EPISTEMOLOGIA
Kant té una posició entre racionalisme (raó) i empirisme (vida practica/experiencia) Creu que
els dos plantejaments tenen part de raó. Ell diu que tot el coneixement del món prové de les
percepcions (empirisme) però que hi ha coneixement que tenim inherent a la persona.
-Racionalisme: La base del coneixement està a la raó.
-Empirisme: Tot el coneixement es troba en l’experiència sensible (en les percepcions)
QUÈ PUC CONÈIXER? (TEORIA DEL CONEIXEMENT)
Kant tracta d’investigar l’estructura, l'origen i els límits del coneixement científic. Afirma el
mètode crític com la millor garantia per decidir sobre la possibilitat o impossibilitat de la
metafísica com a ciència.
Va elaborar el seu propi mètode→Mètode transcendental (gir copernicà) →No es tracta
de que el nostre coneixement s'ha d'adequar a les condicions dels objectes, sino que son els
objectes els que s’han d’adaptar a les condicions subjectives de les nostres facultats.
2. ELS DIFERENTS TIPUS DE JUDICIS
Kant distingeix diferents judicis en funció de si aquests augmenten o no el
nostre coneixement. Ell pensa que son aquests tipus de judicis els que han de fomentar la
ciencia:
-Judicis analítics→En aquests enunciats el predicat està inclòs en el subjecte, són
independents de l’experiència i necessaris, però no augmenten el nostre
coneixement. Ex: “Un triangle té tres costats.”
-A priori (no necesitan experiencia)→Necessaris i universals, pero no
amplien el nostre coneixement del món “El tot és més gran que les parts”
-Judicis sintètics→Són enunciats en els quals el predicat no està inclòs en el
subjecte. Augmenten el nostre coneixement i sense l’experiència no els podem
conèixer (o comprovar si són certs o no). Ex: Aquesta guitarra està desafinada
-A priori→Necessaris i universals, pero aquests amplien el nostre
coneixement sobre el mon “Tot fenomen té una causa”
-A posteriori→Contingents i ampirics, amplien el nostre coneixement del
mon per mitjà de l'experiència “La calor dilata els cossos”
