¡Descarga Apunts organitzacions y más Apuntes en PDF de Psicología Industrial y Organizacional solo en Docsity!
Psicologia de les Organitzacions
Tema 1
La psicologia de les organitzacions es centra en la conducta de treball que es dona dins de la organització. La conducta de treball la majoria de vegades es dona en les organitzacions.
F 0 E 0 D’ on parteix la psicologia de les Organitzacions:
- Psicologia personal Es fixa en les diferències individuals. Es centraria més en la selecció, en la formació de treballadors, en el rendiment... Aquesta passa a ser una modalitat després de la segona guerra mundial
- Conducta Organitzacional És la influència que té la organització sobre la persona. Les relacions inter - grupals, el lideratge...
- Psicologia de l’enginyeria També anomenada psicologia dels factors humans o ergonòmica És la relació entre l’home i la màquina, les noves tecnologies. Es centraria en l’efecte que tenen aquestes noves tecnologies en la productivitat. Estudiaria els riscos laborals...
- Assessorament Recolzar i donar consell. Inserció laboral. En situacions de tria laboral, de canvis en la feina...
- DO ( Desenvolupament organitzacional) Pretén millorar o canviar les organitzacions per a fer-les més eficients.
- Relacions laborals Negociar relacions, entre empresaris i treballadors, sindicats (cooperació, conflicte, negociació)
Evolució Històrica
Hi ha tres grans etapes:
- 1900 – 1940: període de grans teories F 0E 0 Psicologia Industrial
- En aquesta primera etapa hi ha una clara orientació tècnica
- La persona és important en quan la seva aportació econòmica a la Organització
- Es treballa la relació en termes d’eficiència i eficàcia
- Importa que produeixi
- Es fan investigacions sobre problemes de la vida quotidiana i el treball
- Científics, enginyers... : Tenen interès perquè hi hagin elevats nivells d’eficiència en les organitzacions
- Es veu la organització com un sistema tancat, no té en compte la relació amb l’exterior (medi ambient, publicitat, competències...). Només es tenia en compte la relació home – màquina F 0E 0 Aquesta és una gran diferència amb empreses actuals
- L ’Objectiu principal és augmentar l’eficiència de les organitzacions
- Etapa amb una orientació tècnic – econòmica
- 1910: Neix el terme de psicologia industrial com a especialitat de la psicologia
- 1ª Guerra Mundial: es potencia la psicologia aplicada a la industria (tot el que té que veure amb la selecció de reclutes)
- Es dona un major èmfasi als tests ( Adequació persona – lloc que ocupa)
2ª Etapa: (1940 – 1960) Període de post – guerra
- Es posa l’accent en la relació persona/ grup / treball
- Hi ha un increment d’estudis empírics. Es dona pes als factors socials de la organització, a la comunicació..
- Sorgeixen noves especialitats dins de la disciplina : Conducta organitzacional i psicologia de la enginyeria
- Augmenta la preocupació de la industria per a resoldre conflictes laborals
- Es van obrint les portes de la industria a la disciplina (a la psicologia)
- Època en la que es dissenyen més test i mètodes de selecció, que permetran una major eficàcia
- Es realitzen estudis sobre: presa de decisions, absentisme laboral, factors socials, factors motivacionals, disseny d’equips...
- A partir dels anys 50 creix l’ interès per l’estudi de la pròpia organització
- Sorgeixen nous temes d’estudi: desenvolupament i canvi organitzacional.
- En aquesta època la psicologia comença a tenir un reconeixement social: A nivell d’investigació i de pràctica professional
Psicologia del treball i de les organitzacions
- Als anys 60 apareixen perspectives psico – sociològiques, sobretot a Europa. L’accent es posa en la relació persona / grup / col·lectivitat
- Esforç combinat Esforç encaminat cap al mateix sentit, tant de les persones com dels mitjans. S’han de crear condicions per aconseguir aquests objectius
- L’èxit o fracàs d’una empresa dependrà de l’habilitat amb la que es combinen les persones amb els mitjans
- Sistema de relacions Hi ha una jerarquia, una organització de les funcions de cada membre, hi ha un sistema de relacions. Aquest sistema pot ser horitzontal (ningú mana més que ningú, o tothom mana igual, o bé pot ser horitzontal, en el qual hi haurà persones amb més poder que altres.
- Temporalitat Té que haver-hi una continuïtat en el temps, sinó no podem parlar d’organització.
- Per exemple, una reunió no seria una organització perquè no té continuïtat en el temps, la comences sabent que s’acabarà.
Els següents elements, són organitzacions?
- Església
- Manifestació
- Clients supermercat
- Cua d’entrada al cine
- Escola (professors)
- Escola (pares – alumnes)
- Hospital (metges)
- Conjunt de veïns
- Associació de veïns
- Pacients
Tipologies d’organització que existeixen Clàssica
- es divideixen en: 1.1. Lucrativa o amb ànim de lucre Són les pròpiament empresarials. El seu objectiu es tenir uns beneficis per als seus propietaris. Es diferencien de les no lucratives en la manera en que utilitzen els fons
1.2. No Lucrativa o sense ànim de lucre Proporcionar el millor servei possible amb els recursos disponibles. Objectiu: proporcionar serveis.
2. Funció econòmica
2.1 Sector primari 2.2 Sector secundari 2.3 Sector terciari
Intencionals o espacials Són classificacions que ens parlen del objecte
F 0 E 0 Productora de:
F 0 E 0 Segons la titularitat del seu capital F 0 E 0 De si és:
F 0 E 0 De si és:
- Familiar
- Multinacional
- Transnacional
F 0 E 0 Segons la forma jurídica que té
- La organització es polifacètica, es compon de:
- Qui : Composició
- Perquè: orientació
- Com: mètode
- Quan: Permanència temporal
- El propòsit de la organització: Produir bens i serveis basat en el esforç humà, mitjançant la divisió de treball i jerarquització de la autoritat
- L’èxit de la organització és més que l’èxit del grup i més que l’èxit individual
Tema 3:Organització del treball
Com sorgeixen les organitzacions?
- (^) Finalitat
- (^) Temps
- (^) Activitat
F 0 E 0 De què parlarem
3. Criteris de classificació d’objectius A) Piramidal El objectiu general està articulat en base a sub-objectius, cada un dels quals és assignat a una unitat organitzativa inferior. Cada un dels objectius és subdividit a la seva vegada en una sèrie de sub-objectius, que s’assignen a unitats organitzatives cada vegada inferiors i així successivament fins a arribar als individus
B) Pluralitat Existeixen objectius paral·lels, col·laterals, que no estan ordenats jeràrquicament i que no condicionen la forma total la realització del objectiu principal
4. Classes d’objectius - Generals: requereixen més temps i la utilització de totes les energies i recursos de la organització. Ex: La expansió de la empresa - Particulars: Són a curt plaç, requereixen temps limitat i l’esforç d’un sector reduït de la organització. Ex: comprar una màquina nova - Principals: Vendre cotxes - Secundaris: produir els cotxes amb acabats de luxe. Els secundaris no poden passar per davant dels primaris
- A llarg plaç: 5-10 anys
- A mig plaç: 2-5 anys es mesura segons la seva fixació i
- A curt plaç: d’un any realització
- Els de curt plaç són molt més motivadors ja que ens indiquen la meta i veiem com la anem aconseguint, fet molt motivador 5. Avantatges de la fixació d’objectius
Més facilitat per a formular y adaptar programes. Son d’ajuda per a dirigir els esforços i evitar perdre’s en les accions. Les activitats de les persones i unitats es coordinen més fàcilment.
Facilita la delegació de funcions i activitats
L’objectiu es el terme de referència per a valorar els resultats i els seus passos
Es més fàcil supervisar el personal. Els programes de formació, desenvolupament i perfeccionament del personal es poden elaborar millor.
Las persones mostren més interès si saben a quin objectiu han de dirigir el seu esforç. Eina per a tenir el treballador motivat
L’ estructura organitzativa es més vàlida si es fonamenta en objectius de cada sector, grup y persona
Establir prioritats (saber clarament quins són els objectius)
Si no sabem en base a què estem treballant no sabrem què hem de fer En resum, que no ens desviem de l’objectiu esperat, que puguem estructurar millor les tasques a fer i que puguem avaluar si els treballadors estan fent el que han de fer
6. Requisits que han de tenir els objectius
Es determinen en funció de les necessitats de la organització i dels seus membres
Estan coordinats entre si i són compatibles entre ells
Estan formulats de forma clara, implicant tots els elements implicats en la seva realització (temporalització)
S’han d’expressar en termes precisos i si és possible quantitatius
Es fixen de forma que quedin suficientment estables en el temps
Els ha de conèixer tothom qui els ha de complir. Requisit: Mutu acord entre tots
Es pot aconseguir amb un esforç raonable. La facilitat no ha de ser tampoc excessiva, ja que perd el valor incentiu per al treballador
Que els objectius no siguin utòpics
Que es fixin no només amb referència a aspectes i situacions generals, també a les més específiques
Mantinguts en equilibri els uns respecte els altres
Que es fixin per a cada interessat (persona, unitat organitzativa)
- No pot tenir un numero massa elevat d’objectius
F 0 E 0 Elements que ha de tenir un objectiu
- El control pot ser en línia o inter-personal
- Pot ser estructurada o no estructurada
Estructura organitzativa
Recordem que una organització és la combinació d’elements humans i materials en funció de la consecució d’un objectiu, segons un esquema precís de dependències e interrelacions entre els diferents elements que la constitueixen.
F 0 E 0 La estructura seria el esquelet de la organització
- Elements que hem de tenir en compte a l’hora de confeccionar l’estructura més adequada per als objectius que tinguem. Elements:
- Activitats a desenvolupar
- Recursos humans
- Recursos i materials disponibles
- Relació entre els elements que intervenen per a assolir l’objectiu
- Definició de les activitats de cada lloc de treball i la distribució d’aquests llocs de treball
- Sistema i procediments per a desenvolupar totes les activitats
F 0 E 0 L’estructura de la organització és un instrument més per a assolir els objectius 1r: objectius 2n: Estructura que volem que tingui la organització
F 0 E 0 La estructura no sorgeix a l’atzar, ve determinada per:
- Necessitat d’adaptació
- Objectius
- Necessitats tècniques, econòmiques i socials
F 0 E 0 La estructura organitzativa és un esquelet formal de relacions, comunicacions, processos de decisió, procediments i esquemes de treball, dins d’un conjunt de persones, unitats, factors materials i funcions, amb vistes a la consecució dels objectius
Concepte (Mitzberg, 1984) Conjunt de totes les formes en les que es divideix el treball en tasques diferents, aconseguint la coordinació d’aquestes tasques
Procés per el que passa una organització:
- Estructura organitzativa en embrió: aquesta és la fase més simple. Una sola persona executa totes les funcions. Problema: Gestió del temps. Aquest seria un exemple de qualsevol persona autònoma que treballa sola.
- Separació parcial de funcions (executives del nucli): a mesura que l’activitat de la organització augmenta, la persona ja no pot fer-ho tot.
- Activitats directives: la persona
- Delega la funció executiva, no la directiva
- Fase final de separació de funcions: Es separen les funcions executives anteriorment delegades. Aquesta fase es produeix a mesura que abansa l’activitat de l’organització.
- S’accentua la el procés de separació de les funcions executives
- Pot arribar el moment en que el nucli s’hagi de separar (expansió més gran)
Desenvolupament en vertical Hi ha una necessitat de coordinació entre les diferents parts d’aquest macrosistema que es va constituint. Això fa que es creïn més nivells entre directius i executors. Anem dividint per sota. Quan hi ha una especialització i coordinació entre elles el sistema és horitzontal
Horitzontal + vertical= Piràmide
Funcions directives: Es divideixen en tres grans grups
- Alta direcció: Defineix objectius, soluciona problemes exclusivament financers. a) President i consell administratiu b) Director General: Programa, coordina, controla la activitat organitzativa en el seu conjunt c) direcció de decisions: funcions directives centrades en el sector al que pertany
- Direcció intermitja: Cap de secció
F 0 E 0 Classes:
- Vertical: és la forma més difosa, es coneix amb el nom d’arbre
- Horitzontal: es desenvolupa d’esquerra a dreta
- Circulars o radials: el lloc de direcció està situat en el centre d’una sèrie de centres concèntrics cada un dels quals representa un nivell d’autoritat
També poden ser:
- Visuals i fotogràfics
- Lineals de responsabilitat
- Diagrames de fluxe
