¡Descarga Diferencias entre Estado centralizado y descentralizado en Comunidades Autónomas de España y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
TEMA 1: L’ESTAT AUTONÒMIC: EVOLUCIÓ I PRINCIPIS CONSTITUCIONALS
1. ELS MODELS D’ESTAT COMPOST EN EL DRET COMPARAT
a.) Elements diferenciadors d’un estat centralitzat a un estat
descentralitzat
• Ordenaments jurídics:
.)i Estat centralitzat: uniformitat normativa
.)ii Estat descentralitzat: diversos ordenaments jurídics (pluralisme normatiu)
• Institucions:
.)i Estat centralitzat : un sol conjunt d’institucions (administració, poder legislatiu
i judicial)
.)ii Estat descentralitzat: pluralitat d’institucions amb competència de zones
territorials
• Organització:
i.) Estat centralitzat: poders públics s’organitzen de manera jeràrquica. Poder
executiu, legislatiu i judicial tenen una estructura esglaonada.
ii.) Estat descentralitzat: institucions que exerceixen poders territorials no
depenen dels altres poders públics unificats a nivell estatal.
b.) Estat centralitzat
• Origen: l’origen de l’estat centralitzat es troba en la Revolució Francesa.
• Característiques:
•..)i Existència d’un únic Ordenament Jurídic en tot l’Estat : Tots els membres de
l’estat tenen la mateixa posició jurídica.
•..)ii Úniques institucions: òrgan judicial, administració i poder executiu.
•..)iii Poders públics s’organitzen de manera jeràrquica.
• Avantatges
•..)i Implica la inexistència de privilegis (si la norma és la mateixa ningú tindrà
privilegis)
•..)ii Permet una major eficàcia d’actuació administrativa
• Inconvenients
•..)i L’ existència de complicats itineraris jeràrquics
•..)ii L’estat centralitzat no permet conèixer els problemes dels grups culturals o
territorials específics. L’existència d’una única instància territorial dificulta la coneixença dels problemes existents en els diferents territoris. Per solucionar aquest problema es recorre a les tècniques de descentralització (estats centralitzats creen representació de poder executiu a províncies, regions, departaments...però l’estat continua sent centralitzat)
c.) Estat descentralitzat
• Model federal
•..)i Origen: l’origen dels estats federals es troba en Constitució Americana 1787.
•..)ii Característiques
***** existeixen estats preexistents amb constitucions pròpies que s’uneixen i aproven una Constitució Federal. D’acord amb aquesta constitució federal, hi ha unes institucions pròpies (poder executiu, legislatiu i judicial) però cada estat manté les seves pròpies institucions ***** existeix una cambra de legislació territorial: els estats estan representats en igualtat de condicions, cada estat té el mateix nombre de representants. La
funció d’aquesta cambra territorial és participar en la direcció política de la federació. ***** la constitució federal només pot ser revisada de forma pactada entre tots els estats. ***** existeix un tribunal de resolució de conflictes, per aquells conflictes que es puguin produir entre federació i estats integrants del territori.
•..)iii Evolució.
El model federal va ser afectat per les circumstàncies externes: ***** crisi econòmica ***** projecció exterior de la Unió F 0 E 0el poder de la federació creix a través d’una interpretació extensiva de les competències de la federació. Al segle XIX I XX, s’estén el model Federal nord-americà a diversos Estats. Extensió afectada per: ***** reconeixement de drets socials: a partir del segle XX, després de la II Guerra Mundial, es reconeixen els drets socials (educació, ensenyament...) això implica una incrementació de funcions per part dels poders públics. ***** igualtat en els drets fonamentals: ha d’haver una mínima igualtat social. ***** es dóna més importància a les competències compartides: passen a primer pla les competències compartides, en les quals intervenen estats i federació, això provoca una incrementació dels òrgans de col·laboració. ***** aparició Unió Europea
• Model regional
•..)i Origen: l’origen del model regional es troba en la Constitució Espanyola
Republicana de 1931. Al 1931 es va optar per un model intermig entre l’estat centralitzat i l’estat federal.
•..)ii Característiques:
***** es tracta d’una descentralització política. El model es recull a la constitució. Es fonamenta amb el principi dispositiu, el qual preveu que les entitats territorials que ho desitgin, pugin optar per una descentralització política (no és obligatori). ***** és un model asimètric (des d’un punt de vista teòric) ***** la CE preveu un seguit de matèries sobre les quals les regions podran assumir competències normatives legislatives. ***** les regions descentralitzades es constitueixen a partir dels estatuts d’autonomia, a través d’aquestes normes les entitats territorials descentralitzades assumeixen les seves competències lesgislatives sobre determinades matèries.
2. LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA I EL CANVI DE MODEL TERRITORIAL DE
L’ESTAT
En els inicis de la transició política ja es produí un primer intent de reforma territorial de l’Estat mitjançant l’anomenat “regim de pre-autonomies”. Aquest regim es començà a instaura mitjançant el Real Decret de 29 de Setembre de 1977. En un principi el Real Decret sols havia d’afectar a Catalunya, però posteriorment es va estendre en diversos territoris. De fet, en el moment que s’aprovà la Constitució tots els territoris de l’Estat estaven inclosos en aquest regim, excepte: Cantàbria, La Rioja i Madrid. Aquest regim preveia una descentralització administrativa, no preveia una descentralització política ni tampoc atribuïa competències legislatives.
iniciativa s’entenia atorgada. Es trobaven en aquesta situació: Catalunya, País Basc, i Galícia.
•..)v Redacció estatut: en aquest cas redacten el projecte d’estatut els
diputats i senadors de les províncies afectades, a diferencia de les Comunitats Autònomes de Regim Comú, en les de Regim Espacial no intervenen les diputacions provincials.
•..)vi Es remet a les Corts Generals: el projecte es enviat al Congrés de Diputats,
allí es crea una comissió mixta, és una comissió paritaria, esta formada per membres del Congrés i per membres de l’assemblea que redactà l’estatut. En aquesta comissió es negocia el contingut de l’estatut i es redacta el contingut final. Aquest es sotmès a referèndum, en cas que el referèndum obtingués un resultat afirmatiu, les Corts es pronunciarien mitjançant Llei Orgànica.
• Àmbit competencial
Pel que fa al sistema competencial en la CE existeix un doble llistat de competències, en l’article 148 es regulen totes aquelles matèries que poden ser assumides per les Comunitats Autònomes, i en l’article 149 es regulen totes aquelles competències exclusives de l’Estat. Però no totes les matèries estan incloses en aquests articles.
i.) Regim especial: les CCAA podien assumir aquelles matèries que no
estiguessin regulades ni en l’article 148 (competències autonòmiques) ni en l’article 149 (competències exclusives de l’Estat). Art. 149.3 “les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les Comunitats Autònomes...”
ii.) Regim comú: en un primer moment, les CCAA de regim comú només poden
assumir aquelles competències previstes en l’article 148 de la CE. Per assumir competències no previstes en els articles 148 i 149 les CCAA havien de complir dos requisits: a.) haver passat 5 anys des de la seva constitució com a CCAA i b.) reforma el seu estatut.
4. EL DESENVOLUPAMENT DEL MODEL AUTONÒMIC.
4..)a Els pactes polítics de 1981
Després de l’intent de cop d’Estat de 23 de Febrer de 1981, s’iniciaren una sèrie de pactes polítics pe tal d’harmonitzar el procés autonòmic de l’Estat. Aquests pactes polítics, realitzats per UCD i PSOE, quedaren plasmats en l’anomenada “Llei Orgànica d’harmonització del procés autonòmic” (LOAPA). Segons aquesta, els processos autonòmics s’havien de dirigir des de l’estat central, i s’havia de generalitzar un model autonòmic comú per tots els territoris. Aquesta llei fou impugnada davant el TC i fou declarada inconstitucional en els seus termes formals, però acceptada en els seus termes essencials. Aquesta llei suposà una distribució de poder polític comú per tots els territoris, amb independència de la forma d’accés.
4..)b Els pactes polítics de 1992
La decisió d’uniformar els poders polítics de totes les comunitats autònomes va obtenir una nova plasmació en els acords autonòmics de 1992. Aquests acords suposaren un procés d’uniformitat competencial i orgànica entre totes i cadascuna de les CCAA. Després d’aquests pactes de 1992, les forces nacionalistes perifèriques (Catalunya, PV i Galícia) respongueren adoptant un acord anomenat “Declaració de Barcelona”.
Aquesta declaració era contraria a la uniformitat establerta en totes les CCAA. Aquesta declaració no va tenir més transcendència.
4..)c Les ultimes reformes estatutàries.
L’any 2000 tots els partits catalans amb representació parlamentaria (excepte el PP), presentaren una iniciativa parlamentaria amb la qual es creava una comissió d’estudi sobre l’autogovern de Catalunya. Després de l’informe d’aquesta, es constituí una ponència i aquesta presentà un projecte d’estatut d’autonomia. Aquest projecte de reforma d’estatut va ser aprovat l’any 2005 pel parlament català i l’any 2006 per les Corts Generals. La reforma estatutària catalana suposa una reforma de molts estatuts d’autonomia.
5. ELS PRINCIPIS D’UNITAT, AUTONOMIA I SOLIDARITAT.
a.) Principi d’unitat
En l’article 2 de la CE es preveu el principi d’unitat. El TC cita que el principi d’unitat es tradueix amb una organització per tot el territori nacional. Aquesta organització és l’estat, el qual abraça tot el territori nacional però que no exerceix tot el poder públic a causa del principi d’autonomia.
b.) principi d’autonomia
El principi d’autonomia està previst en l’article 2 i 137 de la CE. L’article 137 de la CE cita que l’estat s’organitza territorialment en municipis, províncies i CCAA. I que aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per gestionar els seus respectius interessos. El TC esmenta que li correspon a la llei determinar el principi d’autonomia de cada institució. El TC cita que autonomia no significa sobirania, i que per tant el poder de les CCAA és un poder limitat. El TC afegeix que el principi d’autonomia no pot oposar-se al principi d’unitat.
c.) principi de solidaritat
El principi de solidaritat ve citat en l’article 2 i 138.1 de la CE. El TC d’aquest principi n’extreu dos aspectes bàsics: el deure d’auxili recíproc i la prohibició de privilegis econòmics i socials en les diferents parts del territori espanyol. Pel que fa al deure d’auxili recíproc, el TC interpreta que les diferents institucions han de donar-se suport. I pel que fa a la prohibició de privilegis tan econòmics com socials, el TC interpreta que les CCAA han d’exercir les seves competències sense perjudicar l’interès general.
d.) principi d’igualtat
El principi d’igualtat està reconegut en l’article 139.1 de la CE. Aquest principi no implica la uniformitat de l’ordenament jurídic, és a dir, no impedeix que existeixin règims jurídics diferents. Per tant, el principi no implica la igualtat de drets en totes les comunitats autònomes, sinó que garanteix la igualtat a l’hora d’exercir els drets.
e.) principi de lleialtat constitucional
Aquest principi no està previst expressament en cap article de la Constitució. El TC ha interpretat que els poders públics quan exerceixen competències ho han de fer de manera que no obstaculitzin les competències de l’estat o d’altres CCAA.
TEMA 2 : ELS ESTATUTS D’AUTONOMIA
1. NATURALESA DELS ESTATUTS.
Existeixen tres teories diferents sobre la naturalesa dels estatuts d’autonomia:
1..)a L’estatut d’autonomia equival a una constitució federal. Aquesta teoria no pot
ésser acceptada ja que les constitucions federals son aprovades pels propis
1..)h Bloc de la constitucionalitat: els estatuts d’autonomia són normes utilitzades
pel TC per determinar si les normes estatals i autonòmiques s’adeqüen a la CE.
1..)i Normes rígides: els estatuts d’autonomia tenen un procediment de reforma
complex, reforçat, la seva reforma té caràcter rígid.
1..)j Normes que delimiten l’àmbit competencial de l’estat indirectament. L’article
149.3 de la CE cita que les matèries que no assumeixen les CCAA corresponen a l’Estat. Per tant, quan una CCAA assumeix aquestes competències, les competències de l’estat es veuen reduïdes. D’aquesta manera, les competències de l’estat seran diferents a cada CCAA, ja que dependrà de les competències que les CCAA hagin assumit a través de l’estatut.
1..)k Els estatuts d’autonomia reflecteixen la voluntat d’autogovern d’un territori.
4. POSICIÓ DELS ESTATUTS EN EL SISTEMA DE FONTS.
4..)a l’estatut d’autonomia en relació amb la constitució:
La Constitució és una norma jeràrquicament superior als estatuts d’autonomia. La Constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic, ja sigui de l’ordenament jurídic general, estatal o autonòmic. La supremacia jeràrquica de la Constitució sobre els estatuts d’autonomia suposa que si un precepte de l’estatut es contrari a la Constitució aquest serà declarat nul pel TC.
4..)b l’estatut d’autonomia en relació amb les lleis autonòmiques:
L’estatut d’autonomia és la norma primària de l’ordenament jurídic autonòmic (art. 147.1 de la CE). L’estatut d’autonomia és una norma jeràrquicament superior a les lleis autonòmiques. L’estatut d’autonomia constitueix el criteri de validesa formal i material de la llei autonòmica. En sentit formal, l’estatut determina els òrgans i el procediment d’elaboració de les lleis autonòmiques. I en sentit material, el contingut de les lleis autonòmiques no poden ésser contraries a l’estatut.
4..)c l’estatut d’autonomia en relació amb les lleis estatals:
Els estatuts d’autonomia i les lleis estatals no es relacionen en virtut del principi de jerarquia sinó que regeix el principi de competència. De manera que la norma que s’extralimités de l’àmbit competencial esdevindria nul·la.
5. LA REFORMA DELS ESTATUTS.
L’article 147.3 de la CE cita que el procediment de reforma dels estatuts d’autonomia ha d’estar previst en els propis estatuts. Aquest precepte afecta tan a les CCAA de regim comú com a les de regim especial. En qualsevol cas la reforma estatuària requereix l’aprovació mitjançant llei orgànica. Ara bé, en l’article 152.2 de la CE es recull una especialitat per aquelles CCAA de regim especial, en aquestes CCAA el procediment de reforma ha de preveure la celebració d’un referèndum (la celebració del referèndum és un requisit obligat). En canvi, en les CCAA de regim comú, el referèndum no és un requisit obligat, no està exigit. Existeixen dos tipus de procediment de reforma:
• procediment de reforma general: aquells que no incideixen en les relacions entre
estat i CCAA. Aquelles reformes que sols tracten qüestions organitzatives.
• procediment de reforma especial: aquelles reformes que afecten les relacions
entre estat i CCAA.
6. L’ESTATUT DE CATALUNYA DE 2006.
a.) Factors que motivaren el canvi (factors que motivaren la reforma de l’EAC de
• Relativització de les competències exclusives: en l’EAC 1979 les competències
exclusives assumides per Catalunya es veien interferides per l’Estat. L’Estat interferia mitjançant els articles 149.1.1 i 149.1.13 de la CE. En l’article 149.1. de la CE es cita que l’estat té competència exclusiva “En la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols...” mentre que l’article 149.1.13 cita que l’estat té competència exclusiva en “bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica”. Com podem veure són dos preceptes de la CE molt genèrics que permetien la interferència de l’estat en gairebé qualsevol àmbit.
• Enunciats molt genèrics de les matèries assumides: en l’EAC de 1979 les
competències assumides es feien mitjançant enunciats genèrics que dificultaven la interpretació. Per exemple l’estat té competència exclusiva en matèria de salut publica però l’EAC de 1979 tenia competència exclusiva en matèria d’esport. Possible problemàtica: El dopatge és competència de l’estat o de Catalunya?
• Aspectes relatius al finançament: els recursos financers que preveia l’estatut de
1979 no eren suficients per desenvolupar les competències assumides.
• La regulació estatal permetia una pèssima participació de Catalunya en l’UE:
b.) Procediment legislatiu de l’estatut de 2006
• L’any 2000 s’inicien els treballs per millorar l’autogovern català, per aquesta
millora es crea una comissió anomenada “comissió d’estudi per la millora de l’autogovern”. En l’informe d’aquesta comissió una de les mesures per millorar l’autogovern era la reforma estatutària.
• A partir de l’informe de la comissió d’estudi per la millora de l’autogovern, es
constitueix una ponència especifica per redactar una proposta d’estatut d’autonomia. La proposta d’aquesta ponència es debatuda i votada favorablement el 29 de juliol de 2005.
• La proposta aprovada es remet al parlament de Catalunya, el qual aprova la
proposta de reforma de l’estatut el 30 de Setembre de 2005.
• La proposta aprovada pel parlament de Catalunya es remet a les Corts Generals.
Es designa una delegació del parlament autonòmic per determinar de comú acord amb la Comissió Constitucional del Congrés una formulació definitiva. La delegació parlamentaria juntament amb la comissió constitucional de congrés acorden un text el 21 de març de 2006. Aquest text es debatut i votat en Congrés el 30 de Març de 2006.
• Seguidament, el text es remet al Senat, aquest no afegeix cap esmena, al 10 de
maig de 2006 s’aprova el text al senat ( sense cap modificació).
• Es finalitzà el procediment amb la celebració d’un referèndum el 18 de juny de
c.) Estructura de l’estatut.
• Preàmbul: motivacions i principis que fonamenten l’estatut d’autonomia. No té
valor normatiu.
• Títol preliminar: (art.1-14) del títol preliminar se’n poden extreure quatre grans
definicions: a.) Catalunya com a nacionalitat, b.) la Generalitat com a sistema institucionalitzat en el que s’organitza la política de la comunitat catalana, c.) el català com a llengua oficial pròpia, d.) descripció dels símbols catalans.
• Títol I: (art.14-54) drets, deures i principis rectors.
• Títol II: (art. 55-94) institucions de la Generalitat.
Tot i tenir llibertat en alguns aspectes per definir el sistema electoral de les CCAA, a la pràctica hi ha homogeneïtat en totes les autonomies.
• Circumscripció
Pel que a la circumscripció, en gairebé totes les CCAA s’utilitza la província com a circumscripció electoral. Trobem algunes excepcions com serien les autonomies d’Astúries o de Múrcia, on les circumscripcions són d’àmbit infraprovincial.
• Distribució d’escons
Existeixen dos models diferents pel que fa a la distribució d’escons:
.)i Model d’assignació directa: s’assigna un número d’escons per
circumscripció
.)ii Model mixt: primer s’atribueix un numero d’escons per circumscripció, i
després es reparteixen els restants en funció de la població.
• Barreres legals
En les eleccions autonòmiques, la barrera mínima varia en funció dels diferents sistemes electorals, aquesta es pot establir en l’EA o en la llei electoral autonòmica. En algunes CCAA la barrera es situa en el 3%, mentre que en altres la barrera es situa en el 5 %.
• Sufragi actiu i sufragi passiu
El sufragi és vincula a la condició política de ciutadà de la CCAA. El sufragi actiu ha de ser igual, lliure, universal, directe i secret.
• Formula electoral.
En totes les CCAA s’utilitza el mètode d’hondt, que és el mateix que s’utilitza en el regim general.
b) Organització i funcionament dels parlaments autonòmics.
Els EA, en la seva condició de norma institucional bàsica de la comunitat, estableixen les bases d’organització i funcionament dels parlaments autonòmics. Les bases establertes en els EA, seran desenvolupades en els reglaments de les cambres, els quals concretaran i vetllaran pels principis d’autonomia reglamentaria, financera, i administrativa.
c) Els estatuts dels parlamentaris autonòmics
• Inviolabilitat
La inviolabilitat es predica tan en la cambra parlamentaria com en els parlamentaris individualment. Els parlamentaris no poden ser processats per actuacions parlamentaries, ni que aquestes no siguin exercides dins la cambra. Per tant, els parlamentaris no podran ser processats per opinions expressades o per vots emesos. Aquesta prerrogativa es reconeix als parlamentaris estatals i autonòmics amb les mateixes condicions.
• Immunitat
Els diputats no poden ser detinguts, al llarg del seu mandat, per actes delictius comesos en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma, excepte en casos de delicte flagrant (quan sigui evident la comissió del delicte). La immunitat dels parlamentaris autonòmics és una immunitat parcial. En els diputats autonòmics no és necessari un suplicatori o autorització de l’assemblea legislativa per processar als membres de la cambra.
• Fur especial
Els diputats seran processats en el TSJ de la CCAA en qüestió o en el TS. Es processarà el diputat en el TS quan el delicte s’hagi comès fora de l’àmbit
territorial autonòmic, i serà processat pel TSJ quan l’acte delictiu s’hagi comès dins la CCAA.
d) Funcions dels parlaments autonòmics.
• Representativa: representa el poble de la CCAA. Aquesta funció reforça la
posició del parlament respecte la resta d’institucions autonòmiques. La funció representativa presenta una subfunció que implica la creació del govern autonòmic.
• Legislativa: capacitat de creació de normes. Aquesta funció dóna sentit a la
descentralització política.
• D’impuls i control de l’activitat governamental: una de les principals
funcions que assumeix el parlament és la creació, manteniment i control del govern. En aquest sentit les assemblees legislatives autonòmiques assumeixen funcions similars a les que exerceixen les Corts Generals. Tots els estatuts fan menció de les relacions entre parlament i govern, aquestes relacions són desenvolupades per reglaments o lleis especials. Existeixen dos tipus de control:
•..)i control – fiscalització: en aquest tipus de control s’utilitzen instruments com
les preguntes parlamentaries, les interpel·lacions, o les compareixences.
•..)ii control – responsabilitat : aquest control es duu a terme quan el
parlament ha perdut la confiança atorgada al govern en el moment de la investidura. Els instruments que s’utilitzen són la moció de censura o la qüestió de confiança.
• Altres funcions:
.)iii Assignació de senadors que representin les CCAA (aquesta funció ve
reconeguda en l’article 69.5 de la CE).
.)iv Parlaments autonòmics participen en el procediment de designació de
magistrats del TC.
.)v Participació en la funció legislativa de l’Estat (dues maneres de
participació): a.) sol·licitant al govern de l’Estat que presenti un projecte de llei a les Corts (forma indirecta) b.) presentar a les Corts generals una proposició de llei (forma directa)
.)vi Interposar recursos d’inconstitucionalitat contra lleis estatals (només contra
lleis estatals, no poden presentar contra lleis d’altres comunitats autonòmiques).
.)vii Potestat per designar càrrecs públics d’altres institucions autonòmiques.
.)viii Potestat per sol·licitar al Govern de l’Estat la celebració de tractats o
convenis internacionals que resultin d’interès per la comunitat.
.)ix Potestat per aprovar o ratificar convenis de cooperació amb altres CCAA.
2. EL PRESIDENT AUTONÒMIC
.)a Procediment de designació
El president autonòmic ha de ser escollit per assemblea autonòmica i designat pel Rei. El president autonòmic ha de ser necessàriament un parlamentari autonòmic (Art 152.1 CE). En el procediment de designació es diferencien quatre fases:
• Proposta de candidat: la proposta del candidat la fa el president del
parlament.
• Presentació de programa: el candidat escollit pel president del parlament
presenta el seu programa i demana la confiança dels diputats parlamentaris.
A diferencia del president, els consellers no han de ser necessàriament parlamentaris autonòmics, en cas de no gaudir d’aquesta condició no tindran prerrogatives. b.) Funcions del govern
• De direcció política: el govern contribueix a la determinació i aplicació de les
orientacions i decisions polítiques.
• De direcció administrativa: dirigeixen l’administració autonòmica. Realitzen
funcions com la d’establir l’estructura de l’administració o el seu funcionament.
• Potestat normativa: se li atribueix al govern la potestat reglamentaria i la
potestat per aprovar normes amb rang de llei. Aquestes normes amb rang de llei són els decrets legislatius, i en algunes CCAA també els decrets llei. c.) Responsabilitat política. El govern respon davant el parlament autonòmic. Els dos instruments més importants de control del parlament sobre el govern són la moció de censura i la qüestió de confiança, els dos instruments tenen la mateixa regulació que en el regim estatal. TEMA 4 : L’ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE CATALUNYA
1. PARLAMENT CATALUNYA
a) Regim electoral
• Composició: l’article 56.1de l’EAC cita que el parlament ha d’estar format per
un mínim de 100 diputats i un màxim de 150 diputats.
• Designació de diputats: la designació de diputats es regeix per la disposició
transitòria 4rta de l’antic estatut (estatut de 1978). (Girona: 17 diputats/ Lleida: 15/ Tarragona: 18 diputats).
• Barrera electoral: 3 % (igual que en les eleccions generals)
• Formula electoral: formula hondt (igual que en les eleccions generals i que
en la resta de CCAA).
• Tipus de llistes: la votació es fa mitjançant llistes tancades, és a dir, les
llistes venen donades pels grups polítics i els ciutadans no les poden alterar.
• Duració de legislatura: quatre anys.
b) Organització parlamentaria
• Òrgans de govern
.)x President del parlament: el president té les funcions: d’assegurar el
compliment de les normes del debat, de mantenir l’ordre en la cambra, i de representar la cambra. El president de la cambra també té funcions administratives.
.)xi Mesa del parlament: La mesa és l’òrgan rector de la cambra, és un òrgan
col·legiat format pel president, per dos vice-presidents, i per quatre secretaris. La mesa té funcions de govern intern, té funcions administratives
.)xii Junta de portaveus: representants de cada grup parlamentari, acorden
l’ordre del dia en les sessions del ple.
• Òrgans funcionals
i.) Ple: És l’òrgan que reuneix tots els membres de la cambra a convocatòria del
seu president (ja sigui per iniciativa pròpia o per petició dels seus membres o grups parlamentaris). En aquest òrgan s’exerceixen les principals funcions del parlament i es tanquen les decisions més rellevants.
ii.) Grups parlamentaris: representen el pluralisme polític.
iii.) Comissions parlamentaries: Són els òrgans de funcionament diari del
Parlament, les comissions són òrgans especialitzats en una matèria
especifica. Les comissions no és limiten a la preparació de les decisions del ple, sinó que en molts casos les decisions de les comissions són les que són sotmeses a la votació de les cambres. Les comissions permanents legislatives són les que tramiten totes les iniciatives legislatives. A banda de les comissions permanents, existeixen altres comissions no permanents que estudien assumptes d’interès general. La comissió d’investigació és aquella que indaga sobre un assumpte d’interès públic. És una comissió no permanent i els resultats de l’estudi no són vinculants.
iv.) Ponències: Les ponències s’utilitzen com l’òrgan de preparació del treball
legislatiu de la comissió, que estudia un projecte o proposició de llei detalladament.
v.) Diputació permanent: Les diputacions permanents són òrgans que tenen com
a funció assegurar la continuïtat de la institució del Parlament quan aquest no està reunit o quan està dissolt. Està format per un total de 23 membres, els quals representen als grups parlamentaris en proporció a la seva importància.
c) Funcions del parlament de Catalunya.
g) Representativa
h) Legislativa
i) D’impuls d’acció política
j) Control del govern
k) Altres funcions
A banda d’aquestes funcions (majoritàries en totes les CCAA), en el parlament de Catalunya se’n afegeixen dues més:
l) Reforma EAC
m) Participació en el dret de la UE
2. EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT.
• Elecció
La figura del president de la Generalitat ve regulada en l’article 67 de l’EAC. El president és elegit pel parlament. En la primera votació el candidat ha d’obtenir la majoria absoluta, en cas de no obtenir la majoria absoluta, es duu a terme una segona votació en la qual només es necessita la majoria simple. En cas de no obtenir la majoria simple el president del parlament proposa un altre candidat, i així successivament. Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació, cap candidat és elegit, el parlament serà dissolt i el President en funcions convocarà eleccions immediates. El nomenament del president de la generalitat correspon al Rei i al president del govern Estatal.
• Funcions
El president és la màxima representació de la Generalitat. Dirigeix l’acció del Govern i té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya li correspon:
•..)a Promulgar, en nom del Rei, les lleis, els decrets lleis i els decrets legislatius de
Catalunya i ordenar la seva publicació.
•..)b Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat
a Catalunya.
Els Drets i obligacions dels membres del govern respecte el parlament estan recollits en l’article 73 de l’EAC. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament.
• Responsabilitat política del govern i els seus membres.
La responsabilitat política del govern ve establerta en l’article 74 de l’EAC. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament.
4. EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES.
a.) Antecedents
Els antecedents del consell de garanties estatutàries es troben en l’EAC de l’any 1979, aquest estatut preveia el anomenat “Consell Consultiu”. El consell de garanties estatutàries equival al Consell consultiu però potenciat i amb un abast més ampli.
b.) Regulació
La regulació d’aquesta institució es troba en els articles 76 i 77 de l’EAC i en la llei de 2/2009 de 12 de Febrer, del Consell de Garanties Estatutàries
c.) Característiques
• Control abstracte sobre normes o propostes normatives amb rang de llei (no
actua en casos concrets).
• Gaudeix d’independència respecte els tres poders clàssics.
• Òrgan de control jurídic, els paràmetres de control que utilitza són la CE i l’EAC.
• No pot actuar d’ofici, sols pot actuar a instància de part.
d.) Composició
Formen part del Consell de Garanties Estatutàries 9 membres.
• Per ser membre del Consell de Garanties Estatutàries s’han de complir
tres requisits:
i.) Jurista reconegut.
ii.) 15 anys d’exercici professional.
iii.) Condició política catalana.
• Nomenament:
El nomenament correspon al president de la generalitat. Sis membres seran proposats pel parlament de Catalunya, mentre que els tres restants seran proposats pel govern, un d’aquests tres a proposta del Consell de Govern Local.
e.) Dictàmens
Existeixen quatre tipus de dictàmens:
• Sobre els projectes de reforma de l’estatut abans que el parlament els
aprovi.
i.) Legitimació: dos grups parlamentaris, una desena part dels parlamentaris,
el govern o el síndic de greuges, aquest últim només quan la reforma afecti a drets estatutaris.
ii.) Paràmetres de control: CE.
iii.) Vinculació: els dictàmens no són vinculants.
• Sobre projectes o proposicions de llei, així com decrets llei i decrets
legislatius sotmesos a l’aprovació del parlament.
i.) Legitimació: dos grups parlamentaris, una desena part dels parlamentaris,
el govern o el síndic de greuges, aquest últim només quan la reforma afecti a drets estatutaris.
ii.) Paràmetres de control: CE i EA.
iii.) Vinculació: els dictàmens no són vinculants excepte en els projectes o
proposicions de llei que regulin drets estatutaris. En aquest cas la vinculació es parcial: a.) s’incorporen les observacions en l’articulat de la proposició o projecte de llei i b.) s’atura la tramitació del projecte de llei.
• Sobre projectes o proposicions de llei, així com decrets llei i decrets
legislatius en relació amb l’autonomia local.
i.) Legitimació: institucions locals
ii.) Vinculació: no és vinculant.
• Actuacions prèvies a processos constitucionals:
i.) Subsuposits: a.) dictamen previ a un recurs d’inconstitucionalitat, b.)
interposició d’un conflicte de competències, i c.) interposar un conflicte en defensa de l’autonomia local.
ii.) Vinculació: no és vinculant.
5. EL SÍNDIC DE GREUGES
a.) Concepte
El síndic de greuges és una institució que defensa els drets dels ciutadans en front les actuacions de l’AAPP.
b.) Antecedents
En l’EAC de 1979 aquesta institució ja estava reconeguda.
c.) Regulació.
La regulació d’aquesta institució es troba en els articles 78 i 79 de l’EAC’06 i en la llei 24/2009 de 23 de desembre, del Síndic de Greuges.
d.) Designació i estatut del síndic
• Designació: és escollit per 3/5 parts dels parlamentaris, el mandat és de
nou anys, i no és reelegible.
• Estatut: per ser síndic s’ha de tenir la condició política de català i s’ha de ser
major d’edat.
e.) El síndic controla les següents AAPP
• El síndic de greuges controla de forma exclusiva l’administració de la
Generalitat.
• Controla l’administració local juntament amb el defensor del poble, per
tant no té el control exclusiu.
• No té potestat per controlar l’AAPP de l’Estat , ni tan sols aquelles
administracions que estan implantades a Catalunya.
• Pot controlar l’administració de justícia, però només en els aspectes
de mitjans personals i materials. No pot controlar l’activitat jurisdiccional.
f.) Procediment
Pot actuar a instància de part o d’ofici.
Segons l’article 86.1 de l’EAC El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. L’Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. En l’article 84 de l’EAC es citen una sèrie de competències les quals poden ser assumides per els ens locals de Catalunya. En l’article 86.4 es cita que els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració. Sols poden ser objecte de controls de legalitat. L’article 86 afegeix que els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.
• Vegueries.
Les vegueries tenen una doble naturalesa:
a.) La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern
intermunicipal de cooperació local.
b.) La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a
l’organització territorial dels seus serveis. Se li reconeix específicament la seva autonomia per l’exercici de les seves competències. L’article 91 de l’EAC cita que el govern i l’administració de les vegueries correspon al Consell de Vegueria, òrgan compost pel president i els consellers de la Vegueria. Aquest article afegeix que les Vegueries substitueixen les diputacions provincials. Actualment existeix un projecte de llei per tal de regular les Vegueries.
• Comarques
L’article 92 de l’EAC cita que la comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. A la comarca no se li reconeix l’autonomia. Actualment les comarques estan regulades a la llei 4/2003 de 4 de novembre. A l’estatut es preveu:
•..)a Un regim institucional de la Vall d’Aran: està previst en l’article 94, es preveu
un regim jurídic especial per la Vall d’Aran establert per llei del Parlament. En la llei 6/1990 de 13 de Juliol ja es regulava aquest regim especial, però EAC preveu la seva actualització en un termini de 4 anys des de l’entrada en vigor de l’EAC.
•..)b Municipi de BCN: l’article 89 de l’EAC preveu un regim especial pel municipi
de BCN. Aquest regim especial primer va ser plasmat per la llei del parlament 22/1998 de 30 de desembre. I actualment es preveu en la llei 1/2006 de 13 de Març.
• Ens supramunicipals
L’article 93 de l’EAC cita que Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament.
9. EL PODER JUDICIAL DE CATALUNYA.
Si tenim en compte varis preceptes de la CE, veurem com la intervenció autonòmica en el poder judicial es reduïda. L’article 149.5 estableix que l’Estat té competència exclusiva en l’Administració de Justícia.
L’article 122.1 cita que el Poder Judicial serà regulat mitjançant llei orgànica, per tant, sols pot ser regulat per l’estat. De la mateixa manera la CE es pronuncia sobre el consell general del poder judicial, el qual cita que també ha d’estar regulat per llei orgànica. La jurisprudència del TC establí una classificació dual referent a aquest tema:
• Per una banda el TC cita que l’activitat jurisdiccional de l’administració de
justícia és competència exclusiva de l’estat. Entenem per activitat jurisdiccional el jutjar i fer jutjar.
• D’altra banda, el TC cita que l’activitat administrativa al servei de l’administració
de justícia pot ser competència de les CCAA. Entenem per activitat administrativa la previsió d’instruments de suport, com serien els mitjans materials i personals.
.)a Tribunal Superior de Justícia (TSJ)
L’article 152.1 de la CE cita que “Un Tribunal Superior de Justícia, sens perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem, culminarà l’organització judicial dins l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma. En els estatuts de les comunitats autònomes podran establir-se els supòsits i les formes de participació d’aquelles en l’organització de les demarcacions judicials del territori, tot de conformitat amb el que preveu la llei orgànica del poder judicial i dins la unitat i la independència pròpies d’aquest darrer. De la mateixa manera es pronuncia l’EAC en el seu article 95.1 “El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent…”. Les competencies del TSJ es podrien resumir en tres àmbits:
• és l’última instànciajurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de
tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable.
• correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la
unificació de la interpretació del dret de Catalunya.
• El TSJ és l’òrgan competent per tutelar els drets reconeguts en l’EAC.
• Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la
inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers
.)b Fiscal Superior de Catalunya.
El Fiscal Superior de Catalunya està previst en l’article 96 de l’EAC. El fiscal superior de Catalunya realitza dues funcions:
• Dimensió judicial: el Fiscal Superior representa al Ministeri Fiscal a Catalunya.
• Dimensió institucional: l’EAC preveu que aquest fiscal s’hagi de relacionar amb
altres administracions autonòmiques.
.)c Consell de Justícia de Catalunya.
• Naturalesa: és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a
òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial
• Composició: El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o
presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi.
