Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


apunts Psicobiologia 2, Apuntes de Psicobiología

apunts Psicobio 2 per temes prof Sara signo

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 21/09/2023

akalapixiikmana
akalapixiikmana 🇪🇸

30 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 5: CONDUCTA REPRODUCTORA
Dimorfismes sexuals
L’espècie humana i la majoria de les espècies animals són dimòrfiques tenen dos sexes i les seves
formes externes e internes són diferents.
Causes:
1. Sexe cromosòmic
2. Fenotip de les gònades
3. Hormones sexuals circulants
4. Desenvolupament de l’individu, inclòs:
Aspectes físics
Resposta de tractaments farmacològics
Susceptibilitat a certes malalties
Desenvolupament encefàlic
Desenvolupament del òrgans sexuals primaris: interns i externs
Existeixen diferents característiques generals d’òrgans sexuals degut a les hormones.
Efecte organitzador:
- caràcter permanent.
- S’inclou la formació de:
Les gònades.
Els òrgans sexuals interns.
Els òrgans sexuals externs.
Efecte activador:
- Apareixen en el desenvolupament més tardiament.
- Si es modifiquen hormonalment, es poden modificar de forma parcial.
- Són els caràcters sexuals secundaris femenins i masculins.
Ex: aparició dels caràcters sexuals secundaris
masculins.
Embriologia: desenvolupament dels òrgans sexuals
Cap a la sisena setmana de desenvolupament prenatal, els fetus són
idèntics.
Ambdós sexes presenten un parell de gònades indiferenciades
idèntiques.
Ambdós sexes tenen:
A) Una gònada immadura que la possibilitat de
desenvolupar-se en testicles o en ovaris
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apunts Psicobiologia 2 y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

TEMA 5: CONDUCTA REPRODUCTORA

Dimorfismes sexuals L’espècie humana i la majoria de les espècies animals són dimòrfiques → tenen dos sexes i les seves formes externes e internes són diferents. Causes:

  1. Sexe cromosòmic
  2. Fenotip de les gònades
  3. Hormones sexuals circulants
  4. Desenvolupament de l’individu, inclòs: ● Aspectes físics ● Resposta de tractaments farmacològics ● Susceptibilitat a certes malalties ● Desenvolupament encefàlic Desenvolupament del òrgans sexuals primaris: interns i externs Existeixen diferents característiques generals d’òrgans sexuals degut a les hormones. ● Efecte organitzador:
  • Té caràcter permanent.
  • S’inclou la formació de: ● Les gònades. ● Els òrgans sexuals interns. ● Els òrgans sexuals externs. ● Efecte activador:
  • Apareixen en el desenvolupament més tardiament.
  • Si es modifiquen hormonalment, es poden modificar de forma parcial.
  • Són els caràcters sexuals secundaris femenins i masculins. Ex: aparició dels caràcters sexuals secundaris masculins. Embriologia: desenvolupament dels òrgans sexuals Cap a la sisena setmana de desenvolupament prenatal, els fetus són idèntics. Ambdós sexes presenten un parell de gònades indiferenciades idèntiques. Ambdós sexes tenen: A) Una gònada immadura que té la possibilitat de desenvolupar-se en testicles o en ovaris

B) La gònada immadura té dues estructures:

  • Conducte de Wolff: Responsable si s’estimula de l’aparició dels òrgans interns masculins.
  • Conducte de Müller: Responsable si s’estimula de l’aparició dels òrgans interns femenins. Diferenciació de les gònades: testicles i ovaris A) Formació dels testicles: El factor que controla el seu desenvolupament sembla ser un únic gen en el cromosoma. Aquest gen produeix la proteïna denominada factor determinant t esticular que s’uneix a l’ADN de les cèl·lules de les gònades indiferenciades i fa que es converteixin en testicles. Sense aquest gen les gònades indiferenciades es converteixen en ovaris. Formació dels òrgans genitals interns masculins: Per a que un fetus es desenvolupi com masculí, els testicles han de produir hormones que aconsegueixin l’aparició de dos processos independents:
  • la masculinització: es defineix com l’estimulació dels òrgans sexuals per les hormones masculines
  • la desfeminització: es denomina per la desaparició de la capacitat de desenvolupar-se com femení degut a l’acció de la hormona antimulleriana. Formació dels òrgans genitals primaris interns Els testicles segreguen:
  1. Testosterona: Desenvolupen el sistema de Wolff que té efecte masculinitzant, donant lloc a òrgans sexuals masculins interns.
  2. Hormones antimulleriana: Inhibeix la formació dels òrgans derivats del sistema de Müller. L’hormona antimulleriana té efecte desfeminitzant ja que impedeix que es desenvolupin els òrgans sexuals interns femenins.
  3. El sistema de Müller dona lloc als òrgans sexuals interns femenins com: a. les fímbries b. trompes de Fal·lopi c. úter ❖ La presencia d’ hormones antimulleriana impedeix el creixement i el desenvolupament dels òrgans sexuals interns femenins ● Dels conductes de Wolff es deriven: a. epidídim b. conductes deferent

En resposta a les hormones gonadotròpiques (FSH i LH) les gònades segreguen hormones sexuals.

  • Els ovaris produeixen estradiol, un tipus d’hormona coneguda com estrògens.
  • Els testicles produeixen testosterona, un androgen. Ambdós tipus de glàndules també produeixen una petita quantitat d’hormones de l’altre sexe. Important:
  • El fet que predomini l’estradiol en la dona i la testosterona en l’home no significa que no existeixi testosterona en la dona (fins un 10% de la quantitat que fabrica l’home) i estrògens en l’home. 2. STH (hormona del creixement) Única hormona de la hipòfisi anterior que no té como objectiu d’actuació principal una glàndula endocrina. Actua directament sobre el teixit ossi i el teixit muscular, produint així el “estirón” de la pubertat. 3. ACTH (adenocorticotropa) i hormones sexuals Augmenta la alliberament d’hormones sexuals (testosterona i estrògens) en les gònades. És la responsable del creixement del pèl púbic i el pèl axil·lar en les dones i en els homes. Classificació de les hormones sexuals: Maduració sexual: Desenvolupament dels òrgans sexuals secundaris
  • Els caràcters sexuals secundaris no apareixen fins la pubertat.
  • Són característiques sexuals secundàries: ● Creixement dels pits en la dona. ● Eixamplament dels malucs en la dona. ● Aparició de la barba en l’home.

● Distribució del pèl corporal diferenciat en l’home i dona. ● Canvi de la veu greu. Sexe i reproducció Dopamina→ molécula del placer. Generada pel plaer, generada pel cervell. Molècula del “aquí y ahora” En el sexe també està el neurotransmissor la serotonina, la dopamina. Diferents molècules que impliquen diferents àrees del cervell que s’activen. S’activen diferents molècules que s’activen en els homes (testosterona i dopamina) i les dones, també tenim testosterona però a nivells més baixos. El conjunt es que el dona el plaer. Història de la sexualitat ● L’estudi de la sexualitat humana (acte sexual, reproducció) no comença fins després de la Segona Guerra Mundial. ● Kinsey (cientific americà) (Informe Kinsey 1948-1953) , per encàrrec del govern fa un estudi de la conducta sexual del nord-americà mig. El seu informe va ser molt dramàtic. ● Un 37% dels homes casats havien mantingut relacions homosexuals. ● Un 11% de les dones, el mateix. ● Ningú va tornar a estudiar el tema. ● Es va prohibir la seva publicació però amb moltes pegas. no agradava el perfil nord americà amb aquests resultats. Fisiologia de l’acte sexual

  1. Sexualment en repòs → els enuncs
  2. Fase d’atracció → hi ha una valoració fisiològics (pressió, ritme cardíac) quan es troben dos cossos sexualment atractius. Visual en l’home, auditiva en la dona. Importància de les feromones.
  3. Fase de apetència → Extraordinari canvi fisiològic ( variació ritme cardiorespiratori i hormonal). Hi ha una pujada de testosterona i progesterona. Pot començar l’erecció i la lubricació. 4. Fase copulativa→ La situació fisiològica es manté bastant inalterable. El temps és variable (educació i aprenentatge cultural), pic orgàsmic (canvis a nivell cerebral, s’activen diferents àrees del cervell). En l’home refracterietat absoluta (necessiten temps de recuperació) i en la dona relativa.¡, les variables fisiològiques no descendeixen tan ràpidament, i poder activarse d’una forma més ràpida que l’home. Aquestas fases no cal que es donin sempre en el mateix moment. Són fases que es poden donar de forma independent. S’activa el sistema simpàtic, relacionat amb el cardiorespiratori, la suor, l’atenció… Després contrarestem amb el parasimpàtic per tornar a la normalitat.
  1. Juga un paper essencial en la conducta sexual.
  2. És un nucli hipotalàmic de gran mida.
  3. Les rates amb lesió en aquesta àrea no presenten lordosi, encara que siguin estimulades amb hormones sexuals.
  4. L’estradiol i la progesterona són facilitadores de la conducta sexual femenina activant les neurones d’aquest nucli.
  5. Rep informació quimiosensitiva des del bulb olfactori (tenen un contacte directe amb l’hipotàlem) i somatosensitiva des dels genitals → preparació per a la còpula o l’estimulació genital.