¡Descarga Dret Penal III y más Apuntes en PDF de Derecho Penal solo en Docsity!
- Recordem que el dret penal te dues funcions
- El ius puniendi ha de tenir uns límits, unes garanties criminals
- El Principi de legalitat.
■ El principal límit és el principi de legalitat, és el principi general.
- Ha d’estar regulada a la llei les conductes que es consideren delictes.
- Dins el principi de legalitat tenim altres principis;
■ Principi de taxativitat
- Tot el que faci referència a la conducta ha d’estar descrit de forma taxativa, no caben analogies.
■ Principi de irretroactivitat de la llei penal desfavorable
- No es pot aplicar de forma retroactiva la nova llei si és desfavorable.
■ Retroactivitat de la llei penal favorable al reo.
- Si es favorable es pot aplicar
■ Principi de fragmentarietat del dret penal
- El dret penal ha de ser la Ultima Ratio.
■ Garantia jurisdiccional
- Ha de ser el tribunal o jutjat que digui la llei que m’ha de jutjar.
- Des del punt de vista funcional
■ Hi ha diversos delictes que només jutja un tribunal en concret P.ex Terrorisme AN
■ Principi de competència.
■ Es jutja al lloc on s’ha comés el delicte.
- Excepcions com la violència de gènere que s’han creat.
■ Principi de Prohibició del Dret penal d’autor o de Dret Penal del fet.
- S’ha de castigar el fet no qui és la persona.
■ No importa qui sigui l’autor.
■ Principi de proporcionalitat.
- Amb la reforma del 2010 les persones jurídiques poden delinquir.
Tema 1. Delictes contra la vida humana
L’homicidi. Art 138 CP.
- Qui mati a altri serà castigat com a reu d’homicidi amb una pena de presò de 10 a 15 anys.
- El bé jurídic protegit és;
- Vida humana independent
- Tothom, nosaltres, qui no necessita a ningú per viure
- Vida humana dependent. (avortament)
■ El fetus
- La vida humana independent s’incicia quan el fetus surt del claustre matern amb vida, sense necessitat d’haver tallat el cordó umbilical. És quan es transforma de vida humana dependent a vida humana dependent.
■ No és el mateix perquè la pena per l’un o l’altre és diferent.
- La vida humana independent acaba quan hi ha una mort cerebral.
- Estructura típica
- És un delicte de resultat exigeix la mort.
- Requereix una relació de causalitat
- Les més importants són pel TS són;
- El mitjà l’arma que s’emplea per matar.
- La zona del cos que s’ha atacat..
- Imprudència
- Greu
- Lleu matar per imprudència lleu és falta no delicte.
- Causes de justificació
- Legítima defensa
- Requisits
■ Agressió il·legítima
■ Proporcionalitat en la resposta
■ Necessitat de resposta
- Ull legítima defensa putativa
■ Només és quan la percepció de legítima defensa només la té qui la emplea. “por insuperable”
■ Es consideren poc, s’ha de provar l’estat psico-físic de la persona
- Exercici d’un deure d’ofici o càrrec.
- Autoria i participació
- En el cas del delicte per part d’una persona l’autoria està clara, el subjecte actiu és l’autor
- Quan hi ha una multitud i tots ells fan una sèrie d’actes però n’hi ha un que clava el ganivet i això provoca la mort es considerarà que l’autor és aquest últim. Els altres segons la Teoria Aditiva es consideren tots autors.
- Teoria Aditiva TS suma la conducta de tots, al suprem li és igual qui ha estat l’autor material de la ganivetada el que li interessa és qui són les persones que han actuat i quina ha sigut la participació de cadascú i es considerarà a tots autors.
- 16.3 CP Queda exempt de responsabilitat si qui actua en grup desisteix. Segons el CP 16.3 no només exigeix que desisteixi de l’acció sinó que a més impedeixi, intenti impedir seria, ferma i decididament
L’assassinat. Art 139 CP
- Serà castigat amb pena de 15 a 20 anys qui mati a altre concorrent algun dels següents requisits.
- Requisits
- Traïdoria
- Quan s’utilitzen uns mitjans, una forma, etc, que tendeixin a assegurin el resultat, a desvalir la víctima.
- La víctima té nul·les possibilitats de defensa.
- Abús de superioritat
- La víctima en aquest cas tindria certa possibilitat de defensa
- Per preu recompensa o promesa.
- Acarnissament
- Augmentar deliberadament el mal a la víctima.
- Si l’acarnissament ve després de la mort de la víctima no s’aplica l’agreujant.
- Art 140 Tipus hiperagreujat. Si concorren dos o més dels agreujants anteriors, PP de 20 a 25 anys.
- Art 141 Actes preparatoris de l’homicidi o Assassinat. Recordar que es pena inferior en un o dos graus.
- Conspiració (17.1)
- Quan dos o més persones es reuneixen per a l’execució d’un delicte i resolen executar- lo.
- Proposició (17.2)
- Quan qui ha resolt executar un delicte convida a altres a executar-lo
- Provocació (18.1)
1.2 EL SUICIDI:
El suïcidi consisteix en la disponibilitat de la pròpia vida. De manera que el bé jurídic protegit que es veu afectat és el dret a la vida.
El suïcidi com a tal no està penat, sinó que el que es pena són les conductes de participació que es torben recollides a l’article 143 del CP que diu que:
Art 143.
1 El que induzca al suicidio de otro será castigado con la pena de prisión de cuatro a ocho años. Inducció al suïcidi
2 Se impondrá la pena de prisión de dos a cinco años al que coopere con actos necesarios al suicidio de una persona. Cooperació necessària.
3 Será castigado con la pena de prisión de seis a diez años si la cooperación llegara hasta el punto de ejecutar la muerte. Cooperació necessària específica (execució de la mort).
4 El que causare o cooperare activamente con actos necesarios y directos a la muerte del otro, por la petición expresa, seria e inequívoca de éste, en el caso de que la víctima sufriera una enfermedad grave que conduciría necesariamente a su muerte, o que produjera graves padecimientos permanentes y difíciles de soportar, será castigado con la pena inferior en uno o dos grados a las señaladas en los números 2 y 3 de éste artículo. Eutanàsia (activa).
Doncs bé, quan parlem de suïcidi parlarem d’una persona que vol morir, però no és suficient amb la voluntat. És possible que una persona no sigui conscient que està decidint sobre la seva vida, per molt que en tingui la voluntat, serà en aquest cas quan parlarem de falta de maduresa suficient (insuficiència d’edat o discapacitat mental inimputables).
Els casos pràctics ens porten a la teoria del domini del fet que consisteix a saber si la persona és la que ha tingut domini fins a l’últim moment de la situació. Llavors es tractarà d’un suïcidi. Si pel contrari, no és així, serà quan es podrà aplicar el que es recull a l’article 143 del CP.
Per a que es duguin a terme qualsevol de les accions descrites a l’article 143 del CP cal que aquestes siguin directes i eficaces.
La comissió per omissió, en aquest cas, cap a l’acció descrita al 143.2, no cabrà en canvi al 143.3 doncs, a la redacció d’aquest article torbem el verb ejecutar de manera explícita.
Exemples de la comissió per omissió seran:
Exemple 1: Un noi de caràcter depressiu i amb antecedents d’intentar-se treure la vida, té un pare que té la llicència d’armes i les guarda a un armari tancat amb una clau que només té ell. Un dia, es deixa l’armari obert, tot i sabent que el seu fill està passant un mal moment perquè la seva parella sentimental acaba de trencar la relació amb ell. El noi, fruit d’aquest sentiment depressiu agafa una de les armes i es suïcida. S’hauria de veure en un judici si efectivament, el pare és cooperador necessari o no, en un judici; però a efectes objectius, sí que ho és.
Exemple 2: Un intern d’una presó decideix iniciar una vaga de fam per a reivindicar quelcom que no li agrada de la seva situació. Arriba un punt en què el funcionari públic encarregat d’aquesta persona veu que perd la consciència i estant en posició de garant no fa res per a impedir que l’intern acabi
morint. En aquest cas, no es tracta ni tan sols del delicte d’homicidi, doncs la intenció de l’intern no era la de morir, sinó la de reivindicar una situació amb la que no estava d’acord. És per això que al funcionari públic se l’acusaria d’homicidi.
Per a finalitzar amb aquests casos de disponibilitat de la vida, s’haurà de fer una especial menció a l’eutanàsia. Cal dir que el pressupost bàsic el trobem a l’article 143.4 que diu que 4 El que causare o cooperare activamente con actos necesarios y directos a la muerte del otro, por la petición expresa, seria e inequívoca de éste, en el caso de que la víctima sufriera una enfermedad grave que conduciría necesariamente a su muerte, o que produjera graves padecimientos permanentes y difíciles de soportar, será castigado con la pena inferior en uno o dos grados a las señaladas en los números 2 y 3 de éste artículo.
De manera que s’aplicarà una pena inferior quan concorri el següent:
- Des d’un punt de vista objectiu, la persona haurà de patir una situació tan greu que en algun moment impliqués la mort o unes dolències tant greus que són insuportables. Aquesta situació haurà d’estar acreditada per una persona especialitzada en el cas. Exemple: càncer terminal o paraplegia total.
- Ha d’haver una voluntat seria de morir ( por la petición expresa , seria e inequívoca ).
- Que la cooperació sigui activa, que no necessària. De manera que només serà típica la conducta activa (eutanàsia activa) i com a conseqüència serà la única que es pot penar.
1.3 L’AVORTAMENT:
El bé jurídic que es protegeix en aquest cas és la vida humana dependent.
En aquest cas hi poden haver conflictes d’interès entre la vida de la mare i la vida del petit. És per això que s’han de posar límits, i aquests límits tenen a veure la majoria de vegades amb la mare. En són exemples la salut mental de la mare o fins i tot, la seva vida.
DIFERÈNCIA ENTRE EUTENÀSIA ACTIVA I PASSVA:
L’eutanàsia activa consisteix a no perllongar el moment i la passiva consisteix a tallar el moment.
L’eutanàsia activa i indirecte: per a pal·liar el dolor d’un malalt de càncer terminal, el metge dóna una sèrie de medicaments, que molts cops són drogues. A causa de la gran quantitat de drogues el malalt acabarà morint de sobredosis. En aquest cas el metge ho sap però no és punible perquè no es tracta d’una acció directa, és per això que es diu INDIRECTE.
Veiem doncs, que en aquest cas, es pena a la mare, tot i que serà una pena de multa perquè l’ordenament considera que ja ha patit prou amb el fet d’haver d’avortar i tot el que això comporta.
Els casos que preveu la Llei per a sí donar els seu consentiment a l’avortament ; que abans es recollien en avortament terapèutic, ètic i eugenèsic; són :
- A petició de la dona: lliurement sense res més que la seva voluntat i durant les primeres 14 setmanes de gestació. Però hi ha una altra condició que és: - Que la dona ho digui. Llavors l’Administració té la obligació d’informar-la de totes les opcions que hi ha a més a més (ajudes) per a que s’ho repensi i al cap de 3 dies prengui una decisió.
- Per causes mèdiques:
- Quan generi un greu risc per a la dona embarassada.
- Quan el fet de tenir el nen suposi un greu risc per malformacions del fetus. En aquest cas el termini serà dins les 22 setmanes de gestació.
- Sense termini: quan les anomalies fetals són tan greus que són incompatibles amb la vida o quan pot arribar a tenir una malaltia extremadament greu o incurable. Aquesta situació haurà d’estar qualificada per un Comitè Clínic.
A l’article 145 bis és on es donen els pressupostos objectius (dins la llei amb consentiment) però no es compleix el que es diu en aquest article. La dons però serà lliure de responsabilitat penal.
Art 145 bis
- 1.Será castigado con la pena de multa de seis a doce meses e inhabilitación especial para prestar servicios de toda índole en clínicas, establecimientos o consultorios ginecológicos, públicos o privados, por tiempo de seis meses a dos años, el que dentro de los casos contemplados en la ley, practique un aborto: a) sin haber comprobado que la mujer haya recibido la información previa relativa a los derechos, prestaciones y ayudas públicas de apoyo a la maternidad. b) sin haber transcurrido el período de espera contemplado en la legislación; c) sin contar con los dictámenes previos preceptivos; d) fuera de un centro o establecimiento público o privado acreditado. En este caso, el juez podrá imponer la pena en su mitad superior.
- 2.En todo caso, el juez o tribunal impondrá las penas previstas en este artículo en su mitad superior cuando el aborto se haya practicado a partir de la vigésimo segunda semana de gestación.
- 3.La embarazada no será penada a tenor por este precepto.
Per finalitzar, cal dir que l’article 146 del CP diu és el que descriu la imprudència greu.
- Art 146 El que por imprudencia grave ocasionare un aborto será castigado con la pena de prisión de tres a cinco meses o multa de seis a 10 meses. Cuando el aborto fuere cometido por imprudencia profesional se impondrá asimismo la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o cargo por un período de uno a tres años. La embarazada no será penada a tenor de este precepto
TEMA 2: DELICTES CONTRA LA SALUT I LA INTEGRITAT FÍSICA.
2.1 LESIONS:
El bé jurídic protegit és la salut física i psíquica. Es tracta d’un delicte de resultat material excepte els articles 153, 154 i 156 bis que són delictes d’activitat.
En aquests delictes cap la comissió per omissió sempre que es compleixi l’article 11 del CP que diu que los delitos o faltas que consistan en la producción de un resultado sólo se entenderán cometidos por omisión cuando la no evitación del mismo, al infringir un especial deber jurídico del autor, equivalga, según el sentido del texto de la Ley, a su causación. A tal efecto se equiparará la omisión a la acción: a) cuando exista una específica obligación legal o contractual de actuar. b) cuando el omitente haya creado una ocasión de riesgo para el bien jurídicamente protegido mediante una acción u omisión precedente.
Així també cap la temptativa.
Pel que fa a la imprudència cal dir que la de caràcter greu constituirà el delicte de lesions, però si es tracta d’ imprudència lleu estarem parlant d’una falta.
El tipus bàsic es troba recollit a l’article 147 del CP que diu que
- El que, por cualquier medio o procedimiento, causare a otro una lesión que menoscabe su integridad corporal o su salud física o mental, será castigado como reo del delito de lesiones con la pena de prisión de seis meses a tres años, siempre que la lesión requiera objetivamente para su sanidad, además de una primera asistencia facultativa, tratamiento médico o quirúrgico. La simple vigilancia o seguimiento facultativo del curso de la lesión no se considerará tratamiento médico. Con la misma pena será castigado el que, en el plazo de un año, haya realizado cuatro veces la acción descrita en el artículo 617 de este Código.
- No obstante, el hecho descrito en el apartado anterior será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses, cuando sea de menor gravedad, atendidos el medio empleado o el resultado producido.
Per tant, si les lesions no són el resultat del que es descriu anteriorment estarem davant d’una falta de lesions.
Doncs bé, veiem que es requerirà que objectivament es necessiti d’un tractament mèdic o quirúrgic, i per a això haurem de definir que entenem per aquests termes :
- Tractament mèdic: sistema d’actes mèdics que tenen com a finalitat curar una malaltia o reduir els seus efectes. N’és un exemple, el que es descriu al 147.2, en el cas que fos una lesió per clavar un bolígraf, que requerirà de 2 punts de sutura , i no s’aplicarà la mateixa pena que si es tractés d’una ganivetada de 20 punts de sutura. Doncs s’entén que la seva aplicació és de caràcter molt subjectiu i que estem parlant en aquest cas de tractament mèdic (tot i que hi hagi punts de sutura). També s’entenen tot i que sigui punts, com a tractament mèdic els punts que són unes tiretes petitones.
- Tractament quirúrgic: És un tractament que necessita de la invasió a l’anatomia humana. Com per exemple: operacions a vida o mort, punts de sutura per una lesió de ganivet o navalla ... (Els 2 punts de sutura d’abans són la excepció a aquest tipus de tractament).
Doncs bé, com hem dit abans, es requereix que OBJECTIVAMENT es necessiti tractament mèdic o quirúrgic, però sempre i quant aquests tractaments siguin obligatoris objectivament per tal de superar les lesions produïdes per l’acció típica. És a dir, que si hi ha altres tractaments que objectivament no són necessaris, no es tindran en compte a l’hora d’establir la pena, o diferenciar entre falta o delicte.
Cal dir per a finalitzar amb les cinc circumstàncies anteriors que la cinquena va aparèixer amb la reforma de 2004 amb la llei contra la violència de gènere.
També que el principi d’igualtat davant la llei, així com el dret fonamental que tots som igual davant la llei, es veuen “vulnerats” aparentment, perquè es fa un tracte especial a la dona. Per a solucionar això la jurisprudència ha dit que Les situacions de desigualtat (com és la violència de gènere) s’han de tractar com a desiguals.
L’article 149 del CP és el tipus hiperagreujat. Són els supòsits més greus en funció del resultat. Concretament diu que
- El que causare a otro, por cualquier medio o procedimiento, la pérdida o la inutilidad de un órgano o miembro principal, o de un sentido, la impotencia, la esterilidad, una grave deformidad, o una grave enfermedad somática o psíquica, será castigado con la pena de prisión de seis a 12 años.
- El que causara a otro una mutilación genital en cualquiera de sus manifestaciones será castigado con la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la patria potestad, tutela, curatela, guarda o acogimiento por tiempo de cuatro a 10 años, si el juez lo estima adecuado al interés del menor o incapaz.
Per tal de poder aplicar aquest article haurem de saber abans què és un membre principal i què és un membre no principal:
- Membre principal: és aquell que té una rellevant actuació funcional per la salut o desenvolupament normal de l’individu. - Exemple: una mà o 3 dits d’una mà (com són tres, es pressuposa que la mà queda inhabilitada).
- Membre no principal: és qualsevol altre que no s’inclogui en el grup anterior.
- Exemple: un dit o el lòbul de l’orella.
Cal fer una menció especial al fet que si un sentit és doble (com és el cas de les orelles, o els ulls) es considerarà que si que s’ha perdut el sentit completament. I això es veurà recompensat a la RC (responsabilitat civil).
En canvi, si un pianista perd un dit, tot i que sigui essencial per al correcte desenvolupament de la seva vida, no serà considerat un membre principal. De tota manera es veurà igualement recompensat a la RC.
Quan existeix una greu deformitat (que t’hagin cremat tota la cara) la jurisprudència entén que s’haurà de mirar on està aquesta deformitat (no és el mateix a la cara que a una cuixa), si és més o menys visible, si és més o menys permanent ...
L’apartat 2 de l’article que acabem de mencionar fa referència a la mutilació genital femenina, això es va introduir a la reforma de 2003, degut a la gran quantitat d’immigrants que ho practicaven i malauradament encara ho practiquen.
L’article 150 del CP és el que estableix el tipus agreujat respecte al membre no principal o la deformitat no greu i diu que El que causare a otro la pérdida o la inutilidad de un órgano o miembro no principal, o la deformidad, será castigado con la pena de prisión de tres a seis años.
L’ article 151 del CP recull la pena per als actes preparatoris i diu que la provocación, la conspiración y la proposición para cometer los delitos previstos en los artículos precedentes de este Título, será castigada con la pena inferior en uno o dos grados a la del delito correspondiente. Atenua la pena.
Finalment, a l’article 152 del CP trobem el tipus imprudent que diu que
- 1.El que por imprudencia grave causare alguna de las lesiones previstas en los artículos anteriores será castigado: - 1º Con la pena de prisión de tres a seis meses, si se tratare del artículo 147.1. - 2º Con la pena de prisión de uno a tres años, si se tratare de las lesiones del artículo 149. - 3º Con la pena de prisión de seis meses a dos años, si se tratare de las lesiones del artículo 150.
- 2. Cuando los hechos referidos en este artículo se hayan cometido utilizando un vehículo a motor, un ciclomotor o una arma de fuego, se impondrá asimismo, y respectivamente, la pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores o del derecho a la tenencia y porte de armas por término de uno a cuatro años.
- 3. Cuando las lesiones fueren cometidas por imprudencia profesional se impondrá asimismo la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión, oficio o cargo por un período de uno a cuatro años.
común o en el domicilio de la víctima, o se realicen quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 de este Código o una medida cautelar o de seguridad de la misma naturaleza.
- Aquest és el tipus agreujat
- No obstante lo previsto en los apartados anteriores, el Juez o Tribunal, razonándolo en
sentencia, en atención a las circunstancias personales del autor y las concurrentes en la realización del hecho, podrá imponer la pena inferior en grado.
- Ve a ser el mateix que el 147.
- Depenent del mitjans, gravetat, resultat s’aplicarà una pena atenuada.
- Tot el que es jutja en l’àmbit d’aquest delicte ho porta el jutjat de violencia domèstica
- Hi ha una excepció pel que fa a la regla general de competencia territorial
- Regla general es porta al jutjat on s’ha comés el delicte
- En aquest cas es competent el jutjat del domicili de la víctima
- En l’àmbit penal general només és prova aquella que es practica al judici
- En els casos de VG on no hi ha testimonis, i que l’únic testimoni és la víctima
- Si ha vincle familiar, per exemple un fill, està exempt de declarar.
- Si la dona es nega a declarar no hi hauria proba de càrrec, la dona també té la dispensa de no declarar però si hi ha iniciat un procès de separació obert aquesta dispensa ja no està i estaría obligada a declarar.
- Art 154. Delicte de baralla tumultuària
- És un delicte de risc en què es pena el perill que hi ha per a les persones, no cal que hi hagi unes lesions.
- Requisits;
- Que sigui entre dos o més persones, una pluralitat de persones.
- Que siguin parts confrontades.
- Que hi hagi perill per a la vida o integritat física.
- Que hi hagi mitjans o armes perilloses.
- Si dins una baralla tumultuària hi ha lesions constitutives de falta quedarien dins el 154.
- Si les lesions són de delicte, s’aplicarà el tipus per al delicte corresponent.
- Art 155. Consentiment en l’àmbit de les lesions
- El consentiment és rellevant però no al 100 x 100
- Implicarà a l’autor com a màxim una atenuació de la pena.
- Sempre que la voluntat no estigui viciada, per engany, etc.
- Art 156. Exempció de responsabilitat si el consentiment és per;
- Transplantament d’òrgans efectuats d’acord amb la llei
- Esterilitzacions i cirurgia transsexual fetes per part facultatiu, excepte que el consentiment s’hagi obtingut viciadament o mitjançant recompensa, o que qui dóna el consentiment sigui menor o incapaç.
- Esterilització de persona incapacitada que tingui una greu deficiència psíquica quan prenent com a criteri el major interès del menor ho autoritzi un jutge.
- Art 156. Bis
- Los que promuevan, favorezcan, faciliten o publiciten la obtención o el tráfico ilegal de órganos humanos ajenos o el trasplante de los mismos serán castigados con la pena de prisión de seis a doce años si se tratara de un órgano principal, y de prisión de tres a seis años si el órgano fuera no principal.
- Parla d’òrgans aliens, no de si ho fa un mateix
- Varia la pena en funció de si és un òrgan principal o no
- També contempla el turisme del transplantament d’òrgans, hi ha llocs on es fan transplantaments il·legals a on la gent hi va per evitar llistes d’espera.
- El bé jurídic protegir és el bé del donant.
- La sang no està inclosa en l’objecte de protecció d’aquest article.
- Si el receptor del órgano consintiera la realización del trasplante conociendo su origen ilícito será castigado con las mismas penas que en el apartado anterior, que podrán ser rebajadas en uno o dos grados atendiendo a las circunstancias del hecho y del culpable.
- Contempla el tipus agreujat quan el receptor coneix l’origen il·lícit d’aquell òrgan.
- La pena podria ser rebaixada en un o dos graus depèn de les circumstàncies del fet i del culpable.
TEMA 3. DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT
- El bé jurídic protegit és la llibertat deambulatòria
De les detencions il·legals i els segrests
- Art. 163 CP
- El particular que encerrare o detuviere a otro, privándole de su libertad, será castigado con la pena de prisión de cuatro a seis años.
- Tancar vol dir tenir-lo en qualsevol lloc d’on el subjecte passiu no pugui sortir
- Detenir en una persona vol dir evitar que es pugui moure en un lloc determinat, a casa, un local, etc.
- Si el culpable diera libertad al encerrado o detenido dentro de los tres primeros días de su detención, sin haber logrado el objeto que se había propuesto, se impondrá la pena inferior en grado.
- Requisits
- Culpable dóna llibertat dins els 3 primers
- No ha d’haver aconseguit l’objectiu.
- L’alliberament ha de ser voluntari
- Se impondrá la pena de prisión de cinco a ocho años si el encierro o detención ha durado más de quince días.
- El particular que, fuera de los casos permitidos por las leyes, aprehendiere a una persona para presentarla inmediatamente a la autoridad, será castigado con la pena de multa de tres a seis meses.
- Tenir present el 490 LEcrim.
- Persona que va a cometre un delicte
- Quan el delicte es fragrant
- Els fugats d’una presó centre judicial, etc
- El rebel qui té ordre de busca i captura.
- Si un particular deté fora dels casos permesos per la LEcrim
- Ha d’haver intenció de portar-lo davant l’autoritat
- Distinció entre detenció il·legal i coaccions, la jurisprudència ha establert dos grans criteris.
- La durada de la detenció,
- Si dura poc temps estem en l’ambit de les coaccions
- Si dura més temps detenció il·legal
- S’ha de tenir en compte a l’ànim del subjecte actiu, quina finalitat persegueix.
- si la intenció és que la detenció tingui una petita durada coaccions
- si la intenció és que duri més temps detenció il·legal.
- Les faltes de coaccions, les coaccions lleus s’han de distingir de les coaccions constitutives de delicte
Elsegrest
- Art 164. El secuestro de una persona exigiendo alguna condición para ponerla en libertad, será castigado
con la pena de prisión de seis a diez años. Si en el secuestro se hubiera dado la circunstancia del artículo 163.3, se impondrá la pena superior en grado, y la inferior en grado si se dieren las condiciones del artículo 163.2.
- És una detenció il·legal agreujada
- Requisits
- El subjecte actiu condicions l’alliberament, demana alguna cosa a canvi d’alliberar.
- No és requisit necessari que es compleixi la condició, només amb demanar-ho ja és un segrest.
- El delicte es consuma en el moment que demana una condició.
- Agreujants pena superior en grau
- Abreujants pena inferior en grau
- Requisits
- El subjecte actiu condicions l’alliberament, demana alguna cosa a canvi d’alliberar.
- No és requisit necessari que es compleixi la condició, només amb demanar-ho ja és un segrest.
- El delicte es consuma en el moment que demana una condició
- Article 165. Las penas de los artículos anteriores se impondrán en su mitad superior, en los respectivos
casos, si la detención ilegal o secuestro se ha ejecutado con simulación de autoridad o función pública, o la víctima fuere menor de edad o incapaz o funcionario público en el ejercicio de sus funciones.
- Agreujament de la pena en els delictes del 163 i 164
- Simulació de funció pública per cometre delicte del 163 o 164
- Si la víctima és menor i incapaç o un funcionari públic en l’exercici de les seves funcions.
- Article 166. El reo de detención ilegal o secuestro que no dé razón del paradero de la persona detenida será
castigado, según los casos, con las penas superiores en grado a las señaladas en los artículos anteriores de este capítulo, salvo que la haya dejado en libertad.
- Una vegada ja ha estat detingut l’autor i no dóna el lloc on es troba la víctima
- S’aplica pena superior en grau, excepte si ha deixat en llibertat.
- Article 167. La autoridad o funcionario público que, fuera de los casos permitidos por la Ley, y sin mediar
causa por delito, cometiere alguno de los hechos descritos en los artículos anteriores será castigado con las penas respectivamente previstas en éstos, en su mitad superior y, además, con la de inhabilitación absoluta por tiempo de ocho a doce años.
