¡Descarga Apunts gramaticals y más Apuntes en PDF de Literatura solo en Docsity!
FONÈTICA GREGA:
TIPUS D’HEXÀMETRES MÈTRICS:
Pel que fa a la mètrica grega, Homer utilitza l’estructura de l’ hexàmetre. L’autor utilitza dos tipus d’hexàmetres diferents: per una banda l’hexàmetre dactílic o olodactílic i per una altra banda l’hexàmetre espondaic o oloespondàic:
L’ hexàmetre dactílic o olodactilic s’utilitza, per exemple, en una conversa, per tal d’aconseguir una certa agilitat:
āλλă κă/κῶς ăφĭ/ει, κρăτĕ/ρὸν δ’ἐπὶ/μūθŏν ĕ/τēλλĕ Ἰλίας , Ὀμηρός, v. 25
L’estructura d’aquest tipus d’hexàmetre és a partir de la combinació d’aquesta seqüència: llarga-breu-breu.
L’ hexàmetre espondaic o oloespondaic s’utilitza, per exemple, per ralentir la seqüència del vers:
Πōλλăς δ( ˘ )/īφθī/μους ψū/χāς Ā/īδĭ πρŏ/īăψĕν. Ἰλίας , Ὀμηρός, v. 2
L’estructura d’aquest tipus d’hexàmetre és a partir de la combinació d’aquesta seqüència: llarga-breu-breu (1r peu); llarga-llarga (2n, 3r i 4t peu).
- La probabilitat de que el cinquè peu sigui format a partir d’una estructura dactílica és d’un 90%. No obstant, l’altre 10% podria esdevenir-se una estructura d’hexàmetre espondaic.
TEORIA DE LES VOCALS:
VOCALS:
La llengua grega té unes particularitats en les vocals, depenent de si són llargues, si són breus, o si són llargues o breus (per posició): Sempre llargues: η / ω / diftongs (excepte si es tracten de verbs, per qüestions del seu origen, ja que poden provenir de digammes). Sempre breus: ε / ο
Llargues o breus: α / ι / υ
Les vocals sempre esdevindran llargues quan tinguin a continuació dues consonants (vocal + consonant + consonant = llarga).
Les vocals sempre esdevindran breus quan tinguin a continuació una consonant oclusiva i una consonant líquida (vocal muta cum líquida).
També es pot ocasionar un trencament dels diftongs quan aquests formin hiat. La formació d’un hiat es degut a les naturaleses de les vocals i de les semivocals indoeuropees [y/ ω]. Les semivocals indoeuropees tenen la particularitat de que, a vegades, no es poden veure degut a que han desaparegut, però ho porten incorporat d’alguna manera:
δόξα 0 2 F Dἄναξ Aquestes dues paraules no poden portar una sinalefa o elisió, ni per qüestió mètrica, ja que la segona paraula es troba forma a partir d’un wau: *ωαναξ. Aleshores, per mètrica aquestes dues paraules es trobarien escandides de la següent manera: /δōξā/āνāξ/
FENÒMENS MÈTRICS:
La sinèresi seria la pronuncia de dues vocals que, en principi, haurien de formar diftongs, però, per qüestió mètrica o no, es tracten com si es tractessin d’un hiat: [...] θέα πη/ληϊα/δ ēω˘ Ă/χιλῆος L’ allargament facultatiu esdevé, per qüestions mètriques, al tancament d’una vocal. Aquest fenomen mètric sempre es troba ubicat a principi del peu, per tal d’encaixar-ho amb l’hexàmetre. φιλίη < φιλία
Les contraccions, en la llengua homèrica, no es poden observar, degut a que en època d’Homer encara no s’havia contemplat per que es tracta d’època arcaica i les contraccions es un pas posterior que esdevé amb l’evolució del temps:
φίλῶν < φιλέων
ἠμέρ ῃ ς < ἠμέρ αι ς A més a més, també podem trobar en Homer un sufixos enganxats a les formes d’acusatius convertint-los en adverbis circumstancials de diferents tipus: Lloc: οἴκο θι ... a casa. Direcció: ἀγορήν δε ... cap a l’àgora. Origen: οὐρανό θεν ... des del cel. Instrumental: ἰ φι ... per la força.
MORFOLOGIA NOMINAL:
Genitiu partitiu: Aquest tipus de genitiu depèn d’un superlatiu o d’un pronom: τῶν δ’ἄλλων οὑ τις ὀρᾶτο ‘’Ningú dels altres ho veia’’ Ilíada , v. 198.
Datiu simpatètic: Trobem el pronom personal, en forma de datiu, similar a l’article masculí plural, però en realitat es tracta d’una evolució del pronom personal en datiu: τοὶ > σοὶ > οἱ
οἱ χειρί ‘’La mà per a ell’’
- σσ-: En Homer no es simplifica. βένθος-εος Partint de la forma en genitiu, βένθε(σ)ος > La sigma intervocàlica desapareix. Aquest substantiu, com molts altres, en la forma de datiu (*βένθεσ (arrel) + desinència de datiu (σι(ν)) = βένθεσσιν.
Dual: Ἀτριδες
ὄσσε (ull): Prové de la paraula ὄψ-ὄψις (*οκᶹ-ye).
Complement predicatiu:
ἀλλ’ ἴθι μή δ’ἐρέθιζε σαώτερος ὡς κε νέηαι Però vinga no em facis enfadar per tal que puguis marxar sà i estalvi.
En aquest cas, el complement predicatiu concerta amb al subjecte. El verb νέηαι transformaria l’oració en una construcció subordinada amb valor final.
Els pronoms personals pateixen diferents formes, segons les variacions dialectals de cadascun dels dialectes de la Grècia antiga:
1ª persona del singular: ἐγῶ ν (dialecte eòlic) // 1ª persona del plural: ἐμέ θεν (= μέυ)
2ª persona del plural: σέ θεν 3ª persona del singular: σφίν/σφίσιν / μίν // 3ª persona del plural: ἔ θεν
MORFOLOGIA VERBAL:
L’ allargament facultatiu esdevé, per qüestions mètriques, al tancament d’una vocal. Aquest fenomen mètric sempre es troba ubicat a principi del peu, per tal d’encaixar- ho amb l’hexàmetre.
NOTA: és el mateix que l’allargament facultatiu, explicat a l’apartat dels fenòmens mètrics, amb la particularitat de que en els verbs només es troba en les formes d’aorist i/o imperfet, per qüestions mètriques.
L’ allargament mètric esdevé, per qüestions mètriques, al tancament d’una vocal. Aquest fenomen mètric sempre es troba ubicat a principi del peu, per tal d’encaixar- ho amb l’hexàmetre.
ἠ γὰρ ἄν Ατρεΐδη νῦν ῎στατα, λωβησαιο ‘’Perque ara, Atrida, ultratjaves per darrere vegada’’.
L’ optatiu potencial de passat , entès a l’oració en un temps de passat: Ilíada, IV v. 223.
L’ optatiu oblic es troba en una oració subordinada, depenent d’un temps de passat: Ilíada, I v. 191.
L’ infinitiu pot actuar, semànticament, com a oració de finalitat o de imperatiu.
