¡Descarga IMMANUEL KANT - TEORIA y más Resúmenes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
Immanuel Kant
El SEGLE de les LLUMS
El s XVIII és com la culminació del nou esperit nascut els segles XVI i XVII. Segles en els que es produeix un gran desenvolupament dels coneixements experimentals. Això representa:
- Avenç en el terreny científic
- Notable modificació en la manera de fer filosofia
En aquesta època la Filosofia:
- No és a les escoles o obres per a especialistes: es manifesta en les obre literàries, els articles, cartes, assaig, obre de teatre,...
- La seva figura típica és le philosophe, que equival al que ara entenem com a “assagista, home de lletres o intel·lectual”.
El Segle de les Llums té 2 característiques principals:
- Anàlisi crítica del pensament, que alhora comporta l’anàlisi dels valors vigents i una clara
- Intenció pedagògica concretada en la convicció que mitjançant l’educació és possible transformar els homes, i amb ells la societat. El tret més característic de la Il·lustració és la defensa a ultrança de la raó humana
El segle XVIII és el segle de l’optimisme de la raó humana:
- Els grans avenços científics que es produeixen en aquesta època provoquen una confiança sense límits en el progrés de la humanitat. Progrés en tots els ordres: material, moral, que ha de desembocar necessàriament en la felicitat. A aquest progrés s’hi oposen les forces polítiques de l’Antic Règim
El Segle de les Llums té 2 característiques principals:
-Anàlisi crítica del pensament, que alhora comporta l’anàlisi dels valors vigents i una clara.
- Intenció pedagògica concretada en la convicció que mitjançant l’educació és possible transformar els homes, i amb ells la societat.
La il·lustració
“La Il·lustració és la sortida de l’home de la seva minoria d’edat autoculpable. Deixa de tenir la minoria d’edat quan pensa per si mateix. I si algú no pensa per si mateix és per culpa d’ell mateix, perquè no vol, al menys que tingui problemes.
- Sapere audel = atreveix-te a pensar La raó és universal, tots tenim la mateixa raó, tots arribarem a la mateixa resposta
La raó, autoritat suprema
Tots tenim la mateixa raó i la raó és un instrument que dóna el mateix resultat si li dones un bon ús
Els ideals de la il·lustració És un moviment filosòfic i cultural complex que, en la seva diversitat de formes, presenta uns trets propis i característics: ● AUTONOMIA de la RAÓ en tots els àmbits: filosòfic, moral, polític,...
- Aquesta raó ha de ser: ■ Crítica amb tota forma de prejudicis o superstició ■ Experimental: oberta a la contrastació de totes les idees que s’afirmin.
● Caràcter SECULARITZADOR del pensament il·lustrat.
- Primacia de la raó sobre la fe, que queda confinada a l’àmbit de la consciència individual.
● Caràcter PEDAGÒGIC:
- S’insisteix en la necessitat de l’educació com a mitjà pel desenvolupament del progrés i de la consecució de la llibertat.
LA SUPERACIÓ DEL RACIONALISME I L’EMPIRISME
Kant també defensava el racionalisme i les idees de Leibniz però Hume li fa veure que el racionalisme no li portarà a res i que ha de canviar les seves idees. Però Kant tampoc era només empirista sinó que era crítica, que és una barreja del racionalisme i empirisme Intuïcions:
- pur/priori= sense contingut de la experiencia, abans de la experiencia Judici Analitics(no aporta informació) es pot universalitzar per qualsevol ésser racional perque es fa pel macanisme de la raó
- Posteriori/sensible= després de la experiencia Judicis Sintètic (si aporta informació, no esta en el subjecte) no aporten coneixement perquè no es pot universalitzar Analitica transendental significa que prove de la rao
El veritable coneixement són els Judicis Sintètics a priori, els que porten coneixemnt Els judices sintetics poden ser a priori i a posteriori
Etiques heteronomes i autònomes
La raó és una eina universal, és per tothom. Llavors tots tindran la mateixa llei moral i les mateixes conclusions. La llei Kantiana és autònoma perquè me autolegislo jo Ç
- Se sent atret per un sistema que aspira a estructurar coneixements humans com si es tractés d’elements matemàtics. ● el coneixement de l’obra de Hume el fa canviar de perspectiva:
- Desperta del seu “somni dogmàtic” i dóna una nova direcció a les seves investigacions.
D’acord amb els empiristes: “No es pot dubtar del fet que tots els nostres coneixements comencen amb l’experiència. En el temps, doncs, cap dels nostres coneixements no precedeix l’experiència i tots i comencen”. Però, bo i criticant també aquesta posició empirista afegeix: “però sí és veritat que tots els nostres coneixements comencen amb l’experiència, no tots, tanmateix, en procedeixen”
Amb el seu Criticisme supera l’antagonisme de les posicions racionalistes i empiristes assimilant el més positiu de cada una d’elles. Kant manté:
- Del Racionalisme: La convicció que en la ment hi ha algun tipus de continguts que tenen un caràcter universal i són anteriors a tota experiència.
- De l’Empirisme: Tot coneixement comença per l’experiència, tal i com defensava la ciència de la seva època.
El CRITICISME KANTIÀ = IDEALISME TRANSCENDENTAL
Per Kant el problema crític = la possibilitat del coneixement és el problema fonamental de la filosofia. El primer que cal fer és sotmetre la raó a judici per saber si aquesta té capacitat per resoldre els problemes que es planteja. El resultat d’aquest esforç és un sistema filosòfic articulat entorn a l’anàlisi de la raó mateixa. Per sotmetre aquesta raó a crítica cal:
- Establir els límits de la seva capacitat
- Examinar la raó pura
- Raó lliure de qualsevol dada fora d’ella
- Tal i com és abans de qualsevol contingut empíric
- La raó en tant que no està encara contaminada per cap aspecte procedent de la sensació
- La raó fa crítica d’ella mateixa.
Aquest sistema rep el nom de criticisme i idealisme trascendental. La seva novetat és que posa l’accent en la dimensió activa del subjecte en el coneixement. Així, tota la filosofia de Kant és un llarg esforç per respondre a la pregunta: Què pot assolir legítimament la raó? Aquesta qüestió es subdivideix en 3 qüestions:
Aquestes qüestions estan mútuament implicades i constitueixen el problema de la raó.
- La 1o pregunta és teòrica
- La 2o pregunta és pràctica
- La 3o pregunta és a l’hora teòrica i pràctica
- Ara bé, per a ell la raó és una i única, tot i que s’expressi en 2 aspectes:
- Especulatiu: raó teòrica
- Pràctic: moral El coneixement: estética trascendental
● El coneixement s’inicia en rebre alguna cosa que ve de l’exterior. ● La sensibilitat és una simple capacitat de rebre impressions de les coses. ● Les impressions produeixen en nosaltres una sensació que dóna lloc a una intuïció empírica. És a dir, a la referència a un objecte d’experiència que es troba present en la sensació.
No es pot dubtar que tots els nostres coneixements comencen amb l'experiència però el que coneixem per mitjà de la sensació no són les coses tal com són en si mateixes, sinó tal com són en relació amb la sensibilitat, tal com ens apareixen: FENOMEN.
NOÜMEN: En la filosofia de Kant, per oposició al fenomen, l'objecte de l'enteniment, pensat per aquest com a real i àdhuc com a condició de possibilitat del coneixement fenomènic, però que resta fora de tota experiència sensible possible. És l’objecte d’una intuïció empírica. És la cosa tal qual és. En el fenomen es distingeix per:
- MATÈRIA: Allò que provés de la sensació. Les dades empíriques
- FORMA:Allò que ordena aquestes dades tot reduint-les a una certa unitat. Existeix en el subjecte cognoscitiu amb anterioritat a la recepció de qualsevol dada empírica Per això Kant l’anomena forma a priori dela sensibilitat.
FENOMEN: Allò que es manifesta als sentits i a la consciència i que pot ésser objecte de les ciències. És la cosa tal i com se m’apareix.
TEORIA ÈTICA
L’ÚS PRÀCTIC DE LA RAÓ
- La negació de la metafísica com a ciència mostra que la raó, que es considerava totpoderosa, i així anava essent entesa pels Racionalistes, té límits d’actuació en el terreny del coneixement.
- La pregunta que se li planteja ara és esbrinar si no hi pot haver una altra forma de funcionament de la raó que doni resposta a la ineludible tendència humana cap a allò que és incondicionat.
- Kant se n’adona que la limitació negativa que comporta la Crítica de la raó pura representa alhora, la possibilitat del seu ús positiu.
- La distinció entre fenomen / cosa en si permet entendre que si ÀNIMA, MÓN i DÉU (objectes tradicionals de la metafísica) no són objectes empírics de coneixement, sí que poden ser IDEALS.
- Alguna cosa buida de contingut
- Independent del què és empíric En això consisteix el caràcter d’universalitat que Kant exigeix al fonament de la moral.
L’obligatorietat que imposen els judicis morals només ha de dependre de la VOLUNTAT AUTÒNOMA independentment de qualsevol element empíric o qualsevol determinació exterior, D’aquí que l’ètica kantiana sigui una ÈTICA AUTÒNOMA i FORMAL. Només des de l’autonomia de la raó, que descobreix la llei moral al seu interior, té sentit parlar de moral.
Únicament si trobem allò que és capaç de determinar la voluntat a actuar a partir d’ella mateixa i en virtut dels seus propis principis haurem trobat l’arrel d’un autèntic principi moral a priori. Solament així s’haurà trobat la base d’una moral universal que afecti tots els éssers humans igualment en virtut de l’estructura mateixa de la facultat que porta cada home a l’acció: La VOLUNTAT
Ètiques formal:
- No té contingut
- Racional
- A priori
- Imperatius categòrics
- Ètica autònoma
- Judicis universals
LA DETERMINACIÓ DE VOLUNTAT En la moral kantiana, l’origen de la determinació es troba en la capacitat legisladora de la raó pura en el seu ús pràctic
- En la seva capacitat per establir lleis pràctiques, lleis morals, per les quals es determina una voluntat pura per la simple forma de la llei.
La moral kantiana representa una inversió de l’esquema de la moral tradicional
- No és el concepte del bé com a objecte el que determina i fa possible una llei moral, sinó a l’inrevés, la llei moral és la que determina i fa possible el concepte del bé
La voluntat només ha d’actuar per respecte al deure.
- Qualsevol que sigui la llei moral, no n’hi ha prou que l’acte estigui d’acord amb el que aquesta estableix o que el desig coincideixi amb el que la llei mana.
l’actuació s’ha de regir pel respecte estricte a la llei. Això és el que fa que la voluntat sigui realment una VOLUNTAT BONA ● És a dir, alguna cosa bona en si mateixa. ● Només així se supera el compliment d’un mandat com a simple legalitat per endinsar-se en el terreny de la moralitat pròpiament dita
L’IMPERATIU CATEGÒRIC
La presència de la llei i el deure en la voluntat es manifesta per mitjà de l’experiència d’obligació que es reflecteix en IMPERATIUS o mandats
- Expressen l’haver de ser o deure moral.
- Són constructius
- Obligatoris per a la voluntat.
- Representen el mandat objectiu que rep la voluntat.
ELS POSTULATS DE LA RAÓ PRÀCTICA
- Kant proposa un procés d’unificació l’objectiu del quals és el Bé Suprem.
- Per Kant l’anàlisi del Bé Suprem ha estat tractat al llarg de tota la història de l’ètica sense arribar a cap acord. La raó és que no podem deduir-ne el contingut a partir de principis empírics. La condició de la seva possibilitat ha de descansar sobre fonaments de coneixement a priori.
- Per assolir el Bé Suprem, la raó ha de postular 3 principis que el facin possible: Llibertat, Immortalitat de l'ànima i Déu
1r POSTULAT: LA LLIBERTAT
A diferència d’allò que s’esdevé en el món fenomènic, regit per la necessitat, el món de la raó pràctica està regit per la llibertat. És una propietat de la causalitat dels éssers racionals que és anomenada voluntat.
2n POSTULAT: LA IMMORTALITAT DE L’ÀNIMA
Assolir el Bé Suprem és l’objecte necessari d’una voluntat determinable per la llei moral. Però arribar-hi representa la santedat, un procés cap a la perfecta conformitat entre la voluntat i la llei moral. Això només és possible suposant la immortalitat de l’ànima i, en aquest sentit, la idea d’immortalitat és també un postulat de la raó pràctica pura.
3r POSTULAT: L’EXISTÈNCIA DE DÉU
A més, assolir el Bé Suprem també requereix arribar a la felicitat adequada a la moralitat. I per això hem de suposar que hi ha una causa adequada a aquest efecte. És a dir, hem de postular l’existència de Déu com a realitat en la que el Bé Suprem es compleix.
Els 3 postulats donen al coneixement una base per la qual les idees de la raó pura, a partir de la llei moral, esdevenen realitats objectives
Encara que no es pugui mostrar que el seu concepte es correspongui amb un objecte fan possible l’ampliació del coneixement.
No fan conèixer, tanmateix:
- Ni la natura de l’ànima
- Ni la del món
- Ni l’ens suprem, Déu Però són idees que no poden desaparèixer
POSTULATS DE LA RAÓ PRÀCTICA
