¡Descarga Apunts Examen Ambit Educació y más Exámenes selectividad en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 5: L’AVALUACIÓ EN L’ÀMBIT EDUCATIU
L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA EN LA INFANTESA I
ADOLESCÈNCIA:
Sotmesa a processos de canvi a un ritme més accelerat que els adults (a excepció del deteriorament de la vellesa). En contextos educatius, familiars i socials determinants en la seva conducta, cal avaluar aquests contextos. La influencia d’aquests és més decisiva en la infantesa perquè estar en un procés de formació. Creixent pressió de sistemes educatius informals (mas media). Les possibilitats de col·laboració poden veure’s limitades per la seva pròpia evolució (a nivell verbal, motor, cognitiu... grau de consciència). La distractibilitat i variabilitat de les seves accions condicionen la planificació de les exploracions psicològiques.
Característiques de l’avaluació:
- Multiaxial: diferents eixos, d’una banda físic, habilitats cognitives, adaptació... per l’altra coordenades evolutiva, diferencial, neurològica, educativa, lúdica...
- Múltiple: subjecte, contextos, accions, resultats...
- Pluriinformant: recollida d’informació de contextos i informants diferents
- Dinàmica: té en compte els processos de canvi
- Integradora: no parcialitzar els elements ni donar preferència a uns eixos respecte uns altres, tots influeixen simultàniament i interactivament en la vida del nen. L’avaluació cal que tingui en compte els contextos en els quals es mou. Cal analitzar els resultats o conductes manifestades pel nen com a fruit de la interacció de tots els elements indicats amb expressa distinció de les característiques reactives (i potser transitòries) i estructurals (estables).
Intervenció segons contextos:
- Centre privat: els pares qui fan la demanda i s’inicia amb una entrevista. Un cop el mestre a establer contacte amb els pares i el nen, el psicòleg estableix contacte amb els mestres (enmig i al final del procés).
- Psicòleg EAP/escola: la demanda la fa un mestre i la seva intervenció no se centra solament en el tractament puntual dels alumnes amb problemes, també afecta al procés d’ensenyament i aprenentatge en la seva globalitat.
QUÈ CAL AVALUAR PER DETECTAR HABILITATS I DISHABILITATS:
És important trobar el punts dèbils i fer una intervenció primerenca per aprofitar la plasticitat cerebral. Ens interessa saber com funciona un cervell i quins mecanismes i processos intervenen en l’aprenentatge. Tot i les neuroimatges encara hi ha poca recerca sobre la relació entre les nuerociències i l’educació Capacitats cognitives: Un bon nivell intel·lectual no garanteix un bon rendiment escolar Habilitats de percepció visual i visoespecials: conceptes a través d’imatges, record visual, organització visoespecial sobre el paper, elaborar esquemes i gràfics... Habilitats psicomotrius: maduresa de coordinació, tonicitat, control motor, agilitat digital, esquema corporal i lateralitat, organització temporal, espaial, rítmica... Habilitats grafomotrius i coordinació visomotor: coordinació motricitat fina, separació entre lletres i paraules, espais en blanc i marges, pinça per agafar el llapis...
Habilitats de memòria: L’emmagatzematge d’informació ha de ser eficient Memòria sensorial , a curt termini , de treball i a llarg termini Habilitats lingüístiques: Processament fonològic, accés al lèxic, processament sintàctic, estructuració del discurs, llenguatge acadèmic, fluïdesa expressiva oral... Habilitats matemàtiques: gran correlació entre la capacitat matemàtica i la capacitat d’organització espacial. Vocabulari matemàtic, tractar varies informacions a la vegada, càlcul... Habilitats de regulació de la conducta i control executiu: ritme de treball eficient, concentració, resistència a la fatiga, organització, regulació d’esforç... Habilitats socials: adaptació i comprensió de situacions socials, empatia, ganes d’interactuar, seguir les regles del joc, tolerància a frustracions, crítiques i bromes... Habilitats emocionals que incideixen en el rendiment escolar: autoestima i seguretat emocional, baix nivell d’ansietat, domini de les emocions, no somatitzar...
INTEL·LIGÈNCIA
STERNBERG I DETTERMAN:
- Validesa predictiva dels tests pel que fa al futur rendiment acadèmic i professional de les persones.
- Necessària visió contextualitzada de la intel·ligència a nivell cultural, social o situacionals.
- Importància de les variables emocionals-motivacionals i cognitives
- Metaprocessos com a components centrals dels concepte intel·ligència.
JACQUARD:
- Una paraula proporciona menys informació quan més diverses son les coses que designa. La paraula no crea la cosa
- Intel·ligència és un concepte abstracte definit com un conglomerat d’actituds, aptituds i capacitats
- La identificació d’un nombre en terme de QI adjudica una façana de cientificitat
- El QI és un bon predictor d’èxit escolar, no d’èxit a seques. Es confon la correlació amb la causalitat GOLDBERG:
Diem que algú és intel·ligent perquè intuïm que mostra un talent executiu. Que és capaç de coordinar i guiar totes les funcions cerebrals amb una intenció. És la capacitat de planificar i decidir els propis actes, i de preveure les seves conseqüències i la intenció de l’altre. Teoria de la ment i la intel·ligència
TESTS PRINCIPALS:
Cubs (CC): avalua la capacitat d’anàlisi i síntesi visual i la reproducció de dibuixos geomètrics abstractes. Semblances (S): mesura la capacitat per expressar les relacions entre dos conceptes, pensament associatiu i capacitat d’abstracció verbal. Trobar semblances entre dos paraules. Dígits (D): memòria seqüencial auditiva, de treball, l’atenció i la resistència a la distracció Conceptes (Co): entre 2 o 3 files de dibuixos, escollir-ne un de cada fila que tinguin relació entre si. Analitzar la capacitat de relacionar estímuls visuals, trobar semblances i la formació de conceptes. Claus (Cl): completar, amb els símbols adequats, uns dibuixos o dígits. Avalua la rapidesa i destresa visomotora, el maneig del llapis i paper i la capacitat d’aprenentatge associatiu Vocabulari (V): nivell d’educació, capacitat d’aprenentatge i l’ambient on es desenvolupa l’avaluat. Lletres i nombres (LN): es presenten oralment números i lletres barrejats i s’han de repetir el números en ordre ascendent i les lletres alfabèticament. Avalua atenció, concentració i memòria de treball. Matrius (M): escollir el dibuix que completa una sèrie matricial multiplicadora. Mesura raonament abstracte i capacitat per processar informació visual Comprensió (C): avalua el judici pràctic, sentit comú i adquisició i interiorització d’elements culturals. Cerca de símbols (BS): es presenten 1 o 2 símbols i ha de decidir si algun d’ells és present dins d’un conjunt. Avalua rapidesa i precisió perceptiva, i velocitat per processar informació visual simple.
TESTS OPTATIUS:
Figures incompletes (FI): indicar quin element falta a uns dibuixos. Requereix identificar objectes, i distingir entre aspectes essencials i no essencials. Animals (An): marcar, en un temps limitat, en un conjunt d’imatges totes les figures que coincideixen amb un model donat. Avalua rapides i precisió perceptiva i velocitat per processar informació visual simple. Informació (I): contestar preguntes que inclouen diferents tipus de coneixements. Avalua la informació adquirida tant a través de l’educació formal, com informal. Aritmètica (A): resoldre mentalment problemes aritmètics que es presenten oralment. Avalua l’habilitat per utilitzar conceptes numèrics, abstractes, operacions numèriques i capacitat d’atenció i concentració Endevinalles (Ad): avalua l’habilitat per inferir un concepte o terme verbal, concret o abstracte, del que s’han donat diverses característiques.
INTERPRETACIÓ DEL PERFIL DEL WISC-IV:
Obtenció de l’índex tot d’QI:
El CIT és el valor més fiables i el que es té més en compte a l’hora d’interpretar el perfil. Es calcula a partir de la combinació de les sumes de Comprensió Verbal (CV), Raonament Perceptiu (RP), Memòria de Treball (MT) i Velocitat de Processament (VP). Es considera una de les puntuacions més representatives del factor g. Obtenció de l’índex de Comprensió Verbal (CV): Avalua la capacitat de raonament verbal, de formació de conceptes i els coneixements adquirits, per l’educació formal i informal Obtenció de l’índex de Raonament Perceptiu (RP): Mesura la capacitat de processament (anàlisi i síntesi) visual i espacial, l’integració visomotora i la capacitat fluïda. Implica formació de conceptes extrets de l’anàlisi visual i l’organització i percepció de l’espai Raonament fluït: es manifesta en tasques que requereixen el procés de manejar conceptes abstractes, regles, generalitzacions i relacions lògiques. Obtenció índex de Memòria de Treball (MT): Mesura la capacitat per retenir temporalment una quantitat determinada d’informació mentre es treballa amb ella. Implica atenció, concentració, control mental i raonament. Memòria de treball: capacitat de mantenir informació activa en la consciència, realitzar algunes operacions manejant aquesta informació i produir diferents resultats. Obtenció de l’índex de Velocitat de Processament (VP): Avalua la capacitat per explorar, ordenar i discriminar informació visual simple de manera ràpida i eficaç. Mesura la memòria visual a curt termini, l’atenció i la coordinació visomotora. Velocitat de processament: té correlació significativa amb la capacitat cognitiva general i també estar relacionada amb el desenvolupament i la capacitat de lectura, i l’ús eficaç de la MT en les tasques de fluïdesa de nivell superior. Anàlisi de les diferències entre índexs: Es va observar, que en ocasions era convenient analitzar per separat el QI Verbal i el Manipulatiu. Cal analitzar les diferències significatives entre les puntuacions compostes. Nens amb TDAH, Trastorns d’aprenentatge o dany cerebral, rendiment baix en VP. La comparació entre els índex de RP i VP pot revelar el possible efecte que el control de temps d’execució té sobre el raonament visoespacial i la solució de problemes. Avaluació punts forts i dèbils: Els nens posseeixen unes àrees cognitives més desenvolupades que d’altres. Les nostres hipòtesis, formulades a partir d’informació clínica rellevant, ens han de guiar en l’anàlisi de les diferències entre puntuacions. Anàlisi de les diferències entre tests: Pot ser interessant comparar les puntuacions de 2 tests per confirmar o rebutjar una hipòtesi. Anàlisi del processament dintre de cada test: Pot ser interessant analitzar el patró de puntuacions dintre d’un mateix test. Anàlisi de processament: Anàlisi qualitativa de les respostes del subjecte. Analitzar el procés que segueix un nen per donar una resposta correcte o incorrecta. Es pot fer a nivell intraindividual o interindividual. Pot ajudar a determinar estils de processament de la informació que té el nen.
MATRIUS PROGRESSIVES DE RAVEN;
- Sèries de matrius que contenen figures o dibuixos geomètrics
- Els ítems de cada sèrie estan ordenats segons una dificultat creixent
- Escala de color (3 sèries per a nens de 5,5a a 11a)
BENDER
Test Guestàltic Visomotor de BENDER: Consisteix en copiar 9 targetes amb dibuixos abstractes sense límit de temps. Avalua la madures perceptiva, possible deteriorament neurològic i ajust emocional.
- Per edats de 5a a 10a i 11m
- Que el nen percep correctament no significa que pugui copiar. Ha de traduir el que percep en una activitat motriu i traslladar-ho al paper.
- (^) Les dificultats en la copia poden ser per immaduresa o mal funcionament de la recepció visual i/o coordinació motriu.
- Normalment els mals resultats en el test son per dificultats en la integració perceptiu-motriu.
- Aquesta maduresa s’aconsegueix als 8/9 anys.
Indicadors emocionals:
- Ordre confús: figures escampades en el paper sense cap ordre lògic, normal en nens de 5 a 7a. Associat a una inadequada capacitat de planificació i pobre organització. En determinats casos, confusió mental.
- Línia ondulada a les figures 1 i 2: 2 o més canvis sobtats, pobre coordinació motriu o inestabilitat emocional
- Cercles substituïts per ratlles figura 2: al menys la meitat de tots els cercles. Associat a la impulsivitat en els més petits i a la falta d’interès.
- Augment progressiu de la mida en figures 1, 2 o 3: fins a ser 3 vegades més grans; baixa tolerància a la frustració i explosibilitat.
- Mida gran: quan és dues vegades més gran, comportament impulsiu.
- Mida petita: quan és la meitat més petita, ansietat, conducta retreta, constricció i timidesa en els nens.
- (^) Línia fina: tan que cal esforçar-se per veure la figura, timidesa, vergonya i retraïment.
- Repàs descuidat o fortament reforçat: si ha estat repassada amb línies gruixudes compulsives, s’associa a agressivitat i comportament impulsiu.
- Segona temptativa: el dibuix o part d’ell és abandonat per fer-ne un de nou. Impulsivitat i ansietat.
- Expansió: més de 2 fulls pels 9 dibuixos, impulsivitat
- Marcs al voltant de les figures: s’interpreta com un intent per controlar la seva impulsivitat, tenen poc autocontrol i necessiten i demanen límits.
- Elaboració espontània o afegits: nens aclaparats per temors o ansietats o preocupats pels seus propis pensaments. Confusió de ficció i realitat.
FIGURA DE REY
Aporta informació sobre les habilitats de construcció viso-especial, de memòria visual i la capacitat d’entendre, organitzar i recordar informació gràfic.
Còpia: copiar la figura amb colors diferents per saber el procés seguit. Es cronometra el temps però no hi ha límit.
- Procediment normal: començament per la carcassa central, rectangle gran amb les diagonals i bisectrius. Al voltant es van col·locant els detalls exteriors i interiors.
- Procediment de persones amb RM: comencen per un detall i van completant poc a poc. Reproducció defectuosa, costa respectar les proporcions. Memòria: breu pausa (menys de 3 minuts), i ha de reproduir la figura de memòria. Amb un únic llapis i sense límit de temps.
STROOP (Test de colors i paraules)
Base teòrica: S’identifiquen abans les paraules que els colors. Anomenar una paraula és associació automàtica, mentre que anomenar un color és un esforç conscient, segons Cattel. Stroop va dir que els colors estaven associats a una varietat de respostes conductuals, mentre que les paraules només a un tipus de resposta, la lectura.
Test format:
- Una làmina amb una llista de noms impresa amb tinta de colors diferents als escrits
- Un làmina amb petits rectangles de colors
- Una làmina amb una llista de noms de colors impresa amb tinta negre Quan havia de llegir les paraules, tardava el mateix en la làmina 1 i 3. Però quan tenia que llegir els colors tardava un 50% més en la làmina 1 que en la 2. El que es coneix com Efecte d’interferència color-paraula. És degut a que els estímuls del Stroop activen un procés automàtic de resposta verbal que interfereixen en la denominació dels colors apresa conscientment. Mesura, bàsicament, la capacitat de l’individu per separar els estímuls d’anomenar colors i paraules. Puntuació: P: nombre de paraules llegides a la primera làmina. C: nombre de colors anomenats en la segona làmina PC: nombre colors anomenats en la tercera làmina
- P baixa: amb menys de 50, normals en C i superiors en PC. Trastorn Específic del Llenguatge escrit (Dislèxia).
- Tot baix: lesions a l’HE
- P normal, C i PC baix: lesions a l’HD
- P i C normal i PC baix: lesions prefrontals aïllades, en el cantó esquerra o bilaterals
- Observacions conductuals.
ITPA (Test Illinois d’Aptituds psicolingüístiques)
De 3a a 10a El model teòric es basa en 3 dimensions cognitives:
- Correspondència amb al DSM: avalua gran varietat de símptomes que apareixen en el DSM
- El BASC a l’aula: dissenyat per detectar problemes a l’aula
- Ús parcial d’instruments: es poden utilitzar de forma aïllada o en conjunt.
DISHABILITATS I TRASTORNS:
Contextos:
- Familia
- Escola
- Altres Instruments i tècniques:
- Entrevistes
- Tests
- Qüestionaris
- Autoinformes
- Observació Fonts d’informació:
- Nen/a
- Pares
- Mestres
- Altres
RETARD MENTAL:
QI inferior a 70 abans dels 18a i amb carències adaptatives. Hi ha un marge d’error de 5 punts, que variarà segons les mancances adaptatives (RM 70-75 si té mancances adaptatives, NO RM 65-70 si no té mancances adaptatives).
Classificació del retard mental (DSM-IV)
- (^) RM lleu: QI entre 50-55 i aproximadament 70.
- (^) RM moderat: QI entre 35-40 i 50-55.
- (^) RM greu: QI entre 20-25 i 35-40.
- (^) RM profund: QI inferior a 20 o 25.
- (^) RM de gravetat no especificada: quan existeix clara presumpció de retard mental, però la intel·ligència del subjecte no pot ser avaluada mitjançant els test usuals. Exploració:
CAS (model PASS): requereix aprenentatges escolars o coneixements apresos i mesura processos cognitius que poden ajudar amb al diagnòstic diferencial. La planificació i l’adaptació estan relacionades amb l’adaptació a l’entorn.
TRASTORNS DE L’APRENENTATGE: Rendiment acadèmic molt per sota en relació a l’edat. Aquest baix rendiment afectes significativament en les habilitats quotidianes on s’exigeixen les capacitats alterades i, si hi ha un dèficit sensorial, les dificultats per posar en funcionament l’habilitat afectada son excedeixen de les habitualment associades a la mateixa. Tipus:
- Trastorn de la lectura
- Trastorn de càlcul
- Trastorn de l’expressió escrita
- Trastorn de l’aprenentatge no especificat: no compleixen el criteris de cap trastorn específic. Deficiències observades en les tres àrees que afecten significativament en el seu rendiment acadèmic, tot i que en les proves de cada una no obtingui unes puntuacions substancialment inferiors en relació la seva edat cronològica. Estadis en l’aprenentatge de la lectoescriptura: 1- Fase Logogràfica: inicialment en el nen reconeix globalment la paraula per la seva forma, com si fos un dibuix. 2- (^) Fase Alfabètica (via fonològica): establir correspondència entre grafemes i fonemes 3- Fase ortogràfica (via lèxica): permet identificar una paraula sense recórrer a una anàlisi fonològica Reconeixement d’una paraula: En l’accés al lèxic poden intervenir dues vies diferents:
- Ruta visual (via directe): reconeixement immediat per tenir-la representada mentalment. Permet llegir paraules conegudes.
- Ruta fonològica (via indirecte): correspondència grafemes-fonemes. Una vegada reconegudes en el magatzem de grafemes se’ls hi assigna el so. Es reconstrueix la forma que correspon a la parla i s’accedeix al significat després del seu reconeixement en el lèxic auditiu. Exploració:
- WISC: agrupacions de subtest per analitzar els perfils dels subjectes amb TA: Bannatyne i Kaufman (ACID).
- K-ABC: parteix del model PASS. Consta de 2 escales: processament mental I coneixements acadèmics. Aquesta distinció permet delimitar millor la influència dels aspectes intel·lectuals i culturals en l’aprenentatge.
- El Sistema d ’ Avaluació Cognitiva (CAS) parteix també del model PASS. Analitza els processos de planificació, atenció, processament simultani i processament successiu. És útil per als TA perquè permet determinar quin o quins processos cognitius estan alterats
TRASTORNS DE COMUNICACIÓ:
Deficiències en la parla o el llenguatge Tipus:
- Trastorn Llenguatge Expressiu: vocabulari limitat, errors en temps verbals,dificultat memorització paraules i producció de frases...
- Trastorn del Llenguatge Receptiu – Expressiu: dificultat comprensió de paraules, frases o grups específics de paraules i el símptomes específics del expressiu
- Trastorn Fonològic: errors de producció, utilització, representació o organització dels sons de la parla, substitucions d’un so per un altre...
- Quequesa: repetició de sons, prolongació de sons, interjeccions, paraules fragmentades, bloquejos audibles o silenciosos, circumloquis...
- Trastorn de la comunicació NO especificat: Aquesta categoria es reserva per a trastorns de la comunicació que no compleixen els criteris de cap trastorn de la comunicació específic; per exemple, un trastorn de la veu (això és, una anormalitat del volum, qualitat, to o ressonància vocals)
TRASTORNS GENERALITZATS DEL DESENVOLUPAMENT: Dèficit greus i alteracions generalitzades en múltiples àrees del desenvolupament. Tipus:
- Seguiment o control de l’estabilitat del canvi.
