¡Descarga Apunts Govern Local UB y más Resúmenes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
GOVERN LOCAL
L'Estat s'organitza territorialment en municipis, províncies i CCAA, totes aquestes entitats compten amb autonomia per satisfer els seus interessos (137CE)
La Constitució garanteix a priori la autonomia dels municipis, que tenen personalitat jurídica plena, el seu govern i administració corresponen als ajuntaments, integrats per alcaldes i regidors. Els primers són elegits pels segons, mentre que els segons són elegits per sufragi universal directe. (140 CE)
La Província també és una entitat local amb personalitats jurídica pròpia, que està determinada per tractar-se d'una agrupació de municipis que intenta complir les activitats del Estat. Qualsevol alteració en els límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals via llei orgànica. El govern i administració de la província són les diputacions provincials.
Les illes constaran d'una administració pròpia en forma de Consells.
S'accepta l'agrupació de diferents municipis diferents a las províncies.
Totes les hisendes locals hauran de disposar dels mecanismes i recursos necessaris per satisfer les seves funcions, nodrint-se d'atributs propi, participacions de las CCAA i l'estat. (142CE)
Les CCAA podran assumir les competències de l'administració estatal sobre les corporacions locals sempre que ho autoritzi la legislació sobre el Règim Local. També podran assumir competències en les alteracions dels termes municipals. (148.1.2CE)
En canvi, l'estat tindrà competència exclusiva sobre les bases del règim jurídic de les Administracions públiques i sobre els estatuts dels funcionaris que han de garantir als administrats un tractament comú. (149.18CE)
La Carta Europea d'autonomia local preveu que tots els estats contractants de la mateixa és comprometen a sentir-se vinculats pels articles següents:
- L'autonomia local ha d'estar regulada en la legislació interna de cada estat i a poder ser, en la Constitució. S'entén per autonomia local el dret i la capacitat pràctica i efectiva de les entitats locals d'ordenar i gestionar una part important dels assumptes públics. (3CEAL) Les competències bàsiques de les Entitats Locals han de venir fixades per la constitució o llei. Les Entitats locals hauran de comptar amb autonomia O llibertat plena per exèrcit la seva iniciativa en tota matèria en la que es competent. Sobre aquestes competències, han de ser normalment plenes i completes i totes aquelles que es vulguin delegar, per part de les CCAA o Estat, les Entitats Locals han de ser capaces de poder adaptar-se a les seves condicions. (4CEAL)
Qualsevol modificació dels límits territorials locals ha d'estar consultada prèviament per aquelles entitats afectades pel mateix, a poder ser via referèndum. Seran las Entitats Locals les que podran definir les estructures administratives internes de les quals pretenen dotar-se.
Tot control administratiu sobre les entitats locals ha d'estar previst en la legislació interna de cada Estat ( llei O constitució ). Aquest control, només podrà ser sobre el respecte a la legalitat i principis constitucionals. Menys en aquelles competències que hagin estat delegades, on podrà exercir-se un control d'oportunitat per part de la competència delegant.
Les EL han de tenir recursos suficients propis per poder exercir les seves funcions essent aquests recursos de naturalesa diversificada. Totes aquelles entitats locals financerament més dèbils hauran de comptar amb un pla d'ajuda sense per això perdre autonomia o llibertat en l'exercici de les seves funcions.
Podran associar-se les entitats locals amb altres entitats per realitzar objectius d'interès comú, així com també es preveu poder cooperar amb entitats d'altres països sempre que la llei ho tipifiqui.
L'article 11 de la CEAL obliga a que les entitats locals disposin d'un recurs jurídic que asseguri el lliure exercici de les seves competències i el respecte de l'autonomia local consagrats a la legislació ( En Espanya això ho regula la Llei orgànica 2/1979 ).
Sobre la llei orgànica que desenvolupa la defensa de les entitats locals cal destacar-ne el següent:
- Donaran lloc al plantejament de conflictes en defensa de l'autonomia local totes aquelles normes (lleis O disposicions de rang llei) que vulnerin o afectin l'autonomia local, constitucionalment garantida.
- Podran plantejar el recurs els municipis O províncies que siguin destinataris directes de la llei que els afecta.
- Per iniciar la tramitació es necessita el vot favorable de la majoria absoluta del Ple dels Ajuntaments O Corporacions locals.
- Un cop realitzada l'aprovació s'haurà de sol·licitar un dictamen del Consell de les CCAA de caràcter preceptiu i no vinculant. En les CCAA que no tinguin òrgan consultiu, serà el Consell d'estat el que s'encarregarà de realitzar el dictamen
- El dictamen s'ha de formalitzar dins dels tres mesos següents al dia de la publicació de la llei que s'entén que vulnera l'autonomia de les entitats locals.
- Un mes després del dictamen del consell consultiu, els municipis O províncies podran plantejar el conflicte davant el TC.
- El TC mitjançant auto motivada pot al·legar inadmissible el recurs per falta de legitimitat O requisits incomplets, em cas que s'admeti el recurs, el TC trasllada el conflicte als òrgans legislatius i executius de l'entitat reguladora de la llei conflictiva, perquè es puguin realitzar al·legacions
poblacions i organitzacions mitjans personals, materials i econòmics. L'organ de govern sera, de forma provisional, la suma dels regidors dels municipis fusionats.
Tota persona resident a Espanya està obligada a inscriure's al padró municipal d'allà on visqui, el conjunt de la població inscrita determina la població del municipi. La formació, manteniment i control del padró correspon al Ajuntament. L'administració General de lestat, amb la colaboració d'ajuntaments i administracions de les CCAA, confeccionarà un padró d'espanyols residents al extrangers, que si ve servirà per tenir dret a sufragi no constituirà com a població dels municipis.
Els veïns d'un municipi tenen dret a ser
- Elegits i electors
- Participar a la gestió municipal
- Utilitzar els serveis públics del municipi
- Fer contribucions per la realització de competències
- Demanar consultes populars
- Exercir iniciatives populars
La organització territorial, està composada per: el Alcalde, els tinents d'alcalde, el Ple i la Junta de Govern ( en tots els municipis superiors a 5000hab) o en els de menys, quan així ho estipuli el Ple. Tambe podem exigir òrgans consultius en tots els municipis si ho aprova el Ple.
Funcions del Alcalde:
- Dirigir el Govern i l'administració municipal(indelegable )
- Representar el ajuntament
- Convocar i presidir les sessions del ple (indelegable)
- Decidir els empats en el ple amb vot de calitat ( indelegable )
- Impulsar obres municipals
- Desenvolupar la gestió econòmica
- Exercir la jefatura de la policía municipal i la jefatura superior de tot el personal (indelegable)
- Aprovació dels instruments de planejament de desenvolupament no atribuïts al ple (delegable a la junta de govern local)
- Exercici d'accions judicials atribuïdes en cas d'urgència, delegades pel Ple (indelegable)
- Iniciativa de proposar al Ple la declaració de lesvitat en matèries de competència d'alcaldia (indelegable)
- Aprovació de projectes de obra sempre i quan estiguin previstos en els pressupostos
El ple, en canvi, està constituït per tots els regidors i es presidit per l'alcalde, les seves competències són:
- Control i fiscalització dels òrgans de govern
- Alteracions dels termes municipals, supressió de municipis o creació
- Aprovar el reglaments orgànics i ordenances
- Detrminar recursos propis de caràcter tributari
- Acceptar la delegació de competències
- Aprovar les formes de gestió dels serveis el exercici d'accions judicials i administratives en matèries de competència plenària
- Aprovar projectes d'obra no previstos en els pressupostos
- Votar la moció de censura i qüestió de confiança
La junta de govern local s'integra per l'alcalde i un número reduït de regidors (-⅓) Les seves competències són aquelles que el alcalde li delega.
Els tinents d'alcalde substitueixen al alcalde.
Les entitats inferiors al municipi careixen de personalitat jurídica pròpia
Competències pròpies del municipi:
- Urbanisme
- Medi ambient urbà
- Abastiment d'aigua potable a domicilio i canyeries
- Infraestructures viàries
- Evaluació e informació de situacions de necessitat i exclusió social
- Policia local
- Tràfic
- Promoure l'activitat turística així com l'esport i cultura
- Protegir la salut pública
Serveis que han de garantir els municipis:
Tots els municipis: alumbrado público(diputació) recollida de residus (Diputació) abastesiment d'aigua potable(Diputació) cementiri, neteja viària(Diputació) alcantarillat, pavimentació(Diputació) accés als nuclis de població(Diputació)
Municipis +5000hab: els d'abans + tractament de residus(Diputació) parcs públics i biblioteques
Municipis +20000hab: els d'abans+ protecció civils, evaluació e informació sobre risc d'exclusió, previsió i extinció d'incendis
Municipis +50000hab: els d'abans+ medi ambient urbà i transport colectiu de viatgers
Els municipis amb menys de 20000habitants, serà la Diputació provincial la que s'encarregarà de:
A Catalunya s'estableix un principi de governació que afecta a les competències i organització dels municipis en funció de les característiques demogràfiquesx geogràfiques, funcionals..etc de cada municipi.
El municipi de Barcelona consta d'un règim especial establert pel Parlament. L'ajuntament té iniciativa per modifica aquest reglament, i ha de participar activament ena elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest reglament i també ha de ser consultat
La vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal i té personalitat jurídica pròpia. també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat. Si ve el govern i administració dels.municipid correspon als ajuntaments, en les vegueries, l'òrgan responsable n'és el consell de vegueria format pel president i consellers de vegueria. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions
La comarca té personalitat jurídica pròpia també i és formada per l'agrupació de municipis. Els altres ens supramunicipals es fomenten en la voluntat de colaboració i associacio.
Per últim, destacar que l'aran disposa també d'un règim jurídic especial, com Barcelona, on es reconeix la especificitat de l'organització i se'n garanteix l'autonomia per ordenar i gestionar afers públics. La institució del governador de l'aran és el consell generau, format en part per el síndic, les seves competències vénen regulades per la llei de règim especial de l'Aran.
Sobre la moció de censura
Alcalde puede ser destituido mediante moción de censura, cuya presentación, tramitación y votación se regirá por las siguientes normas:
a) La moción de censura deberá ser propuesta, al menos, por la mayoría absoluta del número legal de miembros de la Corporación y habrá de incluir un candidato a la Alcaldía, pudiendo serlo cualquier Concejal cuya aceptación expresa conste en el escrito de proposición de la moción.
b) El escrito en el que se proponga la moción de censura deberá incluir las firmas debidamente autenticadas por Notario o por el Secretario general de la Corporación y deberá presentarse ante éste por cualquiera de sus firmantes
c) Se presenta la moción al registro y queda automáticamente convocado el Pleno para 12h después
El Alcalde podrá plantear al Pleno una cuestión de confianza, vinculada a la aprobación o modificación de cualquiera de los siguientes asuntos:
a) Los presupuestos anuales.
b) El reglamento orgánico.
c) Las ordenanzas fiscales.
d) La aprobación que ponga fin a la tramitación de los instrumentos de planeamiento general de ámbito municipal.
- La presentación de la cuestión de confianza vinculada al acuerdo sobre alguno de los asuntos señalados en el número anterior figurará expresamente en el correspondiente punto del orden del día del Pleno, requiriéndose para la adopción de dichos acuerdos el «quorum» de votación exigido en la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, para cada uno de ellos. La votación se efectuará, en todo caso, mediante el sistema nominal de llamamiento público.
La elección del nuevo Alcalde se realizará en sesión plenaria convocada automáticamente para las doce horas del décimo día hábil siguiente al de la votación del acuerdo al que se vinculase la cuestión de confianza, rigiéndose por las reglas contenidas en el artículo 196, con las siguientes especialidades:
a) En los municipios de más de 250 habitantes, el Alcalde cesante quedará excluido de la cabeza de lista a efectos de la elección, ocupando su lugar el segundo de la misma, tanto a efectos de la presentación de candidaturas a la Alcaldía como de designación automática del Alcalde, en caso de pertenecer a la lista más votada y no obtener ningún candidato el voto de la mayoría absoluta del número legal de concejales.
b) En los municipios comprendidos entre 100 y 250 habitantes, el Alcalde cesante no podrá ser candidato a la Alcaldía ni proclamado Alcalde en defecto de un candidato que obtenga el voto de la mayoría absoluta del número legal de concejales. Si ningún candidato obtuviese esa mayoría, será proclamado Alcalde el concejal que hubiere obtenido más votos populares en las elecciones de concejales, excluido el Alcalde cesante.
Cada Alcalde no podrá plantear más de una cuestión de confianza en cada año, contado desde el inicio de su mandato, ni más de dos durante la duración total del mismo. No se podrá plantear una cuestión de confianza en el último año de mandato de cada Corporación.
- No se podrá plantear una cuestión de confianza desde la presentación de una moción de censura hasta la votación de esta última.
