¡Descarga APUNTS PENAL iii y más Apuntes en PDF de Derecho Penal solo en Docsity!
DRET PENAL III: JOSEP RIBA
TEMA 1: SISTEMATIZACIÓ DELS BÉNS JURÍDICS PROTEGITS
EN ELS DELICTES. DELICTES CONTRA LA VIDA HUMANA
1. DELICTES CONTRA LA VIDA HUMANA INDEPENDENT: HOMICIDI I LES
SEVES FORMES.
- Homicidi
- (^) Homicidi agreujat
- Assassinat
- Assassinat agreujat
- Assassinat híper agreujat
Bé jurídic protegit: aquells béns materials o no materials que l’Estat considera més importants. Hi ha béns jurídics que es consideren que han de ser híper protegits com per exemple la vida. Hi ha d’altres que no estan tant clars, i que varien segons els grups polítics que governin com l’avortament. No són valors absoluts ni estàtics, sinó que depèn de l’evolució que té la societat.
•.1. HOMICIDI
El bé jurídic que es protegeix es la vida humana independent (hem de diferenciar amb la vida humana dependent, l’avortament). Quan el fetus queda fora del cos de la mare i té respiració autònoma és el moment en que comença a ser persona i per tant, ja és independent.
Aquest bé jurídic protegit pot entrar en conflicte amb un altre, que és la vida pròpia (eximent de pena). La vida és tant important que el Codi Penal i la Constitució la protegeixen d’un mateix.
L’homicidi és un delicte de resultat (mort), però encara que no es produeixi el resultat, es pot cometre en grau de temptativa (art. 16 CP). També és un delicte de mitjans indeterminats perquè hi ha moltes maneres de cometre’l.
Art. 16 CP 1. Hay tentativa cuando el sujeto da principio a la ejecución del delito directamente por hechos exteriores, practicando todos o parte de los actos que objetivamente deberían producir el resultado, y sin embargo éste no se produce por causas independientes de la voluntad del autor.
_2. Quedará exento de responsabilidad penal por el delito intentado quien evite voluntariamente la consumación del delito, bien desistiendo de la ejecución ya iniciada, bien impidiendo la producción del resultado, sin perjuicio de la responsabilidad en que pudiera haber incurrido por los actos ejecutados, si éstos fueren ya constitutivos de otro delito.
- Cuando en un hecho intervengan varios sujetos, quedarán exentos de responsabilidad penal aquél o aquéllos que desistan de la ejecución ya iniciada, e impidan o intenten impedir, seria, firme y decididamente, la consumación, sin perjuicio de la responsabilidad en que pudieran haber incurrido por los actos ejecutados, si éstos fueren ya constitutivos de otro delito._
PENAL III
•.1.1. RELACIÓ DE CAUSALITAT EN ELS DELICTES DE RESULTAT
ACCIÓ O OMISSIÓ RELACIÓ DE CAUSALITAT RESULTAT
Per a que el resultat pugui ser imputable ha d’haver una relació de causalitat (conditio sine qua non)
Ex: A es baralla amb B, posen a B en una ambulància i té un accident i B mor. La mort de B no es pot inculpar a A.
Ex: quan no li dones de menjar a un fill que no es pot valdre per ell mateix.
Art. 11 CP Los delitos que consistan en la producción de un resultado sólo se entenderán cometidos por omisión cuando la no evitación del mismo, al infringir un especial deber jurídico del autor, equivalga, según el sentido del texto de la ley, a su causación. A tal efecto se equiparará la omisión a la acción:
a) Cuando exista una específica obligación legal o contractual de actuar.
b) Cuando el omitente haya creado una ocasión de riesgo para el bien jurídicamente protegido mediante una acción u omisión precedente.
La producció d’un resultat serà per omissió quan hi hagi un deure jurídic, per això, diem que existeix la posició de garant que és la persona que té la responsabilitat d’actuar. Quan la víctima es posa anteriorment en una posició de perill, la persona garant no té la obligació d’actuar_._
Art. 138 CP El que matare a otro será castigado, como reo de homicidio, con la pena de prisión de diez a quince años.
•.1.2. (^) TIPUS OBJECTIU
- DOLO
- DIRECTE: vull matar a A i ho faig.
- INDIRECTE: vull matar a A però per matar-lo és inevitable matar a B i ho accepto. Ex: vull matar a algú que va en cotxe i se que el xofer morirà si li fico una bomba.
- (^) EVENTUAL: actuo sabent que puc produir la mort d’algú i ho accepto. Ex: vull fer que el cotxe d’A pari i disparo a les rodes, però fallo i li dono al cap al conductor.
ANIMUS NECANDI: ÀNIM DE MATAR
Es proba la voluntat mitjançant un judici d’inferències o proba per indicis que es un procediment per determinar si hi ha ànim de matar o no. Per a que sigui vàlid hi ha d’haver una sèrie de requisits que el facin legal i desmuntin la presumpció d’innocència.
Les condicions necessàries per dir que l’autor tenia ànim de matar són:
- DADES OBJECTIVES: ha de partir de dades objectives per tenir indicis, no pot ser una mera suposició.
- PLURALITAT: hi ha d’haver més d’un indici.
- (^) ACREDITATS: que siguin reals i estiguin acceptats legalment.
- INTERVENCIÓ LÒGICA ENTRE ELLS: que tots els indicis senyalin el mateix, es a dir, que estiguin interrelacionats (causa raonable per matar).
PENAL III
En el cas de les imprudències menys greu només serà perseguibles a instància de part, és a dir, només quan hi ha una formulació d’acusació.
PRINCIPI ACUSATORI: és el dret a no ser declarat culpable d’allò del que no has estat acusat.
PENAL III
1. INDUCCIÓ I AUXILI AL SUICIDI, AMB ESPECIAL REFERÈNCIA A LA
EUTANÀSIA.
El suïcidi en si no està penat, però en aquest cas el CP eleva la participació a nivell de delicte.
Art. 143 1. El que induzca al suicidio de otro será castigado con la pena de prisión de cuatro a ocho años.
_2. Se impondrá la pena de prisión de dos a cinco años al que coopere con actos necesarios al suicidio de una persona.
- Será castigado con la pena de prisión de seis a diez años si la cooperación llegara hasta el punto de ejecutar la muerte.
- El que causare o cooperare activamente con actos necesarios y directos a la muerte de otro, por la petición expresa, seria e inequívoca de éste, en el caso de que la víctima sufriera una enfermedad grave que conduciría necesariamente a su muerte, o que produjera graves padecimientos permanentes y difíciles de soportar, será castigado con la pena inferior en uno o dos grados a las señaladas en los números 2 y 3 de este artículo._
El fet important en el suïcidi és la voluntat de la persona que vol morir, per això el CP protegeix el bé jurídic de la vida humana independent en els menors i les persones incapacitades.
És necessari la capacitat plena per consentir el suïcidi, ja que si no es té la capacitat plena com en el cas dels menors i inimputables estarem parlant d’homicidi.
- INDUCCIÓ: consisteix en exercir una influència física o mental sobre la víctima per aconseguir que en un moment donat aquesta cometi suïcidi. Ex: en el cas de qui empeny a un altre a suïcidar-se per alguna raó.
- (^) COOPERACIÓ NECESSARIA: consisteix en la realització d'actes de cooperació "necessaris" (Sense els quals no s'hauria produït), per a la consumació del suïcidi. Ex: qui compra un verí, i fins i tot el prepara.
- COOPERACIÓ NECESSARIA ESPECÍFICA: realització d'actes de cooperació, que arriben fins a l'execució de la mort, de qui consenteix que no desitja continuar vivint. Ex: deixa de subministrar una medicina que fa possible la vida (Comissió per omissió).
- EUTANASIA: consisteix a anticipar la mort de la persona en casos de malaltia incurable. - ACTIVA: fa referència a l'acció de provocar la mort, de forma indolora, a petició de la persona afectada en cas de malaltia incurable. - (^) PASIVA: no implica la voluntat d'anticipar la mort. Fa referència a una mort per omissió, és a dir, es suspenen totes aquelles intervencions terapèutiques per no allargar la vida, però es mantenen les bàsiques per evitar el patiment i mantenir la màxima qualitat de vida possible.
DOMINI DEL FET: una persona es culpable si domina les accions externes que porten a la víctima a produir el resultat.
La persona que es vol treure la vida sempre ha de tenir el domini del fet, és a dir, sempre ha de tenir la seva vida en les seves mans, si no la té pot ser que estiguem parlant d’homicidi.
Com tot delicte de resultat es pot cometre en grau de temptativa.
PENAL III
4.D. AVORTAMENT AMB CONSENTIMENT DE LA DONA DINS
DELS CASOS PREVISTOS PER LA LLEI PERO SENSE COMPLIR
LES CONDICIONS
Art. 145 bis 1. Será castigado con la pena de multa de seis a doce meses e inhabilitación especial para prestar servicios de toda índole en clínicas, establecimientos o consultorios ginecológicos, públicos o privados, por tiempo de seis meses a dos años, el que dentro de los casos contemplados en la ley, practique un aborto:
a. sin haber comprobado que la mujer haya recibido la información previa relativa a los derechos, prestaciones y ayudas públicas de apoyo a la maternidad;
b. sin haber transcurrido el período de espera contemplado en la legislación
c. sin contar con los dictámenes previos preceptivos;
d. (^) fuera de un centro o establecimiento público o privado acreditado. En este caso, el juez podrá imponer la pena en su mitad superior.
_2. En todo caso, el juez o tribunal impondrá las penas previstas en este artículo en su mitad superior cuando el aborto se haya practicado a partir de la vigésimo segunda semana de gestación.
- La embarazada no será penada a tenor de este precepto._
4.E. AVORTAMENT PER IMPRUDÈNCIA
Art. 146 El que por imprudencia grave ocasionare un aborto será castigado con la pena de prisión de tres a cinco meses o multa de seis a 10 meses.
Cuando el aborto fuere cometido por imprudencia profesional se impondrá asimismo la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o cargo por un período de uno a tres años.
La embarazada no será penada a tenor de este precepto.
PENAL III
TEMA 2: DELICTES CONTRA LA SALUT I LA INTEGRITAT FISICA
ARTÍCLE 147.1 147.2 147.3 149 150
DOLOSES SI SI SI SI SI
IMPRUDENCIA GREU SI NO NO SI SI
IMPRUDENICA MENYS GREU NO NO NO SI SI
IMPRUDENCIA LLEU NO NO NO NO NO
1. LESIONS: TIPUS BÀSICS I QUALIFICATS
El bé juridic protegit és la salud i la integritat físic i mental. El delicte de lesions és un delicte de resultat i de mitjans indeterminats.
Art. 147.1 El que, por cualquier medio o procedimiento, causare a otro una lesión que menoscabe su integridad corporal o su salud física o mental, será castigado, como reo del delito de lesiones con la pena de prisión de tres meses a tres años o multa de seis a doce meses, siempre que la lesión requiera objetivamente para su sanidad, además de una primera asistencia facultativa, tratamiento médico o quirúrgico. La simple vigilancia o seguimiento facultativo del curso de la lesión no se considerará tratamiento médico.
Hem de saber la diferencia entre l’article 147.1 i el 147.2 i 3 ja que el primer es greu i els dos últims son lleus (abans eren faltes).
Estem al tipus basic de lesions quan es produeixi una lesió per qualsevol mitja i que afecta al be jurídic protegit, sempre que aquella lesió requereixi tractament mèdic o quirúrgic mes enllà d’una primera assistència facultativa per a que aquell resultat impliqui la consumació del delicte als efectes de l’article 147.1.
La mera vigilància o seguiment mèdic d’aquella lesió no és tractament mèdic. Ex: radiografia o escàner
El tractament quirúrgic es molt mes clar però el mèdic no tant, i el legislador ho descriu com actes sistemàtics amb una finalitat curativa dirigits a curar una malaltia o reduir les conseqüències d’aquella lesió. Ex: guix o collarí.
El Tribunal Suprem determina una regla general amb excepcions: en la lesió física o mental produïda per un delicte principal mes greu, la lesió psíquica quedarà dintre del delicte principal. En aquests casos la lesió que es produeix queda envaïda pel delicte principal mitjançant el PRINCIPI D’ABSORCIÓ.
Art. 8.3 El precepto penal más amplio o complejo absorberá a los que castiguen las infracciones consumidas en aquél.
El CP parla de que la lesió ha de requerir objectivament tractament quirúrgic, que vol dir que no es pot quedar en la voluntat del lesionat si estem en el 147.1 o no.
Art. 147.2 El que, por cualquier medio o procedimiento, causare a otro una lesión no incluida en el apartado anterior, será castigado con la pena de multa de uno a tres meses.
PENAL III
Art. 150 El que causare a otro la pérdida o la inutilidad de un órgano o miembro no principal, o la deformidad, será castigado con la pena de prisión de tres a seis años. Hem de distingir tres fases en la classificació dels membres:
- Membre per la vida: si afecten a aquests membres, és homicidi. Ex: cor, cap...
- Membre principal: tots aquells que tinguin una rellevant funció per la salut o pel desenvolupament normal de l’individu. Ex: peu, més de 3 dits, braç...
- Membre no principal: Ex: l’òvul de l’orella, dent..
També hem de tenir en compte el contagi d’enfermetats incurables, com el VIH i les enfermetats psíquiques com les depressions o l’estres post-traumatic.
Quan el sentit o l’òrgan es materialitza de forma doble, com els ulls o orelles, hi ha una pèrdua rellevant de la funcionalitat per tant en aquest cas es cnnsidera que hi ha una pèrdua d’un membre principal, encara que hi hagin dos perquè perd tant per cent de sentit. Ex: pèrdua del 70% de l’oïda.
Els paràmetres de les deformitats greus són la visibilitat, la permanència i la part del cos. Depenent d’això estarem parlant de l’article 149 (òrgan principal) o 150 (òrgan no principal). Ex: cicatriu de 20 cm a la cara.
En el cas de l’article 149.2 parla de la mutilació genital en qualsevol de les seves formes, això va sorgir al 2003 a partir de tota la immigració que a Espanya practicava ablacions a les nenes d’algunes ètnies. Tot i que els òrgans genitals son membres principals el legislador va pensar que era important que estigues explícitament especificat per evitar casos d’error de prohibició.
Art. 151 La provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en los artículos precedentes de este Título, será castigada con la pena inferior en uno o dos grados a la del delito correspondiente.
Art. 152 1. El que por imprudencia grave causare alguna de las lesiones previstas en los artículos anteriores será castigado, en atención al riesgo creado y el resultado producido:
1.º Con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a dieciocho meses, si se tratare de las lesiones del apartado 1 del artículo 147.
2.º Con la pena de prisión de uno a tres años, si se tratare de las lesiones del artículo 149.
3.º Con la pena de prisión de seis meses a dos años, si se tratare de las lesiones del artículo 150.
Si los hechos se hubieran cometido utilizando un vehículo a motor o un ciclomotor, se impondrá asimismo la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores de uno a cuatro años.
Si las lesiones se hubieran causado utilizando un arma de fuego, se impondrá también la pena de privación del derecho al porte o tenencia de armas por tiempo de uno a cuatro años.
Si las lesiones hubieran sido cometidas por imprudencia profesional, se impondrá además la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o cargo por un período de seis meses a cuatro años.
2. El que por imprudencia menos grave causare alguna de las lesiones a que se refieren los artículos 149 y 150 será castigado con una pena de multa de tres meses a doce meses.
Si los hechos se hubieran cometido utilizando un vehículo a motor o un ciclomotor, se podrá imponer también la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores de tres meses a un año.
Si las lesiones se hubieran causado utilizando un arma de fuego, se podrá imponer también la pena de privación del derecho al porte o tenencia de armas por tiempo de tres meses a un año.
PENAL III
El delito previsto en este apartado sólo será perseguible mediante denuncia de la persona agraviada o de su representante legal.
La imprudència greu en l’àmbit de lesions nomes es castiga al 147.1, 149 i 150 depenent del resultat. Per imprudència menys greu nomes son delicte quan el resultat sigui algun tipificat als articles 149 i 150.
Per poder accionar un procés jurídic per imprudència menys greu es necessari una denuncia, el jutjat no actuarà d’ofici.
- L'ART. 153 I LA POLÈMICA SOBRE LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA FAMILIAR I DE GÉNERE
Art. 153 1. El que por cualquier medio o procedimiento causare a otro menoscabo psíquico o una lesión de menor gravedad de las previstas en el apartado 2 del artículo 147, o golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión, cuando la ofendida sea o haya sido esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o persona especialmente vulnerable que conviva con el autor, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en beneficios de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el juez o tribunal lo estime adecuado al interés del menor o persona con discapacidad necesitada de especial protección, inhabilitación para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento hasta cinco años.
_2. Si la víctima del delito previsto en el apartado anterior fuere alguna de las personas a que se refiere el artículo 173.2, exceptuadas las personas contempladas en el apartado anterior de este artículo, el autor será castigado con la pena de prisión de tres meses a un año o de trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y, en todo caso, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a tres años, así como, cuando el Juez o Tribunal lo estime adecuado al interés del menor o persona con discapacidad necesitada de especial protección, inhabilitación para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento de seis meses a tres años.
- Las penas previstas en los apartados 1 y 2 se impondrán en su mitad superior cuando el delito se perpetre en presencia de menores, o utilizando armas, o tenga lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realice quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza.
- No obstante lo previsto en los apartados anteriores, el Juez o Tribunal, razonándolo en sentencia, en atención a las circunstancias personales del autor y las concurrentes en la realización del hecho, podrá imponer la pena inferior en grado._
JUTJATS DE VIDO Són jutjats de violència domestica que s’encarreguen de tot l’ambit d’aquesta violència, des dels temes penals, com civils.
L’acció típica de l’article 153 és alguna de les lesions del 147.2 o 147.3 (6 mesos a 1any), si és dins de l’article 147.1 s’aplicarà l’agreujant de l’art 148 (2 a 5 anys).
LO 11/
LO 1/
El bé jurídic protegit és doble, no només és la salut i la integritat física sinó que també es protegeix la dignitat i integritat moral de la dona i de la persona especialment vulnerable que convisqui amb l’autor. Per a que hi hagi delicte de violència de gènere requereix que hi hagi ànim d’humiliació a la dona pel fet de ser dona, és a dir, utilització de domini sobre ella. Quan no existeixi aquest ànim el jutge podrà aplicar els articles 147.2 o 147.3 (PRINCIPI DE PROPORCIONALITAT).
Segons la jurisprudència s’entén relació anàloga quan al menys hi ha hagut 1 any de relació efectiva.
L’article 153.2 fa referencia a la violència domestica on el subjecte passiu son els subjectes que engloben l’ambit familiar. Quan la víctima d’aquest delicte sigui alguna de les persones
PENAL III
No será válido el consentimiento otorgado por un menor de edad o una persona con discapacidad necesitada de especial protección.
Ex: sadomasoquista, autolesions...
El consentiment de la víctima no eximeis de responsabilitat, nomes la atenua.
Art. 156 No obstante lo dispuesto en el artículo anterior, el consentimiento válida, libre, consciente y expresamente emitido exime de responsabilidad penal en los supuestos de trasplante de órganos efectuado con arreglo a lo dispuesto en la ley, esterilizaciones y cirugía transexual realizadas por facultativo, salvo que el consentimiento se haya obtenido viciadamente, o mediante precio o recompensa, o el otorgante sea menor de edad o carezca absolutamente de aptitud para prestarlo, en cuyo caso no será válido el prestado por éstos ni por sus representantes legales.
No será punible la esterilización acordada por órgano judicial en el caso de personas que de forma permanente no puedan prestar en modo alguno el consentimiento al que se refiere el párrafo anterior, siempre que se trate de supuestos excepcionales en los que se produzca grave conflicto de bienes jurídicos protegidos, a fin de salvaguardar el mayor interés del afectado, todo ello con arreglo a lo establecido en la legislación civil.
5. LESIONS AL FETUS
El bé juridic protegit es la integritat física del fetus. Igual que en l’avortament es un delicte de mitjans indeterminants. Ha de ser una lesio que perjudiqui greument el seu normal desenvolupament o que provoqui una greu tara fisica o psiquica.
Art. 157 El que, por cualquier medio o procedimiento, causare en un feto una lesión o enfermedad que perjudique gravemente su normal desarrollo, o provoque en el mismo una grave tara física o psíquica, será castigado con pena de prisión de uno a cuatro años e inhabilitación especial para ejercer cualquier profesión sanitaria, o para prestar servicios de toda índole en clínicas, establecimientos o consultorios ginecológicos, públicos o privados, por tiempo de dos a ocho años.
La mare només pot ser penada quan es un delicte dolós.
Art. 158 El que, por imprudencia grave, cometiere los hechos descritos en el artículo anterior, será castigado con la pena de prisión de tres a cinco meses o multa de seis a 10 meses.
Cuando los hechos descritos en el artículo anterior fueren cometidos por imprudencia profesional se impondrá asimismo la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o cargo por un período de seis meses a dos años.
La embarazada no será penada a tenor de este precepto.
- EL TRÀFIC D'ÒRGANS
Art. 156. Bis 1. Los que promuevan, favorezcan, faciliten o publiciten la obtención o el tráfico ilegal de órganos humanos ajenos o el trasplante de los mismos serán castigados con la pena de prisión de seis a doce años si se tratara de un órgano principal, y de prisión de tres a seis años si el órgano fuera no principal.
- Si el receptor del órgano consintiera la realización del trasplante conociendo su origen ilícito será castigado con las mismas penas que en el apartado anterior, que podrán ser rebajadas en uno o dos grados atendiendo a las circunstancias del hecho y del culpable.
- Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en este artículo, se le impondrá la pena de multa del triple al quíntuple del beneficio obtenido.
PENAL III
Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33.
PENAL III
ATENUANT DE LA REGLA GENERAL. Aquest precepte estableix que si el que ha detingut o tancat a algú però ha entregat en llibertat dins dels 3 primers dies de la detenció SENSE HAVER ACONSEGUIT EL QUE VOLIA (OBJECTE) s’imposarà la pena INFERIOR EN GRAU. Aquet precepte atenuador es dóna per a que la detenció duri lo menys possible.
Això no vol dir però, que totes les detencions que durin menys o 3 dies se’ls hi apliqui aquest atenuant, s’han de donar unes CONDICIONS:
4. No aconseguir l’OBJECTE (propòsit), és a dir, que si tu volies detindre algú per tal d’aconseguir
la seva targeta de crèdit, te l’acabes en 48 hores i el deixes en llibertat, NO S’APLICARÀ, s’aplica quan només es deté i s’acaba entregant sense haver agafat res de la targeta de crèdit en aquest cas concret.
5. Donada de llibertat VOLUNTÀRIA, és a dir, que no sigui que s’escapi, que sigui el mateix autor
de la detenció el que el deix en llibertat.
Art. 163.3 CP 3. Se impondrá la pena de prisión de cinco a ocho años si el encierro o detención ha durado más de quince días.
TIPUS AGREUJAT DE LA REGLA GENERAL. Aquest precepte estableix que la pena serà de 5 a 8 ANYS si la detenció il·legal dura més de 15 dies. Per tant, com podem veure passa de la pena que estableix la regla general (163.1CP) de 4 a 6 anys, a 5 a 8 anys.
Art 163.4 CP 4. El particular que, fuera de los casos permitidos por las leyes, aprehendiere a una persona para presentarla inmediatamente a la autoridad, será castigado con la pena de multa de tres a seis meses.
Seguidament, ens trobem amb un tipus molt particular que és el que estableix a aquell particular que deté a una persona per a presentar-la immediatament davant de l’autoritat FORA DELS CASOS PREVISTOS DE LA LLEI. Per a saber quan s’ha d’aplicar la pena que estableix aquest precepte que és bastant baixa (MULTA DE 3 A 6 MESOS) hem de saber quins són els casos en que la LLEI SI QUE PERMET FER- HO ( Art.490 LECrim ):
6. Quan aquella persona ESTÀ COMENTENT UN DELICTE IN FRAGANTI
7. Aquell que vol, o està intentant cometre un delicte (ampara de la primera permissió).
8. Aquell ja processat que estigui en situació de rebeldia (busca i captura)... Si tu notifiques i no
vas, finalment acabaran anant els Mossos d’Esquadra ja que et trobes en situació de rebeldia.
9. Aquell que s’escapa de la presó, és a dir, si tu veus al pres pel carrer i aquest saps que ha fugit
per qualsevol notificació pública, tens dret a poder detenir-lo, ja que la LECrim ho permet.
Un particular que ho fa, sense que estigui previst a la llei (aquests 4 casos) serà penat, però amb una pena bastant petita que consisteix en una MULTA DE 3 A 6 MESOS.
Art. 490 LECrim Cualquier persona puede detener:
1.º Al que intentare cometer un delito en el momento de ir a cometerlo.
2.º Al delincuente in fraganti.
3.º Al que se fugare del establecimiento penal en que se halle extinguiendo condena.
4.º Al que se fugare de la cárcel en que estuviere esperando su traslación al establecimiento penal o lugar en que deba cumplir la condena que se le hubiese impuesto por sentencia firme.
5.º Al que se fugare al ser conducido al establecimiento o lugar mencionado en el número anterior.
6.º Al que se fugare estando detenido o preso por causa pendiente.
7.º Al procesado o condenado que estuviere en rebeldía.
2. SEGREST
PENAL III
Art. 164 CP El secuestro de una persona exigiendo alguna condición para ponerla en libertad, será castigado con la pena de prisión de seis a diez años. Si en el secuestro se hubiera dado la
circunstancia del artículo 163.3, se impondrá la pena superior en grado, y la inferior en grado si se dieren las condiciones del artículo 163.2.
El segrest per tant, és una detenció il·legal agreujada ja que es deté o es tanca a algú EXIGINT UNA CONDICIÓ DETERMINADA per a posar-lo en llibertat_. Ex.: Et deixo lliure si em dones diners_. L’article 164 CP estableix que serà penat per REGLA GENERAL en el delicte de segrest amb la PENA DE PRESÓ DE 6 A 10 ANYS.
En aquest mateix precepte del 164 es fa una remissió als articles 163.2 i 163.2 del mateix Codi Penal, si el segrest no és superior a 3 dies s’imposa una pena inferior en grau i si és de més de 15 dies s’imposa una pena superior en grau.
No és necessari que s’aconsegueixi la condició que s’exigeix a canvi.
QUAN ES CONSUMA AQUEST DELICTE? Es consuma quan es formula la condició, sigui econòmica o de qualsevol altre tipus. Per tant, NO NECESSÀRIAMENT S’HA DE COMPLIR LA CONDICIÓ PER A QUE EL SUBJECTE ACTIU SIGUI PENAT.
La persona, pot ser alliberada o no, sense la seguretat de si s’ha complet o no, per tant a diferència de la detenció il·legal, en el segrest, no és té en compte si s’ha complert o no la condició o objecte que l’autor perseguia quan duia a terme el segrest.
Art. 165 CP Las penas de los artículos anteriores se impondrán en su mitad superior, en los respectivos casos, si la detención ilegal o secuestro se ha ejecutado con simulación de autoridad o función pública, o la víctima fuere menor de edad o persona con discapacidad necesitada de especial protección o funcionario público en el ejercicio de sus funciones.
TIPUS AGREUJAT DE LA REGLA GENERAL. Aquest precepte val tant per la detenció il·legal com pel segrest. Expressa que s’imposarà la pena en la seva MEITAT SUPERIOR dels delictes anteriors si es compleixen una sèrie de supòsits, aquests són:
- Simulació (engany) d’autoritat duent a terme una funció pública
- Que la víctima sigui menor d’edat
- Que la víctima sigui una persona incapacitada
- Que la víctima sigui un funcionari públic amb exercici de les seves funcions. (Ex: Funcionaris que treballen en un centre penitenciari i els mateixos interns els segresten o des de contactes de fora per demanar més bones condicions en la vida penitenciària. Això va passar fa uns anys a la Model de Barcelona).
Art. 166 CP 1. El reo de detención ilegal o secuestro que no dé razón del paradero de la persona detenida será castigado con una pena de prisión de diez a quince años, en el caso de la detención ilegal, y de quince a veinte años en el de secuestro.
2. El hecho será castigado con una pena de quince a veinte años de prisión, en el caso de detención ilegal, y de veinte a veinticinco años de prisión, en el de secuestro, cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias:
a) Que la víctima fuera menor de edad o persona con discapacidad necesitada de especial protección.
b) Que el autor hubiera llevado a cabo la detención ilegal o secuestro con la intención de atentar contra la libertad o la indemnidad sexual de la víctima, o hubiera actuado posteriormente con esa finalidad.
El “reo” (persona investigada o està jutjada, acusada, tot i que no hi ha pena, perquè sinó diria condemnat) de detenció il·legal o de segrest QUE NO DIU, NO REBELA on es troba la persona que aquest ha agafat se li aplica la pena de presó de 10 anys si és detenció il·legal o de 15 a 20 anys si es dóna un segrest.
PENAL III
(MAL afer entendre a algú que se li causarà un mal i aquest mal, és constitutiu de delicte si es compleix tal amenaça, només els delictes que formen com per exemple, d’homici, de lesions, contra la llibertat, sexual, intimitat, honor, patrimoni, ordre socio-econòmic).
El bé jurídic protegit és la llibertat en la formació de l’acte voluntari perquè les amenaces comporten un sentiment d’intranquil·litat, d’angoixa.. Genera que tu deixis de comportar-te com normalment ho faries, per tant, fa que tu actuïs de forma diferent. Delicte de mera activitat, no hi cap la temptativa.
Quin és el tipus del 169CP? El mal amb el que s’amenaça conforma un delicte (Amenaço a insultar-te, injuriar-te, fer-te mal...).
El 169 CP expressa que el que amenaci a algú, a tal persona, o amb els que està vinculat de forma intima, per tant, és tant vinculant l’amenaça a tu, o a les persones que tens vinculació de forma intima.
El mal, (acció típica) fer saber a algú amb actes o paraules, gests també de que se li causarà un mal que es constitutiu de delicte.
D’aqui, sorgeixen diferents tipus:
Art. 169.1 CP 1.º Con la pena de prisión de uno a cinco años, si se hubiere hecho la amenaza exigiendo una cantidad o imponiendo cualquier otra condición, aunque no sea ilícita, y el culpable hubiere conseguido su propósito. De no conseguirlo, se impondrá la pena de prisión de seis meses a tres años.
Las penas señaladas en el párrafo anterior se impondrán en su mitad superior si las amenazas se hicieren por escrito, por teléfono o por cualquier medio de comunicación o de reproducción, o en nombre de entidades o grupos reales o supuestos.
AMENAÇA CONDICIONAL (pena de pressó de 1 a 5 anys): Vol dir que aquesta amenaça demana una condició, s’entén que és una quantitat de diners o qualsevol altre condició, aquesta condició que no sigui diners pot ser lícita o il·lícita (ÉS LA MATEIXA PENA TANT SI ÉS LÍCITA O ILÍCITA L’AMENAÇA), tot i que sigui licita tu no pots anar amenaçant a la gent així com així, no es pot amenaçar per aconseguir algo, ves a les vies legals que aniràs millor. Pot ser també una condició de fer o no fer, és a dir, l’amenaça consisteix en que si fas algo mal, però també si no fas algo mal.
Si s’aconsegueix que es faci o no es faci à PENA MÉS ALTA, si no aconsegueix l’objectiu de l’amenaça PENA MÉS BAIXA.
El 169 afegeix a més que si l’amenaça es fa per escrit, per telèfon o per qualsevol mitjà de comunicació o de reproducció o en nom d’entitats o grups reals o supòsits LA PENA SERÀ LA MEITAT SUPERIOR, ja per la por que es realitza
Art. 169.2 CP 2.º Con la pena de prisión de seis meses a dos años, cuando la amenaza no haya sido condicional.
PENA DE PRESÓ DE 6 MESOS A 2 ANYS, quan l’amenaça NO sigui condicional.
Ara bé, hi ha un article que és el 171.7 que regula l’amenaça LLEU. Abans l’amenaça lleu era una falta, ara ja no que no hi ha faltes.
Com ha de ser l’amenaça per a que tingui rellevància penal? Hem de diferenciar en que una amenaça tingui més o menys rellevància. La jurisprudència diu que ha de ser de forma rellevant, real, persistent, una amenaça que objectivament sigui adequada per a vèncer al bé jurídic protegit, ferma, real, seriosa fins i tot persistent i amb capacitat objectiva per a ser capaç de dur a terme la intimidació que vol dur a terme tal amenaça. (Elements quantitatius i qualitatius que fan que aquella amenaça sigui o no un delicte greu o lleu).
És rellevant per a la consumació del delicte d’amenaça que el subjecte actiu (el que dur a terme l’amenaça) tingui la certesa de dur a terme el fet delictiu? NO. ÉS INDIFERENT. I també és indiferent que el subjecte passiu cregui que el mal amb el que s’amenaça s’acabi realitzant. Lo important com a delicte d’activitat és que s’amenaça per crear por, i amb algo que conforme un delicte.
Art. 171.7 CP
PENAL III
Fora dels casos anteriors, el que de mode lleu amenaci a altre serà castigat amb la PENA DE MULTA D’ A 3 MESOS. Aquest fet només serà perseguible mitjançant denúncia de la persona “agraviada” o del seu representant legal. El 171 a diferència del 169 és que amb el mal que s’amenaça NO CONFORME ELS DELICTES ESTABLERTS EN L’ARTICLE 169.1. Per tant, si és un delicte del 169 doncs es va al 169CP, es va al 171, només es pot anar al 171.1CP, que és el precepte que estableix amenaces que no conformen un delicte. El que fa l’article 171 és establir si és condicional o no, si ho és la pena serà més alta, si no, serà més baixa. Art. 171.1 CP Las amenazas de un mal que no constituya delito serán castigadas con pena de prisión de tres meses a un año o multa de seis a 24 meses, atendidas la gravedad y circunstancia del hecho, cuando la amenaza fuere condicional y la condición no consistiere en una conducta debida. Si el culpable hubiere conseguido su propósito se le impondrá la pena en su mitad superior.
Les amenaces d’un mal que no constitueixi un delicte seran castigades amb pena de presó de 3 MESOS A 1 ANY O MULTA DE 6 A 24 MESOS, ateses les gravetats i circumstancia del fet, quan l’amenaça fos condicional i la condició no consistís en una conducta deguda. Si el culpable aconseguís el seu propòsit se li imposarà la pena EN LA SEVA MEITAT SUPERIOR. (NOMÉS CONDICIONAL, ergo l’amenaça d’un mal que no conforme delicte és atípic, no consisteix en delicte). L’amenaça d’un mal que no constitueix delicte condicional, però la comissió deguda à NO CONSTITUEIX DELICTE. (pot arribar a ser 171.7 però no dins de l’àmbit 171.1). SI NO ÉS DEGUDA, aquella amenaça no és legitima SI QUE ÉS DELICTE. Ex.: Un advocat li diu a una persona que deu al seu client una quantitat de diners, l’amenaça amb que si no li dóna els diners, l’interposarà una querella etc... AIXÒ ÉS DEGUT ja que realment aquella persona li deu uns diners al seu client, i interposar una querella no és un delicte. Art. 171.2 CP 2. Si alguien exigiere de otro una cantidad o recompensa bajo la amenaza de revelar o difundir hechos referentes a su vida privada o relaciones familiares que no sean públicamente conocidos y puedan afectar a su fama, crédito o interés, será castigado con la pena de prisión de dos a cuatro años, si ha conseguido la entrega de todo o parte de lo exigido, y con la de cuatro meses a dos años, si no lo consiguiere. (AMENAÇA CONDICIONAL LUCRATIVA): Difondre dades relatives a la intimitat, vida privada o a les relacions familiars d’aquella persona. (Ex: homosexualitat).Intimitat sigui la que sigui, faci el que faci (òbviament que no fos delicte) un altre exemple, aquell home de gran família que se’n va de putes, i no vol que ho sàpiga ningú. Això és el que protegeix l’article 171.2CP. En definitiva, castiga l’amenaça que consisteix en rebel·lar alguna intimitat de la seva persona, família o vida privada, aquesta consisteix en l’entrega de diners(recompensa per callar). Obviàment NO HAN DE SER PÚBLIQUES i notòries (que es notin). Per tant, són dades que poden afectar la seva fama, al seu crèdit, que SOBRETOT NO SIGUIN CONEGUDES NI NOTÒRIES. Per tant, si aquella dada diu una intimitat que NO ÉS CERTA, “jo no vaig de putes” no sóc “gai”. AIXÒ SERIA CONSIDERAT INJURIES PER TANT, ÉS EL TIPUS DEL 169.1CP ja que afecta a l’honor d’aquella persona. PER TANT, SI NO ÉS CERTA, PODRIA SER UN DELICTE CONTRA L’HONOR à 169.1. Si aconsegueix l’entrega de la part o quantitat demanada en aquella recompensa la PENA ÉS SUPERIOR, si no ho aconsegueix ÉS INFERIOR. Art. 171.3 CP 3. Si el hecho descrito en el apartado anterior consistiere en la amenaza de revelar o denunciar la comisión de algún delito el ministerio fiscal podrá, para facilitar el castigo de la amenaza, abstenerse de acusar por el delito cuya revelación se hubiere amenazado, salvo que éste estuviere castigado con pena de prisión superior a dos años. En este último caso, el juez o tribunal podrá rebajar la sanción en uno o dos grados.
PENAL III
