LOCKE (1632-1704)
Les idees polítiques de Locke queden resumides en els seus dos tractats sobre el govern civil. En el
primer tractat Locke elabora una crítica a l’absolutisme i a la monarquia de dret diví. En el segon
tractat, el més important, manté la posició del primer i desenvolupa més les idees polítiques a partir
d’un anàlisi de la naturalesa, l’origen i els objectius del govern civil.
Locke pensa que en una societat civil, en un Estat, és necessari que existeixi un poder polític, amb
dret a dictar lleis, com la pena de mort i les penes inferiors, encarregat de regular i protegir la
propietat privada i, amb la legitimitat, per emprar la força per executar aquestes lleis o defensar
l’Estat, si cal.
La qüestió és determinar l’origen d’aquest poder polític i per fer-ho Locke en el capítol II del tractat,
ens parla de la situació natural del ésser humà, de l’Estat de Natura. En aquest Estat els homes són
lliures, disposen de plena llibertat per ordenar els seus actes i propietats, sempre que respectin als
altres. Aquest principi es fonamenta en el que Locke anomena la Llei Natural. La Llei Natural és a
la vegada una llei moral per a l’home i una llei de Déu, contempla que tot i sent lliures i iguals, ningú
pot atemptar en contra de la vida, la salut, la llibertat, la propietat o els béns materials dels altres.
L’aplicació de la llei no està regulada per cap poder exterior, ni institució. En l’Estat de Natura
tothom pot castigar als infractors de la llei, fins i tot preventivament. Transgredir (no complir) la llei
és equivalent a viure sense raó. Segons la llei natural mateixa, dins d’aquesta situació els homes tenen
fonamentalment dos drets:
- Castigar el crim per tal de reprimir-lo, prevenir-ne la repetició, cosa que pot fer qualsevol, i
- rebre reparació, que només és per la part ultratjada (víctima).
Locke diu que qualsevol pot matar un homicida per dissuadir-ne d’altres, i per il·lustrar aquest
pensament cita al gènesi de la bíblia: qui besi sang de l’home, per l’home serà una besada de la seva
sang.
Dins d’aquesta situació hi cap la possibilitat que sorgeixi el que Locke anomena l’Estat de Guerra,
que és una Estat tant d’amistat com de destrucció. Això passa quan algú declara de paraula o d’obra
qualsevol intenció d’anar en contra de la vida d’un altre. Segons Locke, quan algú mostra aquestes
intencions el que fa és abandonar l’estat de naturalesa i anar en contra de la llei natural i, per això,
segons aquesta, cal que la víctima es defensi tant com sigui possible, perquè la protecció dels
innocents és prioritària i sovint la força és l’única manera de garantir la seguretat. Quan algú intenta
sotmetre un altre, el que fa és prendre-li la llibertat, fer-lo esclau. I podem suposar que això ho farà
amb qualsevol altre, per aquesta raó és lícit, fins i tot, matar un lladre, que no havent ferit al que ha
robat ha emprat la força per prendre-li els diners. Sotmetre per la força, és equivalent a robar la
llibertat, a fer la guerra.
La llei natural està feta per la protecció de les víctimes i autoritza la defensa pròpia fins al punt de
concedir la llibertat per matar als agressors. Ningú té dret a prendre la llibertat d’un altre, l’únic cas
en que els homes es desprenen de part de la seva llibertat és amb la creació de les societats polítiques.
En general Locke, imagina un Estat de natura on els individus són col·laboradors i no hi ha masses
1
