Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts grups, Neus Roca, Apuntes de Psicología de los Grupos

Tema 1 sobre els marcs teorics Tema 2 sobre les estructures intragrupals

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 05/06/2019

pmarin7
pmarin7 🇪🇸

4

(2)

1 documento

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PSICOLOGIA DELS GRUPS I COMPORTAMENT COL·LECTIU
Tema 1. Concepcions i marcs teòrics de la Psicologia dels Grups
1.1. Funcions i tipus de grup
Funcions dels grups:
- Protecció sentir-se protegits
- Socialització normes socials, persones en el mateix cicle vital
- Avaluativa (necessitat d’afiliació) el grup proporciona orientació social a través de la
comparació i el seguiment de normes de comportament. El fet de pertànyer a un grup, genera
sentiment de comparació amb els altres.
- Instrumental busquem pertànyer a un grup perquè ens aburrim o perquè volem aconseguir un
objectiu que no podem aconseguir sols, necessitem a altres persones per assolir-lo.
- Suport social molt necessari en moments d’incertesa.
- Identitat (integració i diferenciació) en el moment en què una persona s’integrant en un
determinat grup, alhora s’està diferenciant d’altres persones/grups. A nivell intragrupal, necessitem
ser reconeguts en el grup, sentiment de ser útil de poder aportar alguna cosa al grup.
Segons 4 criteris podem distingir tipus i tipologies de grups:
- Segons la qualitat de la relació:
PRIMARIS SECUNDARIS
- Segons l’origen del vincle individu - grup:
PERTINENÇA REFERÈNCIA
- Segons l’origen de l’estructura:
FORMALS INFORMALS
- Segons el contingut del grup:
AUTOEXPERIENCIA TREBALL
1.2. Definició de grup
La paraula “grup” es tan comuna que es pot confondre amb “agregat”, però existeixen criteris
distintius que fan que varies persones siguin un grup i no un agregat:
- INTERDEPENDÈNCIA entre els membres del grup → Lewin i M. Deustch
Els membres d’un mateix grup depenen entre ells i esperen un reconeixement per part del
col·lectiu (sentir-se important, imprescindible). Un grup amb molta interdependència seria la família
i amb poca interdependencia, una comunitat de veïns. Ex: treballadors que comparteixen un espai
físic però no treballen junts, no depenen entre ells ni tenen un objectiu comú.
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts grups, Neus Roca y más Apuntes en PDF de Psicología de los Grupos solo en Docsity!

Tema 1. Concepcions i marcs teòrics de la Psicologia dels Grups

1.1. Funcions i tipus de grup Funcions dels grups:

  • Protecció sentir-se protegits
  • Socialització normes socials, persones en el mateix cicle vital
  • Avaluativa (necessitat d’afiliació) el grup proporciona orientació social a través de la comparació i el seguiment de normes de comportament. El fet de pertànyer a un grup, genera sentiment de comparació amb els altres.
  • Instrumental busquem pertànyer a un grup perquè ens aburrim o perquè volem aconseguir un objectiu que no podem aconseguir sols, necessitem a altres persones per assolir-lo.
  • Suport social molt necessari en moments d’incertesa.
  • Identitat (integració i diferenciació) en el moment en què una persona s’integrant en un determinat grup, alhora s’està diferenciant d’altres persones/grups. A nivell intragrupal, necessitem ser reconeguts en el grup, sentiment de ser útil de poder aportar alguna cosa al grup.

Segons 4 criteris podem distingir tipus i tipologies de grups:

  • Segons la qualitat de la relació: PRIMARIS SECUNDARIS
  • Segons l’origen del vincle individu - grup: PERTINENÇA REFERÈNCIA
  • Segons l’origen de l’estructura: FORMALS INFORMALS
  • Segons el contingut del grup: AUTOEXPERIENCIA TREBALL

1.2. Definició de grup La paraula “grup” es tan comuna que es pot confondre amb “agregat”, però existeixen criteris distintius que fan que varies persones siguin un grup i no un agregat:

  • INTERDEPENDÈNCIA entre els membres del grup → Lewin i M. Deustch Els membres d’un mateix grup depenen entre ells i esperen un reconeixement per part del col·lectiu (sentir-se important, imprescindible). Un grup amb molta interdependència seria la família i amb poca interdependencia, una comunitat de veïns. Ex: treballadors que comparteixen un espai físic però no treballen junts, no depenen entre ells ni tenen un objectiu comú.

Todos los autores de clasificaciones coinciden, por supuesto, en incluir en este criterio, la definición de Lewin y la de Deutsch: “La concepción del grupo como un todo dinámico debe incluir una definición de grupo que se base en la interdependencia de los miembros (o mejor de las subpartes del grupo). Me parece muy importante este punto, porque muchas definiciones del grupo toman como factor constituyente la similitud de los miembros del grupo más que su interdependencia dinámica ... Creo que es necesario entender que tal definición difiere fundamentalmente de las del grupo basada en la interdependencia de sus miembros “ (Lewin 1978, pág. 142-143).

- OBJECTIU comú→ una persona sola no pot aconseguir, necessita al grup per assolir el seu objectiu individual que sol estar relacionat en gran mesura al del grup del que forma part. Els membres del grup s’impliquen en l’objectiu i es comprometen a aquest.

  • ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA (no jerarquia) → Caroline Sheriff i Muzafer Sheriff Repartir tasques per arribar a assolir l’objectiu i organitzar-se a nivell social. Se refieren a Sherif: “El grupo es una unidad social consistente en un cierto número de individuos que se encuentran en un estatus y que desempeñan unas relaciones de rol más o menos definidas y, que poseen un sistema propio de valores y normas que regulan la conducta de los individuos miembros, por lo menos en los asuntos que tienen consecuencias para el grupo” (Caroline Sherif y Muzafer Sherif 1956, p. 144).
  • IDENTITAT→ Tajfel i Turner Tenir unes idees i valors comuns. Diferenciació entre el endogrup i exogrup, a través de la comparació social.
  • INTERACCIÓ → Homans i Shaw Fa referència a la comunicació, hi ha normes que la regulen. La definición de Homans, “ Un grupo se define por las interacciones de sus miembros. Si decimos que los individuos A,B,C,D,E ... forman un grupo significará que A interactúa más a menudo con B,C, D, E ...de lo que hace con M, N, L, O, P .... a quienes prefiere considerar extraños ... y lo mismo sucede con los demás miembros del grupo”. (Homans 1950, pág. 84).
  • CARACTERÍSTIQUES PERCEPTIVO-COGNITIVES → Bales Proximitat física es un gran criteri per definir “grup”, és a dir, els membres son conscients de la seva relació amb els altres. Un ejemplo es Bales dado el énfasis de este aspecto en su definición, “El pequeño grupo se define como un cierto número de personas que interactúan en una sola reunión cara a cara o en una serie de tales reuniones, en las que cada miembro recibe una impresión o percepción de cada uno de los demás miembros lo suficientemente distinta para que pueda, en aquel mismo momento o al ser interrogado más tarde, presentar una reacción a cada uno de los otros miembros en tanto que personas individuales, aunque solamente sea recordando que estaba el otro presente” (Bales, 1950, pág. 33).

Segons John Turner (1989) , com a mínim la definició de “grup” ha de complir 3 els criteris de consens:

  1. Identitat
  2. Estructura i sistema social propi (organització)
  3. Interdependencia

Crea el concepte de “ TELE ”, referint-se a distància, una connexió entre dos punts llunyans en la distancia. El tele es un sentiment i coneixement real i verídic de les altres persones, les connexions poden ser negatives (rebuig unidireccional o mutu) o positives (atracció recíproca i elecció mutua). També defensa que les relacions sanes son aquelles que son espontanies. En un context del psicoanàlisi on es desenvolupa la psicopatologia i la idea de l’inconscient Moreno es posiciona d’una manera molt oposada, promovent la positivitat i la espontaneïtat. Actualment es parla de psicologia positiva o humanista (anys 60), es proposa una intervenció psicològica cap a les persones que estan sanes. Moreno defineix el grup com un sistema de teles positius (recíprocs), és a dir, una estructura social amb cohesió. Les teles negatives no constitueix el grup perquè el rebuig no permet la cohesió del grup.

Mètodes d’investigació i intervenció utilitzats:

  • El test sociomètric → s'utilitza per explicar el sistema de teles. A través de 4 preguntes (que preferiries i que no voldries fer) s’observen els rebutjos i les aliances que s’han format en el grup i obtenim index numèric de la cohesió grupal. També s’obté un sociograma, on els subjectes més acceptats es troben al centre i els rebutjats a la perifèria. S’observen subgrups dins d’aquest gràfic, molt sovint els més líders s’escullen entre ells, cosa que significa que el grup està cohesionat.
  • Tècniques psicodramàtiques → gran potencialitat pel canvi d’actitud, tècniques molt efectives i potents ja que fan actuar al pacient, posant en acció els seus pensaments. Son tècniques que es poden realitzar de manera individual o en grup, es fan servir també en l’àmbit de la pedagogia. La teràpia de grup promou la salut mental. Una tècnica seria la cadira buida que consisteix en estar davant d’una cadira buida i imaginar-te una persona o decisions/projectes i tu has d’actuar i imaginar possibles situacions. Ex: Que creus que et respondria la persona? Que creus que no et diria mai?
  • Sociodrama → per treballar la marginació social analitza la situació en barris marginals des de la seva condició social. Es desplaça als barris i no fa la teràpia a la consulta, agafa i comenta l’actualitat a partir de llegir diaris per crear propis criteris d’avaluació, per exemple, en prostitutes (volia reduir l’analfabetisme). És una tècnica més interactiva Actualment es parla de teatre social es treballa a través de l’escenificació, creant petites obres teatrals on es critica les relacions que tenen entre ells i la societat. - KURT LEWIN [1890 - 1946]: representa la vessant acadèmica, orientació de la TEORÍA DEL CAMP. En la relació individu-grup sempre hi ha una tensió entre allò que vol l’individu i el que vol el grup. Des de la perspectiva col·letivista l’individu ha de seguir al grup perquè els objectius del grup estan per sobre dels individuals. En canvi Lewin defensa la perspectiva individualista. Lewin planteja la cohesió des de el concepte de la distància social, on hi ha escala de distàncies (feina, amistat, família, etc.) que estableixen la cohesió del grup i el sentiment de pertinença en aquest.

Aportacions:

  • Teoria del camp: porta les seves teories al laboratori. En grups de treball i també en el mon social. Hi ha un canvi d’actituds. CANVI social i actitudinal a través del GRUP.
  • Laboratori de formació en dinàmiques de grups (es formen al que actualment coneixem com a educadors socials). Pràctica del T-Grup es fa servir per aprendre com es formen els grups, ja que es creen grups des de zero. També defensa que el canvi a través del grup és més eficaç que l’individual. Fa servir exclusivament per formar a persones amb diferents dinàmiques de grup, no se’ls hi aporta tècniques, amb la presència garantidora del professional que exerceix, no aporta grup, obliga a aquest a autocrear-se des d’un bon començament.

Des dels anys 70 i fins l’actualitat, el paradigma predominant ha sigut l’orientació SOCIOCOGNITIVA, defensada per la Teoría de la Identitat Social (H. Tajfel – John C. Turner) que explica que adquirim la identitat social a través dels grups i dels processos intergrupals. El concepte de grup social queda definit per un conjunt de persones que es senten com a tals i destaquen 3 components:

  • Cognitiu de pertinença.
  • Avaluatiu de valoració positiva (o negativa de la pertinènça).
  • Emocional, que resulta de la pertinença grupal.

1.4. Orientació cultural de grups, societats i individus: Per analitzar l’orientació cultural de la interacció social diferenciem 3 nivells d’anàlisi:

  • Nivell d’anàlisi de SOCIETATS, (Hofstede, Triandis) Societats col·lectivistes (China, India, Japó, Singapur…)

Societats individualistes (España, Itàlia, Estats Units, Gran Bretanya…)

Es formen pocs grups però molt cohesionats i protectors. S’espera una lleialtat inqüestionable.

Es formen molts grups però que tenen llaços entre les persones més dèbils. S’espera que cada individu s’ocupi de si mateix i de la seva família.

Èmfasi en la lleialtat del grup i el benestar d’aquest. Admeten que els individus busquin interessos propis o de la família immediata.

Obeir al líder Independència i autonomia personal

Menys privacitat personal Privacitat personal

Major preocupació per les necessitats i interessos dels altres.

Menor preocupació per les necessitats i interessos dels altres.

Decisions grupals per sobre de les individuals Decisions individuals per sobre de les grupals

Dependencia emocional de grups i organitzacions = INTERDEPENDENCIA

S’accentuen els drets de l’individu, no els deures = INDEPENDÈNCIA

[4.3. Grups coertius] Son fenòmens grupals disfuncionals on es dona un mal ús del grup, ja que s’utilitzen les pressions que genera un grup per enriquir-se o tenir una vida acompanyada d’abusos (satisfer la sexualitat). Es tracta de grups amb idees principals molt rígides (parlem de dogmatisme, si no es segueixen es produeix l’exclusió) i jeràrquiques.

Defineixen la essència del ser humà, s’exigeix devoció i dedicació a una persona, una idea o un objecte, buscant la submissió total del grup de manera que s’actui sense pensament propi (desidentificació individual) i es segueixin els objectius del grup =CREAR DEPENDENCIA CAP AL LÍDER / GRUP. Busquen influir sobre la societat i els poders polítics. Ex: testigos de Jehová

Totes les sectes sempre son coercitives? Parlem de sectes coercitives quan es tracten de grups, moviments u organitzacions d’orientació filosòfica, cultural, científica, comercial, terapeútica, política, religiosa o de qualsevol altre temàtica. Característiques:

  • Subcultura dogmàtica, hiper jerarquitzada i poc crítica.
  • Ideologia esencialista, ahistòrica o redemptora, amb dinàmiques autoritàries.
  • S’exigeix una intensa devoció i dedicació a una persona, una idea o un objecte.
  • S’aprofita l’ús dels recursos humans i econòmics dels adeptes.
  • Manipulació i persuasió coercitives i control.

Per formar part d’una secta o bé has nascut dins o es segueix un procés de reclutament (un procés intencionat):

  • Es recluta en moments on la persona mostra signes de vulnerabilitat.
  • Es sedueix a la persona, oferint lo millor del grup i generant un impacte agradable emocional on la persona es sent estimada, acceptada i protegida.
  • La persona comença a venir a les reunions del grup, oferint lligams positius fent que la persona es vagi sentint millor. = captació
  • Una vegada la persona, ja ve sempre a les reunions i comença a dependre del grup, es dona pas a la conversió , on es dona una confrontació entre els valors de la persona (cada vegada més dèbils) i els nous valors i promeses del grup (cada vegada més reforçats). Quan ens trobem en aquest punt és més difícil poder tornar enrere i marxar del grup.
  • Adoctrinament , es un procés intens on va augmentat el compromís de la persona cap al grup (es comencen a compartir accions i després creences). Es consolida la re-socialització, nova identitat. Ex: fan treballar a la persona pel grup.

Tot aquest procés va acompanyat de manipulació coercitiva. La persuasió coercitiva és un acte deliberat que mitjançant la seva influència (moltes vegades utilitzant la força física o la coacció emocional) aconsegueix que una persona adulta doni i entregui la seva vida i els seus béns a la secta/grup. És una persuasió pausada però constant, fent que les primeres coaccions siguin difícils d’apreciar, però que al final la persona depèn tant del grup que si no fa tot el que el grup li exigeix, li fan xantatge.

Tipus de manipulació coercitiva: Manipulació de l ’ENTORN SOCIAL → passió pel grup - desacreditació dels externs per anul·lar les crítiques externes, provocant l’aïllament social de l’entorn social fora del grup. Manipulació FISIOLÒGICA → rutines diaries extenuants. Limitacions de la sòn i de l’alimentació, provocant una debilitació física a l’individu. Manipulació ECONÒMICA → demandes graduals d’aportacions econòmiquesèdepedència econòmica del grup Manipulació COGNITIVO-EMOCIONAL → es dona una combinació d’afectes positius i negatius, estratègicament dispensats. Utilitzen la inseguretat de les persones per fer-les vulnerables i els hi venen que trobaran seguretat en la pertinença del grup i en la obediència als valor i normes del grup. També s’exerceix un control de:

  • Limitació de moviments. En la majoria de casos els hi retenen la documentació.
  • Informació retallada i parcial
  • Obligació d’explicar detalladament els seus actes
  • Control de les relacions internes, impedint la crítica – s’espien entre ells i vigilen els nous.

Nivell d’anàlisi grupal segons Riera, Pascual, Vidauzárraga, 2005: