¡Descarga Dret local i tributació apunts y más Apuntes en PDF de Estudios del Gobierno Local solo en Docsity!
DRET I TRIBUTACIÓ LOCAL
Piràmide de Kelsen: 1.Constitució 2.Lleis/Lleis orgàniques (Estatuts de autonomia son lleis orgàniques singulars) 3.Normes coherents (no contraria a la constitució o llei) Concepte històric/Fonts del dret La Rev. Francesa suposa el final de l’antic regim y el naixement de una revolució i el sorgiment de d’il·lustració i la carta de drets fonamentals. Abans de la rev. Francesa el ciutadans eren súbdits, però després eren ciutadans. No hi havia àmbit local de govern, els municipis eren comunes i havia un control del territori per part del rei, un delegat que tenia control sobre el territori. En España, el delegat era el corregidor es el representant del poder centralitzat de la monarquia de l’antic regim i controlava el territori i la recaptació d’impostos. Té un teòric francès de àmbit local que es Turgot, el mateix any de la rev. Francesa (1789) un decret del 14 de desembre del mateix any pels interessos locals. França es una estructura central de poder i es trasllada al espanyol. La idea de municipi a España arriba en la contrarevolució francesa, que esta en contra dels principis més lliberals, el regim liberal de la modernitat en España es produeix en 1812 per la primera constitució (la de Cadiz), era una constitució centralista no partidària de l’autonomia local plena. A l’any 1812 es parla de l’agrupació de municipis a traves de la província, apareix la paraula província però no com un nivell de l’administració local, sinó com agrupació de municipis. Té una base efectiva però atenuada en quant a la representació del ciutadans, en 1812 es creen els ajuntaments però no tenen sufragi universal, la manera de elegir els ajuntaments es per sufragi censatari. En l’any 1812 no existeix la divisió provincial tal i com la coneixem ara. La província neix en 1833, aquest autor de la divisió provincial es un il·lustrat (durant el reinat d’Isabel II) Javier de Burgos. Aquestes províncies tenen un delegat de foment, que s’encarregava de l’impuls del desenvolupament, en aquell ministeri hi havia el foment d’agricultura, educació o sanitat. Hi va haver un època que el ministeri d’obres publiques es digues ministeri de foment, però comportava a confusió, ja que en el 1833 englobava molts temes. En 1849 es crea el governador civil com a representat legal de l’estat a la província (actualment no existeixen). 1924-1925, s’aproven les lleis municipals i provincials que creen la figura de la diputació provincial. Va ser durant la dictadura de Primo de Rivera, en 1931 s’estableix el concepte d’autonomia plena dels municipis pel desenvolupament de les seves funcions. La segona república es crea l’estatut d’autonomia de Catalunya en el 1932. Durant la segona república un geògraf Pau Vila fa la proposta de divisió comarcal de Catalunya, del 1936. Passa una cosa semblant amb les províncies (1933) però es creen en 1934. Al 1936 es fa el mapa de comarques i no es fa fins 1987 que es creen els consells comarcals.
Hi ha un període de 40 anys de dictadura i els alçades son nomenats del poder central amb forta influencia del governador civil. La CE de 1978, títol VIII, porta el nom de l’organització territorial de l’estat. Art 137 CE: El Estado se organiza territorialmente en municipios, en provincias y en las Comunidades Autónomas que se constituyan. Todas estas entidades gozan de autonomía para la gestión de sus respectivos intereses. Proclama l’autonomia de les comunitats autònomes, que ja ho fa en l’article 2 de la CE. Capítol segon del títol VIII, art 140 CE: La Constitución garantiza la autonomía de los municipios. Estos gozarán de personalidad jurídica plena. Su gobierno y administración corresponde a sus respectivos Ayuntamientos, integrados por los Alcaldes y los Concejales. Los Concejales serán elegidos por los vecinos del municipio mediante sufragio universal, igual, libre, directo y secreto, en la forma establecida por la ley. Los Alcaldes serán elegidos por los Concejales o por los vecinos. La ley regulará las condiciones en las que proceda el régimen del concejo abierto. Té una garantia a nivell de constitució. Capacitat jurídica plena del municipi. Diu que els ajuntaments son els titulars i qui tenen plena competència de l’administració municipal i els poders del àmbit material de competències locals. Els ajuntaments estan integrats per regidors i d’aquest s’escull l’alcalde. Llei orgànica del regim general local per l’elecció dels regidors. L’article 140 acaba dient que no es pot ser alcalde si no se es prèviament regidor. En els municipis petits de menys de 500 habitants l’elecció dels alçades i regidors es per vot directe dels ciutadans. Art. 141 CE:
1. La provincia es una entidad local con personalidad jurídica propia, determinada por la agrupación de municipios y división territorial para el cumplimiento de las actividades del Estado. Cualquier alteración de los límites provinciales habrá de ser aprobada por _las Cortes Generales mediante ley orgánica.
- El Gobierno y la administración autónoma de las provincias estarán encomendados a_ _Diputaciones u otras Corporaciones de carácter representativo.
- Se podrán crear agrupaciones de municipios diferentes de la provincia.
- En los archipiélagos, las islas tendrán además su administración propia en forma de_ Cabildos o Consejos. (1) La província es el territori idoni per el compliment de les activitats de l’estat segons l’idea de l’època del s. XIX-XX, abans de la creació dels municipis. Diferencia les províncies dels municipis. (2)Quin es l’òrgan que governa la província. En el cas de les Illes Balears, es una comunitat uniprovincial, com Madrid, la creació de la comunitat autònoma es menja la diputació
En la CE es va dir que havia dret a la autonomia, com que era un dret i en el art 142 i ss defineix municipis i el dret a l’autonomia, en el 1988 s’aproven el es estatuts d’autonomia. En aquests estatus d’autonomia les CCAA fan referencia al mon local i de legislar en el mon local. En el 1981 es dicta una sentencia clarificadora dient qui te competències per legislar en el àmbit d’administració local. L’administració local es una competència compartida entre l’estat i les CCAA. La centralització del 1981 es molt respectuosa amb la CE i els estatuts autonòmics. L’estat te la competència exclusiva a nivell de bases, es a dir, a legislació bàsica de l’estat, per fixar aquells aspectes fonamentals. Aquest concepte de llei de bases es concreta 7/1985 llei de bases del regim local i amb una altra llei 2/2004. L’estat te unes entitats bases que son els municipis amb canals immediats, segons la llei 7/1985. L’any 1985 es diu com es el municipi, que te personalitat jurídica i plena capacitat pel desenvolupament de les seves finalitats, però convé que estigui suficientment finançat per l’estat. En l’any 1999 es va produir un gran pacte local, PSOE i PP, aquest pacte es un pacte de reforma de llei de bases locals que dona més competències als municipis i capacitat molt important, la capacitat de presentar un conflicte de competències davant un tribunal constitucional. Els municipis que fossin en regim obert, municipis molt petits, que nomes hi ha alcalde o alcaldessa que reuneix els veïns, també hi han municipis de muntanya amb algunes especificitats, municipis pel seu passat historicoartístic, municipis turístics, els municipis industrials i després el municipi de Barcelona per carta municipal, tots aquests es recullen en el text refós article 80. La competència municipal es l’atribució de potestats especifiques i concretes per actuar en relació a una matèria determinada. Potestats especifiques per actuar en àmbit material, com les aigües o residus, per actuar en relació a una matèria determinada en base aquestes potestats especifiques. Tipus de competències. Competències pròpies: establertes per llei i exerceixen en regim d’autonomia per part de l’ajuntament. Competències atribuïdes: Competències voluntàries: no son obligatòries pel municipi però el municipi vol exercir. Com el transport col·lectiu urbà de passatgers. Competències addicional. La llei de bases i text refós no fixen totes les competències però fixa quines son. La llei de bases estableix diversos nivells de exigència en base a la població del municipi. Art. 84 de estatus d’autonomia de Catalunya, competències locals. Poden haver-hi municipis molt petits incapaços de prestar el seus serveis i poden invocar la despensa. Dirigir-se a la generalitat que dispensa a un altra administració per poder realitzar l’activitat. El municipis tenen 3 elements :
- El territori, no hi ha municipi sense territori. - La població. - L’organització politico-administrativa del municipi. El territori segons el terme municipal, es l’àmbit sobre el qual l’ajuntament te competències per exercir-les plenament. Alterar el termes municipals, incorporació d’un o més municipis limítrofs, per tant el municipi més petit s’incorpora al més gran de manera total o parcial. La fusió de dos o mes municipis limítrofs, es diferent. En la fusió es indispensable que siguin limítrofs. Inframunicipalisme, municipis que tenen problemes per exercir les seves competències i per tant, compateixen serveis entre municipis. La població del municipi son els seus veïns, es a dir, estar empadronat en el municipi. Per tant, son els inscrits en el padró municipal. Estar empadronat no vol dir estar necessàriament amb la nacionalitat, però si constitueix que es viu o resideixi en el municipi. Aquest empadronament dona drets als qui pertanyen o estan inscrits en aquest i es vincula molt la prestació de serveis on es empadronat. A més el dret de vot també esta vinculat, perquè nomes es pot votar on s’és empadronat. Però no esta limitat presentar-se candidat a regidors d’un altre municipi. 17/02/ L’ organització municipal , art. 20 llei de bases de regim local, tot municipi necessita un ple, un alcalde/alcaldessa i que aquest alcalde tingui un substitut, el tinent d’alcalde. Un altre òrgan absolutament necessari es la comissió especial de comptes, una de les grans funcions com son els pressupostos han de passar per aquesta comissió. Tots els ajuntaments amb més d’un nombre de població un junta de govern local que es l’òrgan mes executiu. La junta de govern acompanya o exerceix funcions d’alcalde, te un fort caràcter presidencialista. L’ajuntament també ha de tenir el defensor del ciutadà o síndic de greuges, si passa un determinat nombre d’habitants. La junta local de seguretat, on participa l’alcalde i cossos de seguretat. A més de comissions com culturals. El reglament orgànic municipal (ROM), quasi tots els ajuntaments en tenen un, es defineixen normes de funcionament de l’ajuntament. Si un ajuntament petit no aprova el seu reglament funciona amb caràcter supletori en base el text refós de la llei catalana però també el reglament del 1986, que es un reial decret de llei de bases locals. El ple municipal esta format pel conjunt de regidors locals escollits per les eleccions locals, que es fan cada 4 anys l’últim diumenge de maig. Es pot produir un cas de dimissió de l’ajuntament i nombrament d’una gestora que compleix aquests 4 anys. Atribucions del ple municipal: - Competències de caràcter normatiu , NO aproven lleis, però tenen ordenances municipals, reglaments municipals, plans urbanístics, aprovació de pressupostos municipals, aprovació de plantilla municipal (nombre de treballadors municipals) i relació de llocs de treball (la plantilla que es necessita per prestar el servei). Aquesta
L’Administració municipal. L’ajuntament canvia o l’estructura política del municipi (la corporació del municipi) a de recalçar-se en una estructura administrativa on s’ha d’incloure el personal contractat i com van florint els òrgans administratius associats i les empreses publiques. L’estructura mínima d’un ajuntament ha de ser, art 92.3 de la llei de bases de regim local, el secretari interventor, es un funcionari de l’administració de l’estat, que s’escull a partir de un concurs. La gestió del secretari interventor es traspassa a la generalitat i per tant, la gestió del secretari interventor el regeix l’administració de Catalunya. En cas de no tenir secretari habilitat en algun municipi es pot delegar la funció a altres. El secretari municipal ha de fer una funció d’emetre informes previs, en els actes d’assignatura de contractes, per tal es un filtre d’arbitrarietat. Donar fer (com un notari) publica, vol dir que l’acord de ple o altres funcions s’ajusten a la llei. Interventor , executar el pressupost. Tresoreria de l’ajuntament , recaptar els impostos i gestió de valors de l’ajuntament. Aquesta funció es pot delegar en òrgans superiors en cas de no tenir els recursos necessaris com pot ser els ajuntaments més petits. Hi ha mecanismes per controlar la legalitat i no només el secretari, però en àmbit de comptes el organisme encarregat es el tribunal de comptes o la sindicatura de comptes en el cas autonòmic català. Per menys de 5k habitants sol tenir en una sola figura la del secretari i interventor. L’administració va en funció la jerarquia, el que digui les lleis o en base al seu sector. 24/02/ Descentralització funcional, com dotar entitats de personalitat jurídica pròpia amb una determinada missió/gestió de competències. Aquestes entitats actuaran de forma autònoma en matèria de inversions, despeses i ingressos. L’objectiu de la descentralització es agilitzar els processos, es a dir, incorporar figures de dret privat a la municipal. Hi ha tres tipus diferents de descentralització.
- Organismes autònoms : Van molt vinculats a les figures d’instituts o patronats, com l’institut del medi ambient. Un dels primers patronats va ser els patronats de l’habitatge. **- Entitats publiques empresarials.
- Societats mercantils** , poden ser públiques o mixtes. La diferencia entre aquestes figures es el regim legal. LOFAGE, llei 40/2015 de 1 de octubre. Es una llei aprovada deu anys després de la llei de bases locals. - Organismes autònoms, art ??? de la LOFAGE. Es regeixen aquests organismes (instituts o patronats) per dret administratiu. Aquests organismes disposen de personalitat jurídica pròpia. No tenen tota la carrera procedimental del que seria un àrea del ajuntament.
- Entitats publiques empresarial, art ?? de la LOFAGE, entitats publiques empresarials art ??? de la LOFAGE, disposen de personalitat jurídica plena. Son organismes públics, donen prestació de bens o serveis susceptibles de contraprestació. Noms que poden tenir aquestes entitats son agencies, juntes. La diferencia del organismes autònoms es que es regeixen per dret privat excepte quan en la llista de competències de l’ajuntament que son de dret públic. - Societats mercantils, regides per dret mercantil y poden adoptar la forma de societats anònimes. Poden ser societats 100% publiques. La participació majoritària ha de ser publica en cas de societats publiques. Ex: empresa municipal d’aparcament. Una figura amb transversalitat son els consorcis, tenen personalitat jurídica pròpia, creada per diversos ens publiques de naturalesa territorial o institucional. Com el consorci de benestar social del gironès. Per prestar aquest servei els ajuntaments que son més petits per no delegar les seves funcions comparteixen la competència, es a dir, es consorcien amb diferents ens com diferents ajuntaments. Gestió directa o gestió indirecta segons si hi ha afany de lucre o sense ànim de lucre. Dins de la gestió directa s’inclouen organismes autònoms, entitats publiques empresarials i societats mercantils íntegrament públiques. Aquestes son les maneres de gestionar directament per part de l’administració. Gestió indirecta, societats mercantils mixtes, participació de administració pública juntament amb privat o directament societats privades i externalització de serveis. Diferents modalitats de gestió indirecta vigent. - Concessió. Contracte establert entre l’administració i un particular a traves del qual s’atorga al particular la capacitat d’exercir una activitat de servei públic que ha d’estar supervisada per l’administració, com la recollida de escombraries. - Gestió interessada , la col·laboració es a través d’un contracte. Hi ha una part del servei que es públic i un tram del servei es privat. Ex: bar d’una piscina publica. - Concert, es una forma de gestió indirecta que implica la celebració d’un contracte de l’administració amb entitats publiques, privades o particulars que realitzen contraprestacions anàlogues al servei públic concertat. Ex: escola concertada. - Arrendament (desús), arrendar un bé públic a un particular. Ex: aparcaments (mi parking pog). - Societat mercantil , pot ser 100% publiques o publica i privada. Ex: promotor de habitatges. - Cooperativa , igual que la societat però sens ànim de lucre. - Convenis, es pot firmar convenis amb la protectora d’animals, tenen més carrega política. Poden ser declaracions de voluntat. [Hasta aquí el tipo test 1] 1/03/ La delimitació provincial va ser una proposta inicial de Javier de Burgos. España té 50 províncies amb el límits provincials i capitals de províncies. Si es volgués modificar alguna província hauria de ser mitjançant llei orgànica a través de les Corts Generals.
En el any 1987 el parlament de Catalunya aprova la creació del consells comarcals. Per constituir un consell comarcal es necessària la llei del Parlament de Catalunya. El consell comarcal es un òrgan de naturalesa política amb òrgans de decisió i dotat d’autonomia política d’acord amb la defensa dels seus interessos. Una de les noves formes de gestió local s’incorpora en els consells comarcals, la figura del gerent. La figura del gerent elegida a proposta del president comarcal i aprovada pel Ple del consell comarcal. En el dret local clàssic s’incorporava la figura del gerent quan es creia que tot ho havien de fer els funcionaris. Organització dels consells comarcals, organització política:
- es el ple del consells comarcal, - la presidència del consell comarcal, - la vici/s presidència del consell comarcal, - el consell d’alcaldes (en la llei de l’any 2003), - la comissió especial de comptes, - la comissió permanent que es de caràcter voluntari - i finalment una figura unipersonal que es la figura del gerent. Sistema d’elecció dels membres del consell comarcal, es indirecta la elecció dels membres. Només poden ser els regidors d’un dels municipis de la comarca que cobreix el consell comarcal. Els consellers comarcals representen els ajuntaments però també les sensibilitats polítiques que s’han manifestat a les eleccions polítiques. En el 1987 el càlcul eren 2/3 el nombre de regidors de cada força política, i 1/3 del càlcul la força política de la comarca. En l’any 2003 es canvia, es té en compte 2/3 el vot de cada partit polític en la comarca i 1/3 el nombre de regidors elegits ens els municipis d’aquella comarca. El president del consell comarcal, no es l’alcalde de cap municipi, però pot ser-ho, l’única condició per ser president es ser regidor d’un municipi. Nombre de consellers comarcals oscil·la entre 19 i 39 en funció dels habitants de cada comarca. Cap partit polític o agrupació no pot designar més d’un terç dels membres d’entre regidors d’un municipi, aquest criteri es fa perquè hi hagi representació de més municipis. El gerent es un òrgan unipersonal, el seu nomenament i cessament correspon al ple del consell comarcal a proposta del president del ple. L’art 16 de la llei de l’any 2003 desataca que el gerent ha de tenir un caràcter tècnic, però al final sol ser una persona amb afinitat política amb el partit més representatiu. Per ser gerent s’ha de ser funcionari eventual com a mínim, es un càrrec de confiança política. Els consells comarcals es doten de els organismes de empreses publiques, consorcis, figures publiques, igual que els ajuntaments. Serveis socials, medi ambient. La immensa majoria dels consells comarcal de Catalunya la exerceixen de manera uniforme, però que les comarques més poblades aquest servei es presta de manera asimètrica als municipis mitjans o més petits. 10-15/03/2021 <- No hubo clase
[Correcció Examen Dificultat per exercir competències municipals: Inframunicipalisme Dispensa: quan un municipi petit no pot exercir les competències es dirigeix a la comunitat per realitzar aquestes. Moció de censura: Ha de ser constructiva, cap regidor por avalar més d’una moció de censura. La carta europea d’autonomia local es instrument legal del consell d’Europa. ] Consells insulars. Dins de l’administració supramunicipal en Canàries hi ha el cabildos insulars, son previs a les CCAA de les Illes Balears. Es creen el consells insulars 6 mesos abans de la creació de la CE per mitja de reial decret, eren consells preautonimics. Hi ha una representació proporcional segons les illes en el parlament. Els consells insulars tenen competències superiors a altres òrgans supramunicipals, ja que cada illa ha d’anar conforme a las necessitats d’aquesta. Tenen competències en matèria d’urbanisme a diferencia d’altres. Capacitat d’iniciativa legislativa vol dir la capacitat de proposició de llei a un parlament. 2/3 del ple es el màxim que pot integrar la comissió del govern. Relacions interadministratives, llei 40/ Mancomunitat agrupació voluntària de municipis = agrupació interadministrativa voluntària. Principi de coordinació administrativa entre administracions, un exemple seria la conferencia sectorial entre comunitats. Avant projectes de llei o de l’estat i també dels consells de les comunitats autonomes, que serveix per amb caràcter preventiu que les CCAA coneixin els avant projectes i millorar la coordinació. Poden adoptar recomanacions dels que han votat a favor, el que no segueixen les recomanacions han de motivar perquè no ho fan. Art 144 de la llei de regim jurídic del sector públic que descriu els mecanismes de cooperació. La llei regula tots els organismes de cooperació, com la conferencia de presidents, conferencies sectorials. 22/03/ Potestat normativa local Ordenances, reglaments i bans municipals. Aquesta potestat reglamentaria es fruit del que la administració espanyola reconeix com autonomia local, hi han normes habilitants per a que els ajuntaments puguin fer ordenances o reglaments.
entenderá definitivamente adoptado el acuerdo, hasta entonces provisional, sin necesidad de acuerdo plenario.
_4. En todo caso, los acuerdos definitivos a que se refiere el apartado anterior, incluyendo los provisionales elevados automáticamente a tal categoría, y el texto íntegro de las ordenanzas o de sus modificaciones, habrán de ser publicados en el boletín oficial de la provincia o, en su caso, de la comunidad autónoma uniprovincial, sin que entren en vigor hasta que se haya llevado a cabo dicha publicación.
- Las diputaciones provinciales, consejos, cabildos insulares y, en todo caso, las demás entidades locales cuando su población sea superior a 20.000 habitantes, editarán el texto íntegro de las ordenanzas fiscales reguladoras de sus tributos dentro del primer cuatrimestre del ejercicio económico correspondiente._ L’article 70 bis de la llei de bases de regim local, obre la possibilitat de la iniciativa veïnal per presentar una iniciativa popular. El tràmit d’audiència es per la condició de interessats i si son ciutadans en general hi ha un període de informació. Els primers poden presentar al·legacions o propostes de modificacions de la normativa, i el segons nomes sugerencies. L’article 18 del text refós de la llei d’hisendes locals. Llei 39/2015, art 128 i ss, parla de les característiques que han de tenir els principis en els que s’han de fonamentar els reglaments. 7/04/ El règim sancionador o potestat sancionadora es la facultat de l’administració publica d’imposar sancions a traves d’un procediment administratiu, d’acord amb el principi de legalitat i tipicitat, amb el be entès que la sanció administrativa es defineix com la pena infringida a un ciutadà com a càstig a una conducta il·lícita. La CE art 25, llei 39/2015 de les administracions publiques, llei 40/2015, aquestes son les lleis del regim sancionador. Art 25: _1. Nadie puede ser condenado o sancionado por acciones u omisiones que en el momento de producirse no constituyan delito, falta o infracción administrativa, según la legislación vigente en aquel momento.
- Las penas privativas de libertad y las medidas de seguridad estarán orientadas hacia la reeducación y reinserción social y no podrán consistir en trabajos forzados. El condenado a pena de prisión que estuviere cumpliendo la misma gozará de los derechos fundamentales de este Capítulo, a excepción de los que se vean expresamente limitados por el contenido del fallo condenatorio, el sentido de la pena y la ley penitenciaria. En todo caso, tendrá derecho a un trabajo remunerado y a los beneficios correspondientes de la Seguridad Social, así como al acceso a la cultura y al desarrollo integral de su personalidad.
- La Administración civil no podrá imponer sanciones que, directa o subsidiariamente, impliquen privación de libertad._ El dret de defensa, un ciutadà sancionat per una multa de tràfic, aquest ciutadà te dret de defensa.
El dret de ser informat de l’acusació, ha de ser informat que se li esta incoant un expedient sancionador. Presumpció d’innocència, cap resolució es ferma fins esgotar totes les vies. Dret a utilitzar els mitjans de prova adequats. Hi ha dos principis del dret penal que no son compatibles amb el sancionador administratiu, el jutge que en cas de la l’administració es qui jutja i que hi ha dos titulars diferents entre la fase de instrucció i una fase de resolució amb altre jutge, mentre que en el cas administratiu es el mateix en les dues fases. Principi de responsabilitat:
- La inobservança de les normes. - Incompliment de l’il·lícit, un fet il·lícit té un període de prescripció. Principi non bis in idem , el mateix no pot ser sancionat per dos normes que ataquen el mateix delicte. Principi de tipicitat. Principi de legalitat. Principi de retroactivitat. Principi de proporcionalitat. 12/04/ TRIBUTACIÓN – 2n bloque Apuntes campus
