APUNTS LOCKE SELECTIVITAT | Apuntes de Historia de la Filosofía

LOCKE

ANTROPOLOGIA  Visióamabledel’ésserhumàlligadaal’existènciad’unallei naturalque

permetals homes actuarmoralment.L’home és sociablepernaturalesaiper tant obertala

col·laboracióambaltreshomes.

ESTAT DE NATURALESA  L’estatdenaturalesaésunestatd’igualtatiindependència.Totsels

homespodenconviureenigualtatsegonslallei natural. Potexistirel conflicteperò també la

prosperitatilapau.

PACTE SOCIAL – CONTRACTUALISME  Lasocietatneixfruit d’unpacte.El pas del’estatde

naturaal’estatsocialneixdeldesigdemanteniriaugmentarelsdretsipreservarlesllibertats.

La societat  permetla  elaboració  d’uneslleis  escrites i d’un  sistema judicial. El  pactesocial

implicaunacessió(consentiment) però no una  renúncia  a  la  llibertat  de  consciència  i  de

resistència.

ESTAT SOCIAL  Implica  una  monarquia  parlamentària  amb  divisió  de  poders:  legislatiu,

executiui federatiu, basadaen el mandat.L’Estatno téeldret aoprimiraun altre iexisteix

sempreeldretderesistènciacontralesinjustícies.

LA POLÍTICA DE LOCKE

La política de Locke queda englobadaen  elsseus  dosTractats  sobre el govern civil ( idees

polítiques).

ITRACTATelaboraunacríticaalabsolutismeaalamonarquiadedretdiví.

*IITRACTATmantélaposiciódelprimer,idesenvolupaméslessevescrítiquesapartird’un

anàlisidelanaturalesa,l’origenielsobjectiusdelgoverncivil.

Lockepensaqueenunasocietatcivil/estatésnecessariqueexisteixi un poder polític amb

dretsdedictarlleis,encarregatdeprotegirlapropietatprivada,iamblegitimitatperemprara

laforçaperexecutaraquesteslleisoperdefensarl’estat.

Laqüestióésdeterminarl’origend’aquestpoderpolític,iperfer-ho,Lockeenel capítol IIdel

tractatensparladela situaciónatural del’ésserhumà,del’estat de natura. En aquestestat,

els homes  són  lliures idisposen  de  plena  llibertatper ordenar  els  seusactes i  propietats.

AquestprincipiesfonamentaenelqueLockeanomena“la llei natural“.

Lalleinatural,queésalavegadaunalleimoralperl’homeiunalleideDéu,contemplaquetot

isentlliuresiiguals,ningú pot atemptar en contra de la vida, la salut, les llibertats o els béns

materials dels altres.Laaplicaciódelalleinoestàreguladapercappoderexterioroinstitució,

enl’estatdenaturatothompotcastigarals infractorsde les lleis, fins i tot, preventivament.

Doncs,peril·lustrar-neaquestpensament,donapasal’estatdeguerra.

L’estat de guerra és un estat d’enemistat i de destrucció(capítol III).Això passaquan algú

declara  qualssevol intenció  d’anar  en  contra  la  vida  d’una  altre i  tot  el  que  s’engloba  en

Vista previa parcial del texto

¡Descarga APUNTS LOCKE SELECTIVITAT y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

LOCKE

ANTROPOLOGIA  Visió amable de l’ésser humà lligada a l’existència d’una llei natural que permet als homes actuar moralment. L’home és sociable per naturalesa i per tant obert a la col·laboració amb altres homes. ESTAT DE NATURALESA  L’estat de naturalesa és un estat d’igualtat i independència. Tots els homes poden conviure en igualtat segons la llei natural. Pot existir el conflicte però també la prosperitat i la pau. PACTE SOCIAL – CONTRACTUALISME  La societat neix fruit d’un pacte. El pas de l’estat de natura a l’estat social neix del desig de mantenir i augmentar els drets i preservar les llibertats. La societat permet la elaboració d’unes lleis escrites i d’un sistema judicial. El pacte social implica una cessió (consentiment) però no una renúncia a la llibertat de consciència i de resistència. ESTAT SOCIAL  Implica una monarquia parlamentària amb divisió de poders: legislatiu, executiu i federatiu, basada en el mandat. L’Estat no té el dret a oprimir a un altre i existeix sempre el dret de resistència contra les injustícies. LA POLÍTICA DE LOCKE La política de Locke queda englobada en els seus dos Tractats sobre el govern civil ( idees polítiques ). I TRACTAT  elabora una crítica al absolutisme a a la monarquia de dret diví. *II TRACTAT  manté la posició del primer, i desenvolupa més les seves crítiques a partir d’un anàlisi de la naturalesa, l’origen i els objectius del govern civil. Locke pensa que en una societat civil / estat és necessari que existeixi un poder polític amb drets de dictar lleis, encarregat de protegir la propietat privada, i amb legitimitat per emprar a la força per executar aquestes lleis o per defensar l’estat. La qüestió és determinar l’origen d’aquest poder polític, i per fer-ho, Locke en el capítol II del tractat ens parla de la situació natural de l’ésser humà, de l’estat de natura. En aquest estat, els homes són lliures i disposen de plena llibertat per ordenar els seus actes i propietats. Aquest principi es fonamenta en el que Locke anomena “ la llei natural “. La llei natural, que és a la vegada una llei moral per l’home i una llei de Déu, contempla que tot i sent lliures i iguals, ningú pot atemptar en contra de la vida, la salut, les llibertats o els béns materials dels altres. La aplicació de la llei no està regulada per cap poder exterior o institució, en l’estat de natura tothom pot castigar als infractors de les lleis, fins i tot, preventivament. Doncs, per il·lustrar-ne aquest pensament, dona pas a l’estat de guerra. L’estat de guerra és un estat d’enemistat i de destrucció ( capítol III ). Això passa quan algú declara qualssevol intenció d’anar en contra la vida d’una altre i tot el que s’engloba en

aquesta. Segons Locke, quan algú mostra aquestes intencions, el que fa és abandonar l’estat de naturalesa i anar en contra de la llei natural , per això, segons aquesta, cal que la víctima es defensi tant com sigui possible ja que la protecció dels innocents és prioritària. Doncs, contra qui es situa en estat de guerra és lícit fer la guerra, fins i tot de manera desproporcionada. En general, Locke imagina un estat de natura on els individus són col·laboradors i no hi ha masses conflictes, però la manca d’imparcialitat i la prevenció de l’estat de guerra condueixen als homes a abandonar l’estat de naturalesa i a formar una societat civil. Quan succeeix aquest fet? Per què? En el capítol VIII es passa de la societat natural a la societat civil mitjançant un pacte. El pacte el duen a terme un seguit de persones que decideixen constituir-se en un sol cos polític. La decisió la prenen per unanimitat, i qui no hi està d’acord té dret a mantenir-se dins l’estat de natura. Els que formen la nova societat civil acorden regir-se per la “ llei de la majoria ”. En tot això, Locke remarcarà que el pacte no es vincula amb els descendents que el van dur a terme (els fills no hi estan obligats a realitzar-lo), tot i que les propietats si que quedarien lligades a la societat civil. Locke defensa que la major part dels governs del món parteixen de la pauta exposada, és a dir, d’un estat de natura on els homes eren lliures i l’inici de tot de tot govern va ser tot pacífic ( no monarquia de dret diví ). D’aquesta manera, les societats civil queden provades. L’objectiu d’aquestes és completar l’ordre natural , millorar l’estat de naturalesa. Això significa que el homes segueixen tenint llibertats però una mica més restringides; renuncien a alguns drets per obtenir alguns beneficis com la llei escrita i l’establiment de la figura del jutge. Aquesta situació es manifesta en el poder de l’estat que, segons Locke, no pot presentar-se en una sola figura sinó que s’ha de fomentar amb una divisió de poders. A partir d’aquí, es dona lloc a una societat política on el govern recau en el poble en assemblea, i on els poders queden dividits en; legislatiu ( fer les lleis ), executiu ( fer complir les lleis ) i un poder federatiu ( encarregat de la seguretat i els afers exteriors ). Per a Locke, el fonament últim per aquestes societats polítiques és un fonament democràtic. En el capítol XIV s’explica la dissolució del govern si el poder legislatiu aquest cau en l’absolutisme , si l’executiu és incapaç de fer complir la llei , i si el legislatiu/executiu obren contràriament al mandat encarregat. RELIGIÓ  Per últim, l’estat ha de buscar la tolerància i la neutralitat en qüestions religioses i la separació religió-política.

APUNTS LOCKE SELECTIVITAT, Apuntes de Historia de la Filosofía

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga APUNTS LOCKE SELECTIVITAT y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

LOCKE