Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts Psicobiología 2, Apuntes de Psicobiología

Apunts Psicobiologia 2 per temes Prof Sara Signo

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 21/09/2023

akalapixiikmana
akalapixiikmana 🇪🇸

30 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
T. 2 LA VISIÓ
1. L’inici de la percepció visual
La majoria de les nostres impressions del món i dels nostres records, es basen en la
vista. No obstant, els mecanismes subjacents en la visió no són en absolut obvis. Com
percebem la forma i el moviment? Com distingim colors?
La visió no només s’utilitza per al reconeixement d’objectes, sinó també per a guiar els
nostres moviments, i aquestes funcions separades estan guiades per almenys dues vies
paral·leles que interactuen.
La visió un paper fonamental en l’adaptació de molts animals, especialment en les
espècies diürnes.
Alguns animals nocturns tenen globus oculars enormes en comparació amb la seva
grandària corporal, per poder captar les petites quantitats de llum disponibles per la nit.
Alguns invertebrats necessiten tanta llum que posseeixen múltiples receptors
fotosensibles dispersos per tot el cos, i certs amfibis tenen fotoreceptors directament a
l’encèfal.
La percepció visual de cada espècie depèn de la forma en que l’encèfal processa la
informació bàsica que rep de l’ull sobre la distribució espacial de vàries longituds d’ona
lluminoses.
Diferents tipus de processament del mateix input d’informació ens permeten prendre
decisions sobre el color, la posició, la profunditat i la forma dels estímuls visuals.
La investigació del processament de la informació visual és un camp molt actiu en
l’actualitat.
Algunes dades per començar…
L’ull és una elaborada estructura que ens capacita per a captar llum i per a formar
imatges espacials detallades que ens permeten percebre objectes i escenes.
Les seves funcions requereixen músculs interns i externs sota un precís control
neuronal.
La transducció de la llum en activitat neuronal implica una sèrie de passos en les
cèl·lules receptores de la retina que comencen amb la transformació fotoquímica.
La nostra capacitat per a discriminar objectes i escenes visuals depèn d’una àmplia
sèrie d’estructures i processos.
En primer lloc, estan les estructures oculars que permeten formar imatges òptiques
relativament exactes en les cèl·lules de la retina sensibles a la llum.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Psicobiología 2 y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

T. 2 LA VISIÓ

1. L’inici de la percepció visual → La majoria de les nostres impressions del món i dels nostres records, es basen en la vista. No obstant, els mecanismes subjacents en la visió no són en absolut obvis. Com percebem la forma i el moviment? Com distingim colors? → La visió no només s’utilitza per al reconeixement d’objectes, sinó també per a guiar els nostres moviments, i aquestes funcions separades estan guiades per almenys dues vies paral·leles que interactuen.

  • La visió té un paper fonamental en l’adaptació de molts animals, especialment en les espècies diürnes.
  • Alguns animals nocturns tenen globus oculars enormes en comparació amb la seva grandària corporal, per poder captar les petites quantitats de llum disponibles per la nit.
  • Alguns invertebrats necessiten tanta llum que posseeixen múltiples receptors fotosensibles dispersos per tot el cos, i certs amfibis tenen fotoreceptors directament a l’encèfal.
  • La percepció visual de cada espècie depèn de la forma en que l’encèfal processa la informació bàsica que rep de l’ull sobre la distribució espacial de vàries longituds d’ona lluminoses.
  • Diferents tipus de processament del mateix input d’informació ens permeten prendre decisions sobre el color, la posició, la profunditat i la forma dels estímuls visuals.
  • La investigació del processament de la informació visual és un camp molt actiu en l’actualitat. Algunes dades per començar…
  • L’ull és una elaborada estructura que ens capacita per a captar llum i per a formar imatges espacials detallades que ens permeten percebre objectes i escenes.
  • Les seves funcions requereixen músculs interns i externs sota un precís control neuronal.
  • La transducció de la llum en activitat neuronal implica una sèrie de passos en les cèl·lules receptores de la retina que comencen amb la transformació fotoquímica.
  • La nostra capacitat per a discriminar objectes i escenes visuals depèn d’una àmplia sèrie d’estructures i processos.
  • En primer lloc, estan les estructures oculars que permeten formar imatges òptiques relativament exactes en les cèl·lules de la retina sensibles a la llum.
  • L’ull té característiques similars a una càmera fotogràfica, començant per un sistema de lents que enfoquen la llum. 2. L’ull dels vertebrats: Embriologia de la visió
  • La funció de l’ull humà és produir una imatge òptica sobre una capa de cèl·lules sensibles a la llum.
  • El desenvolupament de l’ull requereix de la intervenció de dues de les tres capes embrionàries: l’ectoderm i el mesoderm.
  • Al voltant del dia 18, sobre la paret neuroectodermica del futur prosencèfal, abans del tancament complet de l’encèfal apareix la vesícula òptica primària → connecta amb el diencèfal mitjançant el peduncle òptic.
  • La vesícula aumenta de mesura i es forma el calze òptic o vesícula òptica secundària.
  • El calze òptic està constituït per dues capes: externa i interna, entre les quals es troba l’espai retinal.
  • De la capa externa, s’origina l’estrat pigmentari de la retina, mentre que de la interna, s’origina l’estrat nerviós.
  • El cristal·lí es forma davant la vesícula òptica primària.
  • En la seva evolució, el calze òptic es tanca pel seu extrem anterior davant del cristal·lí, delimitant l’orifici pupil·lar. En aquest nivell, les capes internes i externes de la retina es reuneixen i donen origen a l’iris. 3. Els fotoreceptors i la transducció
  • L’escleròtica, part més externa del globus ocular → funció: absorbir la llum que no es captada pels fotoreceptors de la retina (blanc de l’ull - donar forma i protegir)
  • La retina, que embriologicament és part del SNC està formada per tres capes, que des de l’epiteli pigmentat fins a l’interior de l’ull són:
    • la capa nuclear externa (o dels fotoreceptors) → rep estimuls visuals
    • la capa nuclear interna (o de les cèl·lules bipolars) → cel·lules dels sentits
  • Ubicat a la part posterior del lòbul occipital.
  • Informació sobre orientació, moviment, freqüència, color i organització. 4.4. Còrtex visual d’associació
  • Per a la percepció visual necessitem el còrtex visual primari, la percepció dels objectes i la totalitat de l’escena visual no tenen lloc allà.
  • Per a la percepció total, la informació s’ha d’integrar i analitzar → còrtex visual d’associació.
  • Inclou dues vies → via dorsal (còrtex parietal posterior: on, velocitat, moviment i direcció) i via ventral (còrtex temporal anterior: què és i quin color té ). 5. Agnòsies visuals
  • Incapacitat per a reconèixer i/o interpretar estímuls visuals.
  • Lesió més freqüent: AVC arteria cerebral posterior.
  • Agnòsia associativa: copia bé un objecte pero no el reconeix
  • Agnòsia aperceptiva: copia malament un objecte
  • Acromatòpsia: ceguera del color
  • Simultagnòsia: no percebre dos objectes simultaniament
  • Acinetòpsia: moviment
  • Formes mixtes
  • ALTRES→ Hemianòpsia: falta de visió o ceguera que afecta únicament a la meitat del camp visual