¡Descarga Apunts introducció, tema 1 i 2 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ
Psicologia social: relació d’un individu en el seu entorn social.
La psicologia diferencial o psicologia de les diferencies individuals s’interessa per la variabilitat inter-individual del comportament humà. Per explicar-ho, controlar-ho i pronosticar-ho s’utilitza la psicologia (ciència i professió).
L’estudi de la variabilitat té una sèrie d’utilitats, unes d’elles: l’adequació de les persones als llocs de treball, l’adaptació individual, les eleccions personals, entre d’altres.
Relacions amb altres àrees científiques:
- Psicologia del Treball
- Psicologia Educativa
- Psicologia Social
- Psicologia Clínica
- (^) Metodologia de les CC. del comportament
- Genètica
- Neurociència
Les dues disciplines de la Psicologia Científica:
Experimental Correlacional Observació “artificial” ( Experiment, manipulació)
Observació “naturalista” ( Registre directe)
Causalitat i diferencies de grup Covariació i correlació Univariant Multivariant Psicologia de l’aprenentatge (Ex. Pavlov) Psicologia de la Intel·ligència (Ex. Spearman)
TEMA 1: Unitats bàsiques d’anàlisi de les diferencies individuals
Index
- Tipus de variabilitat
- Causes de la variabilitat de la conducta
- (^) Disposicions i trets psicològics
- Indicadors, variables i constructes
Conceptes relacionats
- Espècie : conjunt de poblacions de individus capaços de reproduir-se entre sí.
- Població : conjunt d’individus d’una mateixa espècie que viuen en un “ecosistema”.
- Organisme : conjunt organitzat amb característiques pròpies.
- Individu : organisme indivisible 1 i únic 2.
*^1 ja que s’estudia en la seva totalitat o globalitat (en el moment en el que ens centrem en certs elements es perd la perspectiva global). Per aquest motiu, s’entén com un conjunt global.
*^2 singularitat única i irrepetible (clons?). Al ser únic hi ha manifestació identitària.
- Persona: individu de l’espècie humana.
- Personalitat : conjunt de característiques psicològiques individualitzadores.
En l’analisi...
- Ideogràfic :
- Nivell d’individu.
- S’analitza de forma qualitativa.
- És profund i no es pot generalitzar.
- Nomotètic :
- Nivell de població.
- Aproximació quantitativa i de forma global.
- És molt superficial però permet la predicció i la generalització.
Ideogràfic Nomotètic
Estratègia Unicitat Similitud
Objectiu Comprensió profunda Identificació de les unitats
Mètodes invest. Qualitatius Quantitatius
Dades Entrevistes, diaris... Tests
Avantatges Comprensió del individu Generals i predicció
Inconvenients No es pot generalitzar Superficialitat (?)
- Tipus de variabilitat
1.1. Característiques diferencials
Variabilitat: es pot parlar en molts aspectes psicològics, biològics i socials.
Biològiques Psicològiques Socials
- Sexe
- Estatura
- Creences
- Actituds
- Habitatge
- Composició
- Variabilitat inter-grupal: característiques, semblances i diferencies entre diferents grups i quina es la magnitud de la diferencia. A vegades posseeixen diferències intra-grupals.
Ex. intel·ligència porta a la “Hipòtesi de la Variabilitat”: les mitjanes no estan molt allunyades, per tant, no hi ha ben bé diferencia. Encara que si hi ha certa diferencia en la variança, en les dones hi ha menys variabilitat.
- Variabilitat intra-individual : al llarg de la vida poden haver-hi diferencies en els atributs, estudia com evoluciona la distribució dels atributs, relacionant amb l’edat, veu si hi ha canvis en la quantificació de la variable al llarg de la vida, comparant-lo amb la mitjana Es pot veure en relació amb l’evolució personal o en relació amb la societat.
- Canvis intraindividuals : relacionat amb el creixement de les persones, són diferencies estables, graduals i irreversibles. Canvis vinculats als processos maduratius.
- Diferencies intraindividuals : diferencies que s'originen degut a l'exterior, a una situació determinada, modifiquen la magnitud d'una capacitat en funció de la intensitat de la situació, d'una manera duradera o bé temporal.
(Tot canvi implica una diferenia, pero no tota diferencia implica un canvi)
- Causes de la variabilitat de la conducta
El procés natural de la conducta segueix el seguent esquema: E→ O → R
Per tant per tal de que es produeixi una resposta, conducta, ha d'haver-hi un antecedent.
-E→ Estímul: poden ser interns o externs, i simples o complexos.
-O→Organisme: característiques o elements dels individus que filtren la informació, capaç de realitzar operacions (processos cognitius) i disposicions (reconstrucció de caràcter o personalitat). -R→Resposta: conducta.
A partir dels anys 50 es demostra que la situació afecta molt a l'organisme, per tant a la seva resposta, amb independencia de les diferencies individuals.
És va plantejar si allò que determina la conducta són els estímuls externs o bé l’organisme , es a dir la predisposició d'aquest. Va sorgir aixií una visió no lineal del procés de la conducta, una visó més interaccionista de com l'individu també pot determinar la conducta, com a contraposició a l'anterior visió lineal, més ambientalista: E → O → R
- Disposicions i trets psicològics
Les conductes poden tenir un cert grau d 'especificitat (aquelles conductes reflexes, sempre són iguals) o de inespecificitat (conductes diferents entre els individus).
La conducta es caracteritza per la seva consistència (en situacions similars la persona té una resposta semblant que pot ser temporal o transitòria) i especificitat (estímul que produeix una mateixa resposta especifica en tot un grup).
L'especificitat s'explica a partir de la disposició , característiques de tos els membres d'una població pero que es manifesta en diferents graus en funció de les característiques personals, es a dir envers una situació es poden originar diferents conductes en funció de la personalitat.
1-Ideografic: estudia com es manifesten els atributs , es a dir es centra en les característiques personals. 2-Nomotetic :estudia les característiques en comú entre els diferents individus, permet saber com es distribueix aquest tret en la població i establir-ne i comparar grups en funció dels resultats.
En psicologia gairebé tots son nomotètics, “Els que són així tendeixen a...”
