¡Descarga Apunts noves tecnologies y más Apuntes en PDF de Telecomunicación solo en Docsity!
APUNTS NOVES TECNOLOGIES
.1.c. QUÈ SÓN LES TIC? En els darrers anys ens estem trobant constantment amb la denominació de “noves tecnologies de la informació i la comunicació” per referir-nos, per una banda, a una sèrie de nous mitjans i, per altra banda, a l’organització de nous continguts en el domini de la tecnologia educativa.
El concepte de NTIC o TIC[1] s'utilitza per parlar dels següents components:
- Les Telecomunicacions. La liberalització dels mercats i la proliferació de noves entitats operadores privades, com alternativa de la monopolització de les empreses públiques, marquen l’entrada real en l’era de les telecomunicacions: les autopistes de la informació. Les opcions tecnològiques fonamentals són la telefonia bàsica, la transmissió informàtica de dades, la telefonia mòbil (GSM i GPRS), la televisió per cable, la televisió per satèl·lit,...
Operar en l’àmbit de les telecomunicacions no és senzill ni barat. A la vista dels diferents calendaris de liberalització a Europa i als Estats Units ja hem assistit i assistirem a grans moviments estratègics en els que es veuen implicades companyies públiques de telecomunicacions amb empreses privades de transmissió de continguts (cadenes de televisió, productores,...), entitats bancàries o bé companyies amb un cert grau d’experiència en la distribució i la comunicació (companyia elèctrica, de l’aigua, del gas,...).
- La microelectrònica. L’objecte de l’electrònica no és generar energia sinó processar la informació i establir-la en comunicació. El descobriment de les propietats magnètiques de l’electricitat i la seva aplicació al telègraf, el telèfon patentat per BELL en 1876 i la radiocomunicació iniciada per MARCONI a finals del segle XIX, van constituir els tres grans pilars en el començament de l’era de les telecomunicacions.
De totes formes, no podem parlar de l’era de l’electrònica fins al 1906 quan LEE FOREST va inventar la vàlvula de buit o la làmpada de ràdio.
L’altre gran pas va ser donat quan es va inventar el transistor a finals dels anys quaranta. I no va ser fins l’any 1959 que es va inventar el circuit imprès fet amb silici.
El posterior desenvolupament de les possibilitats de diferents components en el seu interior va donar lloc al circuit integrat, base dels actuals xips o microprocessadors que porten gairebé la major part d’aparells domèstics i industrials.
La miniaturització dels equipaments i l’abaratiment dels mateixos ha permès el desenvolupament de l’ordinador personal com a mercat de consum.
- Les xarxes de comunicació basades, com veurem posteriorment en altres apartats d’aquest capítol, en la connexió informàtica per mitjà d’un fil telefònic o de fibra òptica. Les xarxes constitueixen actualment el paradigma de les tecnologies de la informació i la
comunicació ja constitueixen una font de recursos d’informació i coneixement compartits.
Aplicacions com el correu electrònic, la consulta d’informació per la web, l'intercanvi de programari o el comunicar-se amb altres usuaris en temps real semblen indicar unes utilitats espectaculars a l’educació i a l’activitat laboral.
En l’àmbit educatiu, la xarxa Internet com a símbol de la xarxa de comunicació per excel·lència ha despertat l'interès dels tecnòlegs de l’educació en quant a les seves possibles utilitats a la investigació i a les aplicacions a l’ensenyament com també les seves implicacions des de diferents perspectives (econòmiques, sociològiques,...).
2.1. LES XARXES I ELS SISTEMES D’EMMAGATZEMATGE DE LA INFORMACIÓ
CONCEPTE DE XARXA
Una xarxa informàtica és un conjunt d’ordinadors connectats entre sí amb la finalitat de compartir informació i recursos.
Els primers PC’s (Personal Computer) es van dissenyar sota la idea de treball autònom, és a dir, com a eines de recolzament a feines o tasques que s’havien de fer de manera individual pels usuaris. Lògicament, al ser pensat per esdevenir eina de treball autònom, es van pensar diferents elements necessaris per a complir aquest objectiu: sistemes d’emmagatzement i tot tipus de perifèrics.
De totes formes, el concepte d’ordinador aïllat aviat es va descobrir que era poc operatiu. Actualment, qualsevol entorn de treball informatitzat necessita compartir dades o recursos i les xarxes es presenten com al millor solució i alternativa per optimitzar-los i poder estalviar així certes inversions econòmiques innecessàries.
Avui dia les xarxes informàtiques es constitueixen per una sèrie de terminals intel·ligents (PC’s) que comparteixen recursos (impressores, discs durs, aplicacions informàtiques) i informació (dades en arxius o fitxers de diferents formats).
Els objectius d’una xarxa d’ordinadors són:
· Compartir recursos amb la finalitat que qualsevol usuari de la xarxa pugui disposar dels programes, de les dades i dels equipaments sense importar la localització física del recurs i de l’usuari. · Proporcionar una gran fiabilitat i disponibilitat al disposar de diferents fonts alternatives de subministrament, amb duplicat o rèpliques en dues o més còpies del mateix recurs. · Disminuir la despesa ja que els ordinadors petits tenen una major relació cost/ rendiment comparada amb màquines grans o “mainframes”.
Segons l’amplitud o extensió de les xarxes, es poden definir tres tipologies:
Disposem de tres tipus de perifèrics o sistemes físics d'emmagatzematge:
1.- Unitats físiques o sistemes magnètics (Disc dur, disquet, ZIP, cintes magnètiques,...).
2.- Unitats físiques o sistemes òptics (Cd-Rom, Cd-gravable, DVD).
3.- Unitats extraibles de memòria (Stick memory, Memòries CF,...)
Sistemes o unitats lògiques
Cadascun d'aquests sistemes rep un nom d'unitat lògica dins els sistemes informàtics. Així, per exemple, la unitat lògica A o B acostuma a ser la disquetera, el disc dur rep el nom d'unitat lògica C i la unitat de CD-ROM rep el nom d'unitat lògica D.
Cadascuna d'aquestes unitats o sistemes es troba organitzada en carpetes o directoris i, dins d'aquestes, es localitzen els arxius o documents amb els que treballem.
Així doncs, per norma general, la localització d'un arxiu o fitxer es realitza sabent la seva ruta.
La ruta és el camí lògic on es troba un arxiu o fitxer dins d'una unitat física d'emmagatzematge.
Per exemple, dins el sistema operatiu Windows, els arxius o fitxers de treball es localitzen a la ruta: C:/Mis Documentos (On Mis Documentos és una carpeta o directori de la unitat física del disc dur, també anomenada unitat lògica C).
En conclusió, i a partir del que hem estat comentat anteriorment, segons la seva localització, ens podrem trobar unitats lògiques:
1.- Locals (unitats físiques i sistemes perifèrics connectats a l'ordinador - disc dur, disquetera, CD-Rom, ZIP, stickmemory...).
2.- De xarxa (unitats remotes que no es troben físicament connectades a l'ordinador, sinó que accedim a elles per mitjà d'Internet o de xarxes corporatives - LAN o WAN-).
GLOBALITZACIÓ
La societat de la informació és una societat global. Els intercanvis econòmics i informatius es produeixen a escala planetària i en temps real. D’aquesta forma, s’acompleix un dels somnis del sistema econòmic capitalista: la configuració de mercats de talla mundial.
En aquesta societat global caracteritzada per la compressió de l’espai i el temps, per la hipermobilitat del seus elements principals i per la il·legibilitat del sistema en el seu conjunt, tot té tendència a organitzar-se en funció als criteris PPII: planetari, permanent, immediat i immaterial. L’exemple paradigmàtic del que estem dient són els intercanvis financers en els mercats bursàtils.
La globalització econòmica no és possible sense l’ajut de les TIC: augmenten la
productivitat econòmica possibilitant la descentralització de la producció, trenquen les barreres geogràfiques, ofereixen una imprescindible infrastructura material i els missatges i productes culturals dels mitjans són el principal mecanisme de legitimació del consens social.
La globalització econòmica es difon com la doctrina del “pensament únic”. La globalització és la metàfora de la mundialització i del sistema capitalista.
La globalització implica una profunda transformació en les formes d’organitzar la força del treball. Es redueixen les necessitats laborals en els sectors primari i secundari, augmentant considerablement els nivells mundials d’atur i de precarietat laboral. 2.2.b. MULTIMÈDIA I TIPUS D'ARXIUS
D’AIXÓ PREGUNTARA PREGUNTES TIPUS TEST Ordinador multimèdia, programa multimèdia, sistema multimèdia, ensenyament multimedial, comunicació multimedial...
Tots aquests termes fan referència a un mateix fet plasmat en diferents realitats. El fet en qüestió seria la capacitat d’integrar imatge fixa, imatge animada, vídeo, so, text, gràfic,... Per exemple diem que la www és un servei multimèdia perquè en una web podem trobar tots els elements anterior, un ordinador és multimèdia quan en ell podem reproduir text, vídeo, so,...
En un altre nivell, Eduardo Martí (1992) ens parla que hi ha diferents mitjans simbòlics: Ballet, llenguatge oral, música i que cadascun d'ells té un tipus de símbols que li és propi:
Llenguatge matemàtic ---- Símbols matemàtics
Ballet ----- Accions simbòliques
Llenguatge escrit---- Símbols lingüístics escrits
El mitjà informàtic seria l'únic que es capaç de treballar amb tots els tipus de símbols possibles. Per això el denomina Meta-mitjà.
Ja passant a l'àmbit més pràctic del tema cal , en primer lloc, pensar que al utilitzar sistemes multimedials de comunicació hem de pensar que les grandàries dels arxius que utilitzarem, normalment seran mol considerables. Per exemple
La frase: “A mi no m’agrada el pebrot”
TIPUS
D'ARXIU
EXTENSIÓ
GRANDÀRIA
DE L'EXEMPLE
PROGRAMA
A diferència de l'anterior el jpg si que optimitza l'espai però es produeix una pèrdua de qualitat, malgrat que aquesta no sempre es apreciable a ull nu.
Arxiu de so/música .wav 37KB Gravadora de sonidos
Arxiu de so original de windows. Pot tenir molt bona qualitat però, a l'igual que els bmp, no optimitzen l'espai
Arxiu de so/música .mp 16KB Advanced MP3/WMA recorder
Podem arribar a dividir per 10 la grandària dels arxius. A l'igual que en els jpg hi ha pèrdua de qualitat però no sempre es apreciable.
Arxiu de vídeo .avi 1,6MB AvidMu
És el tercer format original de la llista. És apte per editar ja que no perd qualitat. al igual que els altres 3 té un problema amb la grandària dels arxius
Arxiu de vídeo .mpg 278KB Avid o directament de la càmera digital
A l'igual que en altres casos de la llista comprimeix les imatges que forman la seqüència de vídeo. No és un format apte per fer edició de vídeo però molt pràctic
per enviar per Internet
És important conèixer les extensions que utilitzen alguns dels programes lliures que s'utilitzen a l'assignatura, així doncs: Tipus d'arxiu Extensió Aplicació
Open Document Text .ODT Writer (Openoffice)
Open Document Spreadsheet (Full de càlcul) .ODS Calc (Openoffice)
Open Document Presentation (Presentació diapositives) .ODP Impress (Openoffice)
Open Document Graphic (Dibuix vectorial) .ODG Draw (Openoffice)
Open Document Base (BAse de dades) .ODB Base (Openoffice)
XCF image .XCF The Gimp
Rpoject audacity .AUP Audacity (crea una carpeta amb varis fitxers)
Cal remarcar que els formats d'arxius anomenats en aquest últim punt, també són lliures, és ha dir que qualssevol pot conèixer, totes les especificacions i utilitzar-lo en els seus programes sense tenir que pagar res a ningú. Com exemple, interessant avui en dia, cal ensementar el cas del popular format d'arxius mp3, el qual, per la seva utilització, sembla que sigui lliure i obert a tothom, doncs no és així. Totes les empreses, per exemple, fabricants de reproductors mp3 o fabricants de reproductors multimèdia, han de pagar royalties a Fraunhofer-Gesellschaft institut alemany, que és va inventar aquest format i que, lògicament, en manté la seva propietat.
enllà d’un conjunt de pàgines amb informació sense gaire capacitat de motivació de l’alumne. PARADIGMA REVELADOR Amb aquesta expressió s’indica que l’ordinador actua com a mediador entre l’estudiant i un determinat tema o situació concreta. El programa guia l’alumne per un procés progressiu d’aprenentatge mitjançant descobriments o revelacions. Aquest paradigma també es podria anomenar conceptual a causa de la importància que dóna als conceptes i idees clau del tema.
L’èmfasi recau en reduir la separació entre dues estructures: la del coneixement de l’alumne i la de la matèria que aquest aprèn. El significat dels conceptes és revelat als alumnes mitjançant tècniques i situacions que faciliten l’exploració, el descobriment i el desenvolupament de la intuïció. A diferència del paradigma instructiu (l’objectiu del qual és millorar el coneixement que l’alumne té del contingut d’un tema) el paradigma revelatori pretén oferir situacions en les que l’aprenentatge es produeixi en fer descobriments i establir relacions. Les simulacions i els jocs didàctics són les aplicacions que millor exemplifiquen aquest paradigma. En general, a la simulació s’espera que l’alumne prengui les seves pròpies decisions sobre la manera de procedir a cada situació proporcionada per l’ordinador. Amb una correcta integració dels elements que intervenen, l’ordinador pot generar una interacció educativa valuosa encara que en bona part dirigida. En cas contrari, els programes poden arribar a estar mancats de coneixement per a l’alumne. Per a desenvolupar la comprensió intuïtiva del fenomen modelitzat, la interacció és totalment imprescindible i constitueix la base per a l’aprenentatge. Els jocs permeten, en general, més llibertat i possibiliten un compromís personal més alt, però la seva funció és també la presentació de situacions que posin a l’alumne en situació d’adoptar decisions i establir relacions. PARADIGMA CONJECTURAL La premissa bàsica d’aquest paradigma és que el coneixement es genera mitjançant l’activitat intel·lectual i l’experimentació i evoluciona seguint un procés psicològic que es nodreix dels elements que aporta el context social en que aquest coneixement es desenvolupa. La comprensió i el coneixement s’aconsegueixen per l’articulació i la manipulació d’idees i pel contrast d’hipòtesis.
L’aplicació d’aquesta teoria del coneixement basada en el plantejament i la resolució de problemes en un sentit general, implica la utilització de l’ordinador per part de l’alumne com una eina de manipulació i avaluació de conceptes i situacions, i també com un medi ambient educatiu. Els teòrics més autoritzats d’aquest punt de vista són Piaget (el coneixement és el resultat d’un procés d’adaptació que es realitza mitjançant l’activitat i la interacció amb el medi que ens envolta ) i Papert ("aprenentatge piagetià" amb el suport d’ordinadors). A les aplicacions basades en el paradigma conjectural, l’ordinador contribueix a l’exploració del coneixement d’un determinat tema, sempre sota el control de l’alumne. En la seva expressió més senzilla l’ordinador es pot utilitzar com una calculadora per treballar amb problemes aritmètics; a un nivell més elevat, l’ordinador pot oferir eines complexes per a la modelització de situacions i la contrastació d’idees. El fet que al paradigma conjectural l’estudiant (que pren el paper d’investigador) controli el seu propi treball, fa que hagi d’utilitzar llenguatges de programació o altres programes més o menys sofisticats. Aquesta és una de les diferències
principals amb els dos paradigmes anteriors (en aquests paradigmes cada aplicació estava programada prèviament i l’estudiant actuava únicament com a usuari). L’ordinador dóna suport a activitats centrades en el propi estudiant (en contrast amb les que es generen al voltant de la figura del professor). És per aquest motiu que el paradigma conjectural enllaça amb el que podríem anomenar ambients heurístics de programació (entorns computeritzats que permetin als alumnes construir estructures intel·lectuals espontàniament i autònomament). Existeixen certes similituds entre els processos de simulació propis del paradigma revelatori i els de modelització del conjectural. Tots dos es refereixen a la utilització de l’ordinador per simular un cert sistema, procés o fenomen de manera que les seves propietat puguin ser investigades. La diferència es troba en el nivell de control que l’alumne exerceix. En la simulació, l’estudiant controla les condicions o variables externes que han estat posades a la seva disposició pel creador del programa. No pot variar les estructures que determinen la seva evolució. En canvi, en la modelització és ell qui construeix el model del fenomen i qui, si és necessari, el modifica. Amb això realitza una contrastació entre la pròpia concepció del fenomen i el funcionament del sistema. La creació i contrastació d’hipòtesis no està limitada a les disciplines científiques, tècniques i matemàtiques. La manipulació de grans quantitats de dades procedents, per exemple, de situacions econòmiques, històriques, socials o geogràfiques, pot produir evidències que confirmin o rebutgin determinades hipòtesis en fenòmens d’aquesta naturalesa. PARADIGMA EMANCIPADOR Es refereix a aquelles aplicacions de l’ordinador a l’educació que faciliten el treball dels alumnes. Aquest treball es pot classificar en eficaç (quan es tradueix en un coneixement valuós) i ineficaç (constituit per activitats instrumentals i operatives que, encara que tenen poc valor, són habituals i inevitables en tot procés educatiu. L’ordinador pot, d’una banda, millorar el treball eficaç i d’altra reduir el treball ineficaç. Es fonamenta en la capacitat de tractar informació que tenen els ordinadors. La realització de càlculs, gràfiques, tractament de textos i imatges, organització i selecció d’informació, redueix el treball de l’alumne. D’aquesta tasca alliberadora, consistent en reduir el treball ineficaç, sorgeix la denominació de paradigma emancipatori. El temps que s’estalvia es pot dedicar a tasques amb un interès específic més gran.
Es pot millorar l’efectivitat del treball de l’alumne des dels diversos paradigmes:
- Instructiu: condueix l’alumne a través d’una matèria racionalment estructurada.
- Revelador: es centra en el nucli conceptual del problema ajudant a l’alumne a comprendre el seu significat.
- Conjectural: permet a l’alumne explorar i contrastar les seves concepcions.
- Emancipador: ajuda a l’alumne en el tractament de diversos tipus d’informació.
Bibliografia de referència:
GARCIA-RAMOS, L, RUIZ, F. (1985). Informática y educación. Panorama. Aplicaciones.
Temes de reflexió
L'hipertext, tal i com s'ha dit a la introducció, permet que cada lector segueixi el seu camí, faci una lectura personal d'un text. Quines implicacions educatives pot tenir aquest fet? D'una altra banda, la World Wide Web no presenta una clara estructura hipertextextual. Així doncs, la resposta donada a l'apartat anterior seria aplicable a la WWW? Què és el que canvia?
11.1. MULTIMÈDIA, INTERACTIVITAT , HIPERMÈDIA. CONCEPTES BÀSICS
Ordinador multimèdia, programa multimèdia, sistema multimèdia, ensenyament multimedial, comunicació multimedial... tots aquests termes fan referència a un mateix fet plasmat en diferents realitats. Multimèdia , el fet en qüestió, seria la capacitat d’integrar imatge fixa, imatge animada, vídeo, so, text, gràfi,... Per exemple: diem que la WWW és un servei multimèdia perquè en una web podem trobar tots els elements anteriors, un ordinador és multimèdia quan en ell podem reproduir text, vídeo, so...
A la integració de diferents formes d'expressió s'afegeix, en la majoria de productes multimèdia, la interactivitat. La interactivitat és la qualitat d'un document que, per la seva organització interna, permet l'usuari controlar el flux d'informació. La qualitat d'interactiu és pròpia del document, independentment de l'actitud de l'usuari.
Podem establir tres nivells d'interactivitat :
Navegació : en un primer nivell el receptor navega pel sistema interactiu, establint la succesió d'informació (parlarem d'estructures no lineals). Quan parlen de navegar per la xarxa ens estem referint a aquest nivell d'interctivitat. Interrogació : en un segon nivell el receptor interroga el sistema per cercar determinades informacions. L'exemple més clar seria la utilització de cercadors com ara Google. Escrivim una o diverses paraules i obtindrem una llista amb els resultats. Emissió : en un tercer nivell el receptor es converteix en emissor en publicar la seva pròpia informació utilitzant el mateix canal de comunicació. Podríem exemplificar aquest tercer nivell amb la participació en fòrums o bé la creació de blogs a la WWW.
Cal dir, però, que multimèdia no és necessariament interactiu. Existeixen productes multimèdia de presentació lineal. De fet, els productes multimèdia i interactius reben un nom específic derivat de multimèdia i hipertext: hipermèdia.
US EDUCATIU D’INTERNET
• Portals educatius
• Caceres del tresor
• Webquest
• Projectes telemàtics
1.PORTAL EDUCATIU
"Espai web que ofereix múltiples serveis als membres de la
comunitat educativa"
Podem diferenciar els portals de les revistes virtuals considerant que
aquestes dediquen més espai i donen més rellevància als elements
propis de les revistes: titulars, articles, notícies..., tot i que també
poden oferir diversos productes i serveis
Podem diferenciar els portals dels centres de recursos virtuals
considerant que aquests dediquen la major part del seu espai a donar
informació sobre recursos educatius i a facilitar la seva distribució a
les persones interessades, encara que també poden oferir altres
serveis. Moltes vegades estan especialitzats en algunes temàtiques o
estan adreçats a uns destinataris específics.
Podem establir diverses tipologies de portals educatius:
- públic/privat
- gratuït/de pagament
- general/temàtic-especilaitzat/"a mida"
ELEMENTS CARACTERÍSTICS
Diferents apartats:
Documents
Notícies
Correu web
Fòrum
Buscador
Agenda
EXEMPLES:
• http://www.xtec.es/
• http://www.edu365.com/
• http://educalia.educared.net
2.cacera del tresor
Definició
• Una cacera del tresor és una activitat didàctica molt senzilla. En
un document, normalment una pàgina web, es formulen
algunes preguntes força concretes sobre alguns continguts
Són activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota
la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos
d’Internet
CARACTERISTIQUES
Té una estructura molt més elaborada que la de les caceres del tresor.
A més de formular diverses qüestions i facilitar recursos, incorpora
descripcions detallades sobre el procés a seguir, l'organització del
grup-classe i les tasques. Fins i tot inclou indicacions relatives a
l'autoavaluació de l'alumne. Hi ha pàgines de Webquests que
treballen amb diverses llengües.
On podem trobar Webquest
- Blog de la Comunitat Catalana de Webquest.
- http://www.webquestcat.org
- Webquest.xtec
- http://www.xtec.net/recursos/webquests/
- Eduwebquest
- http://www.eduwebquest.com
Quins temes Tracten?
- Els Webquests tracten les diferents matèries de classe com
poden ser les Ciències de la naturalesa o les matemàtiques.
- Estan dirigides per nivells tant per Primària com per Secundària
i per Batxillerat.
4.PROJECTES TELEMATICS
- Els projectes telemàtics són activitats interescolars i
interdisciplinàries portades a terme amb el suport d´internet.
- La seva finalitat és obtenir un treball ampli i complet sobre un
determinat tema entre individus dins d´una mateixa classe,
escola o diferents escoles, donant lloc a la dinamització a la
vida de l´aula i de l´escola
Són activitats interescolars i interdisciplinars que es duen a terme a
través d’Internet.
- Cada projecte està dissenyat per una etapa educativa concreta.
- Es basa en el treball cooperatiu i en la comunicació.
