¡Descarga Apunts sencers contractes y más Apuntes en PDF de Derecho Contractual solo en Docsity!
CONTRACTES
Professores: Rosa Milà Rafel / Anna Úbeda Manuals: A. Carrasco (Part general), R. Bercovitz (Part especial), P. del Pozo (ambdues) PART GENERAL – Tema 1: Fonts, classificacions, contractes de consum Art. 1254 CC: Un contracte és un acord entre dues o més parts que consenten obligar-se en donar alguna cosa o prestar algun servei. ·Sorgeix d’un acord de voluntats (crear, modificar o extingir relacions jurídiques patrimonials + regles sobre les mateixes). ·És la font principal de creació d’obligacions. ·Vincula les parts ( pacta sunt servanda ): tenen força de llei (art. 1091 CC). a) Pot exigir-se el compliment davant els tribunals. b) Exclou que el compliment pugui quedar a l’arbitri del deutor. ·Només són exigibles a les parts contractants i als hereters (principi de relativitat dels contractes, art. 1257.1 CC) Autonomia de la voluntat (art. 1255 CC):
- Les parts són lliures de pactar o no, inclús de no contemplats en l’o.j., i de fixar-ne el contingut.
- Límits: no poden ser contraris a les lleis imperatives, ni a la moral ni a l’ordre públic.
- Obliguen perquè neixen del consentiment lliurement prestat: autorresponsabilitat. Des de la perspectiva econòmica , dues parts poden voler contractar per beneficiar-se ambdues, aconseguint així un aprofitament òptim dels recursos (a mans de qui ho valora més). 1.1 FONTS : a) Codi Civil (1889), amb els pressupòsits d’economia liberal i igualtat entre contractants. Està molt antiquat, hi ha una proposta de modernització pendent des de 2009. Ús de jurisprudència del TS b) Codi de Comerç (1885) c) Lleis especials (descodificació), en funció de les característiques de la relació contractual. Ex: Llei d’arrendaments urbans, Contracte d’assegurances, Condicions generals de la contractació… d) TRLGDCU, legislació especial de consumidors, protecció del consumidor (part dèbil) e) Conveni de Viena (1980), regulació de la compravenda internacional de mercaderies f) Llibre VI del CCCat sobre obligacions i contractes (2017), només regula uns concrets:
compravenda, permuta i mandat. No té regles de part general, només especial. Codi en
constitució. *Només és aplicable a partir de la seva entrada en vigor (1/1/2018), als conflictes interregionals. Les parts escullen: si volen el CCCat cal que Catalunya sigui residència comuna habitual, o si més no el lloc de celebració del contracte. Si no s’escull cap dret: s’aplicarà en les CV d’immobles si es troben a Catalunya, i les CV de mobles corporals realitzades en establiments mercantils si radiquen a Catalunya. Ha rebut un recurs d’inconstitucionalitat de l’Estat.
Hi ha grups d’acadèmics que redacten textos i els proposen als estats per si pot interessar-los per actualitzar o millorar el seu ordenament ( soft law ). Hi ha hagut propostes:
- Principis d’Unidroit: dels contractes internacionals (1994)
- PECL (2001-2003)
- DCFR, de la Comissió Europea (2009)
- CESL, normativa comuna de compravenda europea (2011) Elements essencials del contracte Art. 1261: consentiment dels contractants, objecte cert que sigui matèria del contracte i causa de l’obligació que s’estableixi.
- Consentiment (art. 1262 i ss CC), les parts han de tenir capacitat d’obrar. Sinó, anul·labilitat del contracte per 4 anys quan sigui major. La persona no pot estar incursa en una prohibició per contractar (ex: comprar el tutor a la persona tutelada, per protegir interessos). No poden haver- hi vicis de consentiment (error, dolo, intimidació o violència). Sinó, anul·labilitat del contracte per 4 anys. Pot haver-hi divergència entre la voluntat interna i la declaració externa, la simulació. El contracte és nul.
- Objecte (art. 1271 - 1273 CC), contingut del contracte (drets i obligacions assumits per les parts). No n’hi ha prou amb concloure el contracte, cal que es fixi “de manera suficient” el contingut del contracte perquè produeixi efectes. Ben identificat i determinat. Hi ha uns requisits: (i) existència actual o futura, (ii) licitud de l’objecte (coses que no estiguin fora de comerç o que per llei no s’hi pugui negociar; serveix contraris a la llei o bones costums), (iii) determinació o determinabilitat (i l’objecte ha de ser “cert”)
- Causa (art. 1274-1277 CC). Es distingeix entre: a) Causa de l’obligació , per què s’ha de…? Pot ser onerós (la prestació o promesa d’una cosa o servei de l’altra part) o gratuït (liberalitat del donant) b) Causa del contracte, propòsit o finalitat que es persegueix amb la celebració del contracte. Per què es va contractar? La resposta determina el conjunt de regles jurídiques aplicables al mateix. Té uns certs requisits: ser lícita, existir i ser vertadera (no pot haver-hi simulació). Sinó és nul. Respecte la forma del contracte, hi ha el Principi de Llibertat de Forma, els contractes són vàlids i plenament eficaços sigui quina sigui la seva forma. !!!!! Tot i així, excepcionalment la llei o les parts poden configurar una forma determinada amb els efectes que en cada cas es determinin: ·Forma amb finalitat probatòria o ad probationem : les parts poden exigir-se mútuament que el contracte tingui aquesta forma (1280 CC). Tot i així, aquesta forma no és un pressupòsit per la seva validesa i eficàcia. ·Forma essencial o ad solemnitatem : excepcionalment la llei ho fa un pressupòsit de validesa, sinó és nul.
Contracte de consum (especialitats): ·Legislació imperativa: l’autonomia de la voluntat està limitada per normes imperatives que pretenguin protegir el consumidor, generalment la part dèbil del contracte. Poder asimètric de negociació: en molts s’elimina el procés negociador (condicions generals de la contractació) i en tots menor poder de negociació. ·Informació prèvia: a) Informació asimètrica dels contractants: respecte els béns i serveis objecte del contracte b) Mecanismes dirigits a corregir les deficiències d’informació imposant a l’empresari obligacions d’informació abans que el consumidor quedi vinculat ·Principi d’actuació a favor del consumidor: en cas de dubtes en la interpretació de les condicions generals fosques es resolen a favor del consumidor (només serà aplicable quan s’exercitin accions individuals, 6.2 LCGC). ·Condicions generals de la contractació: L 7/1998, Fonaments Dret Privat i Empresa ·Protecció davant de clàusules abusives: art. 82 i ss TRGLDCU, Fonaments Dret Privat i Empresa Què és el dret al desistiment d’un contracte? Facultat del consumidor i usuari de deixar sense efecte el contracte celebrat, notificant-ho a l’altra part en el termini establert per l’exercici d’aquest dret, sense necessitat de justificar la seva decisió i sense cap mena de penalització (68.1 TRLGDCU) Es pot exercir en els supòsits previstos legal o reglamentàriament: ventes a terminis de béns immobles (7 dies hàbils després a l’entrega del bé), contractes de consum celebrats a distància o fora de l’establiment mercantil (14 dies naturals), o quan així es reconeix en l’oferta, promoció o contracte. Per exercir-lo no cal cap formalitat, n’hi ha prou amb enviar el document de desistiment o amb la devolució dels productes. En els contractes a distància, el consumidor i usuari només suportarà els costos directes de devolució dels béns, a no ser que l’empresari accepti assimilar-los o no l’hagi informat que li correspon assimilar-los. Les conseqüències són la restitució recíproca de les prestacions, abans de 14 dies després d’informar-se de la decisió del desistiment del contracte.
Tema 2: Tractes preliminars i formació del contracte Fases de la vida del contracte
- Fase de preparació (tractes preliminars): abans de la perfecció del contracte, fets i/o declaracions que revelin la intenció de celebrar un contracte en el futur.
- Fase de perfecció: per regla general és la coincidència de voluntats de les parts del contracte. Oferta i acceptació de la cosa i causa que han de constituir el contracte.
- Fase de consumació: realització de les prestacions assimilades en el contracte. 2.1 FASE DE PREPARACIÓ - Quan comença i quan acaba? Comença el primer cop que hi ha contacte entre les parts, quan comencen les negociacions, i acaba o bé quan es decideix no contractar o quan es perfecciona el contracte. - Hi és en tots els contractes? Als contractes de formació instantània és una fase molt breu o inexistent. Als contractes de formació successiva o progressiva és necessària per discutir el contingut de l’acord i conèixer les característiques econòmiques i jurídiques de l’operació. - On està regulat? A l’art. 1245 del PMCC. Rellevància dels tractes preliminars No hi ha relació jurídica : les parts són lliures per entaular negociacions dirigides a la formació d’un contracte, així com per abandonar-les o trencar-les en qualsevol moment. Les parts assumeixen deures que deriven del principi general de bona fe : el seu incompliment genera responsabilitat (pre contractual) si es generen danys. Un cop perfeccionat el contracte, es prenen en consideració els vicis de consentiment i la interpretació contractual (1282 CC). Deures de les parts en la fase de negociació a) Bona fe a l’iniciar o al donar per finalitzades les negociacions No es pot entrar en negociacions o continuar-les si no hi ha intenció d’arribar a un acord, ni abandonar injustificadament les negociacions. Si ho fa, és responsable dels danys causats a l’altra part que ha confiat raonablement en la celebració del contracte (responsabilitat pre contractual). Perquè es doni cal que (segons llei i TS):
- Creació d’una confiança raonable en la conclusió del tracte.
- Caràcter injustificat i mala fe de la ruptura de les negociacions.
- Producció d’un dany al patrimoni de l’altra part negociadora.
- Relació de causalitat entre el dany i la confiança generada. La quantia de la indemnització estarà limitada a l’interès negatiu o de confiança (deixar-la com si mai hagués passat res) i no hi haurà resarciment de l’interès positiu o de compliment (no se li dona allò que hauria pogut obtenir amb la celebració del contracte). El termini de prescripció de la responsabilitat extracontractual és d’1 any al CC i 3 al CCCat.
2.2 PERFECCIÓ DEL CONTRACTE: OFERTA I ACCEPTACIÓ
Art. 1262 CC: El consentiment es manifesta pel concurs de la oferta i l’acceptació sobre la cosa i causa que han de constituir el contracte. La forma paradigmàtica de formar-se els contractes és mitjançant consentiment, però hi ha excepcions: (i) contractes reals, a part cal una entrega de quelcom, (ii) contractes formals, a part cal una determinada forma. Hi haurà oferta contractual quan (no està al CC sinó que és doctrinal i jurisprudencial):
- Indica la intenció del oferent de quedar obligat en cas d’acceptació del destinatari, no requereix una nova declaració de voluntat per part de l’oferent, sinó tractes preliminars
- Conté tots els elements essencials del futur contracte o preveu la forma de determinar-los
- Va destinat a una o diverses persones determinades. Si va dirigit a destinataris indeterminats, per regla general és una invitació a fer ofertes, a no ser que expressi el contrari. Requereix la manifestació de voluntat del destinatari i conformitat de qui ha formulat la invitació. Excepcionalment, en cas d’exposició dels articles en establiments comercials és una vertadera oferta (obligació de vendre, qualsevol destinatari es pot convertir en acceptant i perfeccionar el contracte, ordre temporal de sol·licituds) La vigència de l’oferta a) Enviament de l’oferta b) Recepció de l’oferta c) Coneixement de l’oferta d) Acceptació de l’oferta e) Enviament de l’acceptació (per escrit) f) Recepció de l’acceptació Però l’oferta deixarà d’estar vigent si… Retirada de l’oferta: durant el període de temps que va des de l’emissió de l’oferta fins la recepció de la mateixa pel destinatari, l’oferta pot ser retirada, inclús quan ja s’ha qualificat d’irrevocable. Abans que arribi al destinatari. Revocació de l’oferta: pot ser revocada fins que es perfeccioni el contracte. Ja ha arribat al destinatari. ·Acceptació per escrit: la revocació és eficaç si arriba al seu destinatari abans que l’acceptant hagi enviat la seva acceptació a l’oferent ·Acceptació oral: l’oferta ja no es pot revocar a partir de que l’acceptant comuniqui oralment l’acceptació a l’oferent També pot donar-se que l’oferta sigui irrevocable , si: (i) indica al senyalar un termini fix per l’acceptació o d’una altra manera que és irrevocable, (ii) el destinatari podia raonablement considerar que l’oferta era irrevocable i ha actuat basant-se en aquesta oferta. Rebuig de l’oferta: s’extingeix pel seu rebuig per part del destinatari de la mateixa. Tota oferta, ni que sigui irrevocable, queda ineficaç al moment en que la comunicació rebutjant-la arriba a l’oferent. Caducitat de l’oferta: esgotament del termini concedit per la seva acceptació. El termini està fixat a l’oferta, i, si no se n’ha fixat cap, un que resulti raonable. Mort o incapacitat sobrevinguda de l’oferent: només passa als hereters si s’ha perfeccionat en vida. Excepció: l’hereter anuncia intenció de continuar activitat econòmica que havia donat lloc a l’oferta
D’altra banda, hi ha acceptació si: a) Concorre una declaració o acte del destinatari en que manifesti la seva conformitat amb l’oferta presentada: no regeix la regla del mirall (acceptació exactament igual que l’oferta, mateixos termes). Pot haver-hi acceptació no conforme a l’oferta: ·Caràcter substancial* de les modificacions: rebuig de l’oferta i contraoferta , que ha de ser acceptada pel primer oferent. Ex: es volen 24 unitats en comptes de 20, a diferent preu ·Caràcter no substancial* de les modificacions: la resposta constituirà acceptació, excepte quan: (i) l’oferent rebutja les modificacions sense demora injustificada, (ii) l’oferent va exigir expressament una acceptació pura i simple. *La modificació serà substancial si es modifica preu, pagament, qualitat o quantitat de mercaderies, lloc i data d’entrega, grua de responsabilitat d’una part o solució a controvèrsies que alterin els elements de l’oferta. b) S’ha produït mentre l’oferta formulada mantenia la seva vigència: l’acceptació adquireix efectivitat, no del moment en que s’emet, sinó quan arriba a l’oferent (21 CV). Excepcions:
- Actuació diligent del destinatari i retràs imputable als medis de comunicació: generalment el contracte es perfeccionarà, a no ser que l’oferent comuniqui al destinatari el contrari. Ex: vaga treballadors de Correus
- Actuació negligent del destinatari i voluntat de l’oferent: generalment no es perfeccionarà, a no ser que l’oferent digui el contrari (manifestant-se expressament). c) Es manifesta de qualsevol manera, excepte quan l’oferent ha determinat els medis i la forma: (i) mitjançant declaració oral o escrita, (ii) acceptació tàcita, fets que revelin la voluntat d’acceptar (ex: pagar un preu), (iii) silenci o inactivitat, per si sols no constitueixen acceptació a no ser que concorrin circumstàncies addicionals: que ho hagin acordat les parts, resulti dels usos dels negocis o les pràctiques entre les parts, quan una llei ho prevegi així (tàcita reconducció)… La contractació entre absents ·Perfecció simultània: oferta i acceptació al mateix lloc, o en llocs diferents, però per mitjà de comunicació que permeti la simultaneïtat ·Perfecció successiva: interval de temps, perquè oferent i acceptant estan en llocs diferents i no disposen de (o no volen usar) un mitja de comunicació simultània - Quan es perfecciona el contracte? Hi ha diferents teories: a) Teoria de l’emissió: el contracte es perfecciona al moment en què s’accepta l’oferta (moment massa prematur, l’oferent encara no sap res) b) Teoria de l’expedició: el contracte es perfecciona al moment en què s’envia l’oferta (mateix problema) c) Teoria de la recepció: el contracte es perfecciona quan l’oferent rep l’acceptació (pots rebre-la però no llegir-la, per exemple) d) Obligació de conèixer l’acceptació (art. 1262.2 CC) e) Teoria de la cognició: el contracte es perfecciona al moment de conèixer l’acceptació El CC accepta la teoria de la cognició matisada : hi ha consentiment des que l’oferent coneix l’acceptació o des que, havent-la remès l’acceptant, no pot ignorar-la sense faltar la bona fe. Diligència mitjana. La regla general és la de la recepció, i la del coneixement és per excepcions, només s’aplica quan l’oferent ha rebut l’acceptació però no la coneix per una causa aliena al seu àmbit de control.
Tema 3: Compliment del contracte i subrogats del compliment Pago o compliment Acte o realització, pel deutor, de la prestació que constitueix l’objecte de l’obligació. a) Concepte estricte, exacta execució pel deutor de la prestació deguda (programa prèviament dissenyat) b) Concepte ampli, inclou el pago en sentit estricte i a més els medis que el substitueixen ( subrogats del compliment ) El compliment pot produir tres efectes: ·efecte extintiu (1156 CC), s’extingeix l’obligació ·efecte satisfactori, es satisfan els interessos del creditor ·efecte llibertari, el deutor queda alliberat de la seva obligació Perquè produeixi aquests efectes calen: (i) subjectes del pagament, actius i passius, (ii) objecte del pagament, (iii) circumstàncies de lloc i temps. (i) SUBJECTES DEL PAGAMENT En són dos: · Solvens , el que paga, actiu. Pot ser el deutor, principal legitimat per executar el compliment, o un tercer, “pago per tercer”. Quan paga el deutor, ho pot fer personalment o per mitjà d’un representant (legal o voluntari), sempre que la prestació no tingui caràcter personalíssim (CC). En les obligacions de donar, on l’entrega suosa la transmissió de la propietat o la constitució d’un altre dret real, el deutor ha de tenir: a) Capacitat per alienar el bé, sinó serà anul·lable. b) Lliure disposició sobre el mateix, sinó el veritable propietari pot dur a terme una acció reivindicatòria, o si el propietari era el deutor amb poder de disposició limitada, la seva entrega en pago podrà ser impugnada pel beneficiari de la prohibició de disposar.
- Pot realitzar el pagament un tercer en contra de la voluntat expressa del deutor? Sí El pagament pot ser realitzat per un tercer, excepte en les obligacions de fer personalíssimes. Perquè sigui vàlid, és irrellevant la voluntat de les parts: ·del deutor, ho conegui i ho aprovi o ho ignori ·del creditor, no la podrà rebutjar, a risc d’incórrer en mora creditoris Perquè el pagament d’un tercer sigui vàlid caldrà que tingui capacitat suficient per realitzar la prestació i lliure disposició del bé, que es compleixi exactament la prestació i que es pagui amb intenció d’extingir l’obligació ( animus solvendi ). El pagament del tercer crearà uns efectes (11 58 - 1169 CC): 1. Extinció del dret de crèdit entre deutor i creditor 2. El deutor no queda alliberat, doncs el tercer que ha pagat té un dret de crèdit sobre aquest (neix una obligació entre el deutor i el solvens; en funció de l’actitud del deutor respecte el pago per tercer, els efectes són diferents.
(ii) OBJECTE DEL PAGAMENT S’aplica el principi d’exactitud de la prestació executada (1157): no s’entendrà per pagat un deute sinó quan completament s’hagi entregat la cosa o fet la prestació en què la obligació consistia. Es considerarà com a incompliment qualsevol discordança entre la prestació deguda i l’executada. Ha de complir els següents requisits:
- Integritat, la cosa o el servei han d’entregar-se o prestar-se completament , és l’aspecte quantitatiu de la prestació. Inclou l’entrega de fruits i accessoris (interessos).
- Indivisibilitat, la prestació s’ha d’executar d’una sola vegada, en un únic moment , a no ser que el contracti ho autoritzi (ex: venta a terminis).
- Identitat, la prestació executada ha de ser idèntica a la pactada, excepte si el creditor n’accepta una altra. És aliud pro alio quan s’entrega una cosa diferent a la pactada, i hi ha falta de conformitat. No es pot donar una prestació diferent, ni que sigui d’igual o major valor pel creditor, si el creditor no ho accepta. Si l’obligació consisteix en entregar una cosa determinada per la seva pertinença a un gènere, i no s’ha pactat la qualitat deguda, el deutor complirà entregant béns de qualitat mitjana. (iii) CIRCUMSTÀNCIES DE LLOC I TEMPS Han de coincidir amb els acordats al contracte. LA IMPUTACIÓ DE PAGAMENTS Exemple: jo, com a deutor, dec a una persona 1000€ d’un préstec, 200€ per la compra d’un bé i 500€ per l’arrendament del pis de l’últim mes. Avui li dono 500€. Quin deute estic pagant? Com es decideix quin? Es determinarà mitjançant la imputació de pagaments. La imputació de pagaments és una operació mitjançant la qual es determina quin deute, d’entre varis que uneixen un deutor amb un creditor, s’ha de considerar pagada quan el deutor executa la prestació. Cal que siguin prestacions homogènies i vençudes. Està regulat per regles dispositives al CC:
- Voluntat del deutor: declaració unilateral receptícia indicant quin deute s’ha de considerar satisfet. Límit: si es tracta d’un deute que produeix interès, no podrà considerar-se fet el pago per compte del capital mentre no estiguin coberts els interessos.
- Voluntat del creditor: subsidiàriament el creditor en el rebut que emet després de la recepció de la prestació pot imputar-la a un determinat deute. El deutor podrà acceptar o rebutjar aquesta imputació.
- Imputació al deute més onerós (la que compota unes conseqüències negatives més importants pel deutor), quan no es pugui fer mitjançant les regles anteriors
- Imputació proporcional a al seva quantia: si fossin d’igual naturalesa i gravamen, el pagament s’imputa a totes a prorrata = pot plantejar el problema de que el creditor potser no vol rebre només part del deute (indivisibilitat del deute) SUBROGATS DEL COMPLIMENT Són figures jurídiques que substitueixen el pagament o compliment genuí d’una obligació. No consisteixen en la realització de la prestació pactada, però suposen la satisfacció de l’interès del creditor i l’alliberament del deutor. En trobem de diferents:
- Dació en pagament, realització pel solvens d’una prestació diferent a la deguda, que el creditor accepta i produeix efectes de pago. No està contemplat al CC (mínimament al 1255). Com a requisits té que: (i) es realitzi una prestació diferent a la deguda, aliud pro alio , (ii) el creditor accepti amb els mateixos efectes que el pago. Produeix els següents efectes: a) Si la prestació executada consisteix en l’entrega d’una cosa, qui la rep esdevé propietari: transmissió de la propietat. b) Extinció de l’obligació primitiva ipso iure i totalment, ja sigui menor o major el valor respecte l’import de l’obligació ( pro soluto ). Exemple: dació en pago de la casa de deutors hipotecaris sense recursos. RDL 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos. Inclou com Annex un Codi de Bones Pràctiques per la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre la casa habitual. El Codi inclou tres mesures que es presten jerarquitzades, la tercera és la dació en pago de la casa habitual. (El deutor podrà sol·licitar la dació en pago de la seva casa habitual, i l’entitat està obligada a acceptar l’entrega de la casa, tot i que és necessari que abans s’hagi adherit al codi de Bones Pràctiques). És molt poc aplicat, amb un àmbit d’aplicació limitat, de deutors quasi pobres de solemnitat.
- Pagament per cessió de béns (1175 CC), el deutor cedeix tots o part dels seus béns als creditors, perquè aquests procedeixin a la seva administració i liquidació, amb el fi de satisfer els seus respectius crèdits amb lo obtingut de les ventes. Només es transmet la possessió i legitima als creditors per la venta normalment mitjançant un poder irrevocable. Només s’extingeix l’obligació del deutor fins on arribi l’import líquid dels béns cedits, substituint el deute per la resta (negoci jurídic pro solvendo , per pagar). Proporciona una via per aconseguir la realització dels drets de crèdit sense haver d’acudir als procediments executius i concursals. Hi ha diferències amb la dació de pago: (i) no transmet la propietat, (ii) es torna la diferència per la banda que sigui, (iii) a partir del oment en que cedeixes la gestió el deute deixa de tenir interessos.
- Consignació (117 6 CC), procediment que l’ordenament posa a disposició del deutor per extingir l’obligació i lliurar-se del deute, davant la impossibilitat de poder realitzar el compliment per una causa no imputable a ell. El deutor s’allibera, sense o en contra de la voluntat del creditor, mitjançant el dipòsit judicial o notarial de la cosa deguda. Només en les obligacions que consisteixen en l’entrega d’una cosa, moble o immoble. a) Supòsit típic: rebuig injustificat del creditor a rebre la prestació després de l’oferta del pagament. b) Altres supòsits: no hi ha ningú a qui oferir vàlidament el pagament (absència, incapacitat, litigi sobre la titularitat del dret de crèdit) El procediment a seguir és el següent: i. Oferiment del pagament , intent de pagament (exacte) que es fa al creditor. Només és necessari en el supòsit a). No forma especial: el deutor té la càrrega de la prova. ii. Anunci previ de la consignació als interessats en el compliment de l’obligació (1177 CC + 99 LJV). Es fa perquè el creditor pugui reflexionar al respecte. iii. Consignació , posar les coses degudes a disposició del Jutjat o del Notari (1178 CC). La judicial és un acte de jurisdicció voluntària (98-99 LJV). Notificació als interessats.
Els efectes que produeix la compensació són els següents:
- produeix l’ extinció de les obligacions “en la quantitat concurrent” ( 1202 CC), és a dir, si un devia 1000€ i l’altre 800€, només queden a deure 200€
- no opera automàticament, cal una al·legació per la part interessada extrajudicialment o per un procés judicial La compensació pot ser: a) Judicial, la que declara el jutge, a petició d’alguna de les parts en el procés, encara que no concorrin tots els requisits exigits per la compensació legal al CC. Ex: quan el crèdit oposat en compensació és il·líquid b) Voluntària, sorgeix d’un conveni entre les parts. No és necessari que es compleixin tots els requisits del 1 1 96 CC. Ex: compensar un crèdit líquid i un altre il·líquid, o dos crèdits no homogenis c) Legal (1196 CC), té un seguit de requisits objectius: 1. Deutes homogenis (obligacions pecuniàries o dues obligacions genèriques del mateix gènere) 2. Deutes vençuts (quan ja es poden reclamar) i líquids
Només en cas d’incompliment en sentit material Tema 4: L’incompliment del contracte. Tipus. Imputació. Cas fortuït i força major. L’INCOMPLIMENT DEL CONTRACTE Pot ser:
- en sentit material, qualsevol falta de realització, realització irregular, defectuosa o incompleta de les prestacions assimilades en el contracte. Pot ser: mora del deutor, incompliment definitiu o compliment defectuós. Per distingir-los: CLASSIFICACIÓ Activitat executada al moment de l’execució? Amb posterioritat, encara satisfà al creditor la realització de la prestació? Retràs (en algun cas, mora) No Sí Incompliment definitiu No No, tot i que és possible (ex: termini essencial), o per ser impossible (ex: impossibilitat sobrevinguda) Incompliment definitiu Sí (de manera defectuosa) No Compliment defectuós Sí (de manera defectuosa) Sí
- imputació de l’incompliment, permet atribuir les conseqüències de l’incompliment a aquella part del contracte a la qual correspongui realitzar la prestació. Rellevant a efectes d’indemnització de danys i prejudicis. Pot ser: dolo (actua de manera conscient, no és necessària la mala fe), culpa o responsabilitat objectiva. Pot ser que una persona incompleixi per un cas fortuït i de força major; en aquest cas, l’incompliment no serà imputable , doncs no hi ha responsabilitat per danys i prejudicis. Remeis a disposició del creditor
- Compliment de forma específica o compliment forçós
- Resolució, que el contracte quedi sense efectes (com si fos nul) i les parts s’han de restituir les prestacions. Només es pot demanar en cas d’incompliments molt greus ( principi de conservació dels contractes )
- Reducció del preu (1486 CC, 117 TRGDCLU CV de consum)
- Indemnització per danys i prejudicis (en qualsevol dels supòsits) INCOMPLIMENT EN SENTIT MATERIAL Desajust de la realitat amb el contracte que provoca la insatisfacció del creditor: no realització de la prestació deguda o realització d’una manera diferent a la pactada (irregular, defectuosa o incompleta). Pot ser la prestació principal o qualsevol dels altres deures que resulten de l’obligació obligatòria (1188. PMCC). És una qüestió de fet que han d’analitzar els tribunals d’instància (no es pot fer recurs de cassació). Allò decisiu per determinar si hi ha o no incompliment contractual en sentit material és el propi contracte. Importància de la redacció d’aquest! Exemple: si s’encarrega un treball incomplet no hi ha incompliment si s’ha realitzat allò pactat (STS 21.9.2005, contractació de serveis d’arquitecte i falta d’insonorització del local per música amplificada no inclosa al contracte)
Els efectes de la mora són:
- Subsistència de l’obligació, compliment específic
- Responsabilitat pels danys i prejudicis causats pel retràs, excepte en cas fortuït o de força major (1101, 1106, 1107 CC). Al ser culpable , se li han de pagar dues coses previsibles: (i) dany emergent, pèrdues directes a causa de la mora (e x: haver de comprar més begudes i eren més cares a l’altre establiment) , (ii) lucro cessant, allò que hem deixat de guanyar (ex: les altres eren més bones i n’hauríem venut més). Si és dolós , s’haurà de pagar tot. Exemple: A deixa el seu tractor al mecànic B per la seva reparació. A i B van pactar que, degut a que A necessitava el seu tractor per la collita, B tindria reparat el tractor una setmana més tard. No obstant, B va acceptar un altre encàrrec d’un client que li pagava més i en la data d’entrega no tenia el tractor reparat. Durant aquesta setmana A no va poder sortir a collir raïm i va perdre la collita que no va poder vendre tal i com s’havia compromès a “bodegues Ferrer”. A més, el raïm era d’una varietat especial i el seu valor era 25 vegades superior a lo normal. - De quin tipus d’incompliment contractual es tracta? Es tracta de mora, doncs el seguirà utilitzant després - L’incompliment de B és negligent o dolós? És dolós, doncs és voluntari - Quines conseqüències té aquesta qualificació als efectes de determinar l’extensió del dany? Se li haurà de pagar tot: el valor de la vinya x 25. Si no hagués sigut dolós, només hauria hagut de pagar els danys previsibles. - Si el deutor en comptes d’haver acceptat un altre encàrrec s’hagués retardat perquè el taller hagués quedat inusable durant un mes coma conseqüència d’un terratrèmol, canviaria això en alguna cosa el dret del creditor a una indemnització? Sí, perquè aleshores seria com a causa d’un cas fortuït o de força major i no hauria de respondre pels danys causats (però sí que, quan pugui, haurà d’arreglar el tractor). Danys i prejudicis derivats de mora en obligacions de diners Si l’obligació consisteix en el pagament d’una quantitat de diners , i el deutor incorre en mora , la indemnització de danys i prejudicis , no havent-hi pacte en contrari, consistirà: a) En el pagament dels interessos convinguts. Límit dels interessos de demora en alguns àmbits contractuals, com en els crèdits hipotecaris ( els interessos de demora de préstecs o crèdits per l’adquisició de la casa habitual, garantits com hipoteques constituïdes sobre la mateixa casa, no podran ser superiors a tres vegades l’interès legal del diner i només podran recaure sobre el principal pendent de pagament ) b) A falta de conveni, l’ interès legal. Per norma general és el 3%, però si és en operacions comercials serà el que digui el BCE (actualment 8%), i si és en demora processal del legal + 2 punts.
- Perpetuació de l’obligació ( perpetuatio obligationis) (1096, 1182 CC): si hi ha un cas de força major i es destrueix allò a donar no quedes alliberat si et trobes en període de mora. Excepció: que la cosa s’hagués perdut igualment, encara que s’hagués entregat a temps. ( ex: si el pagès visqués al mateix poble i el tractor s’hagués destruït igualment pel terratrèmol) Exemple: si en el període de temps posterior al termini d’entrega del tractor, termini en que B retenia el tractor d’A en el seu taller, s’hagués produït el terratrèmol i com a conseqüència d’aquest s’hagués destruït el tractor, hauria tingut B de pagar a A el valor del tractor? Sí, perquè ja estava en període de mora.
“a no ser que es demostri el contrari” Les causes de terminació de la mora poden ser: · Compliment del deutor o extinció per causes legals. · Voluntat del creditor: nou termini · Mora creditoris : compliment possible i idoni per satisfer l’interès creditor, però el creditor es nega injustificadament a acceptar la prestació o a cooperar en el compliment. Efectes: compensa la mora del deutor + el risc de pèrdua o impossibilitat fortuïta es traslladen al creditor. PURGA DE LA MORA : renuncia del creditor (expressa o tàcita) dels efectes ja produïts per aquesta mora
- Incompliment definitiu No execució de la prestació en el termini previst. Amb posterioritat, el deutor ja no pot complir la prestació amb satisfacció de l’interès del creditor. Per aquesta raó, el creditor està facultat per resoldre el contracte (1124 CC) i demanar una indemnització per danys i prejudicis. No té sentit demanar el compliment específic perquè ja no el necessito. a) Termini essencial , prestació possible però inútil pel creditor. El deutor no va realitzar la prestació al moment pactat i la realització de la prestació amb posterioritat al moment pactat no satisfà al creditor. Es resol el contracte i s’indemnitzen danys i prejudicis. Ex: pastís casament Termini essencial impropi: compliment en forma específica + indemnització de danys i prejudicis (supòsit de mora automàtica) Ex: vestit casament, el necessitàvem una setmana abans per la sessió de fotos i arriba pel dia del casament, encara ens és útil però ha perjudicat b) Impossibilitat sobrevinguda de compliment , prestació impossible. Ex: es crema últim exemplar Per norma general, la impossibilitat sobrevinguda de compliment no imputable al deutor no constitueix incompliment contractual, sinó que és una causa d’extinció de l’obligació. Hi ha incompliment definitiu quan: (i) la prestació esdevé impossible per una causa imputable al deutor , (ii) per una causa sobrevinguda no imputable al deutor que es troba en mora. L’impossibilitat sobrevinguda extingirà l’obligació en els casos següents: ·Pèrdua o destrucció de la cosa / Impossibilitat legal o física de l’obligació de fer
- Obligació de donar una cosa específica: quan es perdi o destrueixi sense culpa del deutor i abans d’entrar en mora. La cosa es perd quan pareix, queda fora del comerç o desapareix de manera que s’ignora la seva existència o no es pot recobrar.
- Obligació de fer infungible (personalíssima): quan aquesta resulti legal o físicament impossible - Prestació genèrica: mai hi haurà impossibilitat ·Posterior al naixement de l’obligació (si és anterior serà nul, impossibilitat originària) ·Impossibilitat no imputable al deutor, deutor negligent o cas de força major. Presumpció iuris tantum: pèrdua imputable al deutor si la cosa estava al seu àmbit de control (1183 CC). ·El deutor no es troba en mora, si es troba en mora haurà de respondre mitjançant indemnització per danys i prejudicis (cas d’incompliment contractual, no s’extingeix)
