Vista previa parcial del texto
¡Descarga apunts patró or y más Apuntes en PDF de Historia Económica solo en Docsity!
El funcionament del mercat monetari sota el patró or: un exemple El tipus de canvi de mercat podia variar en el mercat de divises Les lletres de canvi eren el mecanisme habitual de pagament internacional. El valor d'una moneda en relació a una altra, el tipus de canvi de mercat, es determinava per l'oferta i la demanda que hi hagués de lletres de canvi de cada moneda. Si la Gran Bretanya tenia un deute gran amb Franga (per un déficit de la balanga comercial anglesa, o sortides de capital angles invertit a Franga) els banquers francesos disposarien de moltes lletres per cobrar a Londres en liures 1, en canvi, els banquers anglesos tindrien menys lletres en francs per cobrar a París. Com a consegiiéncia, als banquers francesos els costaria trobar compensació per a les seves lletres en lliures en el mercat internacional. i les descomptarien als seus clients carregant més comissió. De fet, estarien pagant menys frances per Ihiura. El tipus de canvi de mercat de la liura hauria disminuit reflectint la mala posició financera internacional de la Gran Bretanya. ... peró el patró or establia una paritat d'encunyació entre monedes. Un estat amb patró monetari basat en un metall preciós es comprometía a comprar i vendre or o plata (segons - quín fos el patró, o indistintament si el patró era bimetál-lic) a un preu fix en la seva propia moneda, establert legalment i inamovible. També s'acceptava que el metal] preciós circulés lliurement dins el país, o que fos exportat i imporlat. Quan dues nacions prenien aquest compromís respecte del mateix metail preciós quedava establerta una paritat d'encunyació, determinada pel contingut metállic de les dues monedes. En el cas del franc i Ja liura esterlina aquesta paritat era la seglient: contingut en or de lliura: 7,322 grams contingut en or del franc: 0,290 grams paritat d'encunyació: 25,248 francs per lliura Com s'ajustava el tipus de canvi de mercat a la paritat d'encunyació? Els punts de Por i Varbitratge. Era improbable que el tipus de canvi de mercat es correspongués de forma exacta amb la paritat d'encunyació. Pero si la divergencia era gran hi havia possibilitats d'obtenir beneficis mitjangant Varbitratge: comprar or en un país, transportar-lo a un altre, canviar-lo en moneda d'aquest segon país, i adquirir finalment lletres en moneda del primer país per un valor superior a l'inicialment invertit, Perque larbitratge fos profités calia que el benefici excedís el cost de transformació i transport (incloses les assegurances corresponents). Aquestes despeses suposaven uns valors per sobre i per sota de la paritat d'encunyació superats els quals Parbitratge ja era profitós, i es produien moviments d'or entre els dos pajsos. Aquests valors s'anomenen els punts de Vor. Vegem-ne un exemple per a la Gran Bretanya i Franca. Suposem que el cost de transformar i transportar 1 Kg d'or entre la Gran Bretanya ¡ Franga fos de 19 francs. Aixd vol dir que la despesa de transformar i transportar Y'or contingut en una lliura (7,322 grams) serien 0,14 franes, Aleshores els punts de Por serien: L Ibiura = (25,25 frances + 0,14 francs) = 25,39 franes ( lliura= (25,25 franes - 0,14 franes) = 25,11 franes Si, pels factors abans explicats, el tipus de canvi obtingut al mercat de lletres de canvi superés aquest marge determinat pels punts de Por, i Vapreciació del franc (o depreciació de la liura) arribés a 24,50 franes per Ilura, aleshores V'arbitratge que es posaria en marxa funcionaria de la forma segiient: A) 100 lliures són presentades al Banc d'Anglaterra i canvíades per 732,2 grams d'or (1 liura = 7,322 rams d'or). E B) Aquests 732,2 grams d'or són transportats a Franga i presentats al Banc de Franga que els compra per 2.525 franes (1 franc = 0,290 grams d'or). C) Aquests 2.525 francs són utilitzats per comprar lletres per un import de 103,1 lliures (1 liura = 24,5 francs al mercat). D) El negoci és rendible, perque el benefici obtingut (103,1-100 = 3,1 lliures = 78,2 franes a la paritat) és superior a la despesa (14 frances, o 0,55 lliures a la paritat) de la transformació i transport. Quines conseqiiéncies tenia aquest ajustament del tipus de canvi de mercat als punts de l'or establerts al voltant de la paritat? Per mitja de l'arbitratge el país que acumulava un deute respecte a un altre acabava veient baixar les seves reserves d'or: era la forma de pagar el deute. Aquestes sortides d'or implicaven dues coses, La primera, que el tipus de canvi de mercat no s'allunyaria de la paritat d'encunyació més enJiá dels punts de l'or. En efecte. hem vist com els qui exportaven or des de la Gran Bretanya a Franga per bescanviar-lo en francs demandaven després als bancs comercials francesos lletres de canvi per cobrar a Londres. Aquesta demanda de lletres en lliures reequilibrava l'anterior excés que havia ocasionat la depreciació del tipus de canvi de mercat de la lhiura respecte al franc. Per tant, els moviments de larbitratge sencarregaven d'eliminar les escassetats relatives de les diverses monedes (és a dir, de Metres de canvi compensables) als diferents mercats de divises. Lestabilitat de canvis era, així, el principal avantatge d'un sistema monetari internacional basat en el patró or des del punt de vista dels equilibris económics externs. Perd aixd mateix comportava una segona consegiiéncia. Com que l'or era el component fonamental en la base monetária a l'interior de cada país, i la lliure convertibilitat en or de qualsevol substitut bancari de la moneda metál-lica garantia la credibilitar de la circulació monetaria, els banes centrals que regulaven tot el sistema no podien resignar-se a una pérdua indefinida de reserves d'or. Si hi havia sortides importants d'or, posarien en marxa els mecanismes d'ajust monetari que hem d'analitzar per entendre el funcionament del sistema del patró or en les seves implicacions per als equilibris o desequilibris económics interns de cada país. Font: Elaboració propia Principals monedes abans de 1914 paritats de nom grams d'or la liura Gran Bretanya liura 7,322 Franga franc 0,290 25,248 F EUA dólar 1,504 4,868 $ Espanya pesseta 0,290 25,248 PTA Alemanya mare 0,358 20,428 M Polítiques d'ajust en el sistema del patró or O _ Reducció de For en les reserves del bance central Pasos amb Paisos amb 1 deficit superavit E , Y Y sortides entrades dor dor Increment de l'or en les reserves del banc central Increment del tipus d'interés interbancari Reducció del tipus d'interés interbancari Venda al Compraal Y, | Mercat obert mercatobert | detítolsde f de títals de deute 4 deute Increment Reducció del tipus del tipus di interes dels d' interés dels banes comercials banes comercials Reducció de la Jnerement de la Increment de massa monetaria massa monetaria la inversió en circulació en circulació - 7 Inerement Redueció de Patur de V'atur Reducció Reducció del Increment del Increment dels salaris AA] nivell de preus nivell de preus — [MH dels salaris _ o (deflació) (inflació) ON Increment de les Pp Reducció de les exportacions exportacions Reducció de les Increment de les importacions importacions 14 y y Y Entrada neta Superávit de la Deficit de la Sortida neta de capitals balanga comercial balanga comercial de capitals LA Entrades Sonides d'or dor Font: Inspirat en J, DAUTUN, La reléve de For, Le Seuil, 1966, pag. 24 Les conseqiiéncies socials de les regles del patró or Des del punt de vista de la justícia social no es pot justificar mai la reducció dels salaris dels obrers. Són les víctimes del monstre económic. Són la viva imatge dels "ajustos fonamentals" enginyats pel Tresor i el Banc d'Anglaterra per satisfer la impaciencia dels pares de la City a l'hora de saltar la "módica bretxa" entre 4,40 dólars i 4,86. Ells (i els altres que han de seguir) són el "módic sacrifici” que ens cal encara per assegurar l'estabilitat del patró or (...). El cert és que som a mig camí entre dues teories de la societat económica. Una diu que els salaris han de fixar- se tenint en compte alló que és "equitatiu” i "raonable" també entre les classes. L'altra teoria -la teoria del monstre económic- és que els salaris han d'establir-se per la pressió económica, en altres paraules, pels "fets durs", i que la nostra immensa máquina ha de funcionar de ple, atenent només al seu equilibri corn un tot i sense prestar atenció a les conseqiiéncies ocasionals per als grups conerets, El patró or, amb la seva dependencia de la pura sort, la seva fe en els “ajustos automátics” i el seu menyspreu general dels aspectes socials, n'és el seu simbol i un ídol essencial dels qui es troben a la sala de comandament de la máquina. Crec que aquesta gent és enormement irreflexiva en la seva manca de cura, el seu optimisme genéric i la seva creenga confortable que mai no passa res que sigui realment seriós. Nou cops de cada deu no passa res realment seriós: simplement una petita calamitat a uns individus o uns grups. Peró correm un risc el cop que fa deu (i ajxó és a més estúpid) si continuem aplicant els principis d'una economia que va desenvolupar-se sobre les hipótesis del laisser-fajre ¡la lliure competéncia a una societat que está abandonant rápidament dites hipdtesis. 1. M. KEYNES, "Les conseqúencies económiques de Churchill”, 1925 L'ajust de la renda en els sectors exportadors Reducció de les exportacions | Reducció de l'activitat dels sectors exportadors y | Reducció de la massa Reducció de la compra de primeres salarial i de beneficis mattries nacionals i estrangeres ! Reducció de la renda disponible BALANCA COMERCIAL paa] Deficit ! Reequilibri Reducció de les importacions TT Font: Elaboració propia 
