¡Descarga Apunts Estructura de la Comunicació Social y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!
MITJANS DE COMUNICACIÓ:
a) Nivell d’organització social: organitzacions especialitzades en la producció i difusió de missatges adreçats al conjunt de la societat (esfera pública). Missatges informatius i/o recreatius, de ficció. b) Formes de producció i difusió dels missatges: forma de comunicació conseqüència de la industrialització de la comunicació i la cultura (indústries culturals, comunicació de masses). Es basa en l’herència de les tècniques generals de producció massiva desenvolupades durant la revolució industrial de la societat. (Impremta/Premsa – Telègraf/Viatge de la informació – Fotografia/Cinema: Fàbrica de Somnis de Hollywood, estandardització dels processos de producció i dels missatges, i assignació de rols de producció ). c) Vinculació entre formes de comunicació social i les tecnologies del moment: Oralitat: formes d’organització social amb limitacions del coneixement, ja que els missatges no viatgen més enllà dels vincles socials. S.XV: Invenció de la impremta, permet organitzacions socials més complexes i suposa el naixement dels estats moderns. S-XIX : Inici de de la industrialització de la societat, de manera que també s’aplica en la producció dels missatges comunicatius i culturals. Es tracta de crear vincles informatius entre tots els membres d’una mateixa societat. Això deriva en l’educació i democratització del coneixement. Emergeix l’estat de consum i els mitjans es vinculen amb necessitats comunicatives de caràcter comercial.
CARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNICACIÓ “DE MASSES”
1. A gran escala i **impersonal
- Unidireccional** i asimètrica (desigualtat jeràrquica i d’interacció entre emissor i receptor) 3. Generada per organitzacions professionalitzades, especialitzades i centralitzades 4. És estandarditzada (estandardització dels processos productius) i mercantilitzada (La construcció dels missatges té un cost econòmic, així com un valor econòmic). ARRIBADA D’INTERNET = COMUNICACIÓ DIGITAL 1. Horitzontalitat i descentralització (tothom pot accedir i comunicar) 2. Individualització i heterogeneïtat dels consums (moltes plataformes a escollir, així com els tipus de contingut) 3. Intel·ligència col·lectiva i cultura participativa (interactivitat, prosumidors...) **4. Continguts i actors globalitzats
- Mercantilització i economia de l’atenció SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ / SOCIETAT DE LA XARXA / CULTURA DE LA CONVERGÈNCIA.**
Regles de coexistència:
Premsa i ràdio :
La premsa es converteix en un mitjà d’informació massiu al segle XIX; es consolida com a premsa diària (edició matí i tarda). o Arribada ràdio (1920): Tecnologia diferent a la premsa, però també permet emetre informació actual en directe (immediata) (agafa aquesta funció del mitjà coexistent). o Adaptació: La premsa torna a una sola edició, però ara s’enforteix en la idea de presentar continguts més aprofundits.
Televisió i ràdio :
La televisió apareix als anys 50 i la ràdio s’adapta: la ràdio s’enforteix en la seva mobilitat, incorporant-se als cotxes (la TV és de consum familiar i de la llar) i acaba vinculant-se més a la difusió d’informació per sobre l’entreteniment (propi de la televisió). Per tant, hi ha una relació de complementarietat en el marc temporal del dia: cada mitjà adquireix un període de temps en què es consumeix.
Cinema i televisió :
A partir dels 50, el cinema s’enfronta a la televisió a través de l’espectacularitat: busca aportar una experiència més única, amb superproduccions amb color ( technicolor). També apareix el concepte del cinema d’autor, de manera que esdevé un mitjà més artístic.
Internet :
A partir dels anys 90, apareixen noves maneres de transmetre continguts, tot provocant la readaptació de tots els mitjans anteriors. La immediatesa i els continguts audiovisuals prenen una gran importància.
- La premsa passa del paper al format web.
- Apareixen sèries més complexes ( reality shows ...)
- Consums esdevenen més individualitzats “El contingut d’un nou mitjà és un vell mitjà” Quan apareix un de nou, sempre tracta els continguts ja establerts, fins que evoluciona i desenvolupa un llenguatge propi. CULTURA DE LA CONVERGÈNCIA Els antics i els nous mitjans no poden emmarcar-se de manera separada, ja que es troben indirectament vinculats. Els mitjans tradicionals i els nous convergeixen, es creuen, de manera que l’audiència es mou entre els dos. ESTUDI DE CAS: LA MEDIATITZACIÓ DE LA POLÍTICA
- Els ecosistemes mediàtics també tenen la capacitat d’incidir en el funcionament i regles d’altres camps i institucions (polític, econòmic...). o Tendència que s’aprofundeix perquè les institucions que volen aparèixer representades en els mitjans s’han d’adaptar a la lògica mediàtica (mediatització). Reben beneficis si preparen els seus missatges de forma adequada al llenguatge dels mitjans.
ELS MITJANS A EUROPA
- 150 .000.000 € que Google paga a la premsa per tal d’aportar els beneficis de la publicitat que manegen. (Espanya paga una taxa pels articles de Google News, de manera que Google va eliminar aquesta plataforma del país) El sector de la premsa es queixa que els lectors o usuaris veuen els titulars sense entrar a les pàgines web i per tant, no monetitzen la seva lectura. LA PREMSA
La crisi de la premsa (2008-actualment)
1. Models de negoci a internet: a. Mantenir edició en paper?: A causa de les dificultats de la premsa digital, la majoria d’ingressos provenen de l’edició del paper b. Dificultats de la publicitat online: un lector en paper genera més ingressos publicitaris que un de digital c. Cap a un model majoritàriament de pagament? La premsa digital avança cap a un model de pagament - a través de subscripcions o donacions (resistències a pagar els continguts dels diaris digitals) d. Models en obert vs. Models de pagament ( The Guardian (donacions) vs. Financial Times (subscripcions ). Els actors tradicionals de premsa en paper tenen avantatge per tal d’aconseguir que l’audiència vulgui pagar les seves quotes digitals, en comparació als mitjans informatius online nascuts directament en versió digital. Ràdio i TV no estan perdent ingressos via online.
RÀDIO I TELEVISIÓ
Característiques bàsiques de la RTV:
- Tradicionalment la ràdio i TV són els dos mitjans que dominen el temps de consum mediàtic.
- El consum de la ràdio i la televisió és complementari > vinculat a rutines diàries (matí ràdio / tarda TV).
- Són dos mitjans caracteritzats pel directe i la serialitat.
- Tradicionalment – Importància de la programació dels continguts : el mitjà és qui proposa quan es consumeixen els continguts. o Hi ha una sèrie de tècniques de programació per tal d’optimitzar el consum dels continguts, de manera que fan especial atenció a les activitats rutinàries de l’audiència (tenir en compte qui està a casa, qui va a la feina...)
La cadena de valor de la TV:
2. PRODUCCIÓ: Productores / Canals de televisió també poden dur a terme tasques de producció (coproducció). 3. ENSAMBLATGE: Canals de televisió: La seva funció principal és unir diferents continguts en una programació (compra de drets a distribuïdores). 4. DISTRIBUCIÓ: Empreses de telecomunicacions (transport de senyal). Ex: Abertis.
- Principals organismes de RTV públics a Europa: ▪ Regne Unit: BBC ▪ França: Radio France + France Televisions ▪ Alemanya: ARD i ZDF (creació posterior a la II GM) ▪ Itàlia: RAI
- Raons per establir el monopoli públic de RTV (construcció de l’estat del benestar = crear una ciutadania informada, amb accés a la cultura de qualitat > Calia assegurar un ús responsable de la RTV, preservant-la de les pressions del mercat. o Tecnològiques: Escassetat de freqüències o Polítiques, socials i culturals: Gran impacte de la RTV
- El concepte de servei públic o Programació generalista (diversitat): Equilibri en les funcions d’informar, educar i entretenir, continguts adreçats a tothom o Cohesió social: Democratització del coneixement, establir lligams entre la ciutadania o Identitat/cultura nacional o Donar accés al ciutadà als esdeveniments principals de la vida pública > enfortir la democràcia o Enfortir la indústria audiovisual nacional/estatal
EL CINEMA EUROPEU
1. El sector de la producció. Característiques: a. Alt nombre de produccions europees: majoria 100% nacionals b. Producció en augment c. Pressupostos mitjans d. Certa atomització del sector: trobem en general moltes pel·lícules produïdes i un alt nombre de productores petites (80% de productores espanyoles - model paradigmàtic europeu- només produeixen 1 pel·lícula/any, de baix pressupost) > es juga amb una única carta. Per garantir la supervivència de les productores convé tenir un flux continu de produccions per tal que es comercialitzin i es recuperin les inversions. e. Importància de les coproduccions (entre europeus o internacionals): són pel·lícules que acaben tenint majors pressupostos, més capacitat de ser exportades en més indrets i més recaptació en general. 1.2. FONTS DE FINANÇAMENT FILMS EUROPEUS: - Inversió de les televisions públiques (en alguns països tenen la obligació de destinar una part dels ingressos en coproduir o pre- comprar els drets anticipats d’emissió). - Finançament públic: sistemes de subvencions, també adreçades a tots els camps, però la majoria dels casos són d’ajuda a la producció/recuperació de la inversió. o Característica diferenciadora del cinema americà o La intenció dels països europeus és garantir la preservació d’un tipus de cinema que el mercat no permetria que existís. - Pre-vendes (distribuïdores avancen diners a canvi de poder portar la pel·lícula a les seves sales de distribució).
ELS MERCATS EXTERIORS PELS FILMS EUROPEUS:
- El 50% dels films europeus estrenats, s’estrenen fora del mercat
