Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts estructura. bloc 3, Apuntes de Trabajo Social

Asignatura: estruc, Profesor: Josep Maria Torralba, Carrera: Treball Social, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 22/05/2014

mireia_t6374
mireia_t6374 🇪🇸

4.1

(191)

14 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
BLOC 3: ESTRUCTURA DELS SERVEIS SOCIALS.
Competències i marc comparatiu dels serveis socials en els àmbits europeu, espanyol i català.
3.1. Actuacions i linies estratègiques sobre determinats sectors de població i col·lectius diana (exclusió social,
famílies...)
3.3. El Pla Concertat pel desenvolupament de les prestacions básiques de serveis socials a l’Estat Espanyol.
3.4. Anàlisi comparativa entre els diversos models de benestar i formes de provisió dels serveis socials a Europa,
Estat Espanyol i Catalunya
- Règims d’Estats de Benestar segons Esping-Andersen,G : 3 models d’estats de Benestar
Liberal:
L’Estat intervé molt poc en el mercat, el qual actua per si sol.
Principi de subsidiarietat: actua per només uns col·lectius determinats, els que estan en les pitjors
condicions.
Conservador- corporatiu: l’estat actua en relació al mercat;
corporativisme= l’Estat intervé afavorint determinats grups socials, col·lectius de professionals... i els hi dona
prestacions.
Familiarisme = l’Estat dona prestacions socials però només a l’home cap de família, pq es considera que ell
és el qui ha de donar resposta als membres.
Segmentació d’Estatus: l’estat es segmenta amb diferents grups de treballadors que tenen acces o no a la
millora de regulació de les seves condicions laborals, per tant tenen una segmentació.
Socialdemòcrata:
L’Estat intervé molt per aconseguir igualitarisme i universalitat.
Grau de desmercantilització: el grau en el qual una persona pot cobrir les seves necessitats, el seu benestar i
la seva família independentment de la seva intervenció en el mercat. L’estat assegura que no hi ha una
dependència de mercat, es pot subsistir igualment.
4t Model mediterràni: uns quants autors l’han proposat pels països europeus mediterrànis Portugal,
Espanya, Grècia,.. el mecanisme garanteix la cobertura de benestar dels membres de la família, és un
mecanisme de solidaritat intergeneracional de generació en generació. És diferent als altres 3 models. Alguns
ho critiquen pq el mecanisme de solidaritat ja apareix al model conservador cooperatiu.
En aquests moments a Catalunya, estem entrant cada vegada més en el mercat, s’està privatitzant molt i tenim un filtre
econòmic i les persones que no s’ho poden permetre queden excloses, com per exemple en l’àmbit de salut. Ara
comencen a sortir característiques del regim liberal, ja que en aquest el mercat proveeix serveis.
3.1.1. Concepte de benestar: liberal, concervador-corporatiu i socialdemòcrata.
Grau de desmercanitilització
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts estructura. bloc 3 y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

BLOC 3: ESTRUCTURA DELS SERVEIS SOCIALS.

Competències i marc comparatiu dels serveis socials en els àmbits europeu, espanyol i català.

3.1. Actuacions i linies estratègiques sobre determinats sectors de població i col·lectius diana (exclusió social, famílies...)

3.3. El Pla Concertat pel desenvolupament de les prestacions básiques de serveis socials a l’Estat Espanyol.

3.4. Anàlisi comparativa entre els diversos models de benestar i formes de provisió dels serveis socials a Europa, Estat Espanyol i Catalunya

  • Règims d’Estats de Benestar segons Esping-Andersen,G : 3 models d’estats de Benestar
    • Liberal:

L’Estat intervé molt poc en el mercat, el qual actua per si sol.

Principi de subsidiarietat : actua per només uns col·lectius determinats, els que estan en les pitjors condicions.

  • Conservador- corporatiu: l’estat actua en relació al mercat ;

corporativisme = l’Estat intervé afavorint determinats grups socials, col·lectius de professionals... i els hi dona prestacions.

Familiarisme = l’Estat dona prestacions socials però només a l’home cap de família, pq es considera que ell és el qui ha de donar resposta als membres.

Segmentació d’Estatus: l’estat es segmenta amb diferents grups de treballadors que tenen acces o no a la millora de regulació de les seves condicions laborals, per tant tenen una segmentació.

  • Socialdemòcrata:

L’Estat intervé molt per aconseguir igualitarisme i universalitat.

Grau de desmercantilització: el grau en el qual una persona pot cobrir les seves necessitats, el seu benestar i la seva família independentment de la seva intervenció en el mercat. L’estat assegura que no hi ha una dependència de mercat, es pot subsistir igualment.

  • (^) 4t Model mediterràni : uns quants autors l’han proposat pels països europeus mediterrànis – Portugal, Espanya, Grècia,.. el mecanisme garanteix la cobertura de benestar dels membres de la família, és un mecanisme de solidaritat intergeneracional de generació en generació. És diferent als altres 3 models. Alguns ho critiquen pq el mecanisme de solidaritat ja apareix al model conservador cooperatiu.

En aquests moments a Catalunya, estem entrant cada vegada més en el mercat, s’està privatitzant molt i tenim un filtre econòmic i les persones que no s’ho poden permetre queden excloses, com per exemple en l’àmbit de salut. Ara comencen a sortir característiques del regim liberal, ja que en aquest el mercat proveeix serveis.

3.1.1. Concepte de benestar: liberal, concervador-corporatiu i socialdemòcrata.

  • Grau de desmercanitilització
  • Formes d’estratificació: la societat s’organitza en estrats socials depenent del nivell socioeconòmic que tinguin.
  • Igualitarisme: característica bàsica dels models social-demòcrata – suècia, noruega... ex. una dona a noruega quan té un fill té dret a rebre una prestació per baixa de maternitat que li dona perfectament les condicions de que pot sobreviure bé amb la prestació que li donen. A més pot allargar un any i mig més amb reserva de lloc de treball. Fins que el nen tingui els 3 anys.

El 80% de les prestacions als països nòrdics les dona l’Estat. Model lliberal i conservador.

  • (^) Universalisme :
  • Segmentació d’estatus
  • Familiarisme
  • Principi de subsidiarietat: l’Estat només intervé en les persones de més extrema pobresa i necessitat.
  • Corporativisme: determinades organitzacions professionals tenen +/- influència en l’Estat. Ex. els metges són molt corporativistes, ja que són un col·lectiu amb molta força a l’Estat. En canvi el col·lectiu de Treballadors socials no ho són pq no tenen poder ni influència a l’Estat.
  • Estatisme: model conservador – lliberatiu, l’Estat afavoreix determinats grups d’influència/pressió o lobbys = un col·lectiu que té influència en l’estat , i intervé. Ex. els metges són un lobby, influeixen. O els advocats.
  • Mercat de treball regulat/no regulat: depèn del model d’Estat. El model lliberal : l’Estat no regula res del mercat, és lliure totalment. El model social-demòcrata: el mercat de treball està regulat amb convenis col·lectius, normativa sindical, d’higiène.... totes les normatives que l’Estat regula pq funcioni el mercat. En el model social-coorporatiu, l’Estat també intervé però ho regula de manera que afavoreix diferents col·lectius, és molt discrecional.
  • Estat residual, universalista, seguretat social
  • **Règim de benestar rudimentari (LEIBFRED):
  • Règim de benestar mediterrani (Leibfred)**

Autor alemany, model de règim rudimentari = més primari, amb l’actuació de la família de manera rudimentària.

- Règim rudimentari o de solidaritat familiar i de parentiu (MALDINI)

Maldivi, autor italià, defensa que els països del sud d’Europa utilitzen un model de regim de benestar de solidaritat familiar i parentiu.

Lluís Falquer: autor més important que ha escrit a Catalunya en relació a la política social fa un anàlisi de l’Obra D’espin andirsing.

- Plan Concertado de Prestaciones Básicas de Servicios Sociales

L’estat donava uns diners a la comunitat a canvi que la comunitat es comprometés a garantir uns serveis individuals bàsics per tota la població. Visquin on visquin. De moment encara funciona, per finançar els municipis i prestar serveis socials.

Objectius:

  1. Garantir uns serveis socials bàsics per tota la població espanyola
  2. Garantir uns serveis de qualitat