d’una altra).
- Integrar personalment la cultura
- Formar la persona completa
Quin és l’objecte de la Didactica? (de que va ?) 21
TeoricaPràctica
1.2 Didàctica entre les CCEE (ciències de l’educació)
Ciència, tecnologia, art
La didàctica és ciència tècnica, com classifiquem les ciències de l’educació i on situem la didàctica
- Caràcter científic
- Caràcter Tecnològic
- Caràcter artístic
- Ciències de l’educació
- Classificació
- Lloc de la didàctica
- Divisió de la didàctica
- General
- Especifiques. Un didàctic hauria de ser al mateix temps: artesà (es basa en la pràctica empírica), artista (es basa en l’inspiració), tecnòleg (sap el perquè, busca conèixer), científic (busca conèixer per conèixer. Teoritza: genera abstraccions) i didacta (ensenya, instrueix, comunica, fa aprendre).
Axiologia: la part de la filosofia que estudia els valors.
Què entenem per ensenyament? És l’objecte de la didàctica.
- Caràcter científic de la Didàctica (Problemes cognitius, la veritat, menor implicació, espectador, allò que passa)
- Cos organitzat de coneixements.
- És sistemàtica i busca causes dels fets.
- Investiga usant mètodes científics.
Subjecte, actiu
Ensenyar amb mètode
Mestre (agent, mediador)
- (^) És una ciència aplicada, en intensa relació amb la pràctica
- Busca conèixer per millorar la pràctica
- (^) Pretén transformar la realitat
- Compleix els criteris de racionalitat científica, utilitza teories, conceptes, judicis, raonaments estructurats capaços de generar noves idees i teories.
- Explica fenòmens provisionalment
- Possibilitat de verificació, limitada
- Té moltes limitacions
- Caràcter tecnològic de la Didàctica (Problemes pràctics, solucionar problemes, major implicació, actor, com influir perquè passi)
- Aplicació sistemàtica de coneixements científics per resoldre problemes pràctics
- Funció de guiar la pràctica
- Reflexió acció, Acció reflexió
- Esborra els límits entre la teoria i la pràctica
- Ciència de l’acció: el millor didacta és aquell que es passa tanta estona en l’observació com en la lectura de sabers.
(No hi ha d’haver una oposició entre teòrics i pràctics perquè la millor pràctica és aquella que és capaç de formular una bona teoria i una bona pràctica)
- Caràcter artístic de la Didàctica
- El caràcter artístic ve del comportament impredictible, variat, influït per fets i situacions imponderables.
- Exigeix decisions, reaccions i actuacions ràpides, repentines.
- La competència professional suposa creativitat, capacitat d’improvisar, intuïció, provar noves formes o mètodes.
- No pots saber que passarà, no post reaccionar
Etapa artística i artesanal
- Ensenyament per l’experiència (artesà) i la intuïció (art)
- Maièutica de Sòcrates: l’art de conduir les preguntes al deixeble perquè aquest descobrís la veritat
- NO ensenyar-ho, sinó fer-ho per descobrir
- La seva mare era comadrona. En un sentit metafóric, sòcrates extreura de l’interior la veritat
- Oratòria: Sèneca, Ciceró i Quintilià
- Mètode catequètic: preguntes i respostes (ensenyar a partir de preguntes i respostes)
- Escoles monacals i catedralícies
- Trivium i Quadrivium
- Primeres universitats medievals: llocs de trobada mestres-alumnes, generalment per aprendre filosofia
- Lectio i disputatio: llegir i discutir per aprendre
Aristòtil (s. IV a.C.)
Filòsof empirista, es basa en l’experiència.
- Res no hi ha a l’enteniment que abans no hagi entrat pels sentits
- Allò que hem d'aprendre ho aprenem fent-ho
Sòcrates (s. IV a.C.)
- El mètode socràtic es coneix amb el nom de maièutica
- Consisteix a fer néixer les idees en els deixebles a través de preguntes del mestre, talment com una llevadora o comadrona que ajuda a néixer, a infantar
Sèneca (s. I a.C.)
- Ensenyar per a la vida
- L’exemple és el millor mitjà d’ensenyament
- Estoïcisme: la vida és dura i cal educar per a l’esforç
Ciceró (106 a.C.-43 a.C.)
- Definició i formació ideal de l’orador ( Vir bonus dicendi peritus ): una persona que parlant es capaç de convèncer els clients.
- Cultura: Humanitas literària, ètica, política
- Ciceró és model d’eloqüència, ideal de virtut i de coherència personal
- Va influir en Quintilià
Quintilià (s. I a.C.)
- Institucions oratòries
- L’ensenyament ha de ser atractiu, interessant, mitjançant el joc
- Cal aprofitar les capacitats infantils, la seva educabilitat, interès, joc, motivació moral (confiança, emulació, lloança i recompenses...), repetició i labor
Sant Agustí (354-430)
- De Magistro (primer treball de didàctica racional), desenvolupa el model d’ensenyament catequètic, basat en la forma interrogativa amb una resposta prevista i dogmàtica, definint els passos de la lliçó sistemàtica
- Segueix la tradició platònica
- Com ensenyar
- Com ha de ser el mestre
Sant Isidor (560-636)
- A l’obra Etimologies fonamenta la didàctica dels continguts
- Publica el primer diccionari etimològic i enciclopèdic de la nostra civilització
Etapa preceptiva o normativa
- Proposen normes o preceptes per ensenyar millor
- Lluís Vives (1492-1540) De disciplinis és el primer tractat sistemàtic de Didàctica, centrat en l’art d’ensenyar i en la figura del mestre 21
- Desenvolupament moral i intel·lectual
- Omnes omnia docere: Artifici universal per ensenyar-ho tot a tothom
Wolfgang Ratke (1571-1635)
- 1613
- Primera vegada que s’utilitza el terme didàctica: Aphorismi didactici praecipui
- Ensenyar per l’observació, l’anàlisi, l’experiència, simplificació i la repetició
- Memorial: oposició al memorisme
Pràctica pedagògica que dóna més importància a la memòria que al desenvolupament de la intel·ligència
Etapa científica: Herbart
- Filosof, psicòleg, pedagog alemany.
- Actitud realista
- La veritable educació té per finalitat primordial la promoció de l’interès, coneixement i participació
- L’activitat intel·lectual ha d’abraçar 2 aspectes: Profundització i reflexió
Johannn Friedrich Herbart (1776-1841)
- (^) Didàctica basada en la psicologia i en l’ètica
- Comparació com a procediment didàctic
- Ordre. Passos formals:
- Claredat
- Associació
- Sistematització
- Mètode
- Sistematització científica: el coneixement constitueix un cos interrelacionat de lleis.
- Formalisme: doctrina filosòfica
Otto Willmann (1839 – 1920)
- Didàctica com a teoria de la formació humana
- Ampliació del concepte de Didàctica amb una possible confusió amb tota la Pedagogia ja que per a ell l’objecte de la Didàctica és la formació
Etapa empirista i naturalista
- Basada en l’experiència i en la naturalesa
- Locke, Rousseau, Pestalozzi, Froebel
- Dewey (pragmatisme, funcionalisme), Kilpatrick: mètode de projectes
- Escola Nova: Ferrière, Claparède, Décroly, Montessori, Freinet
- Escola Nova o Activa a Espanya i a Catalunya
- Constructivisme: Piaget, Inhelder, Aebli
Teoria pedàgogica que postula el desenvolupament i construcció de l’alumne per si sols (autonomia)
John Dewey (1859-1952)
-Democràcia i educació -El nen i el currículum
TO LEARN BY LIVING (Aprendre tot vivint) LEARNING BY DOING (Aprendre fent)
- Pragmatisme
- Funcionalisme
- Progressisme, democràcia
- Responsabilitat
- Reflexió, raonament, comprovació d’hipòtesis
Ovidi Décroly (1871-1932)
- Sincretisme. Mètode global
- Globalització de l’ensenyament en els centres d’interès
- Fases dels centres d’interès:
- Temes dels centres d’interès:
- Alimentar-se
- Defensar-se de la intempèrie
- Defensar-se dels perills, protegir la salut
- Treballar solidàriament
- Jugar, reposar, recrear-se
Maria Montessori (1870-1952)
- Casa dei bambini
- Materials de lectura
- Materials sensorials
Quan tenia 12 anys, la seva família es va traslladar a Roma perquè pogués rebre una bona educació. Els seus pares volien que fos mestra —l'única sortida oberta a les dones—, però va optar per estudiar medicina, i als 26 anys, va ser la primera dona italiana que obtenia el títol de metgessa. Va ingressar a la Universitat de Roma com a assistent en la clínica psiquiàtrica, aviat va començar a interessar-se per altres disciplines. En un congrés pedagògic a Torí va fer una intervenció sobre el tractament i l’educació dels nens amb retard mental, que en aquella època eren considerats malalts mentals. Amb els anys, la seva activitat investigadora es va anar aproximant a la pedagogia i va acabar creant el seu mètode.
El mètode Montessori
Maria Montessori va idear un mètode inicialment per a nens amb discapacitats mentals, a partir del 1907 es va començar a aplicar a tots els nens. Aquest mètode parteix dels principis de llib ertat, autonomia i independència (amb interdependència ) i consisteix a organitzar l’aula de tal manera que els nens se sentin lliures per anar i venir, escollir les seves ocupacions, treballar, parlar entre ells o no fer res.
El mètode Montessori pretén preparar el nen perquè s’adapti al món adult i defensa que l’infant té en si mateix un impuls natural irresistible: la tendència a créixer, i no hi pot renunciar per adaptar-se a les exigències socials. Aquest mètode comprèn una filosofia de l’educació, un espai que disposa de materials i tècniques d'aprenentatge en totes les àrees (matemàtiques, llengua, biologia, zoologia, geografia, música, arts plàstiques...) i un mestre que guia l’infant en el seu camí d’aprenentatge. Deu cilindres de diferents mides que s’han d'introduir en una base de fusta amb forats que corresponen a les mides dels cilindres, una torre rosa formada per deu cubs amb mesures d’entre deu i un centímetre cúbic que el nen ha d’ordenar de més gran a més petit, o làmines de superfície llisa o rugosa que serveixen per desenvolupar el sentit del tacte, són alguns dels materials. El mètode, es fa servir a milers d’escoles de tot el món, se centra en el desenvolupament global de l’infant i el situa en el centre de tota acció educativa, persegueix formar la persona en l’aspecte intel·lectual i de la personalitat i té com a darrera finalitat ajudar-lo a créixer.
Celestin Freinet (1896-1966)
-Els mètodes naturals -Per una escola del poble -Invariants pedagògics
L’ESCOLA MODERNA
Impremta escolar Correspondència escolar Text lliure Diari de classe Tempteig Experimental
Lorenzo Milani (1923-1967)
- L’escola rural de Barbiana
- Carta a una mestra
Paulo Freire (1921 -1997)
- Alfabetització d’adults
- Conscientització
- El 17 d’abril de 1967en l’última entrevista deia que: Una de les raons de la seva presència en el món: com a educador poder contribuir a transformar-lo.
- Mètode d’alfabetització de les paraules generadores (pa, pe, pi, po, pu, va, ve, vi, vo, vu: ex: povo).
Punts de l’escola activa que afecten:
- Que ensenyar : 6,7,11,12,15,19,27,28,29,
- Com ensenyar : 8,9,10,13, 14,16,17 ,21,22,24,25,26,
- Com organitzem( quan , on, com?): 1,2,3,4,5,18,20,23,
L’escola nova o activa
- és un laboratori de pedagogia pràctica
- és un internat
- està situada al camp
- agrupa els seus alumnes en cases separades
- practica, correntment, la coeducació dels sexes
- organitza treballs manuals
- atribueix una importància especial a: la fusteria, el cultiu de la terra i la cria d’animals
- provoca en els infants la realització de treballs lliures
- atén el desenvolupament del cos amb la gimnàstica natural
- cultiva els viatges a peu o en bicicleta, i el campament amb tendes i cuina a l'aire lliure
- entén per cultura general el cultiu del judici i de la raó
- afegeix a la cultura general una especialització
- fonamenta el seu ensenyament sobre fets i experiències
- recorre a l'activitat personal de l'infant
- basa el programa sobre els interessos espontanis del nen
- recorre al treball individual dels alumnes
- recorre al treball col·lectiu dels alumnes
- l'ensenyament pròpiament dit està limitat als matins
- s'estudien poques assignatures per dia
- (^) s'estudien poques assignatures per mes o per trimestre
- forma en certs casos una república escolar
- es realitza l'elecció de caps
- reparteix entre els alumnes els càrrecs socials
- actua amb recompenses o sancions positives
- actua amb càstigs o sancions negatives
- posa en joc l'emulació
- ha de constituir un medi estètic
- cultiva la música col·lectiva
- educa la consciència moral i educa la raó pràctica
Qüestions que intenta resoldre cada paradigma didàctic
- Què ocorre a l’aula? (la metodologia de “el professor parla tota l’hora i
s’envà” no és eficient. ENSENYAR =/= EXPLICAR.
- Per què ocorre?
- Quines conseqüències es deriven d’aquests esdeveniments?
Elements d’un paradigma didàctic Hi ha diversos elements que conformen un paradigma, però quan tots aquests s’agrupen, formen una nova mentalitat de grup amb uns valors comuns.
- Participants: professor, alumnes, grup-classe
- Atributs dels participants: capacitats, accions
- (^) Context: individual, grup, classe, escola, família, comunitat, cultura
- Contingut: matèries, tòpics (=temes), tipus d’estructura, durada de la unitat
instructiva
- Agenda: tasques acadèmiques, organització social, contingut de les matèries,
estructures participatives
- Perspectiva: positivista (tècnic, ex.conductivisme) em crec el que veig. /
interpretativa (Shulman) Ho veig i vull explicar perquè ha passat.
Interès tècnic, pràctic i crític segons Habermas (Carr i Kemmis, 1988, p.149)
Observen la realitat i apliquen un esquema d’observació:
Empiricoanalítiques: De caire reflexiu.
Nova
crisi
Revol Crisi
ució
Nova
ciènc
ia
Hermenèutiques: Interpretació, comprensió, captació dels significats dels missatges. Ex. psicoanalítica, lingüística, filosofia (part crítica també).
Crític: Paradigma ex. Paulo Freire. No comprendre ni crear instruments, sinó reflexió mitjà per arribar a ser lliures. Transformació de la societat.
Paradigmes didàctics
PT: Què s’ha fet del coneixement que
Paradigma tècnic
- Predomini del positivisme lògic, aplicació dels principis de les ciències
fisiconaturals a les ciències socials.
- Estudi del producte acabat: dóna preferència al resultat i no el procediment
(no el té gens en compte).
- Investigació quantitativa (percentatges, estadística).
- (^) Investigació feta per “experts” externs (no poden ser els mateixos que es
troben a l’aula en aquest moment, sinó experts de fora, autèntics savis).
- Pretensió de cientificitat, neutralitat i objectivitat.
- Ús de tecnologies, no només en forma d’instruments, sinó també de relació
entre mitjans i finalitats.
Paradigma pràctic o interpretatiu
- Predomini de la fenomenologia (part de la filosofia que estudia els fenòmens
tal com passen), del naturalisme, de l’interaccionisme simbòlic
- Cerca la comprensió de l’acció en el seu propi context, de la vida quotidiana,
de les relacions socioculturals.
- Importància de la pràctica i del llenguatge.
- Ús de metodologies qualitatives, especialment etnogràfiques (anant-hi, vivint-
ho, estant allí).
- La vida de l’aula, multidimensional i impredictible, pren rellevància.
Paradigma crític
- Predomini del cognitivisme (aquells que raonen, que passa pel cervelll
- Estudi del procés més que no del producte.
- (^) Investigació qualitativa.
