¡Descarga Apunts dret i trbutacio local y más Apuntes en PDF de Derecho público solo en Docsity!
Dret i tributació local.
L’assignatura te dues part: la part de dret local i la part de tributació local.
Avaluació continuada: 4 activitat en total un 50 %.
- (^) Dues de la primera part i dues de la segona part.
- 1r activitat un tipo test. (de cada una de els parts)
- 2n activitat cas pràctic a resoldre a classe o a casa. (de cada un de les parts)
Examen final: Per aprovar la assignatura s´han de aprovar amb un 5 i s’ha de aprovar les dues parts. Segurament tindrà un part tipo test i una part teòrica.
Si a l’examen final es suspèn una part, a la re avaluació nomes es tindrà que recuperar la part suspesa.
Es pot fer l’examen final de forma avançada. La part de dret local serà a l’abril i la part de tributació local la darrera setmana de classe.
Manual recomanable: Jose Luis Ribero Isern
[email protected]
Dates exàmens:
Primera activitat test caràcter breu en possibilitat de pregunta: Dilluns 11 març.
Segona activitat cas pràctic o comentari de sentencia dimecres 27 de març.
Prova síntesi avançada part administratiu 4 o 11 abril.
.
Primera activitat financer: ultima setmana abril (29 abril) o 6, 8 de maig.
Segona activitat: treball que se fa a casa, a entregar fins l’últim dia de classe (22 de maig).
Prova síntesi avançada part financer: 22 de maig.
Bloc 1: Dret públic dels governs locals.
Les administracions local, no nomes són administracions sinó que avui en dia es consideren com a governs locals.
El govern local es pot estudiar des de molt altres àmbit, com la política economia, geografia etc.
Dins de l’àmbit del dret hi ha diferents disciplines que es relacionen amb el governs locals per exemple el dret administratiu, el dret tributari, el dret constitucional.
1. Sistema de fonts dels governs locals.
Em de partir de la constitució del 78. En ella introdueix una nova forma de organització territorial de l’estat, de caràcter descentralitzat. Existeixen diferents nivells territorials, l’estatal, les autonomies i les entitats locals (art. 137 CE). L’entitat local esta formada per una pluralitat de entitats com a mínim municipis i províncies.
Normes que regulen la adm. local:
- Bloc constitucionalitat.
- (^) Constitució.: dedica molt pocs preceptes, son els art. 137, 139 a 142. En ells es reconeix:
■ Autonomia de les entitats locals. Segons el TC l’autonomia es un concepte de configuració legal i és el legislador qui ha d’establir aquesta autonomia.
■ (^) S’estableixen alguns principis sobre el funcionament dels governs locals. Entre ells el funcionament democràtic de la adm. local, és a dir, els òrgans de govern s’elegeixen de manera democràtica.
- Estatut d’autonomia de Cat.: És la norma institucional bàsica de les CCAA. En ell es fa referencia a l’organització territorial. A Catalunya la LO 6/2006 es la que aprova l’EA vigent.
■ L’EA conte una regulació jurídica material de la adm. local. Crea una nova entitat, les vegueries, aquestes son una agrupació de municipis.
■ L’EA atribueix competències exclusives a la generalitat en matèria de Administració local. (art. 160 EAC).
■ El dret comunitària fa molt poca referencia a les Adm. local perquè el seu objecte de regulació és principalment les relacions entre els estats.
■ CEAL: carta europea de la autonomia local, aprovada pel consell d’Europa (No UE) en el any 1985. És un text breu de 18 articles. Estableixen alguns principis generals, com el funcionament, les competències etc. L’eficàcia d’aquesta carta es força limitada. Algunes reformes importants a Espanya han tingut com a referencia la CEAL.
- (^) Bloc desenvolupament normatiu. Tres sector, el referent a l’estat, el referent a les CCAA i les pròpies normes locals. - A nivell estatal :
Art. 149.1.18 CE: L’estat es qui te competències per regular les bases del regim jurídic de les entitats locals. Per tant les CCAA son qui tenen la competència per desenvolupar les bases. En exercici d’aquesta competència l’estat va aprovar la L7/1985, 2 abril coneguda com llei de bases de règim local.
Les bases son aquells elements comuns per a tot l’estat, aquestes bases poden ser desenvolupades per les CCAA o per el pròpia estat.
s’estableix l’organització de l’ajuntament. Son aprovades pel ple de l’ajuntament.
- BANS: Son aprovades per l’alcalde, son notificacions que informen a la població. Es discuteix si son normatives o no, Ja que es tracta de recordatoris que fa l’alcalde. Hi ha un supòsit en que si es consideren amb caràcter normatiu, aquets son en cas de emergència. Seria un exemple de reglament de necessitat.
Principi d’autonomia local.
L’article 137 de la CE reconeix la autonomia a determinades entitats locals, però la CE no ens diu que es o en que es concreta la autonomia local. El TC ha establert que aquest és un concepte de configuració legal. EL legislador no pot desfigurar aquesta institució. Per tant es tracte de un concepte flexible però no pot vulnerar la garantia de que la institució sigui reconeguda per tots el ciutadans.
STC 4/1981 : És la primera sentencia que el TC dicta en aquesta matèria. Es planteja si en el any 1981 està vigent una llei franquista de 1975. Les principals idees d’aquesta sentencia son les següents:
L'autonomia no és sobirania necessàriament ha de ser un poder limitat (l'autonomia no es pot oposar al principi d'unitat, un únic regne d'Espanya).
Aquesta sentència gira al voltant d'una idea: la limitació dels controls que altres AP poden establir sobre les AP locals (sobre els municipis). Es destaca també la idea que l'autonomia suposa una limitació dels controls però no vol dir que no pugui haver cap control. Poden existir controls de legalitat estan prohibits els controls d'oportunitat. Les AP superiors poden establir un control de legalitat sobre altres inferiors, el que no poden fer és un control d'oportunitat.
També fa referència a temes econòmic: l'autonomia econòmica i financera que disposi de mitjans propis. Per poder parlar d'autonomia és necessari que les AP locals tinguin autonomia econòmica (art 142 CE: es parla del principi de suficiència financera de les hisendes locals) però aquest principi de suficiència financera vol dir que els recursos de les entitats locals siguin totalment propis han de ser suficients però no propis (participació en els tributs de l'Estat i CCAA i una altra font és el establiment d'impostos locals). Però realment tenen pocs diners per complir amb les seves competències.
STC 32/1981 : la constitució garanteix les entitats com el municipis.
En aquesta Sentència es fa referència a una dimensió objectiva o material, és a dir, el TC diu que: per poder parlar d'autonomia cal que aquestes entitats tingui competències. El TC diu que han de tenir competències pròpies i competències delegades. Segons la CE, els municipis han de tenir competències pròpies. Quines són aquestes competències? No ho diu la CE, les haurà de dir el legislador.
Es planteja també que la llei catalana que es dicta en l'any 1980, el TC va dir que l'Estat li tocava establir la llei de bases de règim local. Es planteja una discussió: les CCAA podria dictar una norma desenvolupant d’unes bases que encara no existien. Aquesta llei catalana pot existir?
O el legislador català s'ha d'esperar que l'estat dicti les bases del règim jurídic? Ha de tenir una relació cronològica?
El TC diu que la noció de bases, aquestes bases s'han d'interpretar de tot l’OJ no cal que les CCAA s'esperin a que l'Estat dicti les bases però aquesta regulació de les CCAA serà provisional fins que es dictin les bases per part de l'Estat. Darrera dimensió: el TC fa referència a una dimensió de l'autonomia local que fa referència a la capacitat organitzativa (exercir autèntiques polítiques, decisions de caràcter polític) i un dels elements que es necessiten és determinar la seva pròpia organització (òrgan, com presten els seus serveis).
Mecanismes de garantia o defensa local:
Mecanisme que tenen els municipis per conservar el principi d’autonomia davant vulneracions de altres administracions (dos tipus): Jurisdiccional i participatiu.
• Jurisdiccional :
- Jurisdicció ordinària
- Tribunal constitucional: Davant el TC es poden presentar 3 recursos. El recurs de ampere (no serveix perquè l’autonomia local no es un dret fonamental) El recurs de inconstitucionalitat (no es pot presentar ni per municipis ni per províncies.) Qüestió de inconstitucionalitat (nomes la pot presentar un jutge). A conseqüència es va aprovar la LO 7/1999 de 21 abril, aquesta llei crea un procediment judicial anomenat conflicte en defensa de la autonomia local.
Procediment conflicte en defensa de la autonomia local.
Es tracte de un procediment que permet a algunes autonomies locals acudir al tribunal constitucional per a impugnar normes amb rang de llei que creguin que vulnerin la autonomia local.
Qui pot impugnar-ho: Esta regulat a l’art. 75 ter LOTC.
- (^) El municipis o províncies que siguin destinataris únics de la llei que es vol impugnar.
- 1/7 dels municipis que existeixen en el territori on es pretén aplicar la llei, sempre i quan aquets suposin 1/6 part de la població.
- Les províncies sempre que representin ½ de les províncies del territori on es pretén aplicar la llei, sempre i quan suposin la meitat de la població.
Procediment : Particularitats del procediment:
- Es necessita la majoria absoluta del ple, ja sigui de la província o del municipi.
- S´ha de sol·licitar el dictamen al consell d’estat o a la comissió jurídica assessora, es un dictamen obligatori però no vinculant.
- El termini per interposar-ho es de tres mesos des de que s’aprova la llei.
Àmbit estatal: Es du a terme en el senat a la comissió d’entitats locals en el senat. Es una forma de participació molt dèbil perquè esta formada per senadors que difícilment representen els interessos de les entitats local.
Àmbit autonòmic, es permet que en l’aprovació de normes que afectin a les entitats locals compareixen representats de tals entitats. Els nous Estatuts de autonomia que s´han anat reformant, han creat nous mecanismes per articular la participació dels ens locals en els àmbits autonòmics.
En el cas de Catalunya s´ha creat el consell de governs locals, Art. 85 EAC: El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del parlament regula la composició, la organització i les funcions.
■ Naturalesa: es una institució de caràcter estatutària per tant es tracta d’una institució independent que no crea una administració.
■ (^) Composició: Hi ha representació de municipis i vegueries.
■ Funció: De caràcter consultiu, participa en l’elaboració de certes normes. Ha de ser consultat en la tramitació parlamentaria de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les adm. locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries.
La diferencia del consell de governs locals respecte a la comissió de govern local és que la primera ha de ser escoltat amb la tramitació de les iniciatives legislatives, la qual cosa fa que participi en la elaboració de lleis que era un dels dèficits de la comissió. És a dir, es crea un mecanisme ex ante per a que les entitats locals puguin intervenir en el procediment de normes que puguin vulnerar la autonomia local.
Tipologia d’entitats locals existents en el nostre ordenament jurídic.
Diversitat i heterogeneïtat des de el punt de vista quantitatiu i qualitatiu. La constitució reconeix entitats obligatòries i potestatives.
Obligatòries:
Art. 137 CE: les obligatòries son els municipis i les províncies i les illes.
- Municipis: entitats bàsica de l’organització territorial espanyola. Ja que d’ells es construeixen la resta d’entitats. Tenen personalitat jurídica pròpia, son Adm. pública.
Art. 140 CE: l’òrgan de govern és l’ajuntament, esta format per l’alcalde i els regidors.
Es permet l’existència de règims municipals especial. Per exemple els consells oberts
- L’alcalde és elegit pels regidors, però la constitució reconeix la possibilitat de que sigui elegit directament pel veïns.
- Províncies: Art. 141 CE: És una entitat local amb personalitat jurídica pròpia.
La finalitat és la de prestar assistència als municipis.
L’òrgan de govern de les províncies és la diputació provincial o altres corporacions de caràcter representatiu.
La alteració dels límits provincials requereix una llei orgànica. Això es fa pensant en el regim electoral estatal.
Funcions:
- Principal funció: Prestar assistència, col·laboració, ajuda als municipis per al compliment de les seves funcions.
- circumscripció electoral a les eleccions generals.
- La província es la divisió territorial que utilitza l’estat per dur a terme les seves activitats.
- Demarcacions judicials.
Comunitats autònomes unprovincials: Per exemple Madrid. Tenen un règim especial perquè qui fa les funcions de la província es la CCAA, en aquestes comunitats no existeixen les diputacions provincials. Es a dir, no existeix la diputació provincial de Madrid.
- Illes: Art. 141.4 CE: Els arxipèlags tindran els cabildos i els consells insulars. Assumeixen les competències de les diputacions provincials. Les províncies com a entitats locals no existeixen.
Es consideren entitats locals.
En els arxipèlags, les províncies com a entitats local no existeixen.
Els cabildos i els consells tenen més funcions en comparació amb les diputacions provincials.
Potestatives:
Entitats de caràcter potestatiu:
- Art. 141.3 CE: Es podran crear agrupacions de municipis diferents de les províncies. Per exemple comarques, mancomunitats de municipis, etc.
- Art. 152.3 CE: Els estatuts podran establir circumscripcions territorials pròpies. Per exemple a Catalunya les vegueries.
Entitats local que existeixen a Catalunya: El títol 6 del EAC regula 4 tipus de entitats que han de organitzar-se obligatòriament a Catalunya. Aquestes son segons l’art. 83: municipis, vegueries, comarques i províncies. A més es preveu que la generalitat pugui preveure altre formes de entitats locals. En particular estudiarem:
Vegueries (existeixen 6/7): Són agrupacions forçoses de municipis creades per la Llei. Com les províncies tenen diferents funcions. funcions:
Les mancomunitats tenen naturalesa d’ens local amb personalitat i amb capacitat jurídica. Es regeixen per uns estatuts propis. Els òrgans de governs són representatius dels ajuntaments.
La iniciativa per constituir una mancomunitat s´ha de aprovar per majoria simple dels membres de cadascun dels ajuntaments que s’associïn.
Les comunitats de municipis : Títol X capítol II de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. És una figura que NOMÉS hi ha a Catalunya.
Es crea l'any 2012 quan es fa una modificació de la Llei municipal del règim local de Catalunya. Però només n’hi ha 10 a tot Catalunya per la seva poca importància.
Associació de municipis de caràcter voluntària per gestionar serveis municipals. Poden tenir caràcter temporal o indefinit. L’objecte de la comunitat de municipis ha d’ésser sempre determinat.
Les comunitats de municipis no tenen personalitat jurídica, no es crea una nova persona jurídica. Però els acords que s'acorden a la comunitat, vinculen a tots els seus membres i tenen eficàcia davant tercers.
Perquè es crea aquest nou tipus d'entitat local? (comunitat de municipi). No és ben bé una entitat local perquè no té personalitat jurídica. Motiu de l'aparició: És que la mancomunitats de municipis tenen un procediment de creació molt complex, aquesta nova figura de comunitats de municipis busquen agilitzar la creació.
Les competències de la comunitat són les atribuïdes als municipis agrupats.
L’òrgan de la comunitat de municipis ha d’ésser representatiu dels ajuntaments que la constitueixen. Són òrgans necessaris el president i el consell, el consell han de estar representats tots els ajuntaments.
Els consorcis : La seva definició la trobem a la Llei 40/2015 que és la Llei de règim jurídic del sector públic que regula els consorcis.
Els consorcis són associacions voluntàries de diferents administracions públiques i permet també participar entitats privades. Abans de la reforma es parlava d'entitats privades amb ànim de lucre però, si anem a l'art. 118.1 de la llei 40/2015, ja no es parla només d' entitats privades amb ànim de lucre, sinó que pot ser QUALSEVOL entitat.
Art. 118.1. Els consorcis són entitats de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada, creades per diverses administracions públiques o entitats integrants del sector públic institucional, entre si o amb participació d'entitats privades, per al desenvolupament de activitats d'interès comú a totes elles dins l'àmbit de les seves competències.
Naturalesa: Són de naturalesa voluntària (ningú pot obligar a un municipi a formar-hi part) i tenen personalitat jurídica pròpia per a crear i gestionar serveis i activitats d’interès local o comú. Es constitueix per acord de les diferents entitats que l’integren o per adhesió posterior.
Finalitats dels consorcis:
- El Desenvolupament d'entitats comuns. Per fer un únic tipus d'activitat concreta.
- A diferència de les mancomunitats de municipis que poden tenir unes activitats menys concretes, els consorcis es constitueixen per a finalitats concretes.
Exemple de consorcis: Consorci del MNAC, Gran teatre del Liceu, Fundació La Caixa.
¿Els consorcis són una entitat local? La pregunta és, si participa una entitat local, converteix al consorci a una entitat local? Perquè interessa saber si un consorci és entitat local o no? Pel règim jurídic que s'ha de seguir.
En principi els consorcis NO són entitats locals, però és una figura molt utilitzada en el àmbit local.
Com apliquem la normativa aplicable. La nova Llei preveu el que s'anomena l'obligació de inscripció a una administració pública, i la Llei estableix uns criteris. Tots els consorcis s'han d'inscriure i així dir a qui pertany així establim el règim jurídic.
Caràcter instrumental: Només tindrà les competències que se li atribueixi.
Entitat municipal descentralitzada : Títol V llei regim local de Catalunya.
Les concentracions de població que dins d’un municipi constitueixin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. Sempre i quan el nucli no sigui on té la seu l’ajuntament.
La iniciativa per constituir-la correspon a la majoria dels veïns interessats o a l’ajuntament corresponent. La constitució requereix l’aprovació del Govern de la Generalitat.
L’òrgan unipersonal, que adopta la denominació de president es elegit directament pels veïns. L’òrgan col·legiat anomenat junta de veïns està format per president i pels vocals.
Competències: Vigilància dels bens públics, conservació del seu patrimoni, enllumenament públic, ordenació del trànsit dels vehicles.
Òrgans de gestió desconcentrada. LRSAL: va modificar els òrgans de gestió descentralitzada. El seu àmbit territorial és més petit que un municipi.
STC: 41/2016.
Punt 1.3: El municipi.
Elements del municipi: territori, població i organització.
- Territori: Element bàsic, tots el municipis necessiten un territori per exercir les seves competències, aquest territori es coneix com a terme municipal. Per conèixer quin es el territori d’un municipi existeix el registre de entitats locals a nivell estatal i el registre del sector públic local de Catalunya. La importància del territori és que totes les persones que estan dintre d’un terme municipal estan baix la jurisdicció d’aquell municipi. L’ajuntament només pot actuar dins el seu terme municipal. A espanya hi ha uns 9.000 municipis, es creu que el numero és molt elevat.
L creació de municipis no és lliure ja que així ho estableix el TC.
- Població: La població municipal és el conjunt de persones que viuen a un municipi. Per poder ser considerat veí s’ha de inscriure’s al padró municipal i viure a aquell municipi.
Només es pot estar empadronat a un municipi. Tothom té l’obligació d’estar empadronat a un municipi.
En definitiva el padró és un registre de les persones que viuen en un municipi.
■ Comissions informatives: Tenen per objecte l’estudi, informe i consulta dels assumptes que han de ser sotmesos a la decisió del ple. Estarà format pels representants de tots els grups polítics.
El ple es qui decideix quantes comissions crear.
Son obligatòries en municipis de més de 5000 habitants.
Es poden crear comissions de caràcter permanent i de caràcter temporalment limitat
Art. 20.1.C.: En los municipios de más de 5.000 habitantes, y en los de menos en que así lo disponga su reglamento orgánico o lo acuerde el Pleno, existirán, si su legislación autonómica no prevé en este ámbito otra forma organizativa, órganos que tengan por objeto el estudio, informe o consulta de los asuntos que han de ser sometidos a la decisión del Pleno, así como el seguimiento de la gestión del Alcalde, la Junta de Gobierno Local y los concejales que ostenten delegaciones, sin perjuicio de las competencias de control que corresponden al Pleno. Todos los grupos políticos integrantes de la corporación tendrán derecho a participar en dichos órganos, mediante la presencia de concejales pertenecientes a los mismos en proporción al número de Concejales que tengan en el Pleno.
■ Alcalde: És el president de la corporació local. Es l’encarregat de dirigir políticament el municipi i de representar-lo. Tres aspecte:
■ Nomenament: Es produeix pels regidors. L’alcalde ha de ser un dels regidors. La constitució preveu que els ciutadans elegeixin directament a l’alcalde. L’alcalde es nomena per majoria absoluta dels membres del ple. Per ser candidat s´ha de ser numero de la seva llista electoral. En cas de no haver-hi ningú per majoria absoluta serà alcalde al cap de llista de la llista més votada independentment que tingui o no majoria.
En el cas que s’empati a vots en el primer lloc es designarà l’alcalde per sorteig.
- (^) Funcions: (Art. 21 Llei estatal, art 53. Llei catalana):
- Dirigir els serveis locals de l’ajuntament.
- Direcció de l’administració local. Dirigeix tot el funcionament de l’administració local, funcionaris etc.
- Representació política de l’ajuntament.
El model espanyol es molt presidencialista, l’alcalde te molts funcions. Existeix una clàusula residual (21.1.s) a favor de l’alcalde, és a dir, totes les funcions que l’ordenament jurídic assigna al municipi però no determina qui les ha de dur a terme, les haurà de dur a terme l’alcalde.
L’alcalde pot delegar moltes de les seves funcions, tot i això, hi ha funcions que no pot delegar com la de presidència del ple.
- Finalització del mandat de l’alcalde: El nomenament de l’alcalde és de 4 anys, al finalitzar el mandat el batle perdrà la condició.
L’alcalde pot renunciar al seu càrrec, però no implica que renegui de la condició de regidor. Si l’alcalde renuncia a l’acte de regidor si que automàticament perdrà la condició de batle. Formes d’acabar el mandat de l’alcalde:
Moció de censura ( ): La plantegen els regidors, s´haurà de presentar un candidat alternatiu que sigui regidor (no te perquè ser el cap de llista), la moció s´ha de proposar per la majoria absoluta del ple ( meitat + 1). Si s’aprova la moció de censura, l’alcalde quedarà cessat i passarà a prendre possessió el candidat proposat.
Qüestió de confiança : La planteja l’alcalde, nomé es pot plantejar lligada a la aprovació de determinades decisions: Aquestes son; pressupostos generals, reglaments orgànics, ordenances fiscals, aprovacions que posin fi a la tramitació dels instruments de plantejament general d’àmbit municipal.
La majoria necessària per superar la moció de confiança dependrà de la decisió a que vagi lligada aquesta, és a dir, la majoria necessària serà diferent si es per aprovar els pressupostos o per aprovar reglament orgànics.
Si no es supera la moció de confiança, l’alcalde estarà en funcions fins que es nomeni a un nou. Si no hi ha cap regidor que aconsegueixi la majoria absoluta per ser nombrat alcalde, seguint la designació explicada anteriorment, serà alcalde el primer de llista de la llista més votada, si per casualitat aquest és l’alcalde que no ha superat la moció de confiança, serà designat com a alcalde el segon de la llista més votada.
■ Ple: Assemblea de tots els regidors. Està presidit per l’alcalde. Els regidors seran escollits pels ciutadans. El numero de regidors depèn de la població del municipi.
Funcions: És l’òrgan legislatiu del municipi, Art. 22 llei estatal i art. 52 llei catalana. Aquestes funcions es poden resumir en 4 grans grups:
■ Control i fiscalització dels òrgans del govern municipal. Per exemple la moció de censura.
■ Competència per aprovar decisions que afecten als elements del municipi. Per exemple territori, organització etc.
■ Exercici de la potestat normativa. És el ple qui aprova les ordenances, el pressupostos etc.
El ple pot delegar les seves funcions a la junta de govern local o a l’alcalde, encara que algunes son indelegables com per exemple la moció de censura.
La relació entre el ple i l’alcalde no hi ha una relació de jerarquia sinó que hi ha una relació de competència. Per tant l’alcalde no pot anular un decisió del ple ni viceversa.
- Règim especial dels municipis de gran població: Està regulat a la llei 57/ Títol X (és una llei aprovada pel parlament espanyol) Aquesta llei crea un nou títol a la llei de bases de regim local, previst per les gran ciutats. Preveia que s’apliqués en diferents supòsits (dos grups):
Obligatòries (s’aplica de forma automàtica)
Municipis de més de 250.000 o més de 175.000 habitats que fossin capitals de província. Els municipis amb aquestes característiques passaven immediatament a regir-se per aquest nou règim. Exemple a Catalunya l’Hospitalet de Llobregat des de el 2012.
La llei preveu que a Barcelona i Madrid no seran aplicables els règims especials de gran població.
Potestatius:
S’aplica a iniciativa dels propis municipis: Per aquests casos serà necessària una llei autonòmica que ho aprovi a iniciativa dels respectius ajuntaments.
- (^) Municipis capital de província, capital de CCAA o municipis amb seus de les institucions autonòmiques.
- Municipis de mes de 75.000 habitats amb circumstancies econòmiques o històriques, culturals o socials especials.
Les novetats es donen a les funcions que compleixen el òrgans de règim comú. Les novetats van en detriments de la figura presidencialista de l’alcalde que es dona en el regim comú. Novetats:
- PLE: El ple esta format per l’alcalde i els regidors. Es permet que la presidència del ple sigui delegada de l’alcalde a un altre regidor. Per tant es separa la presidència del ple i la figura de l’alcalde. Es permet que es pugin crear comissions pròpies del ple.
De forma obligatòria hi haurà d’haver un secretari general (art. 122.5) del ple, aquest secretari nomes assessorarà al ple; per exemple tindrà la funció d’estudi, informe o consulta dels assumptes que hagin de ser sotmesos a la decisió del ple. Algunes de les competències administratives que exerceixen els plens en el regim comú passen a altres òrgans.
- Junta de govern local: Experimenta un canvi important, es permet que poguessin participar en la junta de govern local persones que no fossin electes,
és a dir, que no fossin regidors, amb un màxim de 1/3 dels membres. Però el TC va declarar que era inconstitucional en virtut del principi democràtic.
En regim comú la funció de la junta de govern local únicament és assessorar. Sens perjudici de les delegades. En canvi en el règim de municipis grans (art. 127 LBRL) te competències pròpies, per exemple el projectes de ordenances i de reglaments han de ser aprovats per la junta o l’aprovació de projectes de pressupostos etc.
- Aprovació de districtes (és obligatori crear-los): divisió territorial pròpia del municipi. La creació dels districtes correspon al ple a més de definir les seves funcions, nom, òrgans de gestió desconcertada etc.
Correspon al ple la creació dels districtes i la seva regulació. La presidència del districte correspondrà a un regidor.
- Es presta important atenció als òrgans de participació ciutadana, es preveu la creació de diversos d’aquests. Per exemple consell social de la ciutat (òrgan consultiu art. 131, està format per representants d’agrupacions veïnals, socials, econòmiques).
- Assessoria jurídica de l’ajuntament. Es designat per la junta de govern local. Per forma-hi part s´ha de ser funcionari amb habilitació de caràcter nacional o se funcionari de carrera a més s´ha de haver estudiat dret. La seva funció és la de assistència jurídica a l’alcalde, a la junta de govern local, i als òrgans directius.
- (^) Existència d’Òrgans de gestió econòmica i tributaria. Per millorar l’eficàcia de la recaptació. Aquest tipus d’òrgans estan previst als ROMs. El titular d’aquest òrgan haurà de ser un funcionari.
Règim especial de Barcelona:
La constitució espanyola no fa referència a un règim especial per a bcn. L’únic regim especial que preveu la constitució és el consell obert. Des dels anys 60, Barcelona ha tingut un règim especial. L’estatut del 2006 si que fa referencia a un règim especial per a bcn:
- Art. 10: bcn és la capital de Catalunya.
- Art. 89: Preveu un règim especial per a Barcelona que es regirà per una llei aprovada pel parlament de Catalunya.
El règim especial esta desenvolupat per dues lleis:
- L 22/1998, 30 desembre, Coneguda com la carta de Barcelona. Aprovada pel parlament de Catalunya
L’Art. 7.4 de la LBRL, a partir de la LRSAL, crea un nou tipus de competències, les anomenades competències impròpies.
Per tant el municipis disposen de tres tipus de competències:
- Competències pròpies dels municipis: son les referides a l’art. 25 LRBRL, en la redacció de LRSAL.
- Competències delgades: Son les que atribueix l’estat i les CCAA mitjançant una disposició normativa. Aquestes competències s’exerceixen segons les regles de l’art. 27 LBRL, en la redacció de la LRSAL.
- Competències impròpies: no precisen de ser atribuïdes ni per l’estat ni per les CCAA i només podran ser exercides per les entitats locals quan concorrin els següents requisits, d’acord amb l’art. 7.4 LBRL en la redacció de LRSAL. Límits:
■ Que no hi hagi un supòsit de duplicitat d’una activitat amb un altre administració.
■ Que no es posi en risc la sostenibilitat financera del municipi.
Per acreditar el compliments dels dos requisits/límits s’ha de demanar dos informe a la administració que correspongui exercir la competència, i a la administració que tingui atribuïda la tutela financera d’aquella activitat. Els informes seran necessaris i vinculants.
- (^) Art. 25.2: Preveu tota una sèrie de matèries que es consideren d’interès municipal. Es poden agrupar en 4 grans grups: - Matèries que fan referencia a la seguretat de persones i bens. Policia local, ordenació del tràfic, protecció civil, etc. - Ordenació física del municipi i la prestació de serveis bàsics. P.ex. urbanisme, aigua corrent. - Matèries relacionades amb serveis a les persones. P. Ex. - Promoció de l’activitat econòmica. P.Ex. fires, mercats, activitat turística etc.
L’art. 25.2 ha estat modificat per l’ LRSAL. El que més destaca és que ha tret algunes matèries del llistat que tradicionalment duien a terme els municipis. Son bàsicament tres: Els serveis socials, la participació en la programació de l’educació, la gestió de l’assistència primària, aquestes tres competències varen passar a les CCAA amb la possibilitat de que les CCAA poguessin delegar un altre vegada la competència als municipis. La STC 41/2016 va establir inconstitucional que la llei de bases de regim local limités l’actuació de les CCAA referent a les seves competències. Per tant l’assistència primària, els serveis social i la programació de l’educació segueix essent competència dels municipis.
L’article 25.3 i 4 Arrel de l’LRSAL també concreta com s’ha de fer l’atribució de les competències relacionades en les matèries anomenades a l’apartat segon. Les competències municipals es determinaran per llei; els requisits que hauran
de complir la llei són els següents: 1. Necessitat memòria econòmica, 2. que la llei que preveu la competència inclogui els recursos econòmics suficients i 3. que no hi hagi duplicitat competencial amb altres administracions.
- Art. 26. Serveis mínims obligatoris: Serveis que els municipis han de prestar de forma obligatòria. Estan dividits segons la població que tenen els municipis. En concepte de les competències impròpies (art. 7.4) el municipis podran dur a terme serveis de l’article 26 tot i que no ho tingui com a obligatori pel seu nombre de població.
L’LRSAL: actualitza el llistat de serveis mínims obligatoris. A més afegeix l’apartat 26.2 que estableix que els municipis amb població inferior a 20. habitants serà la diputació provincial qui coordinarà la prestació del serveis(recuits a l’article 26.2). Segons la LRSAL els municipis de menys de 20.000 hab. només podran seguir duent a terme els serveis de l’art. 26.2 si poden acreditar que ho fa de forma més econòmica que la diputació provincial.
L’article 26 si que estableix directament quines competències han d’exercir els municipis. Els veïns dels municipis tenen el dret a exigir a l’ajuntament que presti els serveis obligatoris de l’article 26.
(falten algunes coses en aquest punt)
Les competències delgades no s’exerceixen en règim d’autonomia
- Art. 27: Els municipis es poden negar a acceptar la delegació de competències. La delegació ha d’anar acompanyada dels recursos econòmics suficients. La delegació ha d’anar acompanyada d’una memòria econòmica que valori l’impacte de la delegació en el municipi. El termini de delegació no podrà ser inferior a 5 anys però el titular de la competència pot revocar-la, per tant el termini de 5 anys no serveix de gaire.
L’art. 84 EAC regula les competències locals. 84.2 fixa un llistat de matèries més concret que el de la llei de bases de règim local. Aquest llistat ens aporta un criteri supralegal (estatut d’autonomia)
L’estatut no fixa les competències exactes dels municipis, sinó que ho delega al legislador sectorial. Les matèries són més detallades. Si una llei de l’estat no compleix el que diu la llei de bases locals no passa res, ja que llei posterior deroga a la anterior. Aquí neix la importància de l’estatut en aquesta matèria, ja que si hi ha una llei que no compleix amb l’article 84, serà nul·la ja que l’estatut te caràcter supralegal respecte a les llei ordinàries.
1.4. Entitats de Nivell supramunicipal.
Províncies.
La província te 4 dimensions:
