¡Descarga apunts medieval y más Ejercicios en PDF de Historia de la Edad Media solo en Docsity!
MEDIEVAL MIREIA COMAS:
EL CONTACTE FEUDAU uneix el vassallatge amb el feu. És va basa en: entre la relacio vassallatica. Es un contracte unilateral. El contracte es trenca si alguna de les dues partes no compleix el que toca (senyor i vasall) es fa per obtenir estabilitat a una relacio privada. Aquest contracte es fa entre dues persones lliures i de forma voluntaria. El vassallatge es un acte social en el qual un home lliure es reconeix vassall d'un altre home lliure de rang superior. Aquestes relacions seran mes fortes que les relacions de parentiu. Les relacions privades son la norma. Aquests pactes alaven la categoria del vasall jja que passa avincular-se amb un home de rang superior.
Document : les formen en el contracte es fonamental. 1 Homenatge: pregunta al senyor amb les mans i donant-se un òscul. 2 Vasall ho vull “volo” 3 jurament de fidelitat
liber feudorum maior: el comptes de bcn van copiar els texts on sortien aquests pactes vassallatics i ho plasmen a traves de les imatges. Es repeteix la imatge de les mans entre snyor i vassall. Un com s'ha constituit el vassallatge les obligacion son: 1 vassalls obligats a guardar fidelitat lleialtat absoluta al senyor. A mes han de fer una serie de prestacions. El vassall a d'auxiliar a el seu senyor en cas de guerra. L'ha d'auxiliar amb tasques de carácter administratiu, judicial... 2 Senyor: dues obligacions. La proteccio del seu vassall (acusacio a un judici) i la radicacio que es proporcionar un lloc per viure al seu vassall.Els vassalls domestics el senyor esta obligats a mantenir-los. El senyor paga els servis del seu vassal i ho paga amb un feu que el servira per poder-se mantenir. Un senyor podrar tenir diversos vassalls. En cas de dornar-li soport el vassall a els seus senyor es fara una jerarquia de vassallatge i aixi es com neix vassallatge ligi: que s'estableix un senyor principal en aquesta jerarquia i es el que més beneficis aporta al vassalls.
El concepte feu evoluciona amb el temps. La trovem abans del proces de feudalitzacio. Quan parlem de feu entenem que es un be inmble public que es condecia a una gent de la autoritat publica a canvi de serveis publics. Se li donaven terres fiscals i aquestes terres les rebien del comte o dl rei. Quan despareix la monarquia carolingia el feu perd el seu carácter public. El paper que jugaba la monarquia caloringia sera obsorbit per el autoritats locals i utilitzaven un be privat a canvi de serveis tambe privats.
Des del sX el feu el donava a un aristocrata a una persona que l'auxiliava en una tasca determinada
molestes vegades amb el trull i les ferreries es podia der l'oli.
LES TINENCES A CENS
Els senyors podien concedir parcel·les de terres mitjançant uns contractes en els quals s'establia que el pagues hauria de pagar cada any un pagament determinat, en especie o monetari pero la diferencia entre aquestes tinences i les altres es que aixo es un cens tancat i no han de fer prestacions (com per exemple prestacions de treball) ja que aquest contracte no deriva de l'exercici de dret devant. Aixo ho trobem a les zones de poblament agropat (prop de la vila) a partir de la baixa Edat Mitjana, tambe ho trobem en els marsos ja que ho necesiten. Pot haber-hi un pages que vagui ampliant les seves terres. Aixo ho trobem arreu d'Europa al s.XIII quan es recupera el dert romà. El tupus de ocntracte es el que coneixem com enfiteusi o estableiment enfiteutic.
RAINERI DE PERURGIA, Ars notarial: Explica els dieferents tipus de contractes/ documents. Per ell diu que l'Enfiteusi es una concessio perpetua o per un determinat periode de temps irrenovable. És a perpetuitat i te a veure amb un be inmoble
1 Es produeix una divisio de dret de propietat en dos àmbits: en el domini directe (se'l queda el senyor de la terra) i el domini util (en pot fer el que vulgui de la terra pero ha de pagar l'entrada ha de fer el pagament anual del cens i el pagament del lluisme que es pagar una part del benefici de llogar/vendre al senyor) Capbrevacio: control de tot per declarar el que tenen pel senyor i aixi controla tot el que hi ha a la seva senyoria.
LA SERVITUD DELS HABITANTS DE LA SENYORIA
parlar de la servitud a l'Edat Mitjana és complex. Parlem dels sefs que son persones que arran els feudalisme vivien en una situacio degradad tan en condicio juridica com a la seva situacio economica/material. Segons Pierre Bonassie, la servitud és l'ogligació imposada al productor per la força de complir certes exigencies economiques al senyor, ja sigui en forma de serveis de treball, en diners o pagaments ens especie.
Serfs no es igual a esclau. Son generalment els que vivien en les pitjors condicions
els memebre d'aquests ordes militars son monjos El cister: Els monjos cistercens van vestits de blancs pq la llana no era tenyida. Els moviments reformadors volen donar el missatge pur dels origens dels evagelics. Aquesta reforma que proposa el cister s'estrendra en el segles XII i XIII. El que fan es una lectura exacta de San Benet sense intentar canviar-la. Es una observacio literal de la regla. Es mantidra aquell prop missatge de ressar i treballar, que e suna doble militancia en la plegaria i en el treball. Georbes doby: parla d'ella com una petita colla sedegada de perfeccio. La petita colla son: (^1) robert de molsesmes 2 Alberic de citeaux 3 Esteve Herding 4 Bernat de caravall (qui realment el crea i dota l'ordre) Neix al 1098 i s'expandeix per tot Europa i arriven fins a polonia (fundacions de Cito). La gran novetat del Cister son els monastirs femenins. Totes aquestes cases es regeigen pels mateixos estauts i aquestes casa al mateix temps poden fundar una casa filla, pero aquestes sempre acaven dependent de la casa mare. Els estatuts diues que tot els abats es reuniexin es reuneixin una vegada a l'any al monastir central. Els que etsaven més lluny de Cito els anaven perdonant pero hi havien d'anar de tant en tant. La sala cpitular es important ja que es on es reuneix la comintat pq es llegeix un capitul de San benat, es a dir, una regla per dia. Aixo comportava repasar les regles 5 cops a l'any. Bernat de Claravall hi contrubueix a la reforma de la cristiandat. Condemna les inugacions (condemna el caterisme, criticara les aspiracions munucipals de les ciutats) els monastirs estan allunyats dels centres urbans. Estaven al mitg del camp i aixi ho deien els estatuts. Calia imitar el que haviafet sant Benet(ell va construir els seus monastirs en paratges solitaris i els cistercencs van fer el mateix) Ex: vallbona de les Monges. Aquest allunyament te el seu sentit ja que volen trancar amb qualsevol relacio amb el mon exterior, rebutjen les donacions fins al punt que el que fan es no anar a terres ja coreades sino gunyar terres al bosc (artigatge: cremar el bosc i posar terres en conreu). Pq cadacuna d'auestes cases sigui autosuficient, es a dir, que cada casa produeixi allo que necesita per viure. El que volen es no viure de rendes sino del treball d'ells mateixos. L'element clau son les granges
son cada una d'aquestes unitats productives i autonomes que conformen el domini de cada monastir.
L’alimentació dels monjos del nostre orde ha de procedir del treball manual, del conreu de les terres
i de la cria del bestiar. Ens està, doncs, permès posseir per al nostre ús aigües, boscos, vinyes, prats, terres allunyades de les zones habitades pels homes del segle, i animals, excepte aquells que solen provocar curiositat i solen ser objecte de vanitat més que no pas d’utilitat, com ara cérvols, grulles i animals semblants. Per practicar l’agricultura i la ramaderia i conservar els fruits, podem tenir granges, lluny o a prop, però mai més lluny d’una jornada de marxa, guardades per conversos. Els conversos fan les feines de les granges, i també assalariats que prenem, com als conversos, amb permís dels bisbes n els nostres germans i comparteixen els nostres béns tant espirituals com temporals. La nostra institució i el nostre Orde exclouen les esglésies, els altars, les sepultures, els delmes del treball o de la ramaderia d’altri, els pobles, els vilatans, els censos sobre les terres, les rendes de forns i de molins i d’altres coses semblants contràries a la pobresa monàstica [...]”. i com a ajudes necessàries, sota la nostra sol·licitud monacal; i tal com els monjos són.
MOVIMENT CANONICAL: Quan parlem de vida en cominitat pot ser o en un monestir o en una canonica i la diferencia es que tot i que els membres de les canoniques viuen en cominitat (clerges) dediquen la seva vida a la cura d'animes i a els serveis liturgics i ho fan en ambients urbans. El moviment canonical comenquen a creixen en l'epoca carolingia. Es regularà la vida dels praeveres (sacerdots) que viuen a les ciutats. El que faran es que els sacerdots que viuen al voltant de la catedran que s'anomenen canonges es regular la seva vida en cominitat, es a dir, iuran sota unes regles. Esdevindran aquests canonges clerges regulars en contraposicio dels seculars (viure en regla o no). Aquesta reforma te lloc al sinode d'Aquisgra al 816. En el marc de la reforma gregoriana tambe en fixen en les comintats canonigals. Per tant tambe les cominitats canonigals seran reformades. Han de portar una vida mes activa que no pas contemplativa per tant a diferencia dels monjos que estaven allunyats els canonges s'han implicar en els porblemes del moment, han d'estudiar, han de fer prusalitisme, ajudar espiritualment als fidels, predicar,procurar per la salvacio de les done i els home i evangelitzar. Aquestes cominitats les troven dins del cnetres urbans. Segueixen l'ordre de Sant agustí i d'altres segueixen l'odre dels premonstratenques (Premontré)
Eremitisme
· Quan neix el monaquisme, volien viure en soledat. En els segles XI i XII comencen a tenir una altra forma de entemdre l’eremitisme. Es trenca aquest aillaent, entren en contacte amb la població. La gent del poble els hi anaven a portar menjar, establien converses sobre la fe, etc.
d’eremites, és a dir, eremites que s’agruparan en ordes religiosos. · Com ara l’orde de Sant Pau Primer Eremita. Neix a Hongria i s’estén en països com Polònia, Alemanya, Itàlia i Portugal. Adopten la regla de Sant Agustí.
· Buscant una forma de vida que més s’acosti a l’ideal eremita, si tornem al segle XI, la forma de vida que més s’acosta a aquest eremitisme és l’orde de la Cartoixa. Va estar fundada per Sant Bru el 1084 en una vall propera a “Granoble”. Com viuen?
Es una simbiosi entre la vida cenobítica (=cenobi = monestir) i la vida eremítica. Viuen en comunitat però no parlen entre ells, viuen en soledat relativa i cada cartoixà té la seva pròpia cel·la. Estan tot el dia en silenci.
· Al segle XII deixen de ser un element passiu de l’església per a convertir-se en membres actius: prediquen entre els pobles, practiquen una pobresa en el sentit més dur. Amb aquestes predicacions i forma de presentar-se en la societat, és comença a generar la idea de que sense pertinència no hi ha salvació.
· Alguns decideixen fundar canòniques i monestirs.
· Acaben fundant diversos hospitals ergo acabaran duent una vida més activa.
Les beguines
· Dones laiques que volien viure la seva espiritualitat d’una forma activa, però sense estar vinculades a cap ordre ni estar sota cap autoritat eclesiàstica.
· Son dones que volien viure la seva religió, portar una vida pietosa i casta però amb una vessant mes activa i no contemplativa.
· Feien activitats com ara ajudar als leprosos, tenir cura de malalts, de peregrins, ensenyar a les nenes pobres a llegir, enterraven els condemnats a morts, visitaven les presons, etc.
· Vivien en comunitats petites, de 3 o 4, a vegades, eren noies solteres o viudes. Volien tenir una relació directa i exclusiva amb déu. Model de vida femenina més lliure que la resta de la població femenina. Vivien d’almoines o dels seus propis béns.
· L’església no veia amb bons ulls d’aquestes dones que no estaven sota el control de cap home, per tant, consideraven que les beguines eres massa lliures.
· Al 1311 l’església condemna aquest regim de les beguines, però s’adapten a noves forma de vida que comencen a viure en comunitat sota l’obediència d’un ordre. Però per dur a terme aquesta activitat han de entrar i sortir del beguinari.
Els ordes mendicats · Apareixen noves propostes que tenen com a objectiu viure en austeritat i en la pobresa.
· Faran una defensa aferrissada de la pobresa, perquè faran un bot extra que serà el de la pobresa.
· Aquesta opció que faran no anirà nomes encarada en reforma la vida del clergat. Critiquen la vida de molts abats que viuen en el luxe, que duen grans vestits, que viuen en ostentació. També critiquen la societat. Perquè?
Segles XII i XII à creixement important de les ciutats que estan naixent una nova classe social que és la burgesia, que s’escapa de la forma de vida que havien de tenir els fidels.
La ciutat és un lloc d’oportunitats per a ala gent del camp, però com que la gent no te vinculació amb cap parròquia fa que s’abandonin ens hàbits de anar a missa o eclesiàstics.
A la ciutat, també les noves idees es desplacen més ràpidament i s’escampen les heretgies. Tot això es el que volen controlar, millorar, reevangelitzar aquests ordes mendicats.
· Dins d’aquest context neixen aquests nous moviments religiosos que volen viure en pobresa i austeritat, tot vivint en comunitat i per a al societat.
· Veiem com aquests ordes religiosos que es dediquen a la oració, a la humilitat, a l’amor mutu, a la practica de la caritat, però també i, sobretot els dominics, és dedicaran a la predicació davant les masses de població ordinària.
Els franciscans
· El fundador és Francesc d’Assís (1182-1226). Era fill d’un mercader que es dedicava al tèxtil al nord d’Itàlia i la seva mare era francesa. Era un jove que treballa amb el seu pare al negoci familiar, involucrats en les lluites urbanes entre els duels i noseque. A partir d’aquestes lluites fa que sigui empresonat a Perugia i durant aquest temps que es empresonat inicia una etapa de reflexió que li fa replantejar-se la seva forma de vida. quan surt de la presó decideix trencar amb el seu grup social ergo la seva forma de vida, renunciar a la fortuna i dedicar-se a les classes socials més baixes: els minoies.
· La seva proposta és més clara: des de la pobresa, donar respostes a les noves societats
· El 1208 s’organitza una comunitat de seguidors de forma espontània i es proposa practicar la predicació i viure d’allò que nomes els hi dona la gent. Viure com a pobre però portant una vida evangèlica.
· Són contraris a les societats burgeses. Els més burgesos son els mes corruptes de tots.
han de evangelitzar. Tots els germans son iguals, s’anomenen frêres = germans. No tenen abat sinó que tenen un prior que no es un càrrec vitalici sinó que es elegit per la comunitat i la seva funció es vigilar la comunitat. Els frares no resideixen permanentment en aquests convents, son comunitats flexibles que no estan adscrits a cap lloc. · El seu missatge no va ser ben vist pels papes com Inocenci III o Honori III.
· Honori III l’any 1223 accepta integrar el moviment franciscà en el si de la església i aprova la regla que havia escrit sant Francesc.
· L’any 1221 eren unes 5000 persones i a finals del segle XIII s’ha estes per tota Europa ( convents i 45000 frares).
· Quan mor Francesc d’Assis un dels seus successors és Sant Bonaventura (1257-1274, any que esta a l’orde) que donarà un canvi a l’orde, als plantejaments del seu fundador. Veu que davant del creixement de l’orde no es pot continuar vivint així, no es viable viure d’almoina. Construeix una nova forma d’entendre la pobresa, fa una distinció molt subtil entre l’ús i la possessió dels béns. La pobresa és individual però la comunitat pot tenir béns.
L’altre canvi que intervé és que canviarà l’orde a un orde culte. El que fa es introduir la formació en els convents i introduir als frares en l’ensenyament. Molts franciscans esdevindran grans teòlegs que ensenyaran a les universitats més importants del moment (oxford, paris, Bolonya, Lleida...), però seran mal vistos per la resta de professors, ja que no cobraran.
· Hi haurà una franca femenina, les clarisses que seran fundades per Santa Clara i Sant Francesc escriu una regla que serà casi igual a la seva. Entre el 1247 i el 1252 Santa Clara escriurà una regla que serà confirmada pel papa Inocenci IV el 1253. L’església les acabarà posant sota l’orde de les benedictines tot i que les permetrà mantenir el vot de pobresa.
· Van afavorir la llengua toscana
Els dominics
- · Refusen .......
- · Neixen al segle XIII i son fundats per Domingo de Guzmán el 1215 a Tolossa de Llenguadoc i al 1215 ja tenen una regla, amb un objectiu molt clar atacar els heretges.
- · Els clergues son ignorants i no porten una vida d’acord amb el cristianisme ß critica
- · Es dediquen a la predicació i a combatre els heretges per mantenir la ortodòxia de l’església
· Crearan grans biblioteques en els seus monestirs i ensenyaran a les universitats.
- · Viuen en un context urbà, tenen un prior, tindran grans esglésies perquè puguin atendre a grans masses de població.
- · 1221 tenim uns 20 convents i el 1303 hi ha 557 convents i 15000 membres.
Heretgies i moviments populars
Segle XII neixen moviments que es basen en la pietat popular, una pietat que els clergues de la església no son capaços de satisfer. Son moviments que presenten una nova forma de comprendre la espiritualitat, que proposen experiències religioses molt diverses de les quals participen membres de totes classes socials. Moltes vegades tenen a veure amb la pobresa, però també aquesta espiritualitat va acompanyada d’una lectura i estudi de les sagrades escritures. Tradueixen a la llengua vulgar textos sagrats i comenten aquests textos. La església es un tràmit entre déu i el poble. Es començarà a néixer agrupacions de laics que seran sospitoses per l’església que les
1170- Pere Valdo o Valdes. Els valdesos Proposen aconseguir la perfecccio evangelica, vuire de la pobresa, com van viure els primer apostols: en llibertat. Tambe proposen la llibertat de predicacio i per poder predicar lo que necesitava era coneixer be els textos i traduiran els evangelics i capitols de la biblia per estudiar-los i despres predicar-los. Tots aniran predicant per les ciutats (sense el permís de la jerarquia esglesiastica ja que ells rebutjaven l'autoritat del papa i la dels bisbes). Els valdesos s'extendran rapidament per frança, seran coneguts com els pobres de Lyon. Tambe s'extendran pel nord d'Italia i poc a poc creixeran fins ser condemnats al 1184 pel papa. Cal al 1206 mor Pere Valdo i aquest moviment comena a perdre força i encara més quan al 1207 el papa Inocenci III perdonara a un dels valdesos més important Duraud d'Osca. Entre la mort i el perdó fara que molts valdesos retornin a l'ortodoxia i el grup es disgregui. Tan mateix no van desapareixer del tot perque alguns es van antenir en les seves creences i es van externdre per bona part d'Europa i fins el s.VII que seran absorbits pels calvinistes. De fet encara hi ha comunitats de valdesos.
Els càtars
maniqueas) i d'aixo aniran arrivant aquestes idees dualistes (be i mal) a europa via Tràcia, Bulgaria, aixo arrivara al nord d'Italia, a França... en aquesta zona d'occitania els seguidors seran coneguts com a catars (en grec vol dir purs) o tambe els anomenaven Albigesos (gentilici de la cuitat d'albi) ella s'anomenaven amics de deu, bons dones, cristians veritables, bons cristians... que serveixen per definir un mateix moviment. Arriven a terres d'europa occidental al segle XII ja que hi ha dades que ja predicaven en diferents territoris. Van ser més importants al Llenguadoc. No tenim escrits fets per ells i els unics escrits que tenim es a traves de declaracions, es a dir, son fonts dels seus acusadors (inquisicio). Son una esglesia que esta formada en dos nivells; 1 Els creients 2 els perfectes : son els que prediquen, els escollits. Poder ser dones o homes Tenen un sagrament que es el consolamentum i només aquests sagrament es rebia en dos moments de la vida: quan el creient arribava a les talles de perfecte i en segon lloc just en el moment abans de la mort. La creeca es dualista ja que creu en un principi del be i del mal, per tant tot el mont funciona al voltant d'aquest dos principis. Per ells l'antic testament no es un llibre que rebutjen ja que es el moment que es crea la materia. Tambe rebutjen el dogma de la santisima trinitat i la creu (simbol de la passio de crist) ja que diuen que com pots adorar la corda que t'ha matat. Critiquen l'esglesia ja que consideren que viuen del luxe, d'allo material i pert tant no es el veritable cristianisme. Podem entender que duien la vida en penitencia, sencillesa, vestien sense grans complements i predicaven tant com podien. Totes aquestes idees van arrelar molt facilment en totes les capes socials (clases populars tant del camp com en la ciutat, la petita noblesa i burgesia) elfet que aquest missatge arribi tan be sera mes dificils aniquilar-los, es a dir, no es produira una lluita entre clases.
Lluita contra aquestes heretgies: INOCENCI III. Aquest en 1198 es escollit com a papa i un dels seus principals proposits sera acabar amb l'heretgia dels catars. El primer que fara es iniciar una via diplomàtica: escriure cartes per una banda a els bisbes del territoris (occitans), enviara cartes als senyors dels territoris (comte de Tolosa o vescomte de Trencavell) i a les autoritats que tenien influencia (el rei de França i el rei d'Aragó Pere el catolic). Pero no tindra resposta. A la segona fase envia a monjos cistercencs per tal que prediquin entre els catars i aconseguixin la conversio o retornar a l'ortodoxia. Pero no s'en van ensortir.
Doningo de Guzman i el bisbe d'Osma es trobaven en aquells moments en Montpeller i observen
