¡Descarga Apunts Dret Constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
1) INTRODUCCIÓ
-Què és una constitució? Una constitució es la forma en que s’organitza la societat. Tota societat, per tant, disposa d’una. El concepte de constitució que tenim avui en dia va nèixer en un context en que es produïren certs esdeveniments arreu del món que van trencar amb l’antic Règim i van originar l’Estat liberal. -Constitució d’America del Nord La primera es va redactar a Virginia l’any 1776 y es basava en els pensaments de Locke. Va ser la primera en inloure una Declaració de Drets. L’any 1787 es va redactar la segona constitució a Pensilvania y declarava la divisió de poders. Estava formada per 10 immendes i la Declaració de Drets. -Constitució Francesa El 14 de Juliol de 1789 es va redactar a França la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutada (DDHC) que fou el primer document nascut gràcies a la Revolució Francesa. En aquell moment la constitució era la forma en que s’organitzava l’estat però no incloia una Declaració de drets i llibertats. -Diferències entre constitucions actuals (Estat Liberal) i l’Antic Règim Estat Liberal Antic Règim -Sobirania Nacional/popular -Sobirania Reial -Divisió de poders -Concentració de poders -Limitació de poders -Poder absolut -Garantia de Drets -Súbdits de les persones amb poder (llibertat individual, garantia de la propieta privada…) -Igualtat Social -Estaments Des de l’implantació per primer cop de l’Estat Liberal fins avui dia, hi ha hagut moviments que han volgut tornar a l’Antic Règim com per exemple l’any 1834 quan es va redactar la Carta Otorgada, que era una constitució imposada pel Rei que pretenia desferse de molts dels pensaments de l’Estat Liberal i aproparse als ideals de l’Antic Règim -Limitació poders del Rei -Monarquia Constitucional -Capitalisme -Drets de les persones -Burgesia com a classe social dominant. -Ideologia: liberalisme
-Racional Normatiu Segons aquest criteri (el racional normatiu) una constitució es una norma suprema que regula les institucions de l’estat i la seva relació amb els ciutadans. La constitució és una norma jurídica suprema que estableix un plà sistemàtic i complet d’estructuració de l’Estat a determinats criteris materials (divisió de poders i garantia dels drets de les persones). -Concepte de constitució des d’un punt de vista sociològic Una constitució es com un full de paper. La constitució és un conjunt de factors. -Perque serveix una constitució des del punt de vista racional-normatiu?
- Té una funció organitzativa
- Per garantir els drets de les persones (relació entre persones i poders públics)
- Mecanisme d’Integració 2) HISTÒRIA CONSTITUCIONAL ESPANYOLA
- Estatut de Baiona (1808): Carta atorgada jurada pel germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte.
- Constitució de Cadis (1812): Gran projecte liberal del s.XIX que va intentar deixar enrere l’antic règim per construir un estat liberal. Aquest projecte no s’imposa de cop, sinó que va introduint-se poc a poc en la societat.
- Carta atorgada (1834): Estatut reial de caràcter liberal signat per la regent Mª Cristina de Borbó, després de la mort de Ferran VII.
- Constitució Liberal (1837): Revisió de la constitució de 1812.
- Constitució Moderada (1845): Constitució de caràcter Moderat entrada en vigor durant el regnat d’Isabel II.
- Constitució Democràtica (1869): Constitució que va estar en vigor des de 1869 fins l’inici de la Primera República l’any 1873. Fou molt avançada per a la societat espanyola de l’época.
- Constitució Espanyola (1876): Constitució de caràcter moderat o conservador, promulgada per Cánovas del Castillo, en la que es demanava la tornada de la dinastia dels Borbons.
- Projecte de Primo de Rivera (1929): Projecte constitucional inspirat en l’Italia de la dictadura. Finalment, no es va portar a terme.
- Constitució de la II República (1931): Vigent fins la guerra civil de 1939, va ésser una constitució de caràcter democràtic formada per 125 articles i deu títols.
2.2.2 Moderantisme (1845-1865) Principis: sobirania compartida
- Reforçament poders Corona:
- Poder legislatiu compartit: veto legislatiu absolut
- Lliure nomenament del Senat
- Poder executiu
- Corts bicamerals
- Congrés: sufragi censitari (1846: 97.000 electors)
- Senat oligàrquic
- Drets
- Disminució garanties: remissió a la llei 2.2.3 Sexenni revolucionari/democrátic (1868-1874) Context històric: La Gloriosa 1868, caiguda d’Isabel II i Amadeo de Saboia. Constitució democràtica de 1869, inspirada pels principis de Sobirania nacional i democràcia; declaració de drets (amb naturalesa i garanties); monarquia constitucional; corts bicamerals (congrés de diputats escollit per sufragi universal masculí i senat); Poder judicial (independència judicial). Només es poden suspendre alguns drets per decisió del parlament. Per tant hi ha una limitació de la suspensió d’aquests. Obra legislativa reformadora. I República i projecte de Constitució federal (1873). 2.2.4 La Restauració (1874-1923): Constitució 1876 Context històric: Cop d’Estat Pavía i Restauració Borbònica Constitució 1876
- Sobirania compartida i “Constitució interna”
- Corona: Poder executiu i co-legislatiu (el rei pot vetar les lleis aprovades per les corts).
- Corts Bicamerals: Congrés de Diputats (sufragi censatari; universal masculí a partir de 1890). Senat: designació reial; composició oligàrquica.
- Drets: -Declaració Formal (similar a la de 1869) -Disminució de garanties: remissió a la llei i les facilitats per suspensió. El parlament+Govern poden suprimir els drets. Dinàmica política i crisi de la Restauració: Dictadura de Primo de Rivera (1923) Vinculació directe entre el jutje i la llei
2.2.5 II República (1931-1939): Constitució 1931 Principis: -Sobirania popular -Estat democràtic: Sufragi universal (masculí i femení: art 36) -Estat social: s’asseguren unes mínimes condicions de vida per a tota la població, establint serveis socials per part de l’estat i assegurar drets socials. -Estat Integral Declaració de drets i garanties de caràcter individual, polític (democràtics, com el dret a manifestar-se…) i socials. Tribunal de Garanties Constitucionals. Separació Església-Estat Corts unicamerals, només vistes a la constitució de Cadís l’any 1812. President de la República: elecció per Corts i compromissaris -Veto legislatiu (suspensiu, devolutiu, i limitat) -Responsabilitat política i penal Govern: doble confiança Corts i President Estat integral: Estatuts autonomia a les regions de (Catalunya, País Basc i Galícia) Tribunal Garanties Constitucionals, molt semblant (en funcions, no en estructura) al que tenim actualment com a Tribunal Constitucional.
3. Franquisme (1939-1977) Origen històric: Aixecament contra la República i Guerra Civil (1938-1939) Rebuig d’idea de constitució: “Lleis Fonamentals” -Fuero del Trabajo (1938, Decret aprovat Franco) -Ley de cortes (1942, 1946, Decret aprovat Franco) -Fuero de los Españoles (1945: Aprovada per Franco+Corts) -Ley de Referendum (1945, Llei aprovada per Franco) -Ley de Sucesión (1947, Aprovada per les corts + Referendum) -Ley de principios movimiento nacional (1958, aprovada x Franco davant les corts) -Ley Organica de Estado (1967, Aprovada per Franco + Referendum) Evolució del Règim: -Guerra i postguerra: caràcter i simbologia feixista. Autarquia -Apertura exterior i institucionalització (1950-1970): ingrés a la ONU, pactes EEUU, pla d’estabilització i nou ordre institucional. -Crisi final i intents de reforma interna (1973-1975).
Transició i procés constituent (1)
- Opcions a la mort de Franco : continuïtat; ruptura, ”ruptura pactada”
- LLEI PER LA REFORMA POLÍTICA (4.1.1977)
- Objectiu : Convocatòria noves Corts (CD, S) que elaborin Constitució (no però explícitament)
- Contingut bàsic:
- Nous principis: democràcia , supremacia llei, sobirania popular, drets
- Noves Corts
- CD: elecció sufragi universal, directe i secret
- Senat: elecció en representació entitats territorials; grup de designació reial (mx 1/5)
- Regulació iniciativa i procés de “reforma constitucional”
- Regulació procediment legislatiu Transició i procés constituent (2) Reformes legislatives
- Normativa electoral (RDL 18-3-1977)
- CD: proporcional d’Hondt
- Senat: majoritari corregit (3 vots)
- Pluralisme
- reforma llei associacions polítiques (RDL 8-2-77,no acatament PMN)
- legalització partits
- llei associacions sindicals (llei 1-4-77)
- Drets
- ratificació convenis internacionals: PIDCP, NY, 1966 (23-9-1976); CEDH 1950 (10-10-1979); Convenis OIT (maig 1977)
- Regulació relacions Corts – Govern: Llei 14-11-
- règim parlamentari
- moció censura (2 cambres, no constructiva) qüestió confiança (2 cambres)
- Organització territorial: “pre-autonomies”, per DD-LL
- retorn Tarradellas i restauració provisional de la Generalitat (DL 29-9-1977)
- després, PB, Galicia i altres (13) : prefiguració mapa CCAA (amb algunes qüestions obertes) Transició i procés constituent (3) Procés CE’
- Eleccions 15-J-1977: grups polítics a les Corts
- Fases del procés constituent. El consens com a mètode
- ponència i avantprojecte (d’agost 1977 a abril 1978)
- comissió i Ple Congrés
- comissió i Ple Senat
- comissió mixta
- aprovació Congres i Senat
- referèndum (6-12-1978) : resultat
- sanció Rei
- publicació i entrada en vigor (29-12-1978)
Transició i procés constituent (3) Qüestions •Qüestions / problemes en procés constituent
- monarquia
- relació estat – església
- drets i llibertats
- organització territorial Constitució 1978- influències Constitucions espanyoles
- 1931: Autonomies, TC
- Història constitucional espanyola “en negatiu”: monarquia no intervencionista i consens
- Constitucions comparades
- Alemanya 1949: estat social i democràtic de dret; TC; moció censura constructiva
- Itàlia 1947: TC; CGPJ. En negatiu: referèndum
- Nòrdiques: monarquia parlamentària, Ombudsman
- França: escassa influència Constitució 1978- estructura
• Preàmbul: Curt i amb un títol preliminar amb caràcter general.
• Títol preliminar:
• Part dogmàtica
• Títol I: Estableix els drets i deueres fonamentals de les persones
• Part orgànica
• Títol II: Corona
- Títol III: Corts
- Títol IV: Govern i Administració
- Títol V: relacions Corts – Govern
- Títol VI: Poder judicial
- Títol VII: economia i hisenda
- Títol VIII: organització territorial
- Títol IX: Tribunal Constitucional
• Reforma
• Títol X: Reforma
• Disposicions complemetàries
• Addicionals
• Transitòries
• Derogatòria
• Final (entrada en vigor). Si no es diu res la llei entra en vigor als 20 dies.
La llei posterior deroga l’anterior. L’efecte de la derogació nomes s’aplica si la llei es contraria, si no ho es no queda derogada la llei anterior.
1.2 Divisió de Poders Divisió horitzontal del poder del estat. Es divideix en 3: Legislatiu: Corts (art 66.2); Executiu: Govern (art 97) i Judicial: Tribunals (art 117.3). La divisió de poders no implica una separació rígida, ja que hi ha relació entre els tres. També existeix una divisió vertical de poders. 1.3 Garantia dels Drets Un catàleg de drets no té poder si no disposa, també, de les garanties. Catàleg Constitució Espanyola -Drets fonamentals i llibertats públiques (Secció 1, Capítol 2, Títol 1) -Drets i Deures (Secció 2) -Principis rectors (Capítol 3) Els drets anteriors estàn organitzats segons les garanties constitucionals. Garanties:
- Eficàcia Directa: No tots els drets constitucional tenen eficàcia directa, només els del capítol 2.
- Reserva Llei: Garantia que estableix que només es poden desenvolupar els drets per les lleis i no a través del govern, sinó el legislador. Ho pot fer a través de la llei orgánica (secció 1) o ordinaria (secció 2)
- Protecció Jurisdiccional: Un dret que no tingui protecció jurisdisccional no és un dret. Ordres jurisdiccionals: -Civil -Penal -Contencios-administratiu -Laboral -Militar En un cas el de la secció 1 + art 14, el procediment que es segueix es mes rapid. Si es tracta de drets de vulneracions es pot fer servir un procediment davant dels tribunals anomenat procediment sumari. Titol I: Drets i deures fonamentals
- Art 10
- Capítol I: estableix qui es espanyol i qui es estranger (art 11-13)
- Capítol II: drets i llibertats
-Art. 14: igualtat davant la llei -Secció 1: drets fonamentals i llibertats públiques (art. 15-29) -Secció 2: drets i deures
- Capítol III: principis rectors: principis socials econòmics i culturals. (art. 39-52)
- Capítol IV: garanties (art. 53,54)
- Capítol V: suspensió (art. 55): Estableix la suspensió de les garanties. Es la
constitució la que preveu en quins casos es podrán aixecar o suspendre les garanties dels drets. 1.4 Principi Democràtic Qui te el poder? -Monarquia / -Tirania -Aristocràcia / -Oligarquia -Democràcia / -Demagogia (per a tots, formes / (per a alguns, formes impures) pures)
2. Estat Democràtic -Sobirania Evolució Històrica de la Sobirania: 1) Reial 2) Compartida 3) Nacional 4) Popular Sobirania Popuar -Disposició sobre la Constitució Espanyola: poder constituent. -Legitimaicó poders públics -2 elements: caràcter i titularitat (pel conjunt indivisible del poble español). -Pluralisme -Nacional i Regional (art.2) -Lingüístic (art 3) -Polític (art 6): s’expressa a través de l’existència, entre d’altres per mitjà dels partits polítics -Social (art 7): Reconeixement d’associacions de caràcter social, cultural… -Ideològic i Religiós (art 16) La participació per part dels ciutadans s’expressa mitjançant la política i altres àmbits com: Administracións Públiques, Administracións de Justícia… La participació política es un dret fonamenatal que apareix a l’Article 23 de la Constitució Espanyola. Aquesta participació s’articula mitjançant instruments de democràcia: DIRECTA, que inclouen iniciatives legals, populars i referèndums i INDIRECTA, que donen lloc a una Democràcia Representativa, que està format per 3 nivells representatius (local, autonòmic, estatal); partits polítics; drets i llibertats polítiques.
- Parlamentaria: Sistema parlamentari de Govern: nexe de confiança entre Parlament i Govern en: -Formació -Manteniment — Control. Aquest control es la possibilitat de fer caure el Govern a traves dels Instruments previstos: Moció de Censura… -Models Comparats (d’organització territorial): -Unitari -Federal: Estat organitzat per dos centres/nivells de govern. Un nivell general i un conjunt de nivells territorials. -Confederal (Unió Estats) -A través d’un tractat internacional. La Unió Europea no respon exactament a cap dels models comparats. La constitució no crea les comunitats autonomes, ofereix la posibilitat de crearles. -Principis Constitució Espanyola 1978:
- Autonomia -Dret nacionalitats i regios (art.2)
- Unitat estat -“Estat Compost” Integració Europea -Habilitació Transferència Sobirania (Art 93). Aquest article obre la porta per poder transferir poders/sobirania que pot exercir l’estat i comunitats autònomes a instàncies supranacionals. La Unió Europea és un conjunt d’institucions creades pels estats que reben poders sobirans dels propis estats, de manera que aquells poders ja no els exerceixen cada un dels estats membres sino les institucions que formen la Unió Europea. -Procès d’integració Europea (La formació de la Unió Europea) -Límits de la integració.
Power Point 3
PARTITS POLÍTICS, SISTEMA ELECTORAL I REFERÈNDUM
La democràcia te dos tipus de models:
- De participació Directa: Referèndum; Consultes Locals; Altres consultes; Iniciativa legislativa popular.
- Participació indirecta Representativa: Partits polítics; sistema electoral. Referèndum (LO 2/1980, de 18,1) Tipus de referèndums:
- Consultiu (art. 92 CE): Sobre decisions polítiques; no te caràcter vinculant des del punt de vista jurídic i el procediment es: el convoca el rei per instància del president del govern i amb autorització al parlament dels diputats.
- Reforma Constitucional: -Obligatori (art 168) aquell que versa sobre la reforma de la constitució. -Facultatiu: art.
- En relació a CCAA -Iniciativa Autonòmica (art.151 CE): pensada per aquelles comunitats autònomes que no havien tingut un autogovern i volguessin arribar al màxim de competències i d’autogovern però des de un principi s’havia de fer un referèndum. ex: Andalusia -Aprovació Estatuts d’Autonomia (art.151) -Reforma Estatuts d’Autonomia Conclusió: En relació a les comunitats autònomes hi a un referendum per convertir-se en comunitat autonoma i per aprovar o modificar els estatuts d’autonomia. Previsió Restrictiva a Constitució Espanyola’ CE: COMPETÈNCIA AUTORITZACIÓ ESTAT (art.149.1.32)
Organització i funcionament Estructura democràtica -Assamblea general -Òrgans directius escollits per sufragi (han de participar tots els membres del partit de manera directa o indirecta) -Igualtat de drets i deures dels membres Dissolució -Voluntariament -Judicial: Il·legalització -Associació ilícita (C.Penal) -Estructura NO democràtica -Activitat que vulneri P.Democràtic -Suspensió Judicial (cautelar) Només un jutje pot prohibir/dissoldre un partit polític. Activitats que vulnerin P. Democràtic: -Conductes generals il·legals (art 9.2) -Conductes indiciàries repetides (art 9.3) -Regles de valoració i prova (art 9.4) Procediment -Il·legalització Penal: jutje penal -Il·legalització Constitucional: Tribunal Suprem -A Instància: Govern, M.Fiscal, Congrès, senat (via govern) -Sala especial del Tribunal Suprem -Efectes de la Sentència: -Dissolució -Obstatius (no successió) Finançament Els partits polítics estan financiats per: Recursos Privats i Recursos Públics. -Recursos Privats -Quotes i aportacions d’afiliats -Donacions (diners i també prestacions en espècie valorable econòm.) -No finalistes, anònimes o revocables -Només persones físiques -No més de 50.000€/any per persona -Recepció en comptes específics -Crèdits -Recursos Públics -Subvencions eleccions -Subvencions generals funcionament (Estat, CCAA, entitats locals: en pressupostos) -Grups parlamentaris i Locals
POWER POINT 4
LA CORONA
1. Evolució Històrica Absoluta Constitucional: Monarquia de 1812, 1837, 1845, 1869… limitades per la constitució. Parlamentària: Model en el que s’inspira la constitució de 1978, que es la vigent d’avui dia. 2. Poders del Rei Nomes te els poders que li atorga la Constitució Espanyola Funcions generals (art. 56) -Simbòlica (unitat i continuïtat estat) -Representativa (internacional) -“Arbitra i Modera” -Refrendament (excepte art. 65.2 CE: membres Casa Reial) Caràcter Reglat: Són actes deguts, no pot exercir-los de manera lliure, està obligat a fer-ho quan sigui necessari amb independència de les ideologia o pensaments (constitucionalitat). Les atribucions del Rei es troben a l’article 62 i 63 de la Constitució Espanyola: -En relació al parlament. -En relació a l’executiu. -En relació a les FFAA -En relació al poder judicial: Nomenaments -En relació a les CCAA: En nom del rei -En relacions internacionals: En nom del rei
3. Composició del Senat (art 69 CE; LOREG art 154 i seg) El Senat es la Cambra de representació territorial. Ha de tenir una representació diferent a la del Congrés de Diputats. La cambra del Senat, pel seu disseny, no pot assumir la funció de representació territorial, per aquest motiu, hi ha hagut constants intents de reforma del Senat però no hi ha un acord de com fer-ho. El Senat s’escull de forma diferent al Congrés de Diputats ja que no tots son d’elecció popular directa amb una circumscripció provincial. A. El que canvia és la formula que s’utilitza per escollir als Senadors, ja que és un sistema de caràcter majoritri, però adaptat. 4 senadors per província dels quals els electors voten només a 3 B. Hi ha 4 senadors per província i les Illes + Ceuta i Melilla tenen un règim especial. Les Illes grans tenen 3 senadors i les petites 2 senadors. Ceuta i Melilla també tenen dos senadors. C. Despres hi ha un Senadors escollits per la Comunitat Autònoma designats pels parlaments d’aquestes comunitats. Hi ha 1 per cada Comunitat Autònoma de + 1 milió d’habitats. No son per elecció popular. Aquests senadors son 58. D. Tots aquests senadors en el Senat s’agrupen en partits polítics
- Cambra de representació territorial
- Senadors d’elecció directa: 208
- 4x província (amb excepcions illes: x3/ Ceuta i Melilla: x2)
- Sistema majoritari corregit (3 vots; 2 en Illes de 3)
- Senadors designats per CA: 58 (any 2017)
- Per Parlaments, segons EA (Cat: art. 61 EAC; Llei 6/2010, 26.3)
- 1xCA+1 per milió d’habitants
- Agrupació per partits (no territorial) No tots els membres del senat son escollits per elecció popular directa.
- Senadors electes: 208
- Província (47x4): 188
- Illes grans (3x3): 9
- Illes petites (7x1): 7
- Ceuta i Melilla (2x2): 4
- Senadors CA: 58 (2017)
- Cantàbria i La Rioja (1) / Andalusia (9)
- Catalunya: 8
4. Estatut de Parlamentaris Una vegada escollits els diputsts i senadors han d’adquirir aquest càrrec que Noés automàtic. Això esta regulat en el reglament del Congrés i del Senat. Exigeixen causes d’inelegibilitat i incompatibilitat: llei electoral (art 6 i 155 LOREG) - Causes d’inelegibilitat (no sufragi passiu): (1) Familia Reial (2) Per càrrec (3) Per condemna penal (en general penes de privació de llibertat i inhabilitació.
• Causes d’incompatibilitat (les de inelegibitat + addicionals per càrrec)
El mandat té caracter no imperatiu. Que vol dir? Que no esta subjecte a instrucions, a diferencia del que pasava abans de l’estat liberal, ni tant sols del partit que els va escollir. Aquest fet permet que encara que el Senador abandoni el partit, seguira en el seu càrrec. Una vegada s’és diputat hi ha una causa de pèrdua de diputat o senador que seria la dissolució del parlament o la defunció d’aquesta persona, d’entre altres causes. Després hi ha la suspensió, és un parèntesi on no es perd el càrrec de diputat o senador però no es pot exercir el càrrec.
5. Garanties de la funció de representació Hi ha una sèrie de privilegis que estan destinats a protegir l’exercici del càrrec corresponent. Quan parlem de parlamentaris, aquest privilegis són tractaments diferenciats, particulars, especials.. per un determinat grup de persones diferent de la resta, i per tant, trenquen el principi d’igualtat devant de la llei. Aquests tractes diferenciats estan tots ells destinats a que els parlamentaris puguin exercir lliurement les seves funcions. Quins son? 1. Inviolabilitat: llibertat d’expressió dels parlamentaris. Expressar-se i votar en absoluta llibertat. El protegeix enfront de les persecucions penals. 2. Immunitat: Serveix per protegir la integritat/composició de la Cambra, en front de processaments… Un senador no pot ser detingut si no es en cas de delicte flagrant. No poden ser processats si no es amb autorització de la pròpia cambra (Suplicatori). 3. Fur jurisdiccional especial: Pel seu processament/ judici, l’òrgan competent per jutjar-los és el Tribunal Suprem (TS). 4. Indemnitat: Els Diputats i Senadors reben un sous. Abans no rebien aquest sou per aquest motiu, només s’hi podien dedicar els rics. Cobrar el sou, representa una garantia perquè tothom pugui accedir als llocs de representació pública.
