Capítol 76, de persecució.
És una descripció realista dels elements i de la raó social del segle XIII.
Llull presenta el seu ideal de justícia i quina és l’actuació justa de
cadascun dels sectors urbans.
Porten a soterrar a un cavaller, noble i descriu el ritual: vistent de negre
i porten l’escut d’armes cap avall (herablit, signe de la família). A més,
apareixen tres canonges.
Aquests personatges mostren el seu descontent per la forma en què es
celebra el soterrar i presenten les seues queixes donant lloc a que deixen de
fer-se així els soterrars:
“Que d’aqui en avant no vaja amb lo cors nulla persona qui plor ni qui dó
semblant de tristícia de ‘ço que vol la volentat divinal, ni per lurs plors lo divinal ofici
de la missa no haja null embargament”.
A més, recorden la primera intenció: “plorar és per haver contrició e
devoció. – On, com aquells qui seguesquen lo cors ploren per vanaglòria e per
hipocresia, e contra la voluntat de Déu sien lurs plors, per açò me clam d’ells, qui fan
deshonor a l’ofici qui m’és comenat, en quant no ploren per la raó per la qual hom deja
plorar”.
L’argumentació que empren per a queixar-se és que:
“aquells diners qui eren despeses en vestidures negres, eren robats als pobres
e a l’ànima de difunt”.
L’artiaca és l’oponent a les reformes de Blanquerna: “Foll fo Jesucrist,
qui ab tan gran humiltat volc néixer en tan gran pobretat. Si l’artiaca ab en ajustar a sa
missa tan gran solemnitat, ab ergull e vanaglòria, vol ésser semblant l’artiaca a Jesús?
Foll significa bogeria, un dels temes tractats per Llull, sobretot quan
tracta de reformes concretes de la realitat. Llull reflexiona molt sobre la bogeria,
en què consisteix i com es manifesta.
L’artiaca vol actuar en contra de la societat, però també Jesús actuava
contracorrent.
Hi ha una mena de repàs d’aquests episodis a l’obra de Llull. L’episodi
de l’artiaca podria representar el clergue i a més, també trobaríem la noblesa i
la burgesia. El cap seria el rei, a qui el canonge porta un delinqüent. El capítol
tracta un poc en cercle. El canonge es troba amb un lladre a qui porten a penjar
i, el canonge es comporta com un foll, ja que acusa al rei de ser el culpable del
delicte.
El lladre robava per a poder jugar a la graesca: “ell era ladre per ço que
pogués jugar a la graesca e per açò lo canonge dix que·l rei devia ésser penjat enans
que·l ladre, e en pus altes formes que·l ladre”.
Ací Llull explica que la causa per la que juga és el joc de daus i aquest,
al mateix torn existeix perquè el rei vol que així siga. Trobem una cadena de
responsabilitats segons la lògica aristotèlica.
El rei es fa passar per boig per a fer savis als demés.
Finalment, el canonge ix de la ciutat i el joc queda il·legalitzat.
