¡Descarga Apunts estructura bloc 2 y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
BLOC II: HISTÒRIA DELS SERVEIS SOCIALS
2.1. Concepció de la pobresa i dispositius assistencials principals a l’Edat Mitjana i al Renaixement. (P.83-116 Llibre) S.V- mitjans XV. Sistema públic: FEUDALISME : sistema polític, econòmic, religiós relacionat amb el senyor feudal, el qual té tot el poder centralitzat a la societat medieval. En el sistema del senyor feudal hi ha:
- Els nobles ( la cort que l’acompanya)
- Els homes lliures = no nobles.
- Homes semi lliures i pagesos = són lliures pq totes les decisions que afecten a la seva vida les pren el senyor feudal. Els pagesos treballen la terra pel senyor feudal, feu= terra.
▲ Concepció de la pobresa en l’edat mitjana: Habitual i present en l’edat medieval, menys els nobles, són pobres. ▲ Significat POBRESA: entre dues connotacions: 1.“ la gràcia del pobre de Crist” Igual que Crist era pobre, els pobres són necessaris pq els rics puguin obtenir la salvació de déu, com? Doncs quan un ric dóna almoina a un pobre Déu el premiarà i es podrà salvar, ja que ha ajudat a un pobre.
2. Consideració negativa i perillosa. El pensament religiós va augmentant, dominant... però a mesura que van augmentant les grans masses de pobres a les ciutats comença haver-hi un desordre públic, aldarulls, problemàtiques, revoltes... genera que “la gràcia del pobre de Cris” evoluciona a una consideració negativa i perillosa = idea que els pobres poden ser un problema social, descontrolat i perillós.
▲ Tipus de pobresa:
- ESTRUCTURAL: Degut a un impediment de la mateixa naturalesa: edat (nen petit o vell), discapacitat, accident, cec... ja eres pobre
- CONJUNTURAL: Circumstància temporal. Ex. Una persona es queda a l’atur, ha perdut la feina o no té ingressos econòmics... és pobra.
- PROFESSIONAL: Pobres que pidolaven pel carrer durant l’edat mitjana. Anaven identificats amb una placa de ferro penjada la qual deia que eren pobres. Això era hereditari, els fills heretaven la placa de ferro per continuar pidolant. Preferien viure de la caritat que treballar.
▲ Altres classificacions:
- Pobres urbans: els de la ciutat ( era la pobresa + dominant)
- Pobres rurals : els pagesos del camp. ( treball dels camperols del camp, tot i ser pobres almenys obtenien fruits de la terra per subsistir)
- Pobres dignes/indignes:
- Dignes: els que anaven amb la placa, amb la consideració de ser-ho. (= que els pobres professionals, anava canviant el nom...)
- Indigne: els que es feien passar per pobres encara que no ho eren. Robaven als pobres l’almoina que els hi donaven els rics, s’aprofitaven molt.
- Els pobres de crist/ pobres vergonyants:
- De crist: els professionals que pidolaven amb una placa de ferro.
- Vergonyants: alguns que havien tingut problemes a la seva empresa, o despesa econòmica... i els seus gremis els havien d’ajudar a remuntar la situació en que es trobaven, pq els seus fills, dones no passessin vergonya i es convertissin en pobres..etc. – gremis d’oficis : fusters, forjat... també hi havia el típic noble que per no passar vergonya davant la resta, se l’ajudava discretament pq estigués al mateix nivell que els altres.
▲ Quina és la resposta que donen als pobres durant l’Edat Mitjana?
C ARITAT: “ caritas” llatí = proïsme, ajuda als altres.
Resposta individual a la persona, els ajudaven individualment. És a dir només ajudaven a un en concret, pq volien, pq volien exercir a la caritat./ també existien altres formes de caritat com era l’ajuda mútua.
- Francesc de Eiximenis: un cristià de Girona que ajudava a la pobresa medieval. (molt imp!) ■ “Lo crestià” - 1r llibre: plantejament organicista de la pobresa = compara el cos físic amb el cos social. Ex. Diu que quan una persona esta malalta o té alguna cosa externa que li fa mal ( físic- civil ) l’hem de curar ( amb fàrmacs, o eliminant-la ..) = relaciona què : com que els pobres són una cosa que fan mal a la societat ( cos social) l’han d’eliminar. Després s’adona que potser és una mica bèstia.. i diu : potser no hem d’exterminar als pobres sinó cridar a l’ajuda mútua i amb caritat fer-los sortir de la pobresa, tota la societat conscienciada per ajudar.
■ “Regiment de la cosa pública”: un altre llibre on diu que l’única manera d’ensortir-se’n de la pobresa és treballant. I els qui no treballen és pq són uns “vagos” pq no volen. No es pot tenir temps lliure, oci, sempre hem de treballar, aprofitar el temps amb coses productives per guanyar diners. Les úniques persones que poden excusar-se i tenir oci, són les discapacitades o amb malaltia greu, ja que no poden treballar.
■ Classificació: Eiximenis classifica:
- Vers ( verdaders) pobres: els professionals , identificats amb la placa.
- Vers fingits: falsos , pobres indignes, s’aprofiten dels pobres.
▲ Paper de l’Església: Té tant de poder que a vegades exerceix el poder com un poder feudal. El pensament medieval és únic, i és el que marca l’església. El poder de l’església: com una institució religiosa i a vegades com un organisme semi- públic, ja que dona molta caritat a als pobres.
■ Delma o diezmo : la desena part dels beneficis que s’obtenien dels productes de la terra, anaven a parar a l’església directament.
▲ Institucions medievals de la caritat:
a. Hospitals: eren molt petits, hi podien acudir pobres malalts i no malalts. En el mateix hospital també es feia una recollida d’aliments per repartir-los entre els pobres. Depenien de l’església, a l’hosp. Hi havia al capdavant: el “procurador o administrador” = director, i el “rector” de la parròquia, figura religiosa. Amb el temps comencen a aparèixer molts hospitals, caos d’hospitals, no sortien rentables ja que eren massa petits 4-5 llits. Reforma dels hospitals, els fan més grans, els quals poden atendre a més gent alhora. Allà separen els malalts infecciosos ( en pavellons) dels no infecciosos. Sant pau: XIV-XV un dels primers que apareix i separa els malalts infecciosos i no infecciosos. El s. XIII , apareixen hospitals que recullen nens orfes ( no tenen pare o mare) i nens robats (els troben pel carrer vagant, i no saben si són orfes o no pq no tenen identificació) , més endavant apareixen els orfenats.
b. La Pia Almoina ( llatí “pio” : donar) Apareix el s.XI a les catedrals. Figura dominant era el bisbe. Eren rendes, ingressos econòmics que es recollien sota la supervisió del bisbe ( la gent donava almoina al bisbe i després ell ho repartia entre els pobres). 2 tipus de repartiment: ■ Almoina de pa: dies senyalats de l’any: Nadal, pasqua i dia de la patrona de la catedral. Repartien menjar a tots els pobres que anessin aquell dia a la catedral. ■ Almoina de vestuari: 1 cop a l’any es repartia roba als pobres, de manera discrecional = el bisbe decidia a qui donar-li la roba. Aquesta almoina era poc freqüent i indiscriminada , ja que no era per tothom.
c. Bací dels pobres vergonyats:
Aspectes a imposar als pobres, segons l’obra de Joan Lluís Vives:
- Als pobres se’ls hi ha de prohibir donar almoina al carrer.
- Les persones que no pertanyen a la ciutat, que són de fora, se les ha d’expulsar d’allà, però se’ls hi donarà uns diners per poder pagar el viatge. (El que seria ara... la immigració il·legal)
- Tothom està obligat a treballar, excepte les persones amb una discapacitat, els malalts mentals i els que estan ingressats a un hospital.
- L’atenció als pobres és responsabilitat de la intervenció pública, però NO substitueix a la privada = autoritats municipals encarregades d’atendre als pobres però sense substituir les privades com l’església.
- Per poder conèixer el nombre de pobres de la ciutat: s’han de fer censos municipals = recompte de pobres.
- Precursor: Vives diu que la resposta als pobres ha de ser de tipus d’intervenció tècnica,professional. Com la prevenció, tractament , assistència o inserció social. (Inici de la creació dels Serveis Socials).
- Als nens se’ls ha d’educar, intervenció a la infància pq els nens es puguin integrar millor a la societat.
- Finançament dels serveis o resposta assistencial als pobres: ■ A Bruixes les autoritats municipals han de crear i gestionar un fons d’assistència ( inici de caixes centralitzades) ■ S’han de començar a crear diverses modalitats d’atenció als pobres, ja que tenen necessitats diferents.
▲ Debat ideològic del renaixement, S.XVI , va durar 50 anys. ( explicat al llibre A.Vilà, molt imp.): Juan de Robles (catedral de Zamora) i Domingo de Soto (catedral de Granada) – 2 teòlegs capellans : passen uns 50 anys escrivint-se a través de cartes discutin per: Juan de Robles escriu una carta defensant la llibertat d’almoina, que puguin demanar pel carrer. D.Soto el contradiu, diu que els pobres no han de pidolar al carrer, la resposta no ha de ser monetària, sinó que se’ls hi ha de donar serveis, atenció. Soto volia donar resposta institucionalitzada.
▲ DISPOSITUS ASSISTENCIALS DEL RENAIXEMENT
CASES DE MISERICÒRDIA:
▲ Miquel de Giginta : Obra: Tratado de remedio de los pobres. Era el canonge (=responsable) de la catedral d’Elma ( sud de França, Rossellonès).
Crea un dispositiu nou a partir de la seva obra: cases de misericòrdia. La primera casa es crea a Toledo , pels pobres que viuen a Castella. + tard a Madrid, Barcelona, Saragossa i València.
Les cases de misericòrdia:
- Era una institució en la qual els pobres podien entrar i sortir de manera voluntària. Fins hi tot podien entrar els pobres “no autèntics”.
- A part de l’atenció bàsica que rebien (menjar , roba, llit..) donaven formació : els homes rebien formació professional a través de tallers de la pròpia casa, on aprenien un ofici determinat. Les dones: formació de lletres – saber llegir i escriure, i la formació de minyones – saber fer les feines de casa. També feien l’ensenyament de doctrina catòlica: ensenyaments catòlics per homes i dones.
- Els homes i les dones estaven separats en dormitoris i menjadors.
- Esbarjo: espai de la casa on hi havia quadres amb animals, plantes... era “la cuadra de las maravillas” , ja que els pobres hi anaven un cop per setmana i es quedaven meravellats. Era l’únic lloc on coincidien els homes i les dones.
- El responsable de la casa era el bisbe de la catedral, ell contractava una persona pq l’ajudes administrar la casa de misericòrdia, el majordom i la dona del majordom, per atendre homes i dones. – supervisava el que passava al taller, als dormitoris , menjador... / la majordoma supervisava o ensenyava la formació de minyones, dormitoris, menjador... / mobiliari molt senzill.
- Finançament:
1a forma de finançament: el treball al taller dels homes. Ex. Feien un armari, o un utensili..per vendre 2a “ “: a través d’herències o llegats – donacions que feia la gent. 3a “ “ : “Las suertes” = rifes benèfiques que feien a la ciutat per recollir diners per finançar la casa. 4a “ “: “ La sopa boba” = un cop a la setmana feien una olla gran de menjar, tots els pobres de la ciutat anaven allà amb un plat i els hi donaven. ( era boba pq sempre feien el mateix preparat.. i embobava els pobres, desesperats per anar-hi)
- A finals del S.XVI les autoritats comencen a considerar que els ciutadans han de contribuir a la casa de misericòrdia, pagant un impost pels pobres.
ALBERGS:
▲ Cristóbal PÉREZ DE HERRERA Establiment per recollir els pobres que estaven al carrer i atendre’ls a nivell personal i sanitari. La idea no era que fos un hospital. Ni es feia formació a diferència de la casa de misericòrdia. Anava adreçats a 2 col·lectius:
- Dones del carrer
- Infants (especialment) Es comença a crear una xarxa d’albergs a nivell d’Espanya, per vàries ciutats com Madrid, Sevilla, Valladolid, València, Barcelona.
2.2. INNOVACIONS EN ELS SEGLES XVII, XVIII, XIX: LES LLEIS DE BENEFICÈNCIA
- S.XVII – XVIII - XIX. Fi absolutisme i industrialització
■ Es creen les lleis de beneficència : bene : fer el bé. (molt imp!!)
■ L’autoritat dominant és el rei = monarquia absoluta,però van cap a un model europeu de l’aprovació de les constitucions, dels Estats.
■ Desapareixen els gremis d’oficis i confraries s.XVII, sobretot s.XVIII, i apareix la burgesia, quan acaba el feudalisme econòmic, el qual evolucionarà al capitalisme econòmic.
■ Els ciutadans reclamen a les autoritats dels reis – DRETS DE CIUTADANTS, que se’ls consideri, s’aprovin noves constitucions. A Europa i Espanya apareix amb molta força.
■ Aquest canvi polític va junt amb l’aparició de la industrialització – aparició màquina de vapor = substitució mà d’obra, grans fàbriques.. treball en cadena, etc. A Europa mitjans S.XVIII, Espanya S.XIX, Catalunya finals S.XVIII.
■ Apareixen les noves constitucions:
1812: primera que s’aprova – Constitució de Cadiz
1845: 2a a Espanya: Constitució Moderada.
Són una forma de poder recollir les demandes dels ciutadans, per poder tenir uns drets reconeguts.
- 1812: Constitució de Cadiz:
Hospitalització domiciliaria: una persona podia rebre atenció sanitària al seu domicili , reben fàrmacs, atenció sociosanitària...etc.
Atenció hospitalària, i cases de convalescència: on la gent que havia patit algun accident s’hi podia recuperar.
▲ Qui intervenia en la llei?
L’organització de la ciutat anomenada “junta municipal de beneficència” s’encarregava de les funcions de la llei.
Hi havia 4 representants:
Un representant de l’ajuntament: alcalde i regidors.
de l’església: el rector de la parròquia.
del sector de salut: el metge del poble,.
dels veïns: veïnatge, formava part de la junta.
El model determinant de la llei de beneficència era el de l’atenció a domicili = sociosanitàri.
▲ El comissari de pobres: la persona responsable de gestionar de l’atenció domiciliaria dels col·lectius que prevenia la llei.
La primera llei de beneficencia va determinar que tots els ciutadants havien de pagar un impost de beneficència , que han de recaptar els municipis, als ajuntaments, per cobrir les despeses dels serveis d’atenció domiciliaria.
En la primera llei va ser un fracàs el seu finançament i la viabilitat del finançament, l’impost de beneficència no es va recollir bé , pq alguns ciutadans no pagaven , o no donaven el que tocava...
1845 – CONSTITUCIÓ MODERADA
És una continuació de la constitució de la de 1812? NO , és una nova constitució. En un període de transició bastant moderat.
Està moderada pq regulava certs drets dels ciutadans però reduint els drets. = suprimir i reduir drets civils i socials que la constitució de 1812 havia aprovat. = perjudici pels ciutadans, tornen a perdre drets.
*fa el pas per comensar la 2a llei.
2a LLEI
▲ Segons A.Vilà, es passa d’un model de municipalització a un de provincialització. = retorn cap al centralisme del poder.
▲ Aquesta llei redueix l’atenció domiciliaria i concentra l’atenció en els pobres en la reclusió. = retorn a la reclusió dels pobres. Creen macroinstitucions per tancar-los.
▲ Xarxa de macro institucions públiques i privades, províncies amb centres públics i privats.
- Classificació dels centres:
▲ Territorials: centres generals ( per tot Espanya)
▲ Provincials : propis de la província
▲ Municipals: ciutats
(els centres eren similars a la xarxa d’albergs que va crear Pérez de Herrera durant el renaixement)
Poder de la 2a llei:
▲ Junta general de beneficència : és la qui tenia el poder, a Madrid. Ex. decidia on creaven albergs, on ampliaven les places de “x” centre...
▲ Juntes provincials: la figura del governador civil era qui manava.
▲ Juntes municipis: no tenien poder, no podien decidir res.
Funció + imp de les juntes: Supervisar i inspeccionar les institucions de beneficència: mirar que complissin la normativa de la llei, d’espai, personal, ventilació...
La segona llei va fracassar pq es va centrar molt en supervisar els centres ( les coses més formals) però no en mirar si realment les persones que ingressaven als centres ( atenció assistencial) rebien una atenció personal adequada o no, si no tenien una garantia de qualitat...= van crear macrocentres amb mala qualitat d’atenció.
S.XVIII- XIX.
Moviment molt important de canvis , REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: creació de la màquina de vapor, i mecanització del procés productiu de les fàbriques – producció en cadena.
En aquest procés... apareix una nova classe de pobres: la CLASSE OBRERA : pobres que entren a treballar a les fàbriques , amb unes condicions laborals pèssimes , jornades laborals de 14-16h, treballaven nens menors de 12anys, persones grans, dones embarassades... grans naus industrials sense ventilació, il·luminació adequada, 0 seguretat, malalties...
Aquesta classe obrera s’adona que s’han d’ajudar entre ells per donar-se suport mutu. Es comencen a reunir al congres de manera informal, al final es va institucionalitzant fins que acaba sortint l’ajuda mútua obrera.
- Serveis de la mútua obrera:
▲ Montepíos: fons econòmic que recollien els obrers un cop al mes, pq en el cas que un obrer es quedes sense feina, emmalaltís, tingués un accident a la fàbrica, moris... poguessin rebre uns diners per cobrir la necessitat de no poder treballar.
*catalunya: montepios textils – cada fàbrica tenia el seu montepío.
Inici.. del que seria la Seguretat Social.
▲ Caixes centralitzades: o “estalvi obrer” : creaven un fons econòmic destinat a la jubilació dels obrers. Una petita part del salari la destinaven a la caixa centralitzada per un cop jubilats poguessin continuar cobrant uns diners.
Van donar lloc.... a les actuals caixes. A BCN va sorgir la “La caixa d’estalvis i Mont de Pietat” per poder custodiar els diners, que no els robessin...etc.
▲ Ateneus obrers: espai on els obrers anaven a fer activitats culturals, aprendre a llegir i escriure, hi havia obres de teatre, representacions... els fills dels obrers també podien anar-hi aprendre a llegir i escriure. / van ser molt populars – lloc de trobada, on a més de fer activitats debatien els seus problemes, feien tertúlies.
■ “ “ atenció al ciutada : salut pública: s’amplia la millora de les condicions de tota la ciutat , millores sanitàries, mèdiques...
La mancomunitat va ser important pq: ▲ 1r, Europeïtzar Catalunya: apropar Catalunya a Europa, amb l’entrada de noves idees que aportaven experts d’altres països d’Europa per informar i influenciar a Catalunya de com s’estaven dirigint els serveis d’aquells països. ▲ 2n, com que Catalunya tenia govern propi podia gestionar les seves pròpies fons de finançament econòmiques.
Quines influències de fora s’incorporen en la mancomunitat? I com?
- Els equipaments propis de la mancomunitat: els manicomis (hospitals psiquiàtrics per malalts mentals..)
- de maternitat: per dones embarassades
- Cases d’expòsits: pels nens trobats pel carrer sense família
Quins eren els beneficiaris de la mancomunitat?
- Els malalts mentals : dins la conselleria de beneficència i sanitat es determina quins són els beneficiaris dels equipaments, que serien: Durant el govern de la mancomunitat es va canviar el nom de manicomi a sanatoris ( =curar, sanar el malalt mental)
- Cases de maternitat : beneficiaries les mares adolescents, o dones embarassades que estan soles. Els hi donaven molta importància. Aquestes cases es van modernitzar per dona’ls-hi una millor atenció.
- Cases d’expòsits : introdueixen la funció educativa i socialitzadora dels nens, tenien un mestre que els ajudava...
La mancomunitat s’acaba el 1925, amb el militar Primo de Rivera. Va tornar al centralisme de l’Estat Espanyol, a través de les armes.
Valoració A.Vilà: V. positiva: Per primera vegada es crea una xarxa de serveis socials, a nivell de Catalunya. V. negativa: Aquestes millores només les van rebre la classe mitjana, la classe obrera no va rebre tots els serveis. ▲ LA GENERALITAT REPUBLICANA ( 1931 – 1925)
La segona república espanyola s’aprova l’any 1931: govern democràtic, no centralista i amb una visió totalment diferent a les lleis de beneficència.
En aquest període s’aprova la Segona república a Espanya i la Generalitat Republicana a Catalunya
El 1r que fa el govern de la Generalitat Republicana: ■ Aprova el 1r estatut d’autonomia de Catalunya: l’Estatut de Núria 1932. Es diu així pq les persones que el van redactar es van reunir a la Vall de Núria. ■ Aquest estatut defineix per primera vegada què és Catalunya ■ Diu quines competències té Catalunya en Serveis Socials: beneficència i sanitat interior. ■ Es comença a parlar de Sistema de finançament ( però no es concreta)
■ La generalitat recupera l’experiència de l’autogovern de la mancomunitat per guiar-se en el nou estatut. ■ La primera escola d’Assistents Socials en tot l’estat espanyol es crea a Barcelona, 1932. ■ Les competències de l’Estatut de Núria per ser aprovades pel Govern de la generalitat, s’escriuen en un document: Estatut interior.
- 4 actuacions de l’Estatut interior: ■ 1.Establiments adreçats a la infància: s’han de millorar. Cases d’expòsits, millorar la seva atenció, introduint l’atenció sociosanitària. ■ 2.L’aprovació de lleis per les dones: ■ Llei de capacitat jurídica de la dona = les dones poden prendre decisions per si mateixes sense dependre del marit. ■ Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs. Només amb 2 supòsits: malformacions genètiques del fetus. Perill d’integritat física durant el part per part de la mare. ■ 3.Persones grans: transformant els asils ( sense casi atenció) en llars, una residència on puguin viure a gust, com a casa seva.
■ 4.Malalts mentals: millorar la funció terapèutica dels sanatoris, millorar l’atenció amb els malalts... La generalitat Republicana va acabar pq es va produir la Guerra Civil (1936 – 39) , pq va guanyar el bàndol Nacionalista, apareixen el nacional Francisco Franco, suprimint tots els drets de la Generalitat de Catalunya. Valoració d’A.Vilà: -positiva: és imp, la generalitat republicana pq va ser una experiència d’autogovern que va modernitzar i millorar els equipaments d’aquells moments adreçats a persones amb necessitats socials... a més va ser una continuació de la mancomunitat.
2.4. ANTECEDENTS DELS SERVEIS SOCIALS ACTUALS: ETAPA DEL FRANQUISME, LA
TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA FINS A L’ACTUALITAT.
2.2. EL FRANQUISME: (1939 – 1975)
- Antecedents
1936-1939, guerra civil espanyola – bàndol republicà i bàndol nacionalista. Es forma pq el govern de la república a Espanya entra en crisis, i això provoca la guerra. Acaben guanyant els nacionalistes els quals es van declarar pensadors. El seu representant era Francisco Franco.
Conseqüències de la guerra civil espanyola:
■ Gran nombre de morts.
■ Moltes persones mutilades, ferides de guerra (sense cama, braç...)
■ Manca de persones joves per reemplaçar el servei militar.
■ Manca d’aliments i fàrmacs per la població (imp!) com a conseqüència van fer una restricció alimentaria i de fàrmacs.
■ La manca d’aliments i fàrmacs va incrementar les malalties de la població.
- Característiques del sistema polític de Franco:
1a etapa (1939 – 1953): d’autarquia i aïllament Quan el general Franco guanya la guerra tanca les fronteres d’Espanya, pq creu que un cop guanyada la guerra civil creu que Espanya es pot autoabastir/finançar per ella mateixa = autarquia. Desapareixen importacions i exportacions. = període d’aïllament. Només tenia contacte de l’exterior amb Mussolini i Hitler. 2a etapa (1953 – 1975): pla d’estabilització i transicions econòmiques Franco comença adonar-se que Espanya no pot estar aïllada, s’ha d’obrir a Europa. Obre les fronteres amb França, Portugal... comença haver-hi importacions i exportacions. = moviment de transicions econòmiques o pla d’estabilització. ■ Comença haver lentament , inversions estrangeres , de fàbriques, cotxes... ■ Increment exponencial del turisme , comencen a construir hotels, arreglen les platges, els litorals... busquen sol i platja. Especialment alemanys i francesos. Va incrementant = augmenta el nivell econòmic general d’Espanya. (molt imp) ■ L’ emigració de treballadors, de zones interiors d’Espanya (Andalusia, Extremadura, la Rioja.. ) cap a zones amb més producció industrial (País Basc, Catalunya, Madrid) a partir dels anys 60. ( molt imp) Això produeix desequilibris de la població, ja que algunes comunitats autònomes queden despoblades i altres creixen amb sobre població. Problemes: manca d’habitatge, males condicions. Això produeix el barraquisme = fer construccions d’habitatges amb males condicions, sense aigua corrent, llum... s’ho construïen ells mateixos - anys 60 fins principis dels 80. ■ S’incrementa la classe obrera (els treballadors de les fàbriques que viuen en barraques)
Característiques govern de Suárez:
Va incrementar els ajuts del sistema de la seguretat social (jubilació, viduïtat, baixes..). va rebre critiques que deien què el que havia d’invertir era amb serveis públics ( fer hospitals, escoles,centres de S.S). = Suárez va seguir el mateix model de Franco, ja que va continuar prioritzant les prestacions de tipus individual que hi havia durant el franquisme , en lloc de preferir invertir en Serveis Públics.
Va reformar l’administració de l’Estat, i va suprimir els organismes polítics, ex. durant el franquisme el ministeri de l’interior seguia a les persones Republicanes per matar-les = organisme polític. – Suárez va suprimir-los i va deixar els organismes de serveis , prestacions... volia fer una administració + pràctica.
■ En aquest període, moltes treballadores socials van viatjar a Europa per importar les idees dels S.S d’Europa cap a Espanya. (Glòria Rubiol) iniciatives i propostes tècniques sobre els serveis socials.
■ La generalitat provisional encarrega a experts i tècnics pq escriguin sobre els serveis socials.
■ Publicació de documents tècnics sobre els serveis socials:
“Principis inspiradors d’una política de serveis socials” (1979) 1a vegada que comença a dir que són els S.S. en sentit estricte, i que diferencien els serveis socials en – s.s. de base i s.s. especialitzats.
“ Bases de planificació dels Serveis Socials de Catalunya (1980) 1r document que diu la dimensió territorial dels S.S = el tamany de població que han d’atendre. També diuen com s’han d’ordenar i implantar els S.S.
▲ CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (1978) :
Es va aprovar per referendum l’any 1978, 6 de desembre, amb un 69% de participació. ■ Característiques:
- Espanya es constitueix amb un estat social, democràtic i de dret ( = canvia el regim franquista)
- Reconeix que dins l’Estat espanyol hi ha nacionalitats i regions (mapa comunitats autònomes)
- L’Estat espanyol té comunitats autònomes amb competències pròpies.
- Competència amb serveis socials ( beneficència )
- Concepte d”Assistència social” (art.148.1.20ª): la FEDAS proposa canviar el concepte de beneficència per “Assistència social”, FEDAS (Federació d’escoles d’assistència social).
- La llei de beneficència no es va suprimir fins l’any 1994.
- En l’art.50 - concepte de Serveis Socials – on es refereixen als serveis socials adreçats a les persones grans. (només parlen per 3a edat, = la constitució parla molt poc de S.S.)
- Distribució i accés a competències de les Comunitats Autònomes: les comunitats autònomes poden tenir competències pròpies d’Assistència social: 2 vies: ■ Via ràpida: art.151 comunitats històriques : Catalunya, País Basc, Navarra ■ Via lenta: art.149 la resta de comunitats autònomes ***** Catalunya reclama les competències d’Assistència social per la via ràpida ( poden pq aquestes 3 ja tenien certes competències, serveis creats...) ■ Cada comunitat autònoma pot dissenyar els seus estatuts d’autonomia: 1r Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat per la constitució:
▲ ESTATUT DE SAU 1979:
Aprovat pel parlament i la generalitat de Catalunya. L’art. 9.25 de 1979 regula que la generalitat pot tenir competència d’Assistència social. Com que ja apareix un terme de Serveis Socials a la constitució (art.50, Estat competència pròpia de S.S. per la gent gran) la Generalitat no pot tenir competència exclusiva d’això, per tant el concepte de Serveis Socials es treu i es fica el d’Assistència social, per evitar un conflicte de competències amb l’Estat. Quan s’aprova l’Estatut de Sau del 1979, el concepte de beneficència ( de 1932 de l’Estatut de Núria) desapareix.
▲ ESTATUT 2006 (ACTUAL):
- Aprovat pel parlament i la generalitat, es fa consulta per referèndum, al senat , i al congrés dels diputats posteriorment. Un any mes tard un partit (pp) diu que l’Estatut és inconstitucional per tant hi ha alguns articles que són suspesos al tribunal constitucional. L’art.166 de 2006: regula que Catalunya pot tenir competència exclusiva amb Serveis Socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies. 1a vegada, any 2006.
▲ Intent de cop d’Estat (1981):
- General Tejero, entra al Congrés dels diputats “Todo el mundo al suelo!”. 2 persones no es van ajupir: Adolfo Suárez, i Gutierrez Mellado.
- Milans del Bosc, va sortir al mig dia al carrer amb tancs,
- Segons la constitució el Rei és el que té més poder als militars, per tant va ordenar detenir a Milans del Bosc a València, i a Adolfo Suárez i a G.Mellado també els van tancar a Madrid per ordre del rei.
▲ 1982: Eleccions generals a Espanya : Va guanyar PSOE (Felipe González) Els AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS comencen a plantejar necessitat de crear serveis socials propis pels seus municipis, creant regidories pròpies que inclouen serveis socials. Per la idea de que aquests serveis donin resposta directa als ciutadans (més propers). No hi ha regidories pròpies de serveis socials sinó que són dins d’altres regidories per exemple dins de juventut, gent gran..). Model de l’ajuntament de Barcelona: crear un model que comenci a parlar de la proximitat dels serveis socials als ciutadans, aspectes a destacar:
- Unificar, integrar els serveis socials
- Creació dels centres municipals als serveis socials, en cada districte i posteriorment en cada barri posar uns serveis socials (molt innovador).
- Participació ciutadana als serveis socials
- Sectorització, crear serveis socials per sectors diversos de la població, és a dir el que fa és especialitzar els serveis socials
Hi ha molts municipis que el van copiar el model de Barcelona, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya.
▲ 1980, eleccions al parlament de Catalunya després de la constitució i estatut. Va guanyar CIU per majoria absoluta i va ser anomenat president de la generalitat: Jordi Pujol.
Accions que fa Jordi pujol:
Crea el departament de sanitat i seguretat social i crea dins la direcció general de serveis socials. Ho crear perquè Pujol comença a negociar amb Felipe González, els traspassos de competències entra la generalitat i l’estat. Aplicant article constitució i de l’estatut i es fa a través de les comissions mixta de traspassos entre la Generalitat i l’Estat. Després de reunions s’acaba decidint que es traspassa INAS (Instituto nacional d’assistencial social, eren equipaments i institucions de l’estat) i el FONAS (fondo nacional de Asistencia social, eren prestacions econòmiques). Duren mesos aquests traspassos. Tot això ho va traspassant al departament de seguretat i serveis socials.
Possible examen: explica el trienni llibertal ( Ferran setè, riego, pq es parla de llei de beneficencia ), o quin any es va fer la constitucio espanyola i en que consistia ..
ARTICLE: Pobreza , marginación y poderes públicos en el primer Renacimiento. S. XIV – XVI. Els poders públics de l’edat mitjana exhibien la pobresa i marginació per exemple en: càstig corporal públic directes als pobres, als carrers dels pobles ciutats.. La presó (com a institució total = aïllada de l’exterior) surt a finals del renaixement i servia pel tancament dels pobres. Connotació religiosa: hi ha inundacions, pestes, malalties...pq és un càstig de Déu, una condemna per tenir oci, el no treballar. S’identifica el pecat amb el delicte. ex. la conducta antisocial com robar és un pecat i per això Déu es revela contra ells amb plagues... Les institucions volen que els pobres estiguin controlats, llavors volen que els hi donin una acreditació de plom per diferenciar els pobres dignes (autèntics) i indignes. Aquí els poders públics, autoritats legals van instaurar la mora = regular la vida dels ciutadans. Rafael Narbona “ regular de manera institucional la vida ciutadana”. Com s’han de comportar els ciutadans, quina conducta han de tenir, etc, tot això ho regulen les autoritats. Si no ho fan reben càstigs. Les policies del control i l’ordre, en el final del renaixement no existien, no hi havia un control formal, però si van aparèixer individus contractats per les autoritats pq perseguissin els pobres, els detinguessin i després poguessin aplicar la condemna. = instaurar el control social. ( els pobres dignes si portaven la cadena de plom, podien arribar a lliurar-se’n, i l’església els podia ajudar, però normalment no es podien distingir i rebien càstig igual). Les persones havien de treballar contínuament sense parar. El marge de llibertat de l’individu no existeix. A finals del renaixement la mendicitat estava totalment prohibida. Hi havia les cases de misericòrdia i els albergs. No hi havia massa distinció, tots anaven a parar al mateix lloc. Diferència: cases de misericòrdia molt innovadores en separar homes i dones, fer una instrucció, obligar a fer un treball, etc. Immigració del camp a la ciutat: degut a les males collites i desamortitzacions (= quan les autoritats comencen assumir, usurpar les propietats de l’església) els camperols necessàriament han d’emigrar del camp a la ciutat. = ciutats superpoblades, masses de pobres .. = prenen mesures molt dràstiques com reclusió, càstigs si demanes caritat, etc.
Les presons apareixen a finals del renaixement per castigar els pobres, o les que han fet un delicte/pecat. Presó com a institució total , tancament total, repressions.
