Apunts Govern i Administració, Apuntes de Derecho Constitucional

¡Descarga Apunts Govern i Administració y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

EL GOVERN I

L’ADMINISTRACIÓ

Tema 6

Núria Serra Domínguez

Contingut

• El concepte de govern en la constitució.......................................................................................
• Formació de govern......................................................................................................................
  • Designació del president..........................................................................................................
  • Procés d’investidura (art. 99 CE)..............................................................................................
  • Composició del govern.............................................................................................................
  • Estructura del govern...............................................................................................................
  • Cessament del govern..............................................................................................................
  • Estatut dels membres del govern.............................................................................................
  • Funcions del govern (art. 97 CE)...............................................................................................
    • Funció de direcció política....................................................................................................
    • Funcions normatives............................................................................................................
• L’administració.............................................................................................................................
  • Pluralitat d’administracions......................................................................................................
• Principis constitucionals...............................................................................................................

Procés d’investidura (art. 99 CE)

Si ens centrem en la primera fórmula ordinària de nomenament del president (art. 99 CE), els moments claus en la designació del govern son:

1. Designació del candidat: el Rei proposarà un candidat després d’haver consultat als representants designats pels grups amb representació parlamentària. Com a resultat de tals consultes, el Rei transmet al Congrés el nom del candidat seleccionat, a través del President del Congrés.
2. Debat d’investidura: el candidat proposat per al Rei exposarà davant del Congrés el programa polític del govern que pretengui formar i sol·licitarà la confiança de la Cambra. L’exposició és seguida per un debat en el Ple, en el qual intervindrà un representant de cada Grup Parlamentari. La resposta de la Cambra pot ser d’aprovació, rebuig o abstenció. L’aprovació serà publica i per nombrament.
3. Votació d’investidura: i han diversos escenaris possibles; primer, que el candidat proposat obtingui la majoria absoluta, és a dir, més de la meitat dels membres de la Cambra (aquells que ostenten la condició plena de Diputats). Llavors, s’entendrà atorgada la confiança de la Cambra i es procedirà al seu nombrament. En segon lloc, es podria no obtindrà la majoria absoluta. Passades 48 hores, el candidat proposat requerirà novament la confiança de la Cambra, que s’entendrà atorgada si en la votació obtingués majoria simple, més vots a favor que en contra. El tercer escenari es donaria quan la Cambra no hagués atorgat la seva confiança. A través del mateix procediment, es tramitaran successives propostes, que si en el termini de dos mesos des de la primera votació no arriben a prosperar, el President de la _1. Después de cada renovación del Congreso de los Diputados, y en los demás supuestos constitucionales en que así proceda, el Rey, previa consulta con los representantes designados por los Grupos políticos con representación parlamentaria, y a través del Presidente del Congreso, propondrá un candidato a la Presidencia del Gobierno.
4. El candidato propuesto conforme a lo previsto en el apartado anterior expondrá ante el Congreso de los Diputados el programa político del Gobierno que pretenda formar y solicitará la confianza de la Cámara.
5. Si el Congreso de los Diputados, por el voto de la mayoría absoluta de sus miembros, otorgare su confianza a dicho candidato, el Rey le nombrará Presidente. De no alcanzarse dicha mayoría, se someterá la misma propuesta a nueva votación cuarenta y ocho horas después de la anterior, y la confianza se entenderá otorgada si obtuviere la mayoría simple.
6. Si efectuadas las citadas votaciones no se otorgase la confianza para la investidura, se tramitarán sucesivas propuestas en la forma prevista en los apartados anteriores.
7. Si transcurrido el plazo de dos meses, a partir de la primera votación de investidura, ningún candidato hubiere obtenido la confianza del Congreso, el Rey disolverá ambas Cámaras y convocará nuevas elecciones con el refrendo del Presidente del Congreso._

Cambra sotmetrà a la firma del Rei el Decret de dissolució del CD i S i la convocatòria d’eleccions. Novament, el President de Congrés és qui refrenda aquesta decisió.

4. Nomenament del President i dels membres del govern: una vegada superat el procés d’investidura del candidat a la Presidència, el seu nomenament formal correspon al Rei. Els altres membres del congrés, seran nomenats pel Rei, a proposta del president del Govern. Aquest només requereixen la confiança del President (ell els nomena i els cessa). Les facultats del President depenen del art 100 CE i art 2.2 LG Posició del President del Govern: “ Primus inter pares ” (El primer entre iguals):  Només ell rep la confiança del Parlament però si li retiren cau tot el Govern (responsabilitat col·lectiva)  Ell dirigeix i coordina l’acció de Govern, el representa i estableix les directrius Polítiques d’actuació.

Composició del govern

 President: direcció i coordinació del Govern. Funcions especifiques (art. 2 LG) i posició de primacia: adopció personal de decisions constitucionals rellevants (qüestió de confiança, dissolució de les Corts, ...)  Vicepresident/s: connectat al President, la Constitució contempla la figura del vicepresident o vicepresidents, regulats en la Llei del Govern, al atribuir-los “el ejercicio de las funciones que les encomiende el Presidente”. Aquests assumiran la suplència del President en els casos de vacant, absència o enfermetat. Tenen un càrrec facultatiu, per decisió del President.  Ministres: els ministres son els directors d’un departament ministerial o d’una secció de la Administració. La seva actuació ha de ser d’acord a la Constitució, amb una competència i responsabilitat directa en la seva gestió.  Possibilitat d’altres membres (art. 98.1 CE). Decisió segons llei. Actualment no (art. 1.2 LG)

Estructura del govern

Òrgans unipersonals:  President: art. 2 LG  Vicepresident/s: art. 3 LG  Ministres: art. 4 LG Òrgans col·legiats  Consell de ministres: Reunió de tots els membres del Govern. Presideix el President. Excepcionalment el Rei –a petició del President- i als efectes de ser informat.  Comissions delegades del govern. Naturalesa sectorial: Prepara les reunions del Consell de Ministres en les matèries que requereixen decisió conjunta de diversos ministeris. Deliberacions secretes. Acords públics Òrgans de col·laboració i suport

Funcions del govern (art. 97 CE)

Funció de direcció política La direcció política fa referencia a una activitat material d’iniciativa, impuls i orientació del sistema polític que s’implementa a través de l’exercici de diverses potestats i de la interacció del Govern amb altres òrgans constitucionals, la direcció política es projecta en diferents àmbits:  Direcció política interior i exterior de l’estat: Iniciativa legislativa del govern; iniciativa pressupostària; declaració d’estats d’emergència, ...); celebració de tractats i convenis internacionals.  Direcció de l’administració civil i militar: Potestat d’organització administrativa i de direcció. El Govern com a òrgan suprem de l’Administració de l’Estat  Direcció de la defensa de l’Estat: (art. 2 LG) Funcions normatives  Exercici de la potestat reglamentària: elaboració de reglaments (executen i desenvolupen les lleis)  Elaboració de normes amb rang de llei: o Decret-llei: supòsits d’extraordinària i urgent necessitat o Decret-legislatiu: supòsits d’excés e treball parlamentari o complexitat de la matèria

L’administració

“Brazo ejecutor de los fines del Estado” “Estado en acción” És l’aparell burocràtic del poder executiu que, sota la direcció del Govern corresponent (Estat, CCAA) té per finalitat satisfer els interessos generals. Conjunt de medis personals i materials al servei dels poders de l’Estat per ajudar-los a desenvolupar les funcions que tenen constitucionalment encomanades.

Pluralitat d’administracions

Administración general del estado Amb competència a tot el territori de l’Estat  Presidència de Govern i Ministeris  TERRITORIAL o PERIFÈRICA: Delegats de Govern en les CCAA  A L’EXTERIOR: Ambaixades i Oficines consulars

Administració autonòmica Amb competència a tot el territori de la Comunitat Autònoma  Presidència de Comunitat Autònoma i Consellers  TERRITORIAL: Delegats del Govern de la Comunitat Autònoma  A L’EXTERIOR: Delegacions de les CCAA a l’exterior; Oficina en Brussel·les Administració local  MUNICIPAL: Ajuntaments: Alcalde + Ple  PROVINCIAL: Diputacions: President  INSULAR: Consells insulars /cabildos  COMARCAL: Consell comarcal Administració institucional  Agències estatals / autonòmiques /locals: Agència tributaria; Agència de protecció de dades  Organismes autònoms: Servicio Público de Empleo estatal (INEM); Fons de Garantia salarial  Ens/corporacions públiques: RTVE, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals  Altres: Cambres agràries, Cambres de comerç, indústria i navegació, Col·legis professionals

Principis constitucionals

Relatius a l’organització [103 CE]  JERARQUIA. Ordena les relacions entre els diferents òrgans (dependència i subordinació)  COORDINACIÓ. Complementarietat d’actuacions: òrgans d’un mateix rang (jeràrquic)  DESCONCENTRACIÓ I DESCENTRALITZACIÓ. Traspàs de la titularitat i/o exercici de competències: o Descentralització:

• Entre diferents Administracions públiques.
• Apropa la decisió a la ciutadania. o Desconcentració:
• En una mateixa administració: d’un òrgan superior a un altre d’inferior.
• Apropa la gestió administrativa a la ciutadania

Relatius a l’actuació [103 ce]  LEGALITAT: Plena submissió a la llei i al dret.  OBJECTIVITAT: servei interessos generals. Neutralitat  EFICÀCIA: vinculació als objectius marcats  PARTICIPACIÓ: funcional i orgànica.  RESPONSABILITAT (corol·lari): o Política: Parlamento o Institucional: Defensor del Pueblo, Tribunal de Cuentas, etc.