¡Descarga Apunts Execució de les Sancions Penals y más Apuntes en PDF de Derecho Penal solo en Docsity!
EXECUCIÓ DE SANCIONS PENALS I DRET PENAL PENITENCIARI
Examen final: 4 preguntes teòriques: 2 d’execució de penes i 2 de dret penitenciari. Cada pregunta 2,25 punts. 1 cas pràctic que valdrà 1 punt.
- Ens deixa portar el seu llibre a l’examen final.
- A l’examen només sortiran els temes donats a classe. TEMA 1: LES CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES DEL DELICTE Els ingredients del Dret Penal són els: delictes, penes i mesures de seguretat. Depenent de l’ordre que ho dicti serà multa penal o sanció administrativa. Distingim el sistema de multes a dia Cal tenir en compte que la responsabilitat civil ex-delicto no és dret penal, és una conseqüència que deriva del delicte. La indemnització per danys i perjudicis és la responsabilitat civil, és una institució de dret civil. El responsable civil subsidiari passa a ser responsable civilment sense haver intervingut en els fets (normalment). No és una conseqüència jurídica del delicte, encara que sí que és una conseqüència d’aquest. Per exemple, quan no es produeix un dany patrimonial a ningú, no hi ha responsabilitat civil. La mesura cautelar per excel·lència és la presó preventiva o provisional, fins que arribi el judici. Les conseqüències jurídiques del delicte són sempre les penes i les mesures de seguretat. També trobem les conseqüències accessòries. Per exemple el comís, que consisteix en què en els delictes dolosos s’intervenen els documents, els béns, del delicte. Aquestes conseqüències també es poden aplicar a organismes que no tinguin personalitat jurídica (127 i 129 del CP), se’ls aplicaran les mateixes que als que sí que en tenen però les anomenarem accessòries. Quan aquestes entitats tenen personalitat jurídica, se’ls hi aplica una pena (131 CP). Penes i Mesures de Seguretat La pena normalment és una sanció que s’aplica als imputables, que són totes aquelles persones que podem considerar “normals” des del punt de vista de capacitat psíquica... I les inimputables són les que no tenen la suficient capacitat per poder entendre els fets i el seu significat jurídic. Si ens trobem davant d’un inimputable no és culpable, perquè concorre una causa d’inimputabilitat, per tant l’haurem d’absoldre. La pena aplicada als imputables es basa en el principi de culpabilitat. La mesura de seguretat s’imposa quan hi ha el fonament de la perillositat criminal, cal veure si a la persona que ha quedat absolta, perquè és inimputable, cal aplicar-li una mesura de seguretat (internament en un centre psiquiàtric o de rehabilitació, etc). Per poder aplicar aquesta mesura haurem de constatar que existeix perillositat criminal.
També és possible aplicar una mesura de seguretat als semi imputables. Per exemple, quan concorre una eximent incompleta. A un semi imputable pot ser que li imposin una pena de presó i a més a més una mesura de seguretat. Sense perillositat criminal no es pot aplicar cap mesura de seguretat. També hi ha la possibilitat d’aplicar una mesura de seguretat als imputables, sempre que aquesta no sigui privativa de llibertat, per tant la llibertat vigilada. Aquesta mesura de seguretat està pensada per uns delictes molt específics:
- Delictes de terrorisme
- Delictes contra la llibertat sexual La reforma del 2015 ha ampliat els supòsits de la mesura de llibertat vigilada:
- Delicte d’assassinat Sistema vicarial en el cas dels semi imputables-> normalment en les mesures de seguretat el que es fa és primer es compleix la mesura de seguretat i després si convé es compleix la pena. La pena és un càstig per el fet comès (fonament de la culpabilitat) mentre que la mesura de seguretat és el tractament. En el dret penal clàssic la única conseqüència jurídica era la pena, amb la revolució industrial on la delinqüència va començar a ser més important, es van adonar que no era suficient amb la pena, per això van inventar les mesures de seguretat. Fa uns anys a Espanya hi havia la llei de perillositat social (1970) que distingia dos tipus de mesures de seguretat, les pre-delictives i les post-delictives. Una persona sense haver comès cap delicte podia ser castigat amb una mesura de seguretat pre-delictiva (ex. homosexuals). Fins que no es comet un delicte no es demostra cap perillositat, per tant, només es poden aplicar mesures de seguretat post-delictives ja que el fonament d’aquestes és la comissió d’un delicte. PENES:
- Penes privatives de llibertat
- Presó
- Localització permanent
- Responsabilitat personal subsidiària per impagament de multa
- Presó permanent revisable
- Pena de multa
- Privacions de drets a. Penes greus -> presó + 5 anys, prohibició de comunicació amb la víctima per + de 5 anys. b. Penes menys greus -> presó – 5anys. c. Penes lleus
Espanya és un dels països amb la taxa de criminalitat més baixa d’Europa. Hi ha un recurs davant del TC per eliminar la presó permanent revisable. El recurs hi és des del 2015 i encara no s’ha resolt. En què consisteix la PPR? A Espanya la revisió és obligatòria una vegada has complert 25 anys de privació de llibertat efectiva, és a dir, la possibilitat de revisió d’aquesta pena comença a partir dels 25 anys, inclòs hi ha supòsits que podríem arribar als 35 anys. A diferència d’Espanya, a Alemanya la revisió és possible a partir dels 15 anys. Si es revisa favorablement a Espanya s’està acollint a la llibertat condicional, que en termes del CP s’anomena condició de suspensió de la resta de la pena. Aquí a Espanya pot passar que una persona quan es vol revisar la seva condemna se li denegui, perquè els requisits són: pronòstic favorable de reinserció social, classificar-se per el 3r grau... i pot ser que no es compleixin aquests requisits. Aquí el que pot passar és que els penats efectivament estiguin fins la seva mort a la presó si se’ls denega la llibertat condicional. Hi ha un estudi experimental projectat per un autor que en principi era favorable a la PPR perquè en base a aquest estudi va canviar d’idea. L’estudi consistia en examinar a reclusos condemnats a penes de 9 i fins a 20 anys, i es va determinar que molts d’aquests reclusos finalment no se’ls concedia la classificació en 3r grau. Quan una persona ha estat 25 anys de presó efectiva és difícil que pugui ser reinsertable a la societat. Tot això ens ve a dir que al final la realitat serà que la immensa majoria dels penats a la PRR no aconseguiran sortir-ne mai perquè mai aconseguiran ser classificats pel 3r grau. El CP ens diu que la pena màxima és de 20 anys dins les penes privatives de llibertat, però hi ha un apartat, que estableix com a excepció aquelles penes més altes que el codi preveu expressament sempre parlant de delicte únic. Article 76 del CP fixa un màxim de compliment -> 30 anys. Concurs real de delicte -> màxim 40 anys (quan ja no hi ha un únic delicte). Parlem de pena corporal perquè una persona que està permanentment a la presó, la seva vida psíquica i física acaba deteriorant-se i va perdent la personalitat. Per tant, estem davant d’una pena corporal encara que aquestes estan prohibides. En quins supòsits s’aplica?
- Art. 140 CP que regula un assassinat específic, una sèrie de modalitats. Aquestes són les següents:
- Quan es comet un assassinat d’un menor de 16 anys. O bé quan es comet un assassinat d’una persona especialment vulnerable per raó de l’edat, malaltia o discapacitat.
- Assassinats subsegüents a un delicte contra la llibertat sexual (primer la viola i després la mata, per exemple).
- Quan el que assassina forma part o pertany a un grup o organització criminal.
- Quan es cometen més de dos assassinats (per tant, el mínim són 3).
- Art. 583 CP al que mati al rei, a la reina, al príncep o a la princesa d’Astúries.
- Delicte contra el dret de gent (persona protegida internacionalment per un tractat espanyol).
- Delictes de genocidi amb resultat de mort. (raons ètniques, racials...).
- Delictes de lesa humanitat (?) o majestat (?). SUSPENSIÓ DE L’APLICACIÓ DE LA PENA: Anteriorment es coneixia com a condemna condicional, a partir de l’any 1908 es crea aquesta institució especial de condemna condicional. Es tracta d’una institució de prohibició especial perquè afecta al penat (la prohibició general, el destinatari és la col·lectivitat i en l’especial és el penat). Abans de 1908, en ple segle XIX, les penes s’havien de complir sempre, de principi a fi, inexorablement. Va ser a principis de segle que va sorgir una corrent destinada a evitar que el penat entrés a presó quan es tractava d’un penat primari, es pensava en aquests casos en què era la primera vegada que es cometia un delicte, que era millor que no entrés a presó, perquè si entrava es podria trobar amb el contagi de la presó, amb altres delinqüents. SURSIS -> a França, l’únic requisit perquè et suspenguessin la pena era que no tornessis a cometre cap altre delicte, i d’aquesta manera t’estalviaves la presó. Era una espècie de condemna condicional però sense cap altre condició, sense cap deure afegit o sense cap càrrega afegida. Simplement era suficient en suspendre la pena, però sense sotmetre al penat a cap tipus de prova, deure, obligació... Aquest era el sistema francès. El límit màxim era un any de presó, per tant, les penes inferiors a un any d presó podien ser suspeses. Al regne Unit -> PROBATION -> Se’l sotmetia a proves sota un oficial i si superava aquestes proves, no se l’imposava cap pena. La UE ha ajuntat aquests dos sistemes, a partir d’ara els jutges a més d’autoritzar la suspensió la poden condicionar a una sèrie de deures o obligacions. El límit màxim són 2 anys. (Art. 83 del CP). Per tant, actualment, el jutge pot condicionar la suspensió de la condició de la pena al compliment d’una sèrie d’obligacions que serien semblants als de la Probation. Existeixen dues modalitats: -Modalitat ordinària.
- Ha de ser un delinqüent primari. (s’exceptuen els casos de delictes lleus o imprudents, i tampoc els antecedents cancel·lats).
- Que la pena no sigui superior a 2 anys de privació de llibertat. (sense que es puguin computar els arrestos per impagament de multa).
- Haver satisfet o tenir el compromís de satisfer la responsabilitat civil. Com que es tracta d’una institució de prohibició especial allò fonamental és que quan un autor és perillós criminalment no se li pot concedir la suspensió. Perillós criminalment significa que existeix la probabilitat de comissió de nous delictes en un futur. -Modalitat extraordinària (article 80.4 CP)
ALTRES MODALITATS DE SUSPENSIÓ DE LA PENA
Art. 60 CP. Una vegada dictada la Sentència ferma si s’aprecia que el penat ha incorregut en un trastorn mental greu que impedeixi conèixer el sentit de la pena, pot ser que el jutge suspengui l’execució de la pena i substituir-la per una mesura de seguretat. Aquest concepte té dues parts: la primera és que la pena suspesa és una pena privativa de llibertat, llavors el jutge suspendria aquesta pena i acordaria una mesura de seguretat que també sigui privativa de llibertat (ex. internament psiquiàtric). Si la pena no és privativa de llibertat, també es pot suspendre i substituir-la per una mesura de seguretat que no sigui privativa de llibertat. Si aquest penat es restableix en la seva salut mental, haurà de complir la pena, sense perjudici de que el jutge pugui reduir la duració de la pena. (Art. 99 CP). La decisió del jutge sobre la suspensió pot ser revocada. Si en un trastorn mental greu que té lloc abans de que es dicti sentència, s’aplica l’article 383 de la llei d’enjudiciament criminal. Si el trastorn mental té lloc en el moment dels fets, s’haurà d’aplicar l’eximent completa per falta de culpabilitat. Si té lloc després de sentència ferma ens trobem en el cas de l’article 60 del CP. És el jutge de la institució penitenciària el que ho haurà de fer. Indult: Hi ha diferents tipus d’indult. Qui pot demanar l’indult? Normalment qui el demana és l’interessat, però també el pot demanar qualsevol altra persona com ara la família... ho demana davant del Ministeri de Justícia, però també el pot demanar davant el tribunal que ha dictat sentència. Qui concedeix l’indult és el rei (qui el firma) però aquest no el pot concedir sense el vistiplau del Govern. Indult penitenciari: qui tramita aquest indult particular és el jutge de vigilància penitenciària. Pràcticament tots els indults seran d’aquest tipus, el Govern pràcticament mai diu que no a aquest tipus d’indults. Pot ser que una persona sigui condemnada per una pena de 2 anys i mig. El que el penat pot fer és sol·licitar al ministeri de justícia el seu indult particular i com a fonament legal demanar la suspensió de l’execució de la pena fins que es resolgui per part del Govern l’indult. Si la tramitació de l’indult dura molt, quan es resolgui l’indult, el penat ja haurà complert la pena i l’eficàcia de l’indult resultaria insòlita. (ART. 4 CP) (ART. 60 i ART. 4.4 CP).
A vegades un dels problemes és la suspensió extraordinària que és quan és per raons de malaltia greu o “padecimientos” incurables. Es pot suspendre per aquestes dues raons. A la pràctica el que passa és que els tribunals són bastant restrictius entorn aquest precepte i en poques ocasions concedeixen aquesta suspensió. El concepte de malaltia greu o patiments incurables és un concepte que també té lloc en la llibertat condicional. Ha de ser una malaltia molt greu però no cal que sigui terminal immediata. L’ingrés en presó ha de perjudicar la salut del penat per tal de que se li concedeixi la suspensió. O si la malaltia ja la tenia quan va produir els fets potser tampoc li concediran la suspensió. Segons l’article 84 (o 80.4) CP es pot aplicar la suspensió de l’execució de la pena inclús en la presó permanent revisable, sempre i quan es compleixin tots els requisits. Substitució autònoma dels estrangers condemnats a penes privatives de presó: La pena de presó es pot substituir per l’expulsió de l’estranger del territori nacional. Aquesta substitució en principi només es regula pels estrangers i es troba en l’article 89 del Codi Penal. Un article que va ser modificat l’any 2015, va ser molt modificat. Abans de la reforma l’expulsió del territori nacional amb mesures de substitució de la pena de presó dels estrangers il·legals, és a dir, només estrangers sense papers. Ara s’aplica als estrangers, pel simple fet de fer-ho, tant si són legals com il·legals. Hi ha dos supòsits:
- S’acordarà la substitució de la pena de presó (només penes de presó) i el tribunal podrà acordar l’expulsió si la pena imposada és superior a 1 any. Això significa que si la pena és inferior a 1 any aquest estranger no pot ser mai expulsat (abans sí que es podia, ara ja no). En aquest cas també es podria acordar el compliment d’una part de la pena de presó si ho considerés necessari per protegir el bé jurídic o per reafirmar la confiança en la norma infringida.
- Quan la pena imposada és superior a 5 anys o bé la suma de les imposades és superior a 5 anys, el CP en aquests casos diu que el Tribunal podrà acordar el compliment de tota la pena o part de la pena. Tant en un supòsit com l’altre es podrà expulsar a l’estranger si el lletrat ho considera. Ara bé, si l’estranger prova durant el judici que té arrels a Espanya, llavors el Tribunal no ha d’acordar l’expulsió perquè aquesta resultaria desproporcionada. Què entenem per arrels? Per exemple, un estranger que fa molts anys que viu a Espanya o bé està casat amb un espanyol/a, o té fills que han nascut a Espanya. Si té lloc aquest arrelament, l’expulsió no procedirà. Últimament en la pràctica ens trobem que en el tema de substitució de la pena per expulsió, normalment l’estranger no vol ser expulsat, però últimament hi ha molts estrangers que si que volen ser expulsats, quan això passa, el Tribunal ha de decidir en quin dels dos supòsits ens trobem. Si la pena és superior a 5 anys, l’estranger haurà de complir 2/3 parts de la pena i després se’l podrà expulsar complint el tercer grau de la llibertat condicional.
Diem que és una pena voluntària, en el sentit que el penat ha de mostrar el seu acord o desacord. Això significa, que si en un judici s’acorda aquesta pena, si el penat no hi està conforme no es podrà executar. Per evitar aquest resultat, a la pràctica, s’acostuma en el tràmit de “última paraula” per preguntar-li al penat si estaria d’acord en ser condemnat amb treballs en benefici a la comunitat.
- El consentiment s’ha de prestar per evitar que el treball sigui forçós, i no tornar a recaure en els errors del passat. Es troba regulat a l’article 49 del CP. Els treballs en benefici a la comunitat, mai són remunerats i sempre solen ser dignes, per així no violar la condició de persona i dignitat que cada un tenim reconeguts. El bé jurídic que s’afecta és la llibertat, el patrimoni, ... ¿Qui té l’obligació d’oferir el treball? L’AP, ja sigui la estatal, la autonòmica o la local. El que acostuma a passar és que hi ha convenis entre les AP i les administracions penitenciaries i inclòs amb ONG’s que ofereixen feina al penat. Poden consistir en treballs de:
- reparació de danys causats amb el delicte: per exemple, netejar un grafiti.
- ajuda a les víctimes El jutge de vigilància penitenciària, és l’encarregat de controlar que la pena es realitza correctament. El jutge sancionador només s’encarrega d’imposar la pena. Així doncs, podríem dir que és l’administració penitenciaria la que s’encarrega del seu control, i concretament, dins d’aquesta administració: els serveis socials penitenciaris. Aquests serveis socials efectuen informes. El jutge sentenciador dicta la pena i l’envia al JVP, els serveis socials penitenciaris elaboren un PLA D’EXECUCIÓ. Es posen en contacte amb el penat i li ofereixen els treballs. Aquest, pot escollir i donar la seva opinió. Tot això, es torna a posar en coneixement del jutge de vigilància penitenciaria (JVP), i si veu que la oposició no significa un “rechazo” al Trabajo, el que pot fer es canviar-li el treball. Però si el JVP veu que s’oposa a qualsevol treball quan ja havia acceptat a fer treballs en benefici a la comunitat, s’interpretarà com un INCOMPLIMENT TOTAL DE LA CONDEMNA.
- És necessari que el penat hagi acceptat realitzar TBC o que els hagi iniciat per poder-li imputar tal delicte! Els informes el han d’elaborar els SERVEIS SOCIALS PENITENCIARIS i, finalment, el JVP pot acordar:
- davant d’un incompliment clar del penat un INCOMPLIMENT DE CONDEMNA i passar-li al jutge d’instrucció.
- requerir al penat que compleixi amb el treball i si no ho fa, també INCOMPLIMEBT DE CONDEMNA (=quebrantamiento de condena).
- escoltar el penat i demanar als serveis socials que li elaborin un altre pla. Els TBC no poden superar les 8 HORES à no es permet l’explotació.
També es té en compte el PRINCIPI DE FLEXIBILITAT à per exemple el JVP ha de valorar si el penat ja té una altre feina. Aquesta feina l’ha de seguir fent, per tant, cal buscar les hores perquè pugui compaginar ambdues feies. En algunes ocasions s’ha produït ABUS. Cal establir el TEMPS EFECTIU DE COMPLIMENT DE LA CONDEMNA, si un penat no es presenta en diverses ocasions, només es tindran en compte a l’hora del còmput les hores que ha realitzat efectivament. Des de la reforma de 2015, a més dels propis treballs en benefici a comunitat, com a conseqüència de la crisi de l’estat espanyol, existeixen 2 modalitats:
- Verdaders treballs
- Participació en tallers o programes formatius És evident que assistir en un curs no és treballar, però en aquest cas o equiparan i es distorsiona la naturalesa d’aquesta pena, però va ser com a conseqüència de la falta de treball. És el jutge el qui decideix quina de les dues modalitats realitzarà. Si el penat es sotmet a un treball verdader està assegurat per la Seguretat Social, cosa que no passa amb l’altra modalitat. COMPLIMENT DE LES REGLES DE CONDUCTA DE LA SUSPENSIÓ DE LA PENA A l’article 83 hi ha les regles o condicions que es poden condicionar a la suspensió de l’execució de la pena. Actualment, hi ha un apropament amb els països anglosaxons. 1.ª Prohibición de aproximarse a la víctima o a aquéllos de sus familiares u otras personas que se determine por el juez o tribunal, a sus domicilios, a sus lugares de trabajo o a otros lugares habitualmente frecuentados por ellos, o de comunicar con los mismos por cualquier medio. La imposición de esta prohibición será siempre comunicada a las personas con relación a las cuales sea acordada. 2.ª Prohibición de establecer contacto con personas determinadas o con miembros de un grupo determinado, cuando existan indicios que permitan suponer fundadamente que tales sujetos pueden facilitarle la ocasión para cometer nuevos delitos o incitarle a hacerlo. à prohibició nova introduida amb la reforma. 3.ª Mantener su lugar de residencia en un lugar determinado con prohibición de abandonarlo o ausentarse temporalmente sin autorización del juez o tribunal. 4.ª Prohibición de residir en un lugar determinado o de acudir al mismo, cuando en ellos pueda encontrar la ocasión o motivo para cometer nuevos delitos.
- ª Comparecer personalmente con la periodicidad que se determine ante el juez o tribunal, dependencias policiales o servicio de la administración que se determine, para informar de sus actividades y justificarlas.
2. Per l’objecte de coneixement propi: tenen una matèria específica: execució de les penes i mesures privatives de llibertat. El Codi Penal és important aquí, ja que és on comença la RELACIÓ JURÍDICA PENITENCIÀRIA: a. S’inicia en el moment en que el penat ingressa a presó. b. Acaba en el moment en el que surt de la presó. c. Pot tenir dues modalitats: i. Propia dels penats ii. Presó provisional d. Per una part hi ha el penat i per l’altra, l’administració penitenciaria, és una RELACIÓ DE SUBJECCIÓ ESPECIAL i. ESPECIAL: relació entre l’Estat i el ciutadà. Es tracta d’una relació que no es tant específica com la relació entre l’Estat amb els seus funcionaris. Un reu, en el moment en el que entra a la presó, està amb una íntima relació amb l’administració i sorgeix una POTESTAT DISCIPLINARIA. L’administració pot adoptar sancions contra els penats si no compleixen amb el reglament perquè tenen una POTESTAT SANCIONADORA. L’administració, té una posició de GARANT que pot fonamentar una RESPONSBILITAT PER COMISSIÓ ACTIVA O PER COMISIÓ PER OMISIÓ e. Es distingeix de la RELACIÓ DE SUBJECCIÓ GENERAL: és una relació no tant estreta, més àmplia. En aquesta relació penitenciària hi ha una sèrie de PRINCIPIS FONAMENTALS A. PRINCIPI DE LEGALITAT: principi bàsic en la fase executiva, no es pot executar cap pena privativa de llibertat fora de la llei o reglament. B. PRINCIPI D’INTERVENCIÓ JUDICIAL: la pena l’ha d’imposar algú competent: jutge de lo penal. C. PRINCIPI DE REINSERCIÓ SOCIAL: les penes han d’anar orientades a la reinserció social. 3. Perquè compta amb una jurisdicció pròpia : existeix un JUTGE especial de VIGILÀNCIA PENITENCIÀRIA, que s’encarrega de vetllar per l’actuació penitenciària, pels drets dels interns, per l’execució de les penes, etc. Forma part de la jurisdicció penal, però esta especialitzat en aquest àmbit. Conclusió : podem dir que té certa autonomia, però no total, perquè està molt relacionat amb el Codi Penal, la Llei d’enjudiciament Criminal, codi penal militar,... Quan parlem d’administració penitenciària, parlem de funcionaris que són estrictament funcions administratives, com ara: direcció, organització i inspecció de les presons. Tot això, no té res a veure amb el dret penal, i si hi ha algun problema cal dirigir-se al contenciós administratiu. És important saber que el jutge d’instància penitenciària, no és un director, sinó que és un jutge que només controla l’execució de les penes de presó.
El sistema penitenciari que existeix a Espanya es diu d’INDIVIDUALITZACIÓ CIENTÍFICA (art 72. LOGP)à es diu que les penes i mesures de seguretat privatives de llibertat s’executaran segons el sistema d’individualització científica constituït en graus, en el que l’últim és la llibertat condicional. Es parla d’aquest sistema a partir d el’any 1901, anteriorment, hi havia el SISTEMA PROGRESSIU: dins el sistema es determinaven varis graus, i per qüestions objectives el penat havia de passar per tots els graus de forma progressiva. La diferència amb el sistema actual: es que no és necessària aquesta progressió objectiva, sinó que concorren elements SUBJECTIUS de valoració, com ara: Personalitat del reu Circumstàncies Duració de la pena Circumstàncies del delicte Normalment, s’atorga el segon grau, i si hi ha un pronòstic de reinserció social favorable podrà entrar al grau de SEMILLIBRETAT. Amb aquest sistema, un penat que acaba d’entrar a la presó pot formar part el tercer grau sense haver de passar pel segon. El primer grau només es reserva per aquells delinqüents realment perillosos, o amb una dificultat extrema de resocialització. Aquest sistema d’individualització significa que aquell reclús que voluntàriament ho requereixi és sotmès a un tractament voluntari de caràcter individual, personalitzat. Això significa que “en teoria” seria possible que una persona recent ingressada a presó, si la pena no és excessivament llarga, podria aconseguir ser classificat en un 3r grau, és a dir, en un règim de semi llibertat, sense passar necessàriament per un 2n grau (règim ordinari). Els permisos de sortida només es poden concedir una vegada s’ha complert ¼ part de la condemna. També dependrà del tipus de delicte comès. Aquest sistema penitenciari d’individualització científica últimament ha vingut una mica restringit per les últimes reformes del Codi Penal, aquest incideix sobre la LO General Penitenciària (encara que aquesta tingui autonomia, el CP pot incidir de manera molt important). Sobretot important l’article 36.2 del Codi Penal: si la pena individual és superior a 5 anys, el jutge o el tribunal sentenciador, pot acordar que la classificació en tercer grau no tingui lloc fins que no es compleixi la meitat de la pena (això a França s’anomena el període de seguretat). El mateix article 36 acaba dient que el jutge de vigilància penitenciària, si existeix un pronòstic favorable de reinserció social podrà aplicar el règim general de compliment, això significa que si existeix un pronòstic de reinserció social el jutge de vigilància penitenciària pot deixar sense efecte aquesta restricció anterior, és a dir, que no té perquè complir la meitat de la pena per aconseguir el 3r grau. Però l’article 36 ens diu una sèrie de delictes en els que això no pot tenir lloc, són delictes de terrorisme o de grups de terrorisme, delictes en el sens d’organitzacions internacionals, delictes d’agressions sexuals o abusos sexuals a menors d’edat i finalment els delictes de prostitució o corrupció de menors de 13 anys. Si té lloc en algun d’aquests delictes mai es podrà concedir el 3r grau sense que s’hagi complert la meitat de la pena.
A Europa va tenir molt èxit el sistema cel·lular, però sobretot el que regia eren els Sistemes Progressius que consistien en diferents etapes i el pas d’una etapa a l’altra significava més llibertat i menys intensitat de la pena. I el delinqüent acabava sortint abans si complia tots els requisits. En el temps (any 1834) el sistema del Coronel Montesinos que era un comandant d’una presó de València. El que va fer és dividir la pena en diferents períodes:
- El de ferro: els penats portaven ferros als peus o anaven lligats amb altres presos amb cadenes. Consistia en una espècie d’aïllament i sobretot la realització de feines de neteja en la presó, eren les brigades de dipòsit. Per un temps, quan el propi penat ho demanava, començava el 2n període.
- El del treball penitenciari: Existien molts tallers i podien treballar a petició dels penats en aquests tallers. Inclús aquests treballs eren remunerats.
- Llibertat Intermitja: els penats podien sortir a l’exterior a treballar (seria el que ara anomenem règim de semi llibertat). Sistema de Marques (o boletos): (Alexandro Maconochi) Quant més greu era la pena més marques eren necessàries per poder sortir. En definitiva el que significa aquest sistema és de que, en primer lloc, hi havia un aïllament diürn i nocturn, i en el segon període ja era com un sistema auburniano, que hi havia aïllament de nit però de dia es treballava amb altres reclusos però amb la llei del silenci. A partir d’aquí començava el sistema de marques, hi havia 4 marques, la primera era el tiquet de sortida i l’últim era la llibertat condicional. A l’hora de sortida havien de pagar un hotel però també els hi pagaven diners perquè s’ho poguessin permetre. Aquest sistema es va consolidar a Anglaterra. Sistema de Crofton Crofton era un director d’una presó d’Irlanda, on hi havia moltes activitats agrícoles. Va intentar perfeccionar el sistema de marques, però afegint-hi el període intermedi que consistia en treballar en tasques agrícoles en l’exterior i després ja venia la llibertat. Sistema OBERMAYER: La idea que va tenir aquest Sr, era entendre que així com en la societat totes les persones són diferents, passava el mateix a la presó. El que feia ell era crear uns grups de 25 o 30 reclusos que tots pensessin diferent, perquè deia que a presó s’havia de recrear el que passava en la societat per preparar-los pel dia que sortissin a fora.
La presó com a pena que es pot imposar en una sentència va sorgir a partir de la Revolució Francesa. Durant l’Edat Mitjana les penes eren la pena de mort, les tortures, penes corporals... La reacció de la il·lustració va ser dir que aquí l’important era la ment, la raó... havíem de pensar penes que fossin útils, que servissin per alguna cosa, per evitar que la gent reincidís. Aquesta va ser la primera reacció contra un passat molt cruel. ELS ESTABLIMENTS PENITENCIARIS: PANÓPTICO: Aquests sistemes eren d’edificis molt grans amb molts murs de contenció. Estaven pensats per una forma d’execució de la pena com a contenció, no com a reinserció social, la idea de separar-los de la societat i d’alta seguretat. Aquesta idea podria funcionar en un règim de tancament, pels reus més perillosos. Amb presons d’alta seguretat és pràcticament impossible la reinserció social. Aquests són edificis verticals. (el panóptico només és una obra). Per complir la funció de reinserció social està comprovat que el que funciona millor són els edificis horitzontals. En els horitzontals es pot anar separant als reclusos en mòduls, segons les modalitats i segons els tractaments personalitzats que s’han d’aplicar. Aquest sistema (horitzontal) és el que segueixen els països més avançats, perquè és un sistema molt costós. Respecte a les dones hi ha una forma d’execució especial i és que les que tenen fills menors de 3 anys poden ingressar a presó juntament amb el seu fill. En aquests casos s’efectuen les unitats de mares que tenen a la seva disposició una guarderia pels fills i també hi ha una unitat per a parts d’urgència, en la mateixa presó. Aquestes activitats de mare tenen unes condicions específiques amb equipaments concrets. TIPUS D’ESTABLIMENTS:
- Establiments de preventius: per les persones que es troben en presó provisional a l’espera del judici. En aquests establiments la llei també permet que hi hagi penats als que només els hi queden 6 mesos de compliment. En aquests hi pot haver homes, dones i joves.
Aquesta classificació de 1r grau no pot anar a presons ordinàries, ha d’anar a presons d’alta seguretat (establiment penitenciari). CLASSE DIA 16/ Règim penitenciari Conjunt de normes o mesures que persegueixen una convivència pacífica i ordenada, per aconseguir un règim adequat per un bon tractament. No el podem confondre amb el règim disciplinari, aquest és més estricte i especial mentre que el penitenciari és més ampli. Quan parlem de règim estem pensant en totes aquelles funcions que són de seguretat, d’ordre, del bon funcionament de l’establiment. Tot això és necessari perquè hi hagi una convivència ordenada. No té res a veure amb el tractament penitenciari, que seria buscar un seguit de mesures que ajudin a la reinserció social. Actualment és molt important la idea de tractament i la finalitat de reinserció total, metre que antigament el més important era que no s’escapessin els presos. Actualment es diu que mai les activitats del règim poden ser un obstacle pel tractament penitenciari, és a dir les activitats de seguretat... no poden ser un obstacle per la reinserció social, que és allò més important per l’estat (que un delinqüent no torni a delinquir). La llei distingeix entre diferents règims penitenciaris: 1.Ordinari és el que s’utilitza pels penats classificats en 2n grau però també per aquells penats que encara no estan classificats, i també pels presos als quals no es poden classificar perquè són preventius. Significa estar ingressat en presó (no semi-llibertat), s’aplica en aquells que encara no siguin capaços d’estar en un règim de semi-llibertat. El consell de direcció crea un calendari d’activitats que són comunicades al penat (de treball, esportives, culturals...). La llei diu que com a mínim han de tenir 2 hores pels seus assumptes propis.
2. Tancat Presos extremadament perillosos que no s’adapten a les condicions del centre penitenciari. Lògicament, un pres preventiu no pot ser mai classificat, els que sí que poden ser classificats són els penats (perquè ja se sap que són culpables). (Normalment quan un pres entra a presó se li aplica el règim ordinari i se’l classifica en el segon grau). Aquest és un règim excepcional, per això el reglament diu que aquest ha de durar el temps indispensable. A la mínima que el penat pugui passar al règim ordinari, ho haurà de fer. No es tracta de que el règim tancat sigui per sempre. Diferències entre el règim tancat i ordinari: -En el tancat l’aïllament és cel·lular, hi ha unes normes molt més estrictes. Hi ha un departament especial on les restriccions sobretot de seguretat són molt dures i estrictes, la llibertat està molt restringida per això és més difícil la reinserció.
En l’any 2005 s’inicia un experiment que s’anomena els mòduls de respecte: dins del règim ordinari s’estableixen diferents fases: és una espècie de sistema progressiu però dins del mateix grau i dins del mateix règim, es va passant d’una fase de menor a major llibertat. Aquests mòduls són els que estan millor de la presó i són anhelats pels penats perquè tenen molta més llibertat de moviment, hi ha una convivència molt tranquil·la... D’aquests mòduls de respecte inicials es passen als mòduls de respecte entremitjos i finalment als mòduls de respecte pròpiament dits. Finalment s’acaba amb un contracte on el penat es compromet a complir les normes del mòdul de respecte. Actualment aquest experiment s’està aplicant també al règim tancat (no als departaments especials). Al final el que aconsegueix arribar al mòdul de respecte pròpiament dit té moltes possibilitats de ser classificat en 2n grau i passar al règim ordinari.
3. Obert Presos classificats en tercer grau i que poden estar en un règim de semi-llibertat. No tots els penats poden estar en semi-llibertat, pot ser que algunes vegades es classifiqui a un penat en 3r grau simplement perquè, posteriorment, pugui accedir a la llibertat condicional. Tot això deriva de que fa temps es van adonar que hi havia alguns que s’escapaven, que anaven a treballar i no tornaven. Per això van decidir fer un règim obert restringit, que no sigui el de semi-llibertat total, perquè en aquest en principi els penats tenen dret a permisos tots els cap de setmana (des de les 16.00 hores de divendres i fins les 8.00 del dilluns), apart de que durant la setmana treballen fora i només han de dormir a la presó durant 8 hores. En canvi, quan parlem d’aquest règim obert restringit, les autoritats poden restringir la llibertat, condicionar els permisos... Però té l’avantatge de que aquest règim permet que el penat pugui aconseguir la llibertat condicional. També, hi ha un règim obert telemàtic, que consisteix en què, si el penat ho demana, i la institució penitenciària hi està d’acord, el penat pot ser controlat mitjançant polseres electròniques. Podria donar-se el cas, de que el penat no hagi ni de dormir a la presó, només hi hauria d’anar a la presó unes hores per fer entrevistes o altres coses. Apart d’aquests règims, l’article 100 del Reglament estableix un règim d’execució flexible : Que consisteix en barrejar diversos aspectes dels 3 graus. Classificació: -Una cosa és l’article 16 de la Llei que parla de la separació entre els penats i els reclusos, quan parla d’aquesta separació està pensant en homes i dones, malalts i sans... es tracta d’unes normes mínimes per aconseguir una convivència pacífica. Però això no és una verdadera classificació, és simplement una separació en mòduls, però no és una verdadera classificació. La classificació de veritat és jurídica, significa que el centre directiu competent és el que classifica als penats en 1r, 2n i 3r grau i sempre a proposta de la Junta de Tractament i ha de ser una resolució motivada. En aquesta resolució, hi ha de figurar quin és el grau i el destí als establiments penitenciaris que corresponguin.
